He vist una interessant entrada al LSE Impact Blog titulada What would honest university rankings look like? on es critica la jerarquització d’universitats (les angleses, sobre tot) als rànkings universitaris. En el cas d’aquest conjunt d’universitats (però em fa l’efecte que extrapolable a les europees) els investigadors troben que més que una jerarquia, hi ha dos clústers d’universitats: les de recerca i les altres. I sobretot, troben que aquets clústers (i la seva jerarquia) reprodueixen les percepcions que en té la societat.
Aquesta entrada esmenta també que sovint les petites diferències entre alguns indicadors són magnificades per tal d’establir una jerarquia d’universitats, encara que de fet no tinguin pas gaire importància.
Un tercer aspecte interessant és que s’analitzen (entre d’altres) quatre índexs que em semblen raonables: valor afegit de l’aprenentatge, satisfacció global dels estudiants, qualitat de la recerca, i intentsitat de la recerca. Aquests dos darrers responen a les preguntes “la recerca que s’hi fa és bona?” i “el professorat fa recerca?”