El LSE Impact Blog ha publicat l’article Does authorship mean anything when academic papers are simply citable tokens? on s’hi fa una reflexió força interessant sobre l’actual sistema de publicació i cita d’articles en revistes de caire científic acadèmic, especialment de l’àmbit de salut.
I és que ara ja no es publica pel goig de publicar una descoberta o un avenç…
Gone are the days when academics simply conducted research and published their findings. Now their papers are less valued for their content than for providing measures of academic performance.
Cal publicar, certament, però sobretot cal rebre citacions als articles dels altres:
‘Publish or perish’ is misleading: academics perish if they are not cited. The academic paper is primarily a platform for citation.
Igual que va passar amb els trams de recerca, inicialment un premi, però després requisits per fer moltes coses, publicar i ser citats és un requisit del món laboral acadèmic.
En aquest article del LSE també es parla dels articles amb multiautoria. Realment tots els autors hi tenen un paper rellevant? Si cadascú només hi fa una part de feina, per què se li assigna el mèrit com si fos tot seu? I pitjor, al menys en el camp mèdic, hi ha “autors honoraris” a qui es convida per fer l’article més citable. Això pot explicar com és que alguns autors publiquen tants d’articles per any.
El LSE va fins a l’extrem de dir que els articles es fan no pas per ser llegits i estudiats, sinó per ser citats – poden esdevenir “material fungible”: la seva lectura no cal que vagi més enlla del títol, de l’abstract i dels keywords. (per cert, si l’article és de pagament, tampoc no s’hi pot fer gaire res més).
En definitiva, hi ha un canvi en el propi concepte d’autoria:
Authorship has descended from a claim to have written a paper, to a sign of some involvement with the paper, to an entitlement in recognition of an individual’s authority and influence. Authorship allows claim to the benefits of citation and it is through citation, not scholarship, that the standing of authorsis enhanced. Scholarship is irrelevant to ranking.
L’investigador ja no és l’actor principal del procés de publicació, sinó un client de les editorials. El cost de publicar en accésorios obert és massa alt.
‘Scholars’, then, pay to be published and look to papers that can be cited almost anywhere in support of almost anything for the greatest return. As authors, they resign themselves to a mediocrity that performance measures will acknowledge as scholarship.
No sé pas si tot això és ben bé aplicable al camp de la química o la física, però com a mínim serveix per reflexionar-hi i veure que les coses poden anar a pitjor.