He vist avui publicat al Chemistry World l’article How to use large language models – Five ways that chemists can use GPT-4 and other generative AI tools.
Segons aquest article, alguns exemples d’ús de l’IA en química són:
- Traduir, escriure en llenguatge acadèmic, o en llenguatge informal, un article.
- Dibuix d’estructures a partir del nom d’un compost o de la seva cadena SMILES.
- Edició de textos, generació de resums, etc. Fins i tot, canvi d’estil en les referències d’un text (d’estil APA a un altre)
- Generació de codi (programa) (e.g.. CoPilot), o traducció d’un INPUT d’un programa a un altre. Demanar codi a Perplexity (provat amb cinètica de 2n ordre)
- Redacció de missatges, resums de reunions, transcripcions
- Consultes a bases de dades (veure comentari a Nature Chemistry Reviews, The Future of Chemistry is Language)
L’article del Chemistry World exposa varis problemes amb l’ús de les eines de la IA. Dos d’importants:
Don’t assume the answer you are given is always correct – even if it sounds convincing it is always worth double checking the information provided (any AI system is only as good as the data it is trained on)
The quality of the output depends on the quality of the input – the more detail you can provide in your query, the more accurate the response will be
Serà interessant provar tot això en la docència, recerca i comunicació de la química, d’ara endavant.