Demà està previst que Girona entri en fase 1 de la desescalada de la #covid19, i que tinguem una mica més de llibertat. Portem ara, doncs, un parell de setmanes en fase 0, després de l’estricte confinament des del 16 de març. Aquesta setmana he pogut continuar gaudint de la possibilitat de l’exercici físic, tot combinant BTT, caminar i repós.
He assistit a un parell de videoxerrades de matemàtiques recreatives des de Panamà (divendres, el mateix Fernando Blasco amb jocs de probabilitat). I ahir a la tarda, el #cafèdigital16 que ha iniciat @mferres amb la voluntat de repetir setmanalment, sobre educació, tecnologia, innovació… I gairebé al mateix temps, una visita guidada virtual per la història de #tempsdeflors. La veritat és que aquestes dues setmanes, amb la possibilitat de sortir a fer exercici, han estat ben diferents de les anteriors, totalment confinats.
Fa un any, encara teníem exposada al Pati de Les Àligues, al Rectorat de la UdG, la Taula Periòdica Florar #tpfloral. Fa dos, vam contribuir al #rubikdeflor Aquest any no teníem previst participar-hi, però la #covid19 no ha permès organitzar l’exhibició. I ha plogut força, encara ha fet més mal temps que l’any passat, quan una ventada ens va tombar la Taula Periòdica vertical… que vam haver de recreat horitzontal.
La imatge de la setmana
M’ha agradat molt aquesta tira còmica a l’Atlanta Journal-Constitution: L’extraordinària qualitat de la normalitat,
Allò més rellevant que m’he trobat per la xarxa
Samsung ha posat per primer cop un chipset amb un generador quàntic de números aleatoris, és a dir, les bases per a encriptar quànticament els missatges:
Quantum Security Goes Live With Samsung Galaxy – Samsung and South Korean telecom giant SK Telecom have debuted the Galaxy A Quantum 5G smartphone, sporting a quantum random number generation (RNG) chipset. It’s the first commercialization of quantum technology for mobile phones, and it will serve as a significant bellwether for full quantum encryption’s chances of going mainstream.
M’ha semblat molt interessant aquest generador de neologismes, basat en el procediment GPT-2 d’#artint: This algorithm coins new words every time you click. Hauré de fer-ho per al català, també, encara que suposo que molts dels mots generats en anglès es poden aprofitar… Ni és cap idea nova, i de fet és una de les tècniques per desenvolupar la capacitat creativa, però és divertit veure com ara es pot fer molt ràpidament (i potser millor) amb tècniques d’#artint.
Fins ara, la difracció de Raigs X permetia veure la densitat electrònica d’un cristall (o molècula). Amb una tècnica més ràpida, ara es pot veure com la densitat electrònica d’una molècula (l’1,3-ciclohexadiè) va canviant, en absorbir un fotó: First glimpse caught of how a molecule changes when it absorbs light. En aquest cas, la reorganització electrònica és molt més ràpida que el canvi de geometria… en altres casos potser serà més complicat.
De comunicació de la ciència
Ara que es fan tantes reunions via videoconferència… o classes, a l’IHE hi ha l’interessant article Should Showing Faces Be Mandatory? on s’hi diu, per exemple, que en una aula (tradicional) ningú veu les cares dels altres… només els clatells… bona qüestió!
To get an 18-year-old’s perspective, I asked The Boy. He quickly responded that no, students shouldn’t have to show their faces online. As he put it, “Online is different. Everyone can see you.” I hadn’t thought of it in those terms, but he had a point. In a traditional classroom with rows of desks or tables, most students are facing the front of the room, so only the professor is seeing all of the faces at once. But in Zoom, students can see other students’ faces all the time. Even worse, given the way the screen works, you don’t know when someone is looking at you. For folks in the most self-conscious years, that’s an issue.
He vist una reflexió sobre dubtes de la utilitat pedagògica dels laboratoris de química general: Questioning the value of general chemistry labs. Per exemple, tal com ens ha passat als nostres laboratoris, hi ha aparells que no funcionen gaire bé:
Marcy H. Towns, a chemistry professor at Purdue University, says the problem is one of measurement. “We want more authentic measurements of what students actually learned,” she says. If students work in groups and simply fill in the blanks of a worksheet, “the measurement gets really murky,” Towns says, because the learning outcome is unclear. “It’s almost as bad as trying to measure pH with an uncalibrated pH probe.” Often, what ends up being measured is simply the amount of time that students spent in lab.
i sobretot, es critica els guions de laboratori que pretenen reproduir un valor determinat:
Every time we give students a scripted lab with a known outcome and then congratulate them on getting the exact same answer that people everywhere got, we’ve completely misrepresented science
Sobre la #covid19
Pel que fa a la #covid19, és interessant l’article sobre estadística del LSE The public debate around COVID-19 demonstrates our ongoing and misplaced trust in numbers. L’última frase és bona:
Media outlets can choose between the spectacle of numbers and the high road that requires critical appraisal of COVID-19 numbers. If the media can succeed in this challenging task, it will open up opportunities for constructive debate. Doing otherwise can undermine democratic societies, even when the purpose of the coverage is to invigorate them. Ultimately, the constant stream of empty numbers itself will grant us neither certainty nor solace.
Relacionat també amb la #covid19, és interessant l’article sobre els termòmetres remots per detectar febre: Infrared Cameras Can Spot a Fever, but May Not Slow Covid-19. S’hi parla de la dificultat de detecar febre, de falsos positius, de què hi ha gent que té el virus però no té febre, etc etc. Però també s’hi diu que si amb això es poden filtrar algunes persones que tenen símptomes, doncs ja paga la pena.
Per veure els meus tweets d’aquesta setmana: https://twitter.com/search?q=from%3Amiquelduran%20since%3A2020-05-11%20until%3A2020-05-18&src=typed_query&f=live