Hi ha una cosa que aquest any ha destacat: la IA generativa. És cert perquè, per exemple, li acabo de demanar formes enginyoses de felicitar l’any nou i me n’ha donat unes quantes. És veritat que abans es podia fer amb una simple cerca a Internet, però ara és més fàcil. I un canvi rellevant: la llengua catalana s’ha normalitzat a Internet (de fet, la majoria de llengües): es pot conversar amb una IA generativa en català amb un llenguatge molt bo.
Una altra cosa destacada d’aquest any: l’acabament de les xarxes socials tal com les havíem enteses la dècada del 2010-2020. Twitter és millor no mirar-lo. Facebook està plagat de tonteries. Instagram és aparença. Els substituts de twitter no acaben de rutllar. I el pitjor: no hi ha conversa pública. S’ha substituït per conversa semipública a grups de missatgeria instantània.
Aquests dies, tot repassant aquest blog, m’he adonat que durant la pandèmia de 2020 vaig escriure una entrada setmanal on vaig fer-hi la crònica d’aquell període. Com solo dir, es tracta d’un tresor (veure les weeknotes).
També m’he adonat que la plantilla P2 de WordPress, que vaig fer servir al nanoblog Nanoedunomia (recull ràpid de coses) ja no es manté per part de WordPress.
Aquest any encara hem rebut tres (3) felicitacions de Nadal per correu postal, manuscrites. Una, a més, tenia un resum anual (la inspiració del nostre resum anual familiar). A casa hem enviat una vintena de felicitacions amb postal de Nadal, per correu postal, juntament amb el resum. Per e-mail hem enviat uns 200 correus, i per whatsapp uns 120 missatges (hi ha duplicitats, és clar).
Com que ja no faig servir twitter (perquè no es pot fer servir), ja no puc porporcionar estadístiques dels meus tweets. Com a molt podria dir quantes fotos he publicat a Instagram. A diferència de molta gent, no faig servir Instagram com a mitjà per publicar la meva activitat. A facebook només s’hi replica el que poso a Instagram. A bluesky no hi poso gaire res, perquè no acabo de veure el seu impacte.
Avui és el darrer dia que es publica en paper l’Atlanta Journal-Constitution, al qual hi estic subscrit digitalment (també al New York Times). Durant l’estada que vam fer a la Universitat de Georgia, Athens, el llegia gairebé cada dia. Ara, en digital, serveix per fer-se una idea de com van les coses per Georgia (internacional, no, californiana, tampoc). Això de què els diaris de referència deixin de publicar en paper veurem com va per aquí (ja ha passat en algun cas). Potser els diaris més locals com els que tenim a Girona poden sobreviure millor (de fet, el Diari de Girona és d’una cadena estatal amb continguts adaptats localment, com El Periòdico).
No cal que miri què em vaig proposar per cap d’any. Segurament no he fet gaire res del que vaig dir que faria.
Podem estar contents de com ha anat l’any, d’allò que hem gaudit, d’allò que hem après, d’allò que hem viscut.
Foto: de la Viquitrobada d’aquest any a Lleida, la il·lusió de les vies tortes. De lluny ho sembla. De la vora, és diferent.