Edunomia

El País publica avui un article en què comenta que la confederació de sindicats mèdics reclama que el títol que s’obtingui al final dels estudis de medicina sigui de màster i no pas de graduat.

No sé si tenen raó, però sí que és veritat que tot plegat va començar malament en exigir un màster per tenir les actuals atribucions professionals d’enginyer industrial. És ben difícil canviar l’estructura dels nivells de títols i mantenir l’actual estructura d’atribucions professionals. A més, els ja titulats no s’acaben de creure que les atribucions professionals dels nous graus siguin les mateixes que les atribucions dels antics, per exemple infermeria, i sobretot el nou grau d’enginyeria de l’edificació respecte d’arquitectura tècnica.

Potser si els graus haguéssin estat de 3 anys, com a molt llocs d’Europa, el problema hagués estat més senzill de resoldre. En tot cas, tots els canvis comporten dificultats, i ara mateix estem al mig de tot aquest procés de restructuració de les titulacions universitàries, que amb la desaparció de les titulacions de grau mig i el manteniment de les diferents atribucions professionals fa que tot plega sigui complex.

I darrere Medicina hi anirà potser Arquitectura, i també Veterinària. En el fons estem parlant de Lliga, Copa i Champions al mapa de titulacions.

A Anglaterra s’està remodelant també el govern per circumstàncies diverses. D’acord amb el web del THES, s’han fusionats dos ministeris en un de nou, el Department for Business, Innovation and Skills. Prové del Department for Innovation, Universities and Skills (DIUS) i del Department for Business, Enterprise and Regulatory Reform (BERR).

El THES comenta el fet que la paraula Universitats (tampoc Recerca) surti al nom del ministeri. Segurament que Skill no és ben bé equivalent a la nostra paraula habilitat o destresa, però és molt llunyana de scholarship, science o higher education.

Segons el govern britànic,

In a statement, Downing Street said the move would put further education and universities “closer to the heart of government thinking about building now for the upturn”.

Downing Street said the department would “invest in the development of a higher education system committed to widening participation, equipping people with the skills and knowledge to compete in a global economy and securing and enhancing Britain’s existing world-class research base” and “continue to invest in the UK’s world-class science base and develop strategies for commercialising more of that science”.

The statement added: “The merger of BERR and DIUS brings together the parts of the government with key expertise in these areas. It combines BERR’s strengths in shaping the enterprise environment, analysing the strengths and needs of the various parts of British industry, building strategies for industrial strength and expertise in better regulation with DIUS’s expertise in maintaining world class universities, expanding access to higher education, investing in the UK’s science base and shaping skills policy and innovation through bodies such as the Technology Strategy Board.”

El ministeri (Department) de Children, Schools and Families prota els temes d’educació no universitària.

L’article del THES comenta que el ministeri DIUS ha estat un dels més curts de la història, només dos anys… si volen, els hi poden explicar una experiència d’un de semblant, de molt menys. I més proper.

Santiago Íñiguez és el rector de la IE University, que té la seva ubicació a Segòvia. Es tracta d’una universitat privada (fa poc es deia SEK de Segovia). És interessant veure el punt de vista de vista, recollir en un article al THES que Ínñguez ha escrit.

Íniguez parla de gestió (management), de blended learning (aprenentage mixt, successor del no presencial clàssic), de mobilitat. També senyala les universitats com a “hubs” (nodes) del coneixement, no pas com a dipositàries en un sentit clàssic.

Crec que Íñiguez té una part de raó quan diu que el coneixement és a la xarxa i que les unviersitats reculen i difonen idees. També seguramet té part de raó quan diu el professorat ha d’assumir un rol més aviat de directors d’orquesta i de catalitzadors del procés d’aprenentage. Però també crec que el rector d’aquesta Universitat privada oblida que les Universitats són creadors del coneixement i element crític essencial de la societat.

Deu ser això darrer el que diferencia una unviersitat privada, entesa com a organitzadora eficient del procés d’aprenentatge, de la universitat pública, que a més és motor de recerca i d’innovació en tots els camps del coneixement. Potser als USA no és aixó, però a casa nostra, en general, sí.

Finalment, s’hi esmenta el concepte de “Multiversitat”, que Íñiguez defineix com a institució que proporciona un entorn d’aprenenatge multicultural i divers. No està pas malament. És una acepció diferent de la que vaig esmentar no fa gaire.

A l’article s’hi parla de les xarxes socials com a elements cabdals d’aquesta nova universitat. Però també s’hi parla de les “cloud technologies” sense, crec, gaire relació ni necessitat. Deu ser que és un concepte modern (esmentat com una de les 10 tecnologies que ens canviaran en el futur ).

Potser no s’hi està totalment d’acord, però cal reflexionar sobre el que diu el rector de la IEU .

Per raons familiars la setmana passada vaig estar uns dies desconnectat físicament de la xarxa. Millor dit, gairebé desconnectat. Al vespre podia consultar el correu electrònic, encara que m’era difícil respondre’l.

És bo desconnectar una mica per poder comprendre el que és no tenir connexió permanent amb la Internet, per entendre què és tenir una feina que no demani o no permeti treballar amb l’ordinador.

Han estat uns dies en què he generat poca informació. Ben poca, només fotos i videos. Però després m’ha calgut el meu ordinador i un bon disc dur per guardar-ho tot, seleccionar el material millor, i ordenar-ho tot.

Crec que la necessitat de ser un ciutadà 2.0 està relacionada amb l’activitat. Si és 2.0, cal comprotar-se 2.0. Si demana Internet, cal estar connectat a Internet. Si és clàssica, no cal estar connectat permanentment a Internet. Però el registre dels records s’ha d’emmagatzemar, primer en una càmara o en paper, i després a l’arxiu informàtic.

Em pregunto què passaria si durant una setmana les Universitats no tinguessin accés a Internet. No cal pensar en una falla de tot el sistema administratiu, només de docència i recerca. Segurament no es podria treballar ni estudiar - potser això darrer sí, fent servir el material multimèdia anomenat paper, llibre, llapis.

En aquest llarg camí dels canvis introduïts per les xarxes socials, quan sembla que tots els estudiants tindran un ordinador, quan l’energia ifnormacional es transforma en calor en lloc de treball, va bé trobar-se una font fresca per aturar-se un moment i gaudir de l’ombra d’un arbre. Baekdal.com és un web fresc, una font d’inspiració i de reflexió (gràcies, Juanma!). Val la penar llegir que els blogs estan només parcialment morts, el disseny dels webs del futur, i el seny que hi ha a el mercat de la informació. A la figura que proporciona aquest web, hi ha l’evolució dels mitjans d’informació i la previsió que hi ha de futur: aviat, les notícies socials, el canvi que vindrà després de les xarxes socials.

Baekdal.com es pregunta…

Get ready!
Ask yourself. Are you still trying to get journalists to write about your products? Are you still making websites? Is your social networking strategy to ‘get a Facebook Page’?

…or…

Are you making yourself a natural part of people’s stream of information?

Jo fa temps que també m’ho pregunto. I baekdal.com en té possibles respostes.

Ha estat una casualitat agradable que al mateix lloc ahir hi coincidíssin dues activitats, una per a la gent petita, i una altra per a la gent gran. Pel matí, a la Facultat de Ciències de l’Educació i Psicologia de la UdG, hi va haver una nova jornada (divendres passat es va fer per als cursos alts de primària) de la Fira de la Ciència, per als primers cursos de primària. Mentre tant, a la Sala d’Actes, hi havia la trobada anual d’AFOPA (Agrupació d’Aules de la Gent Gran de Catalunya).

Vaig poder veure les diferents activitats de la mainada i dels estudiants de magisteri, ben coordinades per la Lídia Ochoa. Comunicar ciència als més petits em sembla necessari. No n’hi ha prou amb les activitats a secundària, cal començar força abans. El que em va agradar és l’entusiasme dels estudiants de magisteri en explicar i organitzar els tallers.

A la Sala d’Actes, vaig poder trametre unes paraules davant de 150 persones vingudes de pertot arreu de Catalunya. Eren gent gran, i no pas gent vella. Gent que té inquietuds, que escolta, que pensa, que pregunta. Vaig aprofitar per penjar una foto al fbk i parlar-los del twitter i dels blogs. Aquestes aules de la gent gran apleguen 25.000 persones de Catalunya. Vui universitats hi participen: les 7 públiques presencials i la Univ. de Vic. Es tracta d’una part important de la tercera missió de les universitats (o potser de la primera), ja que amb les xerrades s’hi pot aprendre i es presta un servei a la societat.

El Sr. Enric Mirambell, cronista oficial de la Ciuta de Girona, ens va fer un recorregut històric de la Ciutat de Girona. Els visitants tenien previst visitar l’exposició Temps de Flors per la tarda. De fet, me’n vaig trobar alguns al trenet que recorre els carrers gironins.

Aquest matí s’ha presentat al Campus de Montilivi de la UdG la Caixa Multimèdia Interactiva. En aquesta capsa qualsevol persona pot gravar un missatge en video durant 20 segons i adreçar-lo als parlamentaris europeus. En anglès és The Choice Vox, però aquí ha estat rebatejada com a Vox Box. Es tracta d’una iniciativa del Parlament Europeu. Entre d’altres polítics, hi ha hagut la presència del vicepresident segon del Parlament, Aleix Vidal-Quadras.

Al migdia, seguidament, hi ha hagut un debat amb candidats a les eleccions europees a la Facultat de Dret (veure’n la notícia al web de la UdG). Donat que les intervencions eren cícliques, i que s’ha fet tarda i no hi ha intervingut públic, he pogut anar recollint les idees principals al twitter, amb el hashtag #eu-udg (cerca al twitter). Donat que he comés alguns errors en escriure al teclat, recullo a continuació el que he anat apuntant.

Cal agrair el Centre de Documentació Europea de la UdG l’organització de l’acte. Per cert, el Procés de Bolonya no s’ha tractat. Què hi farem!

Sala de Graus, Facultat de Dret. Debat Eleccions Europees.
12:15 Mariona Illamola (CDE UdG) introdueix la jornada.
Presentació dels 5 participants per part d’en Joan Ventura, d’El Punt
Comença el debat, es veu la pàgina web del parlament… en castellà

Pregunta: Com es farà per millorar el coneixement per part dels ciutadans. de les eleccions europees?
R. Obiols: L’elecció europea no és emocional: no s’escull cap president europeu. A més, les TV no en parlen, del Parlament Europeu.
Vidal-Quadras: el Parlament Europeu realment decideix sobre temes molt importants!
Salvador Sedó: Europa és diàleg, consens, compomís… no hi ha batibull, i és poc aractiu per als mitjans de comunicació i els partits
En aquestes eleccions cal parlar d’Europa, i no plantejar-la com a campnya complementària a d’altres.
Raül Romeva: cal debatre què es pot mercantilitzar i què no, en particular el Procés de Bolonya. Cal debatre el caràcter educatiu.

Pregunta de Joan Ventura/El Punt: com conscienciar els ciutadans?
Obiols: El Parlament té un poder extraordinari. És paradoxal que quanta més importància té menys interès té per als ciutadans
Obitols: Cita: Un europessimista és un optimista informat. Altra cita: el Parlament Europeu és una gran ONG.
Vidalq: s’ha dit que el Parlament Europeu no és sexy
S. Sedó La baixada de tarifes de mòbil impulsada des del Parlament Europeu no s’ha notat gaire
Marta Rovira (erc): Cal que la gent pensi en si vol polítics que impusin o que trenquin amb l’estat-nació actual.
R. Romeva (icv) En alguns temes el Parlament Europeu és més progressista que els governs dels estats, pero no pas prou

Segona pregunta: és factible que tots els estats ratifiquin la constitució europea?
Obiols: igual que la Unió Soviètica, que semblava eterna, la Unió Europea corre el perill de desaparèixer amb la crisi institucional
VidalQ: pronostica que abans d’acabar 2009 hi haurà constitució europea nova. I llavors hi haurà codecisions.
VidalQ: Ninú no té el monopoli de la virtut. Afirma que al Parlament ningú actua sota la pressió de cap Lobby.
Amb els temes europeus potser cal fer un pas enrere per anar després dues passes endavant (S. Sedó)
M. Rovira/ERC: discuteix amb VidalQ per la jornada de les 65 hores. Cal que es voti per veure quin model es vol del benestar.
M. Rovira/ERC: no al tractat de Lisboa: europa dels estats, principi de subsidiarietat complicat, identitat nacional dels estats membres
MRovira: què vol dir identitat nacional dels estats membres? No és cap qüestio sentimental
R Rovema: la crisi no és deguda al no, sinó que és la causa del no. Els lobbies hi són i són legítims.

Pregunta saltada. Tercera pregunta: On són les fronteres d’Europa?
Obiols: En el joc de cadires musicals de la història, Catalunya es va quedar sense cadira…
VidalQ: està a favor de l’entrada de Turquia, però veu difícil que es permeti la seva entrada.
Sedó: no li agrada la integració de Turquia perquè dificultarà la integració social. Però ara no es pot dir que no havent deixat la porta oberta
Sedó: es parla de fronteres exteriors quan tenim un problemes de fronteres interiors.
No es defensen prou les competències exclusives de Catalunya (MRovira-ERC). Drets humans i democràcia són imprescindibles.
MRovira: Defensa el federalisme cooperatiu.
RRomeva (ICV): Les ampliacions s’han fet sense blindatges clau, com el medioambiental.
R.Romeva: Cal definir quin és el subjecte federal. Ampliació sí, sense trespassar línies vermelles, sense pèrdua de drets.

Darreres intervencions
Obiols: Cal moure’s sobre la realitat, i fer que la realitat sigui millor.
Obiols: falta una resposta coordinada europea a la crisi econòmica. Cal superar la paràlisi institucional. És optimista.
Vidalq: qualsevol projecte polític que tingui una identitat que vulgui posar-se pel cim de la europea, és dolent.
SSedó: parla de política energètica comuna, i d’identitat europea. Demana compromís als joves, europeus.
MRovira: Europa més plural, més social amb economia del coneixement, tema subsidiarietat, dret autodeterminació. pol.exterior comuna
RRomeva: El comissari europeu Barroso és l’únic polític que queda de la foto de les Açores. El repte fonamental és exercir política europea

Joan Ventura, moderador: Demana que es vagi a votar.
Final: 14:30

Demà hi ha un acte a la UdG sobre les eleccions europees organitzat pel Centre de Documentació Europea, amb la presentació d’una capsa electrònica interactiva i el lema “It’s your choice“, que en català serà “tu decideixes“.

S’assembla força al lema que vaig trobar en una carretera entre Athens i Atlanta, l’estiu de 2005: Your attitude is a choice. Potser podem decidir, però el que també és important és l’actitud que prenem davant dels assumptes socials cada dia. En el cas universitari, també.

Your attitud is your choice és un web que parta de l’actitud. Internet en va plena.

Entre la documentació que dijous se’ns va repartir per part de la Xarxa Vives, hi havia el número 3 de la revista BUC (Universitat, Cultura, Llibres), amb una taula rodona-reportatge sobre Governança universitària: un sistema pendent de reformar. La pròpia president de la Xarxa, l’actrual rectora de la UAB, Ana Ripoll, en fa una editorial.

Monserrat Casas (rectgora UIB), Paco Solé Parellada (UPC) i Màrius Rubiralta (ex-UB, ex-secretari s’estat i actual Secretari General d’Universitats) hi participen. Val la pena llegir les seves reflexions.

A la xarxa hi ha tots els números d’aquesta revista.