Avui, pocs dies després de fer-ne 68, he pujat en BTT al Castell de Sant Miquel des de baix la Font del Ferro, a Sant Daniel. Aquesta pujada a un lloc ben conegut del municipi gironí, fregant ja el de Celrà, és una verificació de la forma física. O s’hi puja, o no s’hi puja.
Ha costat, pel fort pendent però també per la pedra que hi ha al tram final del 12%. Doncs sí: encara hi pujo. Mentre bufava al tros més dret, deia al meu company de fatigues biciclístiques, en @miquelsola (gràcies, Miquel!), que potser d’aquí poc en lloc d’afirmar “encara hi pujo” serà més aviat anar marcant “fins aquí he arribat avui”.
I he de dir que m’ha fet mitja ràbia, a prop de la Font d’en Mistaire, sentir un motor i veure passar-nos una bicicleta elèctrica menada per una persona jove.