Aquest matí he tingut l’oportunitat de fer de jutge a la Lliga de Debat de Secundària i Batxillerat de la Xarxa Vives d’Universitats. En els dos enfrontaments dialèctics en què he intervingut, he pogut veure en acció l’equip que ha guanyat aquesta fase de Girona: l’Institut Carles Rahola.
El tema d’aquest any és “S’han de posar límits a la ciència?” El debat que s’ha originat la veritat és que m’ha semblat ben interessant, i m’ha catalitzat una reflexió sobre el tema. Els joves estudiants han abordat grans qüestions com l’energia nuclear, el canvi climàtic, la crisi energètica, … per fer rumiar sobre si cal posar-hi límits, a la recerca, i de fet, sobre què vol dir posar-hi límits – i fins i tot sobre què vol dir, en aquesta frase, el mot “ciència”.
He pogut veure en acció els membres de l’Associació Lliga de Debat, donant retroacció als participants després de cada confrontació. Els detalls, comentaris, suggerències, crítiques, … que els donaven m’han fet adonar de la importància d’aconeguir un bon domini de la dialèctica i la oratòria. Molts dels participants em fa l’efecte que es veuen en un futur en un àmbit del dret o de les ciències polítiques.
Aquest cop l’organització local d’aquesta Lliga l’ha feta la Càtedra C4D, juntament amb la Facultat de Ciències. Moltes felicitats a la Sílvia Simon per l’èxit de participació i el bon ambient que hi ha hagut.