Fa pocs dies comentava el post de la Universitat de Sheffield a Adaptant newsletters a tablets: cal fer-ho?. Ara veig que Mashable també toca aquest tema a un post titulat Why Tablet Publishing Is Poised to Revolutionize Higher Education on es proposa fer un esforç en utilitzar de forma positiva els dispositius mòbils (tablets) i les publicacions digitals interactives a la Universitat.

[...] digital textbooks include a number of interactive features. They are not limited to static pictures, but can integrate video, audio, animation, interactive simulations and even 360-degree rotations and panoramas. In addition, universities have the ability to create custom, institutionally branded viewers with unique displays and navigation options.

Studies show that interactive content can boost learning retention. Students prefer to learn by doing, versus seeing or reading. When they interact with videos, charts, and graphs, they retain more information.

Més enllà de la docència, els tablets també permeten comunicar millor:

Sleek, lightweight tablets afford opportunities for higher education institutions to deliver engaging, interactive content not only to students, but also to educators, administrators and alumni. Campuses already use digital publishing for communications efforts, student recruitment, course content and the publication of scholarly research.

Many top universities are discovering that digital publishing can reimagine alumni newsletters and campus magazines — often with less reliance on outside publishers or vendors. For instance, Clemson World, Clemson University’s official alumni magazine, is now available on the iPad. Written and designed exclusively for tablet readers, the publication includes multimedia content such as video and animation.

Indiana University’s IU Libris application gives iPad users free access to a number of university magazines and publications, such as IU Teaching & Learning and the Principles of Excellence, a publication issued by the university president.

Em sembla ben positiu que els tablets siguin estris que permetin consumir informació. No acabo de veure clar que es puguin fer servir com a ordinadors, imenys com a entrada d’informació via teclat (al menys per ara). No acabo d’entendre, però, aquesta mania d’adaptar continguts als tablets. Això ja està inventat… s’anomena “pàgina web” i està escrit una cosa anomenada “llenguatge HTML”, potser en la nova forma d’HTML5. S’escriu un sol, i surt adaptat a qualsevol estri.

Segur que s’escriuran moltes coses (i es faran molts de videos) sobre aquest tema en el futur proper, però en tot cas quedar clar que els tablets serveixen molt bé per a consum passiu d’informació i per a petit consum actiu.

El blog ReadWriteWeb porta en un post titulat New Models for Web Publishing una interessant reflexió sobre el que és un blog, sobre com són els seus posts, i sobretot sobre la forma com es difonen, s’amplifiquen i arriben a “ser consumits” informacionalment. RWW fa una afirmació que trobo ben contundent:

We certainly stand at a crossroads, as we move from the “golden age of blogging” into whatever we are going to call things this year or this moment. I tend to think of this as the post-blogging era.

Tot discutint quins tipus de blog deixen de tenir sentit, i quins tipus en tenen encara o en tindran més, RWW creu que la llargada raonable d’un post ha disminuït:

As we get more impatient, the notion of the appropriate length on a blog post is changing and it is getting shorter: It used to be that a 600-word post was considered about right, now that is way long. (And this article is off the charts!) Videos too: three minutes is about all we can seem to pay attention to.

Aquesta entrada parla també de com es fan servir els canals RSS per oferir els continguts d’un blog (o sistema de notícies) de formes variades i en diferents plataformes (i cada cop més, en dispositius mòbils).  Però una cosa deixa clara aquesta entrada (una opinió que comparteixo):

blogging is far from dead but becoming richer and more varied.

És a dir: als blogs els queda encara molta vida, i esdevenen més rics i més diversos. Només hi afegeixo, però, una cosa: mantenir un blog ha de competir amb gestionar el microblog (twitter), compartir informació i gestionar de la rellevància. Tot plegat ha de ser sostenible i equilibrat.

Aquest blog també ha d’evolucionar, doncs. Amb aquest 2012 potser hauré d’escurçar les entrades, fer-ne de ben llargues, però altres de curtes. I sobretot, ho vincularé més amb el meu microblog, és a dir, el meu twitter. He de veure la millor manera de fer-ho. De moment recullo tots els tweets setmanals en una entrada del dilluns. Potser hi ha formes millors de relacionar-los.

Gràcies a un post de la Mercè Piqueras, que sempre treballa a l’avenç, he vist quins són els Anys Internacionals (i no internacionals) que aquest any 2012 es celebraran:

• Any Internacional de les Cooperatives (ONU)
• Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom (ONU)

A més, hi ha anys menys internacionals com

• Any Alan Turing
• Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Integeneracional
• Any de la neurociència (Espanya)
• Any de la Rata Penada

Tal com senyala la Mercè, al web de l’ONU (UN Observances) no tan sols hi ha els “anys de”, sinó també les “setmanes de..:” i “dies de”…, i a més a més, les “dècades de…”

És especialment rellevant que la dècada 2005-2015 és la “Decade for Action, Water for Life”: Aigua com a font de vida. 

El tema de les cooperatives és ben rellevant en el moment actual: aquestes empreses en què els amos són els propis treballadors, són un resultat dels processos d’empreneduria que actualment són impulsats pels nostres governs més propers. Encara que aquest any de les cooperatives està més pensat per a zones en desenvolupament, la veritat és que potser també és aplicable a la situació actual del nostre entorn més proper.

L’Any de l’energia sostenible em sembla també ben rellevant: en gastem massa, i cal trobar formes de generar-ne (perdó, de transformar-ne) que no generin formes de contaminació ambiental ni demanin inversions gaire costoses.

Pel que fa a l’any Turing, m’és especialment interessant, ja que aquest científic anglès, heroi criptoanalític de la II Guerra Mundial, informàtic, i que fa incursions en la física i la química, va tenir un final poc galdós. En el centenari de la seva mort, aprofitant el moment dolç de la web, de les xarxes socials i de la societat del coneixement, pot ser una bona excusa per divulgar bona ciència.

La imatge d’aquest post és precisament del web de l’Any de la Rata Penada (The Year of the Bat). Té gràcia… els padrins deuen ser Batman i Batwoman, suposo…

La revista Psicothema acaba de publicar la tercera edició del rànking de recerca de les universitats públiques espanyoles elaborat per Gualberto Buela-Casal et al: Ranking de 2010 en producción y productividad en investigación de las universidades públicas españolas. Sobre les edicions anteriors ja en vaig parlar el 2010 (rànking 2009) i el 2009 (rànking 2008).

Aquesta tercera versió de l’informe (PDF) no canvia els criteris dels anteriors, que des del meu punt de vista tenen defectes, fins i tot algun que va a favor de les universitats catalanes, com és computar només professorat funcionari, ja que a Catalunya hi ha molt de professorat estable contractat. D’altres punts febles ja els vaig comentar en les dues entrades esmentades dels anys anteriors. En el cas de les publicacions, nó es té en compte ni l’impacte esperat (factor d’impacte) ni el real (citacions a articles en anys anteriors).

Les posicions relatives de les universitats no varien pas gaire de les dues primeres edicions. En primer lloc hi ha la Universiat Pompeu Fabra, i entre les 12 primeres n’hi ha sis de catalanes públiques (la de Lleida es troba més endavant).

Pel que fa a la Universitat de Girona, es troba pràcticament igual que els dos anys anteriors: 12 sobre 48, més o menys el mateix que l’any
passat (11) i el 2009 (13). La Universitat de les Illes Balears és al lloc 19, i la de Lleida al 22. De les universitats de dalt, només la d’Alcalà ha tingut un canvi prou significatiu, cosa una mica estranya.

Destriant una mica cada apartat del rànking, la Universitat de Girona ocupa els primers llocs en:

Articles en revistes jcr: 7
Projectes i+d: 4
Beques fpu: 13
Tesis doctorals 17

Crec que aquesta és una classificació benintencionada, però que no proporciona la mesura real de la qualitat de la investigació de les universitats públiques espanyoles. En tot cas, segur que és molt millor que el Rànking de Shanghai.

Imatge: http://marketinghackz.com/learn-the-techniques-to-get-your-site-to-the-top-of-the-serps/

Més enllà de les diverses manifestacions del Secretari General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya i del discurs no gaire llarg de la Rectora Anna Maria Geli, el moment clau ha estat quan la Rectora ha comunicat als assistents una notícia llargament desitjada: la concessió del Campus d’Excel.lència Internacional al projecte coliderat per la UdG i la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el CSIC i l’ICRA. Aquest Campus es centra sobretot en Turisme i Aigua, basant-se en diverses fortaleses investigadores relacionades també, entre d’altres, amb l’Alimentació i Salut, la Química i la Robòtica.

Després que la Rectora ha comunicat la concessió, el públic assistent li ha dedicat un fort aplaudiment (veure tall de video). Crec, francament, que era merescut, tan per a la Universitat de Girona com a per a la pròpia Rectora.

La nota de premsa del Ministeri d’Educació fa la relació completa dels nou projectes que han rebut la qualificació de Campus d’Excel.lència Internacional (dels quals sis de regionals europeus, entre ells l’e-MTA).

El projecte e-MTA està àmpliament recollit al web que s’ha anat elaborant.

Aquest matí he tingut l’oportunitat, abans de viatjar cap a Lleida, d’assistir a la 25a Sessió Web, organitzada pel CEJFE, a Barcelona. Ha estat una sessió diferent a d’altres que he sentit. L’emprenedor Dídac Lee, de Figueres, ha fet un relat de la seva trajectòria que l’ha portat d’una experiència d’abandonament dels seus estudis d’enginyeria informàtica, fins a la creació constant de noves empreses i entrada en noves aventures empresarials i emprenedores.

En @didaclee ha acabat el torn de praules amb una cita d’Albert Sampietro: “Fes quelcom disruptiu cada dia, queldom èpic cada setmana, quelcom memorable cada mes“. Jo hi afegiria “dintre de les teves condicions de contorn i limitacions”. Perquè som el que som i les nostres circumstàncies. Cal no confondre excuses amb restriccions reals.

A la foto, una lliçço rellevant: A la universitat feia campanes i ara treballant tantes hores… què va passar?. Entre altres moltes idees i reflexiones, aquí n’hi ha alguna:

• Aquelles coses que toquen els nassos són les que et treuen de la zona de confort.
• El reconeixement és important, i no costa diners…
• En gestió d’equips, cal marcar els objectius. Fites que siguin un repte.
• El pitjor d’una organizació és “anar fent”.
• Si pogués estudiar, faria estudis de psicologia
• A l’administració, cal fer coses que deixen emprempta (no pas escaquejar-se)
• Cal gestionar les persones com són, i no pas com t’agradaria que fossin
• Els genis són la gent que fa que les coses poc freqüents passin.

Al final de la seva xerrada, en Dídac ha remarcat la importància de sortir de la zona de confort, ja que és la manera d’innovar, de fer coses noves. Perquè només quan hi ha problemes realment es produeixen avenços significatius.

En Dídac va senyalar precisament que, quan era a Girona, estava en una zona de confort, i va ser per sortir-ne que se’n va anar a Barcelona. Espero que algun dia no apliqui el mateix a Catalunya.

Al resum que s’ha fet d’aquesta 25a sessió web hi ha més informació de la xerrada, però en general em quedo amb què en Dídac, sense dir gaire res de com l’administració pot innovar, de fet va dir moltes coses i molt rellevants. De fet, les va anar dient a poc a poc, pero les va intensificar molt al final, amb unes quantes idees clau. Gràcies, Dídac!

Tweets:

#sessioweb No ens preguntem per què no hi ha gent emprenedora, sinó per què no hi ha les circumstàncies que facilitin l’empreneduria #
Molt bo: en @didaclee diu que està nominat a “Friki de l’Any” … #sessioweb #
#sessioweb Emprendre és l’única via per sortir de l’actual crisi diu en @didaclee #
Em fa gràcia l’accent català-figuerenc d’en @didaclee a la #sessioweb ;–) #
Ep! en @didaclee va pensar en algun moment en ser químic ! #sessioweb #
#sessioweb Atenció químics: El primer joc de química d’en @didaclee el va cremar a la cuina #
#sessioweb Les excuses són el principal enemic del progrès, diu en @didaclee #
#sessioweb En @didaclee – Si ens llevem aviat, ben aviat, i no hi posem excuses, podem ser imparables #
#sessioweb Diu en @didaclee Cal no confondre la gestió del risc amb la temeritat #
#sessioweb En @didaclee esmenta la necessitat de tenir reptes i objectius mesurables. Constato que és ben cert #

Combien coûte un enseignant-chercheur ? Afin d’inciter ces derniers à publier plus, le ministère de l’enseignement supérieur a décidé de financer “à la performance” les universités. Les universités comptant des universitaires produisants (plus de 2 articles scientifiques en quatre ans) en sciences humaines et sociales obtiennent des forfaits selon la note obtenue auprès de l’Aeres de l’unité de recherche de ces publiants. Ainsi, un “chercheur publiant” d’une unité de recherche classée A+ par l’Aeres, rapporte 16 000 euros à son université. Un publiant d’un laboratoire classé C n’en rapporte “que” 4 000… Ce système irrite particulièrement Colette Anné, auteure d’un article sur cette pratique sur le site de Sauvons la recherche.

Precisament anant al blog de Salvem la recerca, hi he vist l’article le prix d’un chercheur (el preu d’un investigador), on s’hi esmenta una circular de la Universitat de Bordeus-3 sobre la consideració d’investigador productiu i sobre els diversos graus que n’hi ha:

Selon le nouveau système d’allocation des crédits mis en place par le ministère, notre établissement est, à présent, tenu de communiquer chaque année le nombre de « produisants ». Ce calcul a une incidence budgétaire décisive. En fonction de la notation qui a été donnée à son unité de recherche par l’AERES en 2009 (A “plus”, A, B, ou C), « un produisant » permet à l’établissement de percevoir la somme de :
4 000 euros pour un « produisant » SHS d’une unité classée C
8 000 euros pour un « produisant » SHS d’une unité classée B
12 000 euros pour un « produisant » SHS d’une unité classée A
16 000 pour un « produisant » SHS d’une unité classée A “plus”.

Par transposition de ce modèle national, le nombre de produisants est également désormais l’un des principaux critères de calcul de la dotation de l’unité de recherche, selon le modèle de financement de la recherche validé par le Conseil scientifique de notre université.

Un enseignant-chercheur est dit « produisant » s’il est l’auteur de 2 publications durant une période de 4 années. Selon les normes de l’AERES, les actes de colloque ne sont pas pris en compte. Vous trouverez en fichier attaché un texte de l’AERES qui précise les types de productions (direction d’ouvrage, intervention dans un congrès international ou participation à un ouvrage collectif, traductions…) qui donnent la qualité de produisant.

L’investissement dans des responsabilités administratives est pris en compte. Si dans la période des 4 années (2008/2011) vous avez eu de telles responsabilités, sans avoir pu réaliser une publication, vous êtes donc également concerné par ce questionnaire. De même, si vous êtes rattaché à une unité de recherche extérieure à notre établissement, vous devez aussi renseigner ce questionnaire.

Sembla que una unitat de recerca (o la pròpia universitat) rep, doncs, uns 16.000 EUR si té un molt bon professor-investigador (en aquest cas, de ciències humanes i socials). El mínim, segons aquest text, és de 2 articles en un període de 4 anys (una mica semblant, doncs, als trams de recerca espanyols).

L’AERES té un web que és força interessant, i que deu valer la pena que hi aprofondeixi una mica, quan tingui temps.

Segurament a les nostres comarques estem satisfets amb els bons restaurants que tenim. Però potser si volen mantenir les seves estrelles Michelin, els caldrà innovar fort. Una suggerència: fer servir les noves impressores 3D amb tintes comestibles. No és cap idea nova, però veig a FastCompany un interessant post titulat Ramen by HP? The Wild Possibilities Of Printing Food.

En aquest post s’hi parla d’una nova màquina del Cornell Creative Machines Lab que permet imprimir, capa a capa, menjar preparat de diversos tipus i estructures tridimensionals, com per exemple amb lletres (foto):

The newest 3-D food printer, now being honed at CCML, can produce: tiny space shuttle-shaped scallop nuggets (image above); and cakes or cookies that, when you slice into them, reveal a special message buried within, like a wedding date, initials (image below) or a corporate logo. They can also make a solid hamburger patty, with liquid layers of ketchup and mustard, or a hamburger substitute that’s made from vegan or raw foods.

Ja penso en un pastís que contingui el logo de la Universitat de Girona, per exemple (ens el menjarem, un àliga?)

Però no només es tracta de decoració i disseny, sinó també de noves combinacions de gustos i aromes, de textures i colors:

While printing pyramids of pastry, or hemispheres of ham sounds whimsical, food printing is about more than decorative presentation. It’s a way to create new flavors and forms of food by varying its chemical properties. “It’s a huge ‘design space,’ and the combination of tastes and textures, geometries and colors that can be achieved is enormous,” says Lipso

I és que la química és pertot arreu, i a la cuina, doncs encara molt més.

Sembla que aquesta food-printer costarà uns 1.000 USD… no gaire res, més o menys el mateix que les impressores 3D que vaig veure a New York, a la World Maker Faire. tal com diuen,

the desire to customize foods will make 3-D food printers an essential part of everyone’s kitchen in due course. “Customization of foods has played an integral role in our 250,000 year history,” says Yosefzai. “As time passes, 3-D food printing we will go from novelty…to utility…to indispensability.”

El temps és or, i si aquesta impressora és millor que la Thermonix i fa coses boniques i bones… serà un èxit. De moment hi pensarem per a les nostres activitats de divulgació relacionades amb la cuina i química.

Tot plegat forma part del projecte Fab@home per fabricar tota mena de coses fent servir dispositius open-source.

Gràcies al Inside Higher Education ja n’he vist un primer comentari, que em fa gràcia que inclou el verb “seduir”. I és que el tema dels rànkings sedueix, no hi ha res a fer! En aquest cas m’agrada especialment, perquè fins ara la metodologia del THE era la que, en la meva opinió, proporciona millor idea de la qualitat d’una universitat.

Aquest any la classificació dels primers llocs (sempre són els mateixos!) és Caltech, Harvard, Stanford, Oxford, Princeton, Cambridge, MIT, Imperial, Chicago i Berkeley. L’any passat el primer lloc l’ocupava Harvard.

La Universitat Pompeu Fabra ocupa un honrós lloc 186, seguida més enere de la UAB, UB, UAM, UV, UPC, UPV, UZ. No n’hi ha cap altra, d’espanyola, dins de les primeres 400. He de dir que s’ha baixat de nivell, ja que la UAB era la 142 l’any passat, mentre que la UPF era la 155. I no crec que sigui degut a cap tipus de crisi, que aquesta classificació reflexa la feina (al menys pel que fa a producció i qualitat) d’anys enrere.

De franceses també n’hi ha vuit, en particular la Universitat de Montpeller-2. Les petites universitats ho tenen difícil per sortir en aquesta classificació, encara que la UPF bé hi surt, sense ser gaire gran. Per cert, a cop d’ull la UPF és la 75a universitat europea.

El post de l’IHE fa algun comentari interssant, per exemple respecte a governança:

Governance matters: Who is governing whom? Who is being held to account, in which ways, and how frequently? Are the ranked capable of doing more than acting as mere providers of information (for free) to the rankers? Is an effective mechanism needed for regulating rankers and the emerging ranking industry? Do university leaders have any capability (none shown so far!) to collaborate on ranking governance matters?

Però també

The Top 400 outcomes will and should be debated, and people will be curious about the relative place of their universities in the ranked list, as well as about the welcome improvements evident in the THE/Thomson Reuters methodology. But don’t be invited into distraction and only focus on some of these questions, especially those dealing with outcomes, methods, and reactions.

Rather, we also need to ask more hard questions about power, governance, and context, not to mention interests, outcomes, and potential collateral damage to the sector (when these rankings are released and then circulate into national media outlets, and ministerial desktops). There is a political economy to world university rankings, and these schemes (all of them, not just the THE World University Rankings) are laden with power and generative of substantial impacts; impacts that the rankers themselves often do not hear about, nor feel (e.g., via the reallocation of resources).

Is it not time to think more broadly, and critically, about the big issues related to the great ranking seduction?

Un altre rànking a la col.lecció. I aquest és bo.

La veritat és que té coses força interessants, com per exemple pensar de bon matí què és el més important que cal fer durant el dia, i quines són les dues o tres coses realment importants que cal dur a terme.

N’hi ha una que està força bé: “no connectis a Internet, twitter, e-mail, etc…” fins que no hagis acabat de bon matí la llista de les tres coses realment importants que has de fer durant el dia. M’adono que jo mateix ja ho faig, això. Les escric en un paper.

Del post de LearningFundamentals, se’n treu que el llibre proporciona (i el gràfic) set idees clau:

• Create Focus Rituals/Habits: Babauta defines a ritual as a set of actions you repeat habitually.
• Managing Email: A lecturer once told me “You’ll get 10% more done in the day if you don’t check your email first thing in the morning”.
• Take Time to Reflect and Review: Babauta recommends that we create a simplified list of the top three things we need to do in the day and then complete task number 1 before checking email, Facebook, etc.
• Help for Addicts: Don’t kid yourself, Facebook and email is highly addictive. Behavioural psychologist B.F Skinner’s experiments with rats in the skinner boxes illustrated just how addictive unpredictable rewards can be. The reality is Facebook is designed to be addictive. It’s full of unpredictable rewards.
• Take a Digital Detox: We need time away from the Internet, television, video games, etc. Time when we disconnect from these digital devices and immerse ourselves in other creative pursuits that will help us to grow. It’s also important for us to take time to reflect on our lives (when was the last time you sat back and thought, “Am I really doing what I want to be doing with my life?”)
• Managing Your Space: Remove 95% of all the posters and bits of paper stuck to your office wall (all I have is a Gantt chart and colourful picture of a Hindu goddess). A clear wall means you have less stuff to be distracted by.
• How to Work: Work in focused bursts for 50 minutes (no distractions) and then take a 20-minute break. In your break get away from technological devices. Go for a walk, do some stretches, etc.

Segons CienciaDirecta, la FECyT ha convocat per segona vegada l’avaluació de revistes de recerca, i cinc revistes andaluses han obtingut la qualificació d’excel.lent.

Segons aquest web, h ha un procés d’avaluació en quatre fases. Lògicament, l’àmbit de ciències és el menys representat, ja que la majoria de contribucions es fa a revistes d’àmbit internacional editades en països anglosaxons.

El proceso de evaluación de la FECYT se divide en cuatro fases eliminatorias de las cuales la última consiste en una valoración del impacto que la publicación tiene entre la comunidad científica a la que va dirigida. Realizada por un comité de expertos, a esta fase llegaron 98 revistas –el 18 por ciento de las presentadas-, 32 de ellas editadas por universidades.

Per àrees, Ciències Socials és la que en té més, seguida de Ciències Humanes:

Por áreas, la más representada es Ciencias Sociales, con 18 de las 46 revistas certificadas lo que supone un 39 por ciento y un 9,6 por ciento del total de las presentadas al proceso. Le sigue Ciencias Humanas, con 17 publicaciones aprobadas (36 por ciento) que representan el 11,7 por ciento del total; Biomedicina, con 4 revistas (8,6 por ciento) y un porcentaje sobre el total del 8 por ciento; Ciencias Naturales, con 4 revistas aprobadas (8,6 por ciento), y un 11,4 por ciento sobre el total; y Ciencias Puras y Experimentales, con 3 revistas Excelentes (6,5 por ciento).

La provinença de les revistes és d’universitats com d’altres institucions:

Según datos aportados por la FECYT, de las 443 publicaciones científicas españolas que se han presentado al proceso de evaluación de este año, sólo 46 –el 10,4 por ciento- han logrado la máxima catalogación. De éstas, 16 pertenecen a instituciones universitarias lo que supone un 7,6 por ciento del total de las 209 revistas avaladas por las universidades.

Entenc que aquest és un procés interessant que persegueix donar rellevància i promoure internacionalment revistes de ciències socials i humanes espanyoles. En tot cas, només la qualitat del que s’hi publiqui farà que finalment siguin rellevant o no a nivell internacional.

Foto de família (hi falta en @pepduran). Amb company/es de la Unitat de Promoció de la UdG, l’ice, la c4d i udigital.edu.

Per part de la UdG hi van assistir les tècniques de la unitat de promoció de la UdG, i també professors dels grups de recerca/divulgació vinculats a la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, a l’ICE i al nou Udigital.Edu. Aquestes dues estructures estan ubicades al nou edifici Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i fan (udigital.edu) i penser fer (c4d) moltes activitats en relació a l’ensenyament primari i secundari del territori de la UdG, tan anant als centres com rebent grups-classe o gent.

Per part de la UdG s’hi va presentar el calendari anual d’activitats relacionades amb la promoció dels estudis i de la recerca de la UdG (Programa UdG4U), entre les quals hi ha noves propostes per reforçar la connexió entre la universitat i l’ensenyament no universitari.

Em va agradar poder veure oferta de recursos educatius més enllà d’òrgans oficials com el Centre de Recursos del Gironès (amb una bona aportació en relació a l’Any Internacional de la Química!), per part de empreses innovadores en aquest camp. Igualment l’Ajuntament proporcionava propostes d’experiències socialment rellevants com un tast d’aigües per tal de conscienciar en el seu ús responsable.

En definitiva, ser present a un entorn una mica diferent a l’universitari permet conèixer de primera mà com ens veuen als universitaris des de fora. I s’hi aprèn.

En @pquimic, en @pepduran i la @silviasimonr amb en Tavi Casellas del CRP del SEG

La Isabel i l’Anna (UdG promoció) amb el Delegat Territorial d’Ensenyament, Albert Bayot, i la Regidora d’Educació de Girona, Isabel Muradàs.

Avui ha sortit, després d’anar-ho anunciant mitjançant la seva vinculació amb el diari The Guardian, el QS World University Ranking 2011, que fa poc es va escindir del Times Higher Education Ranking.

pel que fa a les universitats espanyoles, l’ordre relatiu no ha variat. Fent un cop d’ull a la llista d’universitats, s’hi troba entre les primeres 400 del món les sis següents:

1. Univ Barcelona 176
2. Univ Autònoma Barcelona 194
3. Univ Autònoma Madrid 222
4. Univ Complutense Madrid 253
5. Univ Pompeu Fabra 336
6. Univ Navarra 353

Fa poc ja vaig donar la meva opinió sobre la metodologia d’aquesta classificació. Una bona cosa que té aquest rànking és que proporciona informació per a molts de camps de coneixement, i també que permet ordenar segons diversos criteris (avui encara no funciona aquesta opció, que sí que vaig provar amb l’edició de 2010).

La classificació d’universitats està encapçalada, en aquest rànking QS, per la Universitat de Cambridge (foto de l’article de The Guardian), seguida de Harvard i del MIT (totes dues a Cambridge, USA (Boston) – curiós! un “hat-trick” acadèmic!). De la notícia d’aquest diari:

The annual QS World University Rankings remains dominated by US institutions, which took 13 of the top 20 places.

There are five British universities in the top 20 – Oxford ranks fifth, Imperial sixth, UCL seventh and Edinburgh 20th. The only university in the top 20 which is not from the English speaking world is the Swiss Federal Institute of Technology, in Zurich, at 18. The highest ranking Asian universities are Hong Kong at 22, Tokyo at 25, and the National University of Singapore at 28. King Saud University, in Saudi Arabia, made the top 200 for the first time. At 200, it was the highest rated institution in the Arab world.

It is the second year running that Cambridge University has taken the top spot.

Ben Sowter, QS head of research, said: “The gap between Cambridge and Harvard is very small, but Cambridge’s superior student/faculty ratio helped tip the balance. Individual attention is one of the key attractions of the Oxbridge tutorial system.”

Government and private funding for technology-focused research is eroding the dominance of traditional comprehensive universities, compilers of the rankings said. The average age of the top 100 institutions has dropped by seven years since 2010, reflecting the emergence of newer specialist institutions, QS said.

Que diu que per fer el rànking

The university rankings are based on a mix of factors including academic reputation, employability of graduates, citations, and the staff-student ratio

Aquestes classificacions basades en diversos inputs i en reputació (ben entesa, no pas pel número de Premis Nobel) són raonables, sobretot si es té en compte la mida. Tan el THE com el QS proporcionen informació rellevant, encara que estan orientats (esbiaxats?) cap a les universitats anglosaxones, de cara a la captació d’estudiants internacionals.

Com a complement del meu post de fa un parell de dies El twitter i els índexs de reputació de les universitats he fet un cop d’ull als índexs de reputació klout i peerindex de les universitats espanyoles (millor dit, als seus comptes corporatius de twitter, sobretot). M’he ajudat d’una eina molt senzilla: seguir la llista de twitter de funduniversidad.es que aplega universitats espanyoles:
http://twitter.com/#!/funduniversidad/universidadesdeespa%C3%B1a i aprofitar que gràcies a un parell de widgets del Google Chrome hi surten automàticament els dos índexs esmentats.

Com a curiositat, l’índex klout de la UdG (@univgirona) ha pujat de 43 a 44 en dos dies. Sembla lògic que aquests índexs es recuperin (han baixat pertot arreu) després de la baixada d’activitat del mes d’agost.

La universitat amb més klout és la Univ. Int. Menéndez Pelayo @UIMP (55/35 [klout/peerindex]) . La Univ. Navarra (@unav) en té 52/59, i és la que té més peerindex d’entre les presencials. Entre les no presencials, els índexs són

@UIMP (Menéndez Pelayo) 55/35, 2279 followers
@UOCUniversidad /Univ Oberta Cat) 41/60, 4833 followers
@UniversidadVIU (València International University) 47/44, 952 followers
@udima /Univ distancia Madrid) 32/17, 502 followers

La veritat és que el número de followers d’aquestes universitats online no és pas gaire gran.

Entre les presencials, cal destacar:

@unav 52/59, 4344 followers
@uv_eg 46/52, 1872 followers
@univgirona 44/51, 2529 followers
@ulpgc 43/50, 2612 followers
@Pablodeolavide 44/23, 2682 followers
@Infouma 50/49, 4351 followers
@ujaen 44/51, 2807 followers

En alguns casos hi ha una gran disparitat entre aquests dos índexs:

@umnoticias 45/4, 2202 followers
@univcordoba 41/7, 1761 followers

Torno a dir que cal agafar tots aquests valors amb pinces, i que cal veure al llarg del temps com van evolucionant aquests valors. Les meves observacions i crítiques als rànkings d’universitats (per recerca, per exemple) són extrapolables a les classificacions que fan servir followers, fans, klout o peerindex, i encara més si les barregen!

En particular pel que fa al número de followers, caldria ponderar-ho per la mida de la universitat. Un dia m’hi entretindré, igual que per als fans de facebook. Però he de trobar la forma d’automatirzar-ho. Segur que es pot. En el cas de twitter ja tinc fet un shell que ho fa, però he de trobar tots els comptes corporatius principals, a partir de la llista de funduniversidad.es. Cal temps.

Foto: http://ampapladegirona.blogspot.com/2010/06/llistes-de-llibres-i-material-pel.html

El blog THE porta un post titulat King’s chemistry department rises again en què hi diu que, després del tancament del Departament de Química d’aquesta universitat anglesa fa uns anys, ara es pensa en tornar-lo a obrir. Es formarà amb la colla de professors de química que hi ha dispersos en departaments temàticament afins, a més d’unes quantes noves incorporacions. Tot plegat, per recuperar una mica la identitat del conjunt de químics:

Chris Mottershead, vice-principal for research and innovation at King’s, said the restoration of the chemistry department reflected a sense that the college’s chemists needed an “identity” and to feel they were valued by the institution in their own right.

Una raó del renaixement del Departament de Química del KCL és la posada en marxa d’una titulació de grau (de quatre anys!) de química orientada a la medicina. Em sembla interessant això, ja que precisament a Girona havíem posat en marxa el màster de química mèdica i modelatge molecular, que malauradament no ha tingut prou èxit (encara).

Em sembla rellevant també que el THE esmenti que perquè un departament tingui sentit, ha de tenir espai físic on tot el professorat s’hi trobi i hi pugui intercanviar experiències i fer-hi recerca. Hi estic totalment d’acord.

Foto: http://www.nytimes.com/2007/01/17/us/17chicago.html

Avui el web francès ComCampus ha publicat una nova versió del seu rànking d’universitats franceses d’ús de twitter: Classement des universités françaises sur Twitter (septembre 2011). Segons aquest web, la classificació és la següent:

1 Université de Nantes 2184
2 Université Claude Bernard – Lyon 1 1702
3 Université de Lille 1 1661
4 Université Pierre et Marie Curie 1547
5 Université Sorbonne Nouvelle – Paris 3 1337
6 Université d’Avignon et des Pays de Vaucluse 1324
7 Université Lumière Lyon 2 1217
8 Université de Rennes 1 1145
9 Université de Lille 3 1140
10 Université Paris 8 – Vincennes Saint-Denis 1007

A primers d’any, en @briankelly va fer un estudi semblant al seu blog UKWebFocus, titulat Institutional Use of Twitter by Russell Group Universities, amb relació de folloers, following i tweets. No fapas gaire, en va fer un altre de semblant però incloguent-hi índexs de reputació: a Social Analytics for Russell Group University Twitter Accounts s’hi relacionen els índexs klout i peerindex, encara que també esmenta el twitalyzer. L’anàlisi es va fer per al Grup Russer que agrupa 20 universitats britàniques intensives en recerca.

A la classificació britànica (juny’11), la Universitat d’Oxford obtenia el màxim valor de klout amb 58, mentre que l’University College London obtenia el màxim valor de PeerIndex, amb 62.

Per tal de donar una mica d’idea comparativa de la situació de les universitats de l’àmbit de parla catalana, he recollit avui (2/9/2011) el número de seguidors a twitter, l’índex klout i l’índex PeerIndex de totes, excepte per a la UPVD, la UdL i la UIB, de les quals no n’he sapigut trobar informació relativa als seus comptes corporatius de twitter. Hi afegeixo un compte no estrictament general, el d’ESADE, per mostrar que una escola pot donar un índex elevat. També hi relaciono el compte en castellà de la UOC, de nivell semblant al compte en català.

twitter-universitat, followers, klout, peerindex

ub_endirecte 2501 (35, 47)
uab_info 605 (33, 22)
barcelonatech 2474 (33, 53)
univpompeufabra 1749 (31, 22)
urvtarragona 1289 (25, 6)
univgirona 2516 (43, 51)
uocuniversitat 6559 (42, 56)
uvic_news 564 (21, 9)
uramonllull 15 (-,-)
uicbarcelona 2368 (34, 29)
uaoceu 482 (22, 18)

esade 4304 (46, 41)
uocuniversidad 4827 (38, 60)

UJI_noticies 1059 (25, 5)
universitatalac 1626 (25, 10)
upv 2065 (41, 40)
UV_EG 1852 (45, 40)

El klout més elevat de Catalunya és el de la Universitat de Girona, amb 43 (però ESADE en té 46), mentre que el PeerIndex més elevant és el de la UOC, amb 56 (català) i 60 (castellà), seguit per la UPC amb 53, primera presencial. A nivell general, la Universitat de València té el klout més elevant de totes (45).

El número de followers de les universitats catalanes és força més elevat que no pas a les franceses. La Universitat de Nantes, que lidera el rànking, és superada per vàries universitats de la taula. Segurament l’ús de twitter a França çes força menor que a casa nostra, encara que em fa l’efecte que està pujant força. En el cas de facebook les universitats franceses tenen més seguidors (veure classificació de l’abril).

Cal agafar-se aquests índexs de reputació, que combinen twitter amb facebook i d’altres xarxes socials, una mica amb pinces. De fet, ni tan sols se sap exactament quina fòrmula fan servir. El PeerIndex, com explica @briankelly al seu post, té tres subíndexs: autoritat, activitat i audiència.

Segurament el que és important no és tan els valors absoluts, sinó la seva evolució amb el temps. A més, en el cas del klout l’índex va de 0 a 100 i pot passar que mantenint un comportament determinat, si els altres comptes milloren més, l’índex baixi. També s’ha notat a l’estiu, i per tant és reflexat als valors d’avui, una baixada lògica de l’activitat a les xarxes socials.

Serà interessant comparar aquests valors amb els que s’aniran obtenint en dates posteriors. Miraré de tornar-ho a fer el mes vinent, d’una forma més ben presentada.

És rellevant també comparar aquests valors de reputació amb valors de comptes personals. Per exemple, el meu propi: seguidors uns 1250, klout 58, peerindex 51. O sigui que tinc un klout superior a totes les universitats de l’àmbit català, i un peerindex de la gama alta. Podem titllar això de curiós, i el que és evident és que ni klout ni peerindex no són índexs linials amb el número de followers, sinó que deuen valorar l’activitat relativa d’un compte determinat (i també de diverses xarxes socials!)

Hauré de fer un post sobre facebook i universitats catalanes ben aviat.

Foto: http://oceanexplorium.org/pages/Activity-Center.html

Al blog del Times Higher Education, al post Too much information el professor de ciència política d’Oxford Alan Ryan fa una interessant reflexió sobre com hauria de ser un bon professor de grau a les universitats. En la seva opinió, no necessàriament ha de ser una persona que estigui empenyent la frontera del coneixement, però tampoc ha de ser pas necessàriament el darrer estudiant acabat de graduar.

Més enllà d’aquesta reflexió, Ryan fa un parell de comentaris que em semblen rellevants: en primer lloc, la diferència entre la recerca en humanitats, especialment en aquelles més lligades a la història, i les ciències. En el cas de les disciplines científiques, i hi estic d’acord, cal molts d’anys per poder arribar a considerar-se format i poder desenvolupar recerca pròpia (no vull pas dir que en les altres disciplines no pugui ser així també!)

Most obviously because in the sciences the distance between an undergraduate education and the “frontiers of knowledge” has grown immeasurably in the past half-century. This has all sorts of consequences, of which one is the length of a graduate education in the sciences; four years of doctoral work and two to four years of postdoctoral work seem to be the minimum.

In other disciplines there isn’t a frontier of knowledge in quite the same sense to be reached. The corpus of available Greek literature that has escaped the ravages of time is finite and scholars have just about all of it under their belts. Interpretations of that finite corpus are another matter; they are, if not infinite, certainly indefinitely many. Nor is there any particular technique likely to yield insights that will be definitive, irresistible, part of a cumulative project of explaining everything there is to explain about Greek literature. Physicists may fantasise about finally reaching the “theory of everything”, but it is unimaginable that anyone will produce the definitive way to read Aeschylus.

I en segon lloc, en la diferència entre ensenyar matèries bàsiques des de zero (una llengua, estadística, etc.) i ensenyar matèries molt avançades.

All this, of course, is on the supposition that what’s being taught is distinctively “higher” than what gets taught at secondary school; much, perhaps most, of what happens in higher education isn’t, and rightly. Basic Spanish and Russian are basic Spanish and Russian; the “student experience” of learning languages from scratch, much like the student experience of learning calculus, statistical methods and a whole lot else from scratch, really is something to which devoted, sympathetic and hard-working teachers make all the difference: not deep scholars, not cutting-edge researchers.

Aquí rau molta de la discussió que sol haver-hi a les universitats: estudiar una llengua des de zero a la universitat (o una altra habilitat) és realment educació superior? Té sentit estudiar química per primer cop a la universitat i ho haver-ho fet a batxillerat? De fet, quin és l’objectiu de la universitat? Què vol dir formació superior?

Hi ha encara un altre aspecte en el post esmentat. L’atomització del coneixement i la dificultat d’comprensió de les subdisciplines és ben clara i la patim tots. Ryan ho deixa clar:

Another is that many disciplines are loose federations of sub-specialisms, whose practitioners can talk to each other about the basics of their discipline but whose research is barely intelligible to practitioners of different sub-specialisms. It’s like a modern high-tech hospital; you’d no more let a spinal surgeon loose on a brain tumour than you’d give it to your local car mechanic.

L’entrada de Ryan és sobre com ha de ser un bon professor universitari, però en el fons reflexiona sobre què vol dir universitat.

Foto: http://www.okanagan.bc.ca/departments/trades/departments/mvt/programhomepage/automotive.html

Segueixo normalment els articles d’Eroski Consumer, que proporcionen informació força interessant sobre temes múltiples de consum. Ara, però, aquest web ha fet una petita incursió en el món de l’educació superior amb un post titulat ¿Saben aprovechar la Web las universidades? amb un subtítol Es importante que el rendimiento web de las instituciones de educación superior se corresponda con su excelencia académica.

Eroski Consumer fa servir els resultats del Rànking Mundial d’Universitats a la Xarxa, que actualitzi dos cops per any el web Webometrics.Info del Laboratori de Cibermetria del CSIC. Diu E.C.:

Ante la pregunta de si saben aprovechar las universidades los recursos que ofrece Internet para difundir y publicar la amplia fuente de conocimientos que se genera dentro de ellos, el Laboratorio de Cibermetría del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), dependiente del Ministerio de Ciencia e Innovación, elabora desde el año 2004 el denominado Ranking Web de Universidades. Un estudio pormenorizado que va más allá de las tradicionales mediciones basadas tan solo en criterios académicos e investigadores.

El problema és que Eroski Consumer confon el rànking proporcionat per Webometrics.Info amb la qualitat dels webs universitaris. Tal com he esmentat altres vegades, aquesta classificació no serveix gaire per saber la qualitat del web d’una univeristat, i molt menys per a la qualitat de la pròpia universitat. Per un cantó, els indicadors són discutibles i a més no crec que serveixin per mesurar la presència correcta a internet d’una universiat. Per un altre, no es té en compte la mida d’una universitat. I cal afegir-hi encara una tercera cosa: la web 2.0, les xarxes socials, twitter, etc… no apareixen gaire per enlloc (potser es tenen en compte a l’indicador de links entrants, però és una forma curiosa de fer-ho…)

La voluntat d’Eroski Consumer de proporcionar informació sobre la qualitat de les universitats és lloable, igual que n’és l’intent de Webometrics.Info, encara que no hi estic gaire d’acord. Però crec que aquest cop Eroski Consumer confon una mica el consumidor.

L’activitat d’una universitat és sempre molt elevada, i a més té una característica que la diferencia de moltes altres institucions: la recerca, és a dir, la creació constant de coneixement. Això fa que sempre hi hagi notícies singulars i propostes innovadores que és bo que la societat conegui. La qüestió rau, però, en com fer arribar al ciutadà aquesta activitat, sobretot amb l’entrada en joc de les noves eines digitals, des del web fins a les xarxes socials.

Una de les formes tradicionals és fer servir els mitjans de comunicació, amb la utilització de les notes de premsa. Ara bè, ja s’hi ha afegir campanyes a les xarxes socials, aplicacions per a mòbil, videocplis, etc:

HEIs are already turning to new and innovative ways of delivering news-worthy content, for example through social media campaigns, smartphone applications, video releases or press conference events.

HEIs have the opportunity to leapfrog the mainstream media and engage its audience directly through “video, audio, slide shows or hosting debates, events and using social media.”

En definitiva, es tracta d’una de les formes que té una universitat per promoure’s i en definitiva per satisfer la seva missió de servei a la societat. Relacionat amb aquesta connexió amb la societat, The Guardian va fer divendres una interessant trobada virtual

we’re inviting HE media specialists and university press officers to join us to discuss how HEIs can innovate and develop their communications. We’ll be looking at online channels, social media platforms, new engagement methods and even existing tools, so please join us to share your own techniques, insights and best practice.

que ha generat múltiples comentaris que proporciones excel.lent informació: Live chat: beyond the press release – innovative PR in higher education. Els comentaris es van anar generant ràpidament, i faciliten una bona introducció a molts dels temes involucrats en la comunicació i la promoció d’una institució d’educació superior. Amb l’excusa de la discussió sobre notes de premsa (Press Releases), hi ha idees interessants per connectar la universitat amb els diferents tipus de públic, amb moltes opinions a favor de fer servir les eines de la web 2.0 com a principal via de relació entre universitat, territori i societat.

En senyalo aquí el que hi he trobat de més rellevant, als comentaris. Fan referència a difererents aspectes de la comunicació d’una universitat, de la seva promoció, de la recerca, de la docència … i, en definitiva, de la persecució dels objectius que té marcats.

From @MarioCreatura: “in a saturated market (evil word!) is it possible for universities to differentiate themselves to the media, and through them, to the public using digital and new media?”

HEIs should PR activity should start a stage earlier than churning out releases. Question 1 should be: “What do you want to be known for?” Question 2 is: “who do you want to about you?” Question 3 is “how do you reach them?”

@MarioCreatura – an HE colleague once memorably referred to the UK HE sector as ‘the land of the bland’ – all 165 claiming exactly the same things (excellence in teaching, research and reachout)! I think social media can undoubtedly help to underpin reputation and assist differentiation – and I think we’re already seeing this. Good examples are: University of Nottingham’s topical political blogs, funny and informative short films about elements in the periodic table and good dynamic content on Facebook highlighting their reputation as a research-intensive university. Also – University of Sunderland’s Lives on Line project – last year they had six students blogging, tweeting, posting pictures etc to give a vibrant picture of student life for applicants outside the North East. They integrated this with more traditional parts of the marketing mix (e.g. open days) and applications from the target areas outside the home region soared!

At Bath we are focusing on fewer stories but selecting the very strongest, and then rather than simply phoning journos and drafting releases we are exploring other ways of communicating the content, both through the media and directly to our audiences.

@MikeSimpson whilst not wanting to underestimate the power of digital and social media at all (I’m a fan), it’s worth remembering that people do still consume traditional media channels too! Indeed, for some audiences and some messages, it can still be the best way of reaching people.

the big opportunity is the immediacy of engaging through social channels. It’s so important to not just be monitoring those conversations but actually engaging in them. We’re about to change the structure of our team so that we’re able to be more nimble at monitoring and responding to conversations with our stakeholders – from researchers, to authors, to librarians, to doctors…

I’d like to echo your positive view* of Nottingham’s Period Table Videos. They are a perfect way of promoting the uni, not by saying “We’re best” (everyone says that) but by actually demonstrating their expertise. Good PR should show, not tell. (Of course, that requires the institution to actually be good, but that’s sort of the whole general idea anyway.)

I wouldn’t underestimate the value of using multimedia to demonstrate a message – e.g. simply recording your institutional stakeholders in situ – the LSE podcasts are so simple yet so popular – if you are able to record lecturers doing what they do best, the equipment can be as simple as plugging in a laptop and recording using http://audacity.sourceforge.net/, or using a cheap handheld camera, then uploading that content (little editing invovled if it’s recording a lecture) onto YouTube or iTunes or your own network

In terms of innovative approaches, back in 2005 (yes, 6 years ago) I was appointed to be Head of Research-TV. This was a broadcast PR service that Warwick Uni set up in partnership with a number of organisations in the sector (I was working in-house at Warwick at the time). We existed to raise the profile of university research on television channels all around the world. The beauty of this is that the academics got to communicate their research themselves, but edited in a way that broadcasters would like and use. But doing this required a number of things: – decent budgets (video, produced well to broadcast standard isn’t cheap) – time (communicating research well takes time of the comms pro and, importantly, the academics) – creativity (to recognise a good research project and make the connection to the ‘real world’ that broadcasters would need in order to run it). Our lessons from that was that the sector was very reserved in getting involved, and they just weren’t prepared to invest time and money into PR and good quality communications. The time and money issues remain, and until we crack those, we’re never going to be able to do really great comms in the HE sector.

Video is key – We already have good capabilities in-house but are investing further in a Multimedia comms officer, who will largely concentrate on video and aaudio production – for both internal messaging and PR. When you consider we currently have a small comms team (just me), that shows how important this area is for us. Simply put – providing video or audio for the online version of publications helps massively increase chance of coverage, as well as making your own website and social media use more effective. The traditional rule of thumb of “is the story good for photos” has largely been replaced by “is the story good for photos AND video”

interesting to hear that you outsource. I would argue that it is worth the investment in-house. It is then much easier to integrate it with your other output, more responsive and effective, Agree that it is time-consuming but I think really worth it.

@KyleChristie We’re starting a bespoke EHUPress one, so as not to confuse the audiences and the messages. EHUPress would be purely a journalists’ tool – so academic opinions, press statements, releases etc. Edge Hill main account would then be primarily for applicants/enquirers/current students

@MelonieFullick good point, and I think one of the roles of a uni press office is to highlight those good things coming out of all different parts of their institution – not just to the media, but to the wider public. That doesn’t have to be via a press release, could be all the other forms of media we are talking about. But being externally facing as we are, we’re in a good position to do that – a lot of work goes into finding the stories in the first place too.

@MelonieFullock
Absolutely right that PR is now no longer the exclusive preserve of the PR office but can be affected (+ve/-ve) by individual staff and students (and departments and projects and…). Can anyone link to a particularly good Uni social media strategy? One specific point: is it a good idea to supply staff with ‘work Twitter’ accounts that they can keep separate from their ‘personal Twitter’? We have some staff who are very enthusiastic tweeters but the signal-to-noise ratio is very high so anyone following them to learn about their research also has endless hourly updates on the weather, the drive to work, last night’s Appentice and what sort of muffin they’re eating.

I think VCs tweeting and blogging is good, but it should be them doing it. Having it through a corporate account means users won’t engage with it in the same way. But nor should it be a chore.

@NeilMckeown they key to successfully engaging people through social media has to start with the audience, not the organisation. So, understand what your audience wants and needs (in life, not just in relation to your organisation, so you know who else you are competing with for their time and attention beyond the HE sector), then create content that somehow makes yourself useful and relevant to them. Simply pushing out messages just because we have them is pointless and off-putting. Press releases are a specific form of writing, written for journalists as the audience. Most journalists that I have ever spoken to (including the for the study I did for the CIPR Edu and Skills Group 18 months or so ago) say they do not like to be tweeted links to press releases. They’d rather have a conversation with you if you have something interesting to say. You shouldn’t be tweeting content just because you have content. And if you don’t have the right content to share with a specific audience, then you should be creating it instead of just sharing what you have. I’m not against tweeting good news, etc, but I am seriously against people lazily tweeting links to press releases (and worse still, auto posting to Twitter, where titles, etc get cut off, or starting the tweet with ‘University of X announces…’ when I know it’s from the University of X because that’s the account I’m following).

We have two Twitter accounts: uniofleicspress tweets press releases to journalists and press agenciesunifoleicsnews tweets Newsblog stories to everyone

@MatthewCaines embargos are often a challenge for distributing press releases in conjunction with social media work. You wouldn’t want a social media campaign to damage your chances of coverage. However, at the very least, you need to have all your digital and social media ducks in a row (as ir were – not sure what social media ducks would look like!) for when the story breaks, so that you’re getting the message out consistently through as many routes as possible. And for some audiences or campaigns, the direct engagement/ social media aspect may be more important than the mainstream media coverage, so you’d change the order of things again. I think best practice is to tailor your activity every single time to make sure you’re thinking about the best possible approach.

One of the departments at Bath ran a really successful #BathCR (Bath connected researcher) workshop aimed at our postgrad researchers, getting them online and using blogs, forums, social networks and the like to inform and communicate their research.

@AnneENicholls Expert databases are, in my experience, a waste of time. They take a lot of man power to maintain and journalists do not use them.

@mithulucraft – given the amount of content you have to go through, do you (or any of the other universities press offices) offer internships to students interested in getting into PR. Great experience for them during their studies and intelligent, motivated resources for you…

@lostinthenoise I was a university marketing and communications director until recently and witnessed (indeed encouraged!) a rapid convergence of marketing and communications activities around the digital platforms. As a communicator by training I think PR people need to, and can, show a lead in this reconfigured structure which – as you say – needs to be integrated. As many have already observed the starting point is what you need to achieve, then how best to achieve it.

@MatthewCaines – too many ‘nice tries’ and bloopers over the years to mention! But on a serious note I think it is possible to achieve widespread publicity for your university without actually getting anywhere near organisational objectives. Discovering where the important conversations are happening online – and importantly – which ones you can actually influence begins to get us nearer to building reputation with target audiences in a more meaningful way

Diumenge parlava de la iniciativa de la Universitat de Warwick anomenada Knowledge Center, que em sembla ben interessant per a la comunicació de l’activitat acadèmica d’una universitat. Avui voldria comentar una iniciativa relacionada, aquest cop de la Universitat de Leicester: Leicester Exchanges. En aquest web universitari s’hi plantegen qüestions d’actualitat que són abordades per persones expertes, amb un punt de vista una mica diferent del de Warwick, ja que a Leicester es concentren més en temes d’actualitat.

HI ha breus debats com

In the latest Brief Exchanges posts Dr Paul Reilly considers what the recent Twitter cases mean for privacy in the Information Age. Dr Paul Behrens reviews The Conflict in Libya: Is it Genocide? and in Greece’s last card, Professor Panicos Demtriades argues that in its current state Greece, having reached rock bottom, has little to lose by exiting the eurozone.

però també qüestions més amples com

Recently added: Professor Panicos Demetriades believes that the eurozone better have a Plan C and asks if recents events have strengthened Greece’s bargaining position? Is it time for Greece to play its last card? Also Can the Euro Survive the Financial Crisis? Dr Adam Cygan from the University of Leicester’s School of Law presents his thoughts on whether the Euro can survive the Sovereign Debt Crisis? Also recently added, experts explore the debate surrounding Arts funding cuts. Emeritus Professor Richard Foulkes reflects on the merits of ‘cuts’, while Professor James Chapman explores whether the abolishment of the UK Film Council and its impact on the British film industry is tantamount to cultural vandalism, and Dr Janet Marstine discusses the Social Value of Museums in the context of Ai Weiwei and human rights? Click on a debate to make your voice heard.

De forma semblant a Warwick, el que es tracta en el fons és que el ciutadà pugui participar en la discussió juntament amb els acadèmics de la universitat, per tal que tothom tingui una opinió informada sobre les qüestions més actuals de la societat.

El lema de Leicester Exchanges és The Floor is Yours, i la missió deixa clares aquestes idees:

A simple but powerful truth that underpins everything that Leicester Exchanges is about.
At the University of Leicester we’re proud of our reputation for being Elite without being Elitist. We’re respected worldwide for combining world-changing research with passionate and inspiring teaching, and for our commitment to widening participation and an inclusive academic culture.
But why stop there?
What if there was a place where together we could seek answers that could change the way we live for the better? Not just Leicester academics and students but anyone and everyone with an informed opinion or an apposite question.
What if there was a place where online communities could join in discussions with leading academics and opinion leaders in a new way; to make real progress on key issues that shape our society? A place where the floor really was yours.
Leicester Exchanges is that place.
We’ve created Leicester Exchanges because we believe a university should be about empowering people to explore what they don’t know, as well as what they do know. By embracing the fact that we’re all coming at it from a slightly different place, and that every journey is personal, we’ve managed to achieve some remarkable results in our time.
And we’re confident that Leicester Exchanges, with its global reach and wide-ranging remit, will be another significant step towards re-defining what a leading university needs to be in the 21st century.
We believe that we all have a part to play in shaping our future, and that everyone has something to say that is worth listening to.
Each Leicester Exchanges debate will culminate in a Green Paper summarising the discussions and outlining the emergent ideas for decision makers, academic thinkers and opinion leaders.
So, the floor is yours; will you make the most of it?

La Universitat de Leicester recull la seva activitat de recerca al NewsBlog: http://www2.le.ac.uk/news/blog . Una forma senzilla de comunicar.

Aquesta iniciativa de Leicester m’ha servit per conèixer un web interessant: HE Comms, the social network for communications and marketing professionals working in and with the Higher Education sector. Hi ha diferents grups que van des d’editors web fins a relacions amb exestudiants (alumni). El seguiré.