He vist al Chemistry World l’article de Rachel Brazil titulat Will open science change chemistry?, on s’hi reflexiona sobre com la química s’està quedant endarrere respecte d’àrees afins degut a l’ús limitat de la ciència oberta. Per exemple, moltes vegades es confon “obrir la ciència” amb “donar un PDF amb un llistat informatiu”. S’oblida que cal que les dades siguin FAIR – findable, accessible, interoperable and reusable (descobrible, accessible, interoperable i reutilitzable):
The urgency to do this is in part linked to the recent explosion in machine learning methods. ‘There’s no hope of us even getting out of the starting blocks with all these fancy new technologies if we don’t have the right data to train the algorithms.
Això involucra, naturalment, tot allò relacionat amb la IA i el ML… si no hi ha dades per entrenar els programes… no hi ha outputs.
En aquest article també s’hi esmenta que el procés de peer review en química encara és molt tancat.
Em sembla interessant la raó de la diferència amb, per exemple, la genòmica:
In some disciplines, the access to underlying data has got a lot better, or the culture has changed. ‘In chemistry that hasn’t changed massively.’ Chemistry is lagging behind disciplines such as genomics … maybe because chemists create novel molecules, which engenders a greater sense of ownership.
És a dir, encara cal resoldre el tema de la propietat intel·lectual de les descobertes i innovacions.