Avui s’ha organitzat a la Biblioteca de Montilivi de la UdG una conversa entre la Sílvia Osuna i l’Anna May Masnou. La Sílvia, companya de l’IQCC, és una de les dones científiques que recull l’exposició Científiques Catalanes 2.0, que s’havia presentat amb anterioritat al Museu de l’Aigua de Salt, i que ara és acollida temporalment per la Biblioteca de la UdG.
L’Anna May ha estat fent diverses preguntes a la Sílvia sobre ciència, sobre ser dona científica, sobre les vocacions científiques de les noies, al llarg d’una hora. Vaig tenir la sort de conèixer l’Anna al CCSC de Còrdova, fa pocs anys, i és una comunicadora científica (i científica) que reparteix energia positiva per tot arreu.
La Sílvia Osuna ha estat encertada, amena i ocurrent en aquesta conversa on l’Anna May ha volgut anar més enllà dels tòpics de les dones de ciència. En particular, han estat parlant de com compaginar una situació pandèmica, el lideratge del grup de recerca i el fet de ser mare de criatures petites.
Entre d’altres preguntes que l’Anna May ha fet a la Sílvia Osuna, n’ha fet una sobre les persones que li hagin pogut ser una referència. La Sílvia ha parlat d’una professora d’institut que li va agradar molt. Aquest em sembla un tema sempre interessant i opinable: són les persones referents les causants de l’elecció de camp d’estudi? O les persones ja tenen una preferència i qui és considerat com a referent només fa que reforçar allò que ja era decidit? Tampoc és un tema fàcil d’esclarir, perquè una cosa és que una persona digui o cregui que va tenir uns referents, i una altra que aquests referents fossin realment decisoris o rellevants en la presa de decisió.
Ha sortit també el tema de si cal continuar impulsant les vocaciosn científiques femenines. Un dels temes que parlem darrerament és si no caldria separar la promoció de vocacions de les noies en ciència, de la promoció en tecnologia i la promoció en enginyeries. Posar-ho tot a dins del mateix sac “STEM” (o “STEAM”) potser no és ben bé correcte, ja que hi ha una gran variació entre els percentages de dones en cada tipus d’estudi universitari. El que ha quedat clar, però, és que cal reforçar els mecanismes que garanteixin una igualtat efectiva d’oportunitats en la carrera laboral de les dones.
En resum: una conversa molt interessant. Moltes gràcies a l’Anna May per les seves captivadores preguntes i reflexions. I a la Sílvia per continuar donant exemple com a investigadora.