L’any 2024 ha vist com twitter ha esdevingut de forma gairebé definitiva en poc rellevant per a la comunicació de la ciència, especialment per al seu paper d’amplificació, difusió i comunicació. Més enllà dels problemes que pugui haver-hi de caire més polític, certament hi ha una dispersió de canals. Facebook no és interessant per al jovent, twitter no s’acaba d’entendre, i els nous serveis psot-twitter federats no acaben de funcionar federadament (i no ho podran fer, segurament, mai): bluesky, mastodon, threads, … Instagram serveix fonamentalment com a aparador de coses boniques i positives, i d’altres canals com tiktok no està clar que serveixin per a la comunicació (seriosa, és a dir, corrrecta i no trivial) de la ciència.
L’experiència guanyada amb aquest mateix blog, o amb el blog dels 52 jocs de la taula periòdica, o amb el del projecte de màgia i ciència, mostra que allò que no depèn (o no depèn pas gaire) de links i serveis externs, té una permanència molt millor. Per això, i malgrat que costi molta energia i temps, és important continuar amb els blogs o webs de notícies, igual que n’és contribuir a projectes de coneixement obert com la viquipèdia i els seus projectes germans, o OpenStreeMap.
Potser el que es vagi escrivint o creat costarà més que arribi a un públic objectiu determinat, però d’alguna forma o altra, ho acabarà descobrint. Cal doncs treballar per la descobibilitat del coneixement creat. Menys eficiència que la que hi havia quan twitter era un canal potent. Però potser l’eficàcia (arribar al públic destinatari) continuarà igualment.