Foto de família (hi falta en @pepduran). Amb company/es de la Unitat de Promoció de la UdG, l’ice, la c4d i udigital.edu.

Per part de la UdG hi van assistir les tècniques de la unitat de promoció de la UdG, i també professors dels grups de recerca/divulgació vinculats a la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, a l’ICE i al nou Udigital.Edu. Aquestes dues estructures estan ubicades al nou edifici Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i fan (udigital.edu) i penser fer (c4d) moltes activitats en relació a l’ensenyament primari i secundari del territori de la UdG, tan anant als centres com rebent grups-classe o gent.

Per part de la UdG s’hi va presentar el calendari anual d’activitats relacionades amb la promoció dels estudis i de la recerca de la UdG (Programa UdG4U), entre les quals hi ha noves propostes per reforçar la connexió entre la universitat i l’ensenyament no universitari.

Em va agradar poder veure oferta de recursos educatius més enllà d’òrgans oficials com el Centre de Recursos del Gironès (amb una bona aportació en relació a l’Any Internacional de la Química!), per part de empreses innovadores en aquest camp. Igualment l’Ajuntament proporcionava propostes d’experiències socialment rellevants com un tast d’aigües per tal de conscienciar en el seu ús responsable.

En definitiva, ser present a un entorn una mica diferent a l’universitari permet conèixer de primera mà com ens veuen als universitaris des de fora. I s’hi aprèn.

En @pquimic, en @pepduran i la @silviasimonr amb en Tavi Casellas del CRP del SEG

La Isabel i l’Anna (UdG promoció) amb el Delegat Territorial d’Ensenyament, Albert Bayot, i la Regidora d’Educació de Girona, Isabel Muradàs.

Ahir va tenir lloc la clausura (encara que de fet s’ha acabat avui) de la quarta edició del Jove Campus de Recerca de la UdG, amb 60 estudiants de primer curs de batxillerat de diferents centres del territori més vinculat a la nostra universitat. Aquesta quarta edició ha significat, des del meu punt de vista, una consolidació de les edicions anteriors, segurament una maduració de les activitats, i un impuls per a altres accions que comportin nous ponts amb l’ensenyament no universitari.

He de dir que estic triplement implicat amb aquest Jove Campus de Recerca. Primer, com a Comissionat del Programa UdG 2.0, perquè he participat activament en la seva planificació (la seva bona organització es deu a d’altres vàries persones que hi han treballat de valent).

En segon lloc, ahir hi vaig ser com a professor, fent el taller “Defensem i Comuniquem les nostres opinions“, on durant una hora i mitja vaig intentar trametre a la seixantena de joves la importància de la comunicació oral, i també la necessitat de saber i voler opinar sobre assumptes opinables, veient-hi diversos punts de vista. Per animar el taller, vaig fer algun joc que crec que va atraure l’audiència.

Finalment ahir també, a l’acte de cloenda, vaig col.laborar amb els companys Pep Duran i Pep Anton Vieta, aprofitant que en ocasió de l’Any Internacional de la Química vam encarregar-nos de fer una petita actuació, un resum del nostre taller-espectacle de Màgia Química, aquest cop titulat Màgia, química o tot plegat. Tot deixant de fer 20 minuts de classe al curs d’estiu #cecre20, vam fer el joc habitual i estrella de predicció de futur, on vam endevinar a l’avenç el símbol químic que predirien quatre persones, de forma totalment lliure. Malgrat el nostre status d’aficionats-amateurs, sembla que aconseguim entretenir prou.

El Jove Campus de Recerca de la UdG es diferencia una mica d’altres iniciatives semblants en què (a part de tallers i xerades genèrics) no hi ha alguns pocs (i bons) tallers on els participants s’hi apunten, sinó que es proporciona un tutor (o grup tutor) a cada estudiant perquè avanci en el seu treball de recerca de batxillerat. Això és un punt positiu, però també és complicat fer-ho en les circumstàncies actuals del sistema universitari.

En tot cas, el #4jcr11 ha estat ben positiu, i en són testimoni el seu blog http://4jcr11.wordpress.com, el posterous del programa genèric de relació amb l’ensenyament no universitari (UdG4U) Â http://udg4u.posterous.com, i el mateix LipDub que els participants van gravar. Gràcies a tothom!

El LipDub es troba a Youtube: http://www.youtube.com/watch?v=9nodXK0wK_A

Tot plegat s’ha pogut seguir també pel twitter amb el hashag #4jcr11

Nota: El Punt recull la cloenda del 4jcr11 i ens esmenta a tots tres showmen. Gràcies!

Des de dilluns fins avui ha tingut lloc a la UdG el I Campus PreBAT, una prova pilot de Campus de Recerca orientat específicament a estudiants que acaben de cursar el 4rt curs d’ESO. Des de les 9 fins les 6 de la tarda, una dotzena de joves de tres centres gironins han anat visitant plegats diferents grups invetigadors de la UdG per tal d’iniciar-se en la recerca, conèixer de prop la realitat investigadora i conviure amb altres estudiants d’altres centres.

De fet, es tracta de conèixer la Universitat una mica més de la vora, en una espàcie de pas intermig entre activitats puntuals amb les escoles (visites, UdN2.cat, etc.) i el Jove Campus de Recerca, molt més individual i que es fa després de 1r de Batxillerat. Crec que s’hi obté una visió múltiple del que és el coneixement i la ciència (ja que la Unviersitat és la principal generadora de coneixement). A és, s’hi ha pogut mantenir un equilibra raonalbe entre teoria/demostracions i pràctica/activitats.

Avui per cert he tingut l’oportunitat de compartir el dinar amb els estudiants i amb l’equip organitzador d’aquest campus PreBAT. A part de fer-hi algun joc de mans (he de dir que en Pep Anton Vieta ja se m’està acostant amb nous jocs matemàticoquímics), hem pogut constatar i recordar que els estudiants encara no han escollir projecte per al seu treball de recerca de batxillerat. Una altra cosa és que en alguns centres es fa una mica de treball de rederca a 4rt curs d’ESO.

Aquesta dotzena d’estudiants corresponen tots ells a l’àmbit científic, tecnològic i de salut. De fet, en el campus de 1r de batxillerat, que començarà dilluns, igual que en anys anteriors, la majoria de participants és d’aquests àmbits, encara que també n’hi ha força de socials i d’humanitats.

Em pregunto si això és perquè la paraula “recerca” va associada, en la percepció social, amb la paraula “ciència”. Caldira mirar de marxar d’aquests esterotips que després es van repetint. I més encara amb la pujada imparable de les anomenades humanitats digitals (les socials ja fa temps que tenen un fort caràcter de ciència pel mètode i pels seus instruments).

En la foto, hi surto fent un petit joc de mans als estudiants del campus, durant el dinar. Totes les fotos, a http://udg4u.posterous.com i també a l web del I Campus PreBAT, a http://www.udg.edu/campusprebat

A part dels discursos de les autoritats acadèmiques, en Victor Muñoz i en Javier Murillo han explicat la seva recerca i la sev empreneduria amb la constitució de la spinoff Newronia, a partir de la seva tesi amb el grup de recerca Exit de la UdG (els he gravat un petit clip de video)

El nostre company de la C4D, Pep Duran, és el coordinador d’aquests Premis i per tant ha estat l’encarregat d’anar-los anunciant, mentre les autoritats els entregaven. Per cert, degut als canvis en l’ajuntament de Girona, aquesta haurà estat segurament la darrera ocasió en què (al menys pe rara) haurem gaudit de la presència de la regidora d’Educació, Núria Terès, a qui he d’agrair tots els esforços per l’educació a la ciutat, i amb qui he tingut el plaer de treballar en motiu del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), amb el qual continuo involucrat.

En acabar l’acte he pogut fer petar la xerrada amb alguns pares, uns molt coneguts per part meva, i d’altres qu eno coneixia, però en tots els casos he pogut copsar l’orgull d’haver guanyat un premi, i la il.lusió de començar els estudis universitaris.

Des de fa temps, el Departament de Química de la UdG (el meu) organitza una jornada sobre Docència en Química a Secundària, seguida d’una petita trobada on es convida a estudiants que han acabat el seu treballa de recerca de batxillerat en química a presentar-lo en forma de pòster. Ahir a la tarda va tenir lloc la jornada corresponent a 2011, i ho va fer amb tres xerrades ben interessants i amb una petita selecció de treballs de química. Tot plegat ha estat molt ben resumit per en Pep Anton Vieta al seu blog i per tant no m’hi estendré pas gaire. Tot plegat forma part del projecte LaQuimica.Net, que el 2007 va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives a la qualitat de la docència universitària.

Ahir vam tenir tres xerrades de caire divers. En primer lloc, la Sara Rafel, que havia estat professorat de química orgànica a la UdG i ara és professora de l’IES de Vilablareix, a l’àrea metropolitana de Girona, va tractar de forma apassionant i força exhaustiva la gran quantitat de recursos que hi ha a disposició de la docència en química (i ciència) mitjançant la xarxa i que les TIC possibiliten. De fet va explicar moltes vegades la seva pròpìa experiència en posar en marxa l’IES de Vilablareix i com han pogut estructurar la docència en Física i Química des d’un bon començament, basant-se en tota mena d’eines on les TIC hi són presents. I molt important: els estudiants de secundària fan servir el Facebook. La Sara ens va recomanar que, si volem connectar-hi, ens endinsem al Facebook i participem de les seves converses, o que n’hi establim de noves. El seu IES ho ha fet i n’ha tret bons resultats.

En una segona xerrada, la Mireia Güell, doctora sortida del nostre grup de recerca, actualment a l’IES Montsoriu d’Arbúcies, i que col.labora amb l’IQC i la C4D de la UdG activament, ens va mostrar diverses eines pràctiques per ensenyar química. Entre d’altres moltes coses, va fer referència a la realitat augmentada, i sobretot a una visió de la química més molecular que no pas la primera, potser amb una visió de la química més macroscòpìca. Tot un munt de possibilitats va ser mostrat, des de programes de disseny de molècules i de visualització, fins a revistes electròniques en català com Science in School.

De fet, les xerrades de la Sara i de la Mireia van ser complementàries, tal com molt bé van senyalar totes dues. La presentació de la Mireia es pot trobar a l’Slideshare:

La tercerca xerrada la va fer la Marta Segura, sobre la química de les olors. Va ser molt interessant conèixer una mica més aquesta branca de la ciència, i sobretot la seva utilitat pedagògica en la pròpia aula, ja que no cal cap gran laboratori per fer un taller de les olors. Reconcec que és un tema que va més enllà de la racionalitat científica, i que endinsa els estudiants en un món de les emocions: les olors desperten records, i per això auest taller és un taller perdurable i molt ben valorat. Haurem d’incorporar-lo a la nostra col.lecció d’eines de promoció i divulgació.

Algunes de les principals referències les vaig anar piulant pel meu compte de twitter:

Dos treballs de recerca del bell-lloc. Ciclosporina i amantina http://t.co/mKIoL7S
Treball de recerca ies rocagrossa sobre nylstar i el nylon http://post.ly/1tPo3
Marta Segura i els perfums: http://Dimensionciencia.wikispaces.com
La mireia guell acaba la xerrada sobre recursos tic quimica al cong doc quim sec http://post.ly/1tOFr
La Mireia Güell parla molt bé de la revista Science in School, amb web en català: http://www.scienceinschool.org
Mireia Güell; el Kit Bionanomolecular http://kitbionano.udg.edu
La Mireia Güell presenta recursos i eines per a l’ensenyament de docència a secundària Nanoreacciona (aula magna ciències)
http://khanacademy.org classes de matemàtiques a tots els nivells
http://Strangematterexhibit.com strange matter, estimulació aprenentatge (Sara Rafel)
Sara Rafel, ChemLab: http://www.modelscience.com Simulació de laboratori quimic
Al congrès nanoreacciona, la sara rafel parla de digitalització ensenyament quimica http://post.ly/1tNFg

Avui he impartit a l’Institut Santiago Sobrequés de Girona la xerrada “Del ful.lerè al grafè: el carboni, actor principal de l’enginyeria de la matèria“, que ja he fet en d’altres ocasions com el Dia de Ciència a les Escoles o als Matins de la Química del meu departament. Aquest cop, però, es tractava del “meu” institut, perquè formo part de la Junta de la seva AMPA i també sóc membre del seu Consell Escolar.

He introduït al darrer moment tres millores respecte de presentacions anteriors: el nou experiment de doble escletxa de grans molècules orgàniques (el pop de Schrödinger, parent del famós gat, que m’ha permès fer un petit joc de cartes), i el web graphene-info.com amb actualitat del grafè. També, en constatar que els estudiants de 2n de Batxillerat eren de totes les branques (ciències, lletres i artístic), he recuperat ràpidament el quadre d’en Dalí galacidalacidesoxiribonucleicacid.

A la foto, una visió general de la sala, amb presència notable del nostre ful.lerè d’origami i els models moleculars de grafè i d’un nanotub.

Gràcies a l’IES Sobrequés per la invitació i per l’agradable estona que hi he passat!

La presentació l’he penjada a l’Slideshare:

El resum que en vaig fer és

Estem vivint temps de grans canvis tecnològics que per un cantó ens faciliten molt la feina, ens fan més eficients, i ens permeten tenir al
nostre abans una gran quantitat d’informació, però per un altre cantó ens generen dificultats i plantegen nous reptes. Des de l’escola a la
universitat, la introducció imparable de les TIC i l’accés universal a la Internet ha comportat nous hàbits que han permés evolucionar en molts de plantejaments, però que també han suposat una revolució que fa trontollar els fonaments de l’edifici del sistema educatiu. Aquesta
xerrada intentarà fer cinc cèntims d’aquesta situació i analitzarà alguns aspectes novedosos de les TIC a l’educació, com la realitat
augmentada, la ciència ciutadana, els videjocs, les xarxes socials, impressores 3D, els mòbils, geoposicionament, etc., i en general la
forma com la docència i l’aprenentatge estan canviat cap a una model més relacionat amb l’aprenentatge al llarg de la vida.

Ahir vaig plantejar als assistents acompanyar la meva presentació d’un twitterwall en una altra pantalla, per tal que s’anéssis fent comentaris in situ, i jo mateix els pogués anar responent. Malauradament la conferència ha començat tard perquè no es podia entrar a la Casa de Cultura de Girona a l’hora prevista, i això ha dificultat substituir el segon projector, que havia de projectar el twitterwall. Mala sort. De totes maneres, com que demanat que més enllà de recollir links i idees interessants, hi afegíssin informació i comentéssin/critiquéssin la meva intervenció, crec que ha anat prou bé. Més de 70 tweets.

De totes formes, els assistents han fet una bona colla de piulades durant la meva intervenció, que recullo al final d’aquest post. A l’hora del coffee break he tingut l’oportunitat de fer petar la xerrada amb diverses persones que no coneixia, i per descomptat incrementar el número de followers al twitter.

Avui he seguit la pràctica que vaig veure per part de la Dolors Reig al darrer seminari Compartim del CEJFE: recollir els links rellevants en un bundle de bit.ly. Va bé perquè no tan sols es veuen els links, sinó que també s’hi veu un resum del contingut. Amb un sol cop d’ull, doncs, és fàcil fer-se una idea de la col.lecció de links associada a la xerrada (bundle d’aquesta xerrada)

La presentació (SlideShare) ha tingut cuatre parts diferenciades:

• Universitat i docència
• Realitat augmentada
• Ciència ciutadana
• [R]evolucions

On he intentat donar algunes pistes de cada tema, sempre amb una aplicació a la docència. Per descomptat, en realitat augmentada i en [r]evolucions n’hi ha per donar i per vendre, i cada dia surten coses noves. He pogut fer una demostració pràctica dels models 3D tan d’edificis com de molècules, una cosa que realment encara em sobta, perquè és molt rellevant de cara als llibres reals amb una capa augmentada.

No m’he pogut estar d’acabar amb la reflexió d’en Genís Roca al web de Catalunya Valley i amb les reflexions que ens va fer dimecres: els canvis a l’escola no es poden fer en quatre dies, demanen anys. I no pot ser que la gent s’aixequi al matí angoixada; pel contrari, ha d’anar a l’escola amb tranquil.litat de saber que amb les capacitats actuals també pot formar ciutadans de futur; això sí, cal tenir una actitud positiva enver la introducció imparable de les TIC a la docència.

He d’agrair el Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya la invitació a fer aquesta xerrada en el marc d’un curs per a professors de secundària. I sobretot agrair l’atenció de les 40 persones presents a la sala.

A la foto d’aquest post, la taula amb els tres estris: mòbil, tableta i portàtil – amb la gent de l’organització, encapçalats pel delegat a Girona del CDL, Joan Domènec. L’altra foto, la gent abans de començar la xerrada. M’estic acostumant a fer aquest tipus de fotos. Té la seva gràcia.

Les piulades durant la meva xerrada amb el hashtag #cdltic:

xsune xsune @miquelduran Aquest és el vídeo que he passat a la cloenda youtube.com/watch?v=rtFa3E… #cdltic #entorns1x1

josepsanchex Josep Sánchez @miquelduran moltes gràcies! Tots hem après moltes coses. Dóna gust trobar-se personalment amb docents amb inquietuds similars #cdltic

raulf Raül Fernández Presentació de @tiching al #ticgi #cdltic continguts recomants i personalitzats

gemmaclarisso gemmaclarisso @miquelduran Enhorabona! he après moltes coses! #cdltic

MontserratGlez Montserrat González @gemmaclarisso Com a mínim tranquilitza… Tanta innovació angoixa molt i et fa sentir que no pots arribar a tot: paciència!#cdltic

xanfrasbd Xavier Franco @miquelduran a #cdltic video de la posiconament dels #telepredicadors el #canvi requereix temps http://www.youtube.com/watch?v=R8WBLsW2bpQ

josepsanchex Josep Sánchez “El Tempo de la innovació” de Genís Roca. http://www.youtube.com/watch?v=R8WBLsW2bpQ #cdltic Imprescindible mirar-ho!!!!

gemmaclarisso gemmaclarisso El vídeo http://www.youtube.com/watch?v=R8WBLsW2bpQ #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Sobre Genis Roca http://www.genisroca.com/ les seves reflexions ajuden a convèncer als escèptics digitals #cdltic

msanllehi marta sanllehí darrera d’unes eines tecnològiques hi ha d’haver una guia pedagògica, estructurada… i continguts. Qui liderarà aquest procés? #cdltic

xanfrasbd Xavier Franco la interacció #ponentsenior #ponentjunior es una necessitat per tal de que la #interacció dinamitzi la dinàmica @miquelduran #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Per garantir el futur de l’assistència a classe hem de donar valor afegit a la presencialitat i no obligar-la #cdltic

tonimanach antoni mañach pensem aplicacions per a materials fotocròmics termocròmics #cdltic

xsune xsune RT @ArturTallada: #cdltic Qualsevol resum o piluada sera benvingut. -> Processant………… TweetDoc en marxa……

xanfrasbd Xavier Franco hi ha gent que rega el #PLE d’altres estem just plantant-ho gràcies a les aportacions varies al #cdltic

perecornella Pere Cornellà Canals @josepsanchex @josepsanchex La Realitat aumgentada no trigarà gaire… De fert, ja hi ha treballs engegats. #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso @josepsanchex Voto per la realitat augmentada als llibres! #cdltic

tonimanach antoni mañach investigació en teixits des de mataró http://www.cetemmsa.com/ #cdltic

josepsanchex Josep Sánchez Què arribarà primer? La popularitació de la impressió hologràfica o la realitat augmentada als llibres? #cdltic

xsune xsune RT @rbarlam: Regar el PLE. Bon consell, @jordi_a #3espurna #espurna -> Ahir el vam regar a Girona #cdltic Abraçades!!!

tonimanach antoni mañach pensar en sitemes ajuda al desenvolupament local sostenible #cdltic

xsune xsune Abraçada Artur&friends! Avui http://bit.ly/g4jB Sr @ArturTallada: Salutacions … gent de #cdltic Qualsevol resum o piluada sera benvingut

xanfrasbd Xavier Franco #cdltic d’aqui a poc podrem enviar no imatges planes si no formes

pitu1960 pitu1960 @ArturTallada els de #cdltic estan molt callats, cosa que no passa amb #3espurna, som la canya!!!!!

MontserratGlez Montserrat González La realitat augmentada als llibres estalvia fer enllaços, veiem paisatges, monuments en diferents moments:cal posar-nos les piles!#cdltic

tonimanach antoni mañach en disseny ja no es parla de producte (ara són sistemes) un formatge és la cabra, el pagès, l’entorn, medi, el turisme rural…#cdltic

ArturTallada Artur Tallada Salutacions des de l’altra punta del pais a la gent de #cdltic Qualsevol resum o piluada sera benvingut !!

gemmaclarisso gemmaclarisso La realitat agumentada també es pot utilitzar a les pissarres digitals http://goo.gl/6CJTH #cdltic

perecornella Pere Cornellà Canals A part de #layar i #wikitude, #junaio és una gran aplicació per veure realitat augmentada. #cdltic http://bit.ly/f2R3sW

josepsanchex Josep Sánchez La realitat augmentada m’obre els ulls i em fa veure que ara mateix tenim una realitat massa reduïda. Cal canviar-ho. #cdltic

josepsanchex Josep Sánchez Llibres digitals? No em feu riure! Llibres text augmentats La realitat augmentada al servei de l’aprenentatge. Ja no hi ha excuses. #cdltic

msanllehi marta sanllehí la realitat augmentada al llibre de text… http://www.good.is/post/are-augmented-reality-textbooks-the-future-of-learning/ #cdltic

xsune xsune RT @josepsanchex: @miquelduran un llibre és un producte o un servei? La #RA revoluciona els llibres. Imatges 3D. #cdltic #entorns1x1 #odite

josepsanchex Josep Sánchez @miquelduran un llibre és un producte o un servei? La realitat augmentada revoluciona els llibres. Imatges 3D. #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Sense realitat augmentada no volem llibres digitals, ja poden espavilar-se les editorials! #cdltic

tonimanach antoni mañach un altre dels reis de la visualització de dades http://www.aaronkoblin.com/work.html #cdltic

perecornella Pere Cornellà Canals Més #AR a http://uk.futuroscope.com/augmented-reality.php #cdltic

josepsanchex Josep Sánchez Futuroscope també té una web que permet veure realitat augmentada amb webcam. Gràcies a @perecornella #cdltic

josepsanchex Josep Sánchez Demostració en directe de realitat augmentada. Molts assistents queden sorpresos. Apa! A imaginar com ho aplicarem a les classes! #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Els codis QR ben usats poden ser una manera d’internacionalitzar les dades d’identificació i evitar el predomini d’una llengua #cdltic

perecornella Pere Cornellà Canals A la Jornada TIC del CDL #cdltic (@ Casa de Cultura) http://4sq.com/h2WMET

pitu1960 pitu1960 Gràcies @marett per aquest post http://bit.ly/ejN26U #3espurna #cdltic #entorns1x1

xsune xsune RT @xavierrosell: Seguint el fil #cdltic i #3espurna … Bona feina, companys/es! Gràcies Xavi! Més que un fil, una bobina

tonimanach antoni mañach més visualització de dades: http://www.visualcomplexity.com/vc/ #cdltic

tonimanach antoni mañach la visualització de dades canvia les estructures de coneixement de la realitat? mireu això: http://www.bestiario.org/ #cdltic

xavierrosell Xavier Rosell Seguint el fil de #cdltic (@xsune i @li_ar a Girona) i #3espurna (@rbarlam @jordi_a @nalart @pitu1960 a Manresa)… Bona feina, companys/es!

perecornella Pere Cornellà Canals En @miquelduran m’ha ajudat a descobrir la tensegritat a les Jornades #cdltic Tensegrity – Wikipedia http://bit.ly/fZHE3p

josepsanchex Josep Sánchez Amb lyar també es va poder visitar l’any passat l’exposició de flors de Girona. La realitat augmentada a les nostres mans. #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Hem d’organitzar millor les tasques i responsabilitats dels docents perquè la feina que fem tingui bons resultats #cdltic

xsune xsune RT @JordiJubany: Bon dia entusiastes de #cdltic #3espurna -> Una abraçada!!!

josepsanchex Josep Sánchez Estem d’acord: la professió docent està molt devaluada tot i que cada vegada se’ns exigeix més. #cdltic

xsune xsune @mitajordan Bon dia, Mita!!! Molt per a seguir: #3espurna #cdltic i passat #jdimespiral Amb tot el que es mou, l’educació també es mou.

JordiJubany Jordi Jubany Bon dia entusiastes de #cdltic #3espurna

pitu1960 pitu1960 @mitajordan @xsune i @li_ar són a Girona a #cdltic

pitu1960 pitu1960 @xsune de part vostra i per vosaltres també des de #3espurna a Manresa a #cdltic a Girona

xanfrasbd Xavier Franco dos termes interessants #bloguiversitat #twitterversitat @miquelduran , o en #twitransversal ? #cdltic

xsune xsune @pitu1960 Abraçades a dojo per a tots i totes els/les Mestres d’Espurna! #3espurna Des de Girona a #cdltic

josepsanchex Josep Sánchez Rectificació de la xerrada en directe a partir d’una foto de Las Arenas. Les coses no són com són, sinó com sembla que són. #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Hem de fomentar la interacció en les metodologies d’ensenyament. No ens podem allunyar de la realitat, hem d’obrir finestres! #cdltic

xanfrasbd Xavier Franco el #web esta mort, es un panell , no publica…. #webblog #twitter es interactiu #cdltic @miquelduran

xsune xsune RT @villaves56: La revolución en el visionado de los #blog : Plantillas dinámicas de Blogger – http://dlvr.it/MDH6j #entorns1x1 #cdltic

pitu1960 pitu1960 Bon dia @xsune, @li_ar a #cdltic des de #3espurna

xanfrasbd Xavier Franco #cdltic tothom te alguna cosa que explicar @miquelduran , expliquem

li_ar Irene Pelegrí Aquesta m’ha agradat: “la primera víctima del coneixement és la inocència” (era així?) @miquelduran #cdltic I també la menció a Genís Roca

xsune xsune RT @gemmaclarisso: Comencem bé: en @miquelduran no ens vol com a lloros ens vol com a participants! #cdltic #ticgi #entorns1x1

josepsanchex Josep Sánchez Es fonamental preservar la infromació. Això ja ho va comentar la @lourdesdomenech parlant sobre la fiabilitat de les dades a web 2.0 #cdltic

gemmaclarisso gemmaclarisso Comencem bé: en @miquelduran no ens vol com a lloros ens vol com a participants! #cdltic #ticgi

xanfrasbd Xavier Franco a la conferència #cdltic es planteja una metodología de interacció entre conferenciant senior i els conferenciants juniors, dir , nosaltres

raulf Raül Fernández Escoltant a en @miquelduran al #cdltic, estic d’acord amb el que diu sobre l’us del livetwitter

xanfrasbd Xavier Franco #cdltic comença la interacció amb Miquel Duran!

josepsanchex Josep Sánchez Bon dia! A punt per la xerrada d’en @miquelduran. El presenten com a professor inquiet!! #cdltic #ticgi

gemmaclarisso gemmaclarisso Bon dia! Cap a la 2a jornada de TIC i educació a veure què aprenem avui! #cdltic #ticgi

Algunes meves piulades:

@josepsanchex la docència 2.0 és una nova actitud #cdltic

@josepsanchex cal trobar equilibri. Compartir i col.laborar per competir #cdltic

@carlescv doncs jo intento crear contingut. Paper clau de la universitat. Recerca #cdltic

Feta la xerrada al #cdltic m’adono del despertar primaveral del mercat 2.0

La meva presentació per a la xerrada d’avui al #cdltic: http://slidesha.re/hTEbXg #ticgi

RT @xsune @frtarrago: Si l’ordinador està integrat en el que fa cada persona, no té sentit preguntar-se perquè serveix #cdltic // OK!

Avui han començat, organitzat pel Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya (CDL), les Jornades sobre idees i criteris per utilitzar les TIC en la professió docent. El CDL organitza moltes activitats de formació en l’àrea metropolitana de Barcelona, i aquesta és una de les activitats que fa a les comarques de Girona. De fet, fa un any i mig ja hi vaig fer la conferència “Ja som a Bolonya. Ara què fem?”

Encara que no em toca parlar fins demà al matí, aquest matí he assistit a l’acte d’inauguració, i també al dinar dels ponents amb l’organització. A la tarda he seguit la ponència sobre buidatge del Moodle de les jornades – sobre la utilitat de les TIC, i també el taller de xarxes socials conduït per en J.J. de Haro (@jjdeharo).

El taller de xarxes socials (presentació a http://bit.ly/tallergirona) m’ha servit per conèixer una mica xarxes més adequades per a nens i per a joves. Evidentment a la Universitat, amb tothom d’edat adulta, no distingim entre xarxes socials. Per això m’ha interessat molt la informació rellevant que ens ha proporcionat en @jjdeharo, com per exemple edmodo i també group.ly, que és perfectament vàlida per a un grup de recerca. Igualment he entès millor la diferència entre xarxes socials horitzontals i verticals, i entre completes i de microblogging.

Les piulades les hem anades fent pel hashtat #cdltic

Interessant #cdltic ¿Educación, dólares/euros y ciudadanía? http://ow.ly/4rpDg El País 25/3
A suggerència d’en @jjdeharo, provem http://group.ly Sembla interessant. Múltiple posting a xarxes i grups ? #cdltic
Amb la @gemmaclarisso he volgut mostrar un grau de separació superior a 2… espifiada: només @rosaduran pel mig #cdltic
Els alumnes no tenen blog… només es comuniquen #cdltic #jjdeharo && Lògic, no s’hi senten segurs i no saben què dir
#cdltic Estadística del taller de xarxes socials: 15 assistents, 4 portàtils, 6 prenen notes en paper, resta ns/nc / Poc o molt?
#cdltic En @jjdeharo ens ofereix la seva presentació: http://bit.ly/tallergirona Gràcies!
@jjdeharo: xarxes socials verticals i horitzontals (e.g., grouply, ning, edmodo vs fbk, twitter etc) #cdltic
@sguilana All in all, it’s about digital reputation, isn’t it? #cdltic
@gemmaclarisso Aquesta conjectura no l’acabo de creure – potser el grau tres és més adequat per a Girona. #cdltic
Xarxes socials. @jjdeharo i els 5 graus de separació #cdltic post.ly/1psuH
Xarxes socials en educació, taller de @jjdeharo al curs TIC en Educació del CDl a Girona #cdltic
Navegant i aprenent del moodle del curs #cdltic #ticgi, després d’un postdinar agradable
#cdltic El maquinari de les TIC en educació és una cosa màgica…#ticgi De fet, no n’és també un Iphone?
Navegant i aprenent del moodle del curs #cdltic #ticgi, després d’un postdinar agradable
#cdltic El maquinari de les TIC en educació és una cosa màgica…#ticgi De fet, no n’és també un Iphone?
#ticgi A la sessió de tarda del curs de tic en la docència… ara mateix discussió interessant
#ticgi @josepsanchex Gràcies pel hashtag. Et segueixo, gràcies per piular!

El Saló de l’Ensenyament té un apartat on Recerca en Acció hi fa propostes de ciència i tecnologia, i on els centres de recerca hi exposen algunes de les activitats més engrescadores.

Per part de la Universitat de Girona, l’stand ha seguit el model de les Fires i Festes de Girona de finals d’octubre i de l’Expojove (Fira de Girona) de febrer, amb atenció especial a la realitat augmentada. A l’espai de Recerca en Acció, la UdG hi ha portat cada dia al menys un grup de recerca per fer-hi demostracions lúdiques que facin percebre una mica el que es fa a Girona. Els químics hi hem participat per partida doble, ja que dimecres hi havia en Pep Anton Vieta i en Pep Duran, amb el seu Reacciona-Explota, mentre que ahir en Pep Duran feia una col.laboració a l’stand del Museu MNTACTEC de Terrassa, però també va participar a l’stand de la UdG quan els dos consellers implicats en el Saló de l’Ensenyament (el responsable d’universitats i el responsable d’educació) hi van coincidir. El joc de la flor petrificada, un clàssic a les nostres demostracions, sembla que els va divertir prou. Esperem que també el faci convèncer de la importància de la química i de la ciència en el món actual.

Avui al matí, pel seu cantó, ha estat inaugurat el Saló Futura, un annex independent on els centres d’educació superior mostren la seva oferta de màsters. En el cas de la UdG, on hi ha passat el Secretari General d’Universitats i Recerca, hi ha un element força novedós: l’Alícia del País de les Meravelles que demana que el futur estudiant de màster es mengi una galeta (maria!) perquè així el seu món creixerà (i ho diu en anglès… cal ser interancionals). Your world will grow.

Després d’aquesta breu descripció dels tres espais, dues reflexions: el públic del Saló de l’Ensenyament és local i regional, i l’activitat molt poc 2.0, no tan perquè les universitats no ho vulguin, sinó perquè una Fira a Barcelona d’aquest tipus és lògicament un aparador-mercat presencial. Certament, tothom de Catalunya hi pot anar, i no serveix gaire per captar estudiants de fora de Catalunya.

Però el saló Futura té una orientació força diferent: es tracta de retenir els estudiants catalans, però també de captar-ne d’internacionals. I això difícilment s’aconsegueix amb una fira presencial, sinó que s’ha d’aconseguir anant a altres fires, però sobretot via la xarxa. De fet, al Saló de l’Ensenyament els estudiants joves demanen informació, assessorament, volen el catàleg de l’estudi que desitgen fer… però en general l’oferta és semblant pertot arreu, ja que està força regulada. En canvi, els futurs estudiants de màster volen informació sobre l’ampli ventall d’oferta, com es diferencia… i costa donar informació presencial ja que el màrketing és molt més present en el cas dels màsters i és difícil donar tota la informació “in situ” -El que importa i és rellevant, és la informació que hi ha a Internet.

El Saló de l’Ensenyament és una porta al futur: futurs estudiants, futurs dirigents, futurs ciutadans. Senzillament, un goig.

Ah! i la paraula “Bolonya” de “Procés de Bolonya” ja ningú no la diu perquè ja no és cap novetat. Ja ha passat a formar part del conjunt de mots comuns.

Avui he tingut l’oportunitat de participar una bona estona a la I Trobada d’Educació Química organitzada pel Col.legi de Llicenciats de Catalunya en col.laboració amb l’IEC, el CESIRE-CDEC, l’APFIQ i l’IQS. De fet, avui es fa a la seu de l’IQC del carrer del Carme de Barcelona, mentre que demà i demà passat es farà al Cosmocaixa (demà a les 6 hi fem una actuació de màgia química, veure’n el Programa). Aquesta trobada es correspon també amb les IV Jornades sobre l’Ensenyament de la Fisica i la Química.

M’ha agradat molt el conjunt de pòsters que havia al pati de l’IEC al carrer del Carme, m’hi he entretingut una mica i mirat tots aquells que tenien relació amb experiments espectaculars, recreatius i màgis de la química i la ciència. Entre d’altres, voldria remarcar-ne dos:

• Models de papiroflèxia d’al.lòtrops de carboni (papiromolècules), on la Belén Garrido i la Matilde García, de València, mostren una forma molt interessant de fer molècules amb paper . El seu pòster amb un ful.lerè representat m’ha atret de seguida l’atenció. Segur que d’aquí en surt una bona col.laboració amb la c4d.
• Els elements en capsa, una taula periòdica real, de Marta Segura, Josep M. Valls i Joan-Lluís Martí (veure article sobre aquest tema). Una bona iniciativa que facilitat la compresniño de la taula periòdica, fent-la menys virtual i en canvi transformant-la en una cosa real que es pot tocar i remenar.

Durant l’estona del coffee-break he pogut parlar amb companys i companyes de secundària i n’he conegut de nous. En particular, amb la Mireia Güell, doctora sortida de l’IQC i que compagina activitat docent a secundària amb la divulgadora a la C4D, hem discutit projectes de futur i intercanviat impressions amb diversos assistents. Aquestes estones de networking solen ser fructíferes.

Més endavant, passat el descans, he assistit als discursos més formals d’obertura de la Jornada, on els diversos representants han remarcat la gran oportunitat que representa l’Any Internacional de la Química. Com en d’altres ocasions semblants, m’adono que la Universitat segueix estan una mica separada de l’ensenyament no universitari. Segurament sóc dels pocs professors d’universitat de la sala. Què hi farem!

Aprofitant que havia de participar en una jornada de seguiment del meu projecte de recerca “Pèptids i interaccions moleculars: estratègies de càlcul i solidesa computacional”, he assistit al simposi Enciende (Enseñanza de las Ciencias en la Dinámica Escolar), que s’ha fet al Caixaforum de Madrid (també m’ha servit per conèixer aquest equipament cultural, naturalment, i la seva llibreria Laie).

En aquest simposi es presenta aquest projecte:

En el primer simposio del proyecto ENCIENDE el objetivo es presentar las líneas estratégicas de este proyecto y sus primeros resultados. En concreto, se presentará el primer Informe ENCIENDE sobre la ciencia en edades tempranas en España, elaborado por diversos expertos de los sectores científicos, sociales y de la enseñanza de las ciencias, en el que se estudia esta problemática y se plantean recomendaciones al respecto. Además se dará a conocer la plataforma ENCIENDE como espacio de visualización, intercambio y promoción de acciones en la dirección de conectar la ciencia y la escuela y mejorar la educación científica de los niños españoles a través del trabajo conjunto entre científicos, maestros, padres y otros agentes e instituciones. También se presentarán las bases de los futuros premios y menciones ENCIENDE a las mejores iniciativas en este ámbito.

L aprimera ponència que he sentit ha estat la de la Digna Couse, coorinadora del màster de secundària de la UAB (física i química). No la coneixia, però m’ha agradat molt, amb idees clares i propostes interessants. Vol promoure el mètode de la reflexió, de preguntar-se el per què de les coses (inquiry en anglès). Diu que a Europa els estudiants fan experiments tancats, en canvi als USA, s’hi fan sempre preguntes, planifiques, fan recerca, miren el per què, etc.

La Digna també ha parlat del model de les 5E (en anglès): 5E model: Engaging, Exploring, Explaining, Elaborating, Evaluating - una bona col.lecció d’”E”s… començant per la primera!

Després del coffee-break la revista Science in School ens ha presentat el seu projecte, que francament m’agrada molt: web en català http://www.scienceinschool.org/catalan

Però el moment que he trobat més impactant ha estat la xerrada del Premi Nobel H. Kroto (PN de Química 1996 pels ful.lerens,a amb qui sóc a la foto). La seva xerrada, que ha acabat amb el seu projecte personal http://geoset.info, ha estat impressionant. Potser una mica ràpida, però amb uns efectes de so molt divertits, i sobretot amb un fons de caire social molt important.

Fonamental: Most important think to teach to children: to be able to decide whether what their are told is true or false. – La principal cosa que hem d’ensenyar als nens és a tenir capacitat de decidir sobre la veritat o falsedat del que se’ls diu.

Ha parlat de la triple revolució a Internet, que millora i comporta democràcia: google, youtube i wikipedia.

I una frase molt bona sobre la creativitat: Creativity in your social responsability – ser creatiiu sés la nostra pròpia responsabilitat.

Malauradament no he pogut assistir a la sessió de la tarda, excepte a la taula rodona de cloenda, i m’he perdut la xerrada d’en Claudi Mans que proporcionava el perfil social d’Enciende:

Las acciones de trabajo se centran en tres ámbitos: el social, a través de la familia y de los espacios públicos de acceso a la ciencia (museos, planetarios, etc.) y sus expertos; el ámbito escolar, representado por las escuelas y los maestros, y el científico integrado por los científicos y las instalaciones donde se genera y desarrolla la ciencia.

He d’agrair el company matemag Fernando Blasco, que dilluns em va fer saber, al vespre, que hi havia aquest simposi, i a l’organització per la ràpìda acceptació de la meva participació a Enciende. Ha estat molt positiu, tenint en compte que s’aborda la relació ciència-escola des d’un punt de vista una mica diferent al que solem fer a la Universitat.

Els meus tweets (solitaris: he fet servir el hashtag #enciende però no hi he vist gaire ningú que hi piulés):

• Es presenta la plataforma #enciende enciende.cosce.org participacio i intercanvi
• Tornat a #enciende amb debat sobre ciencia i escola. Es demana contacte cientifics-escola
• #enciende H.Kroto: Global educational outreach for science eingineering and technology http://www.geoset.info
• #enciende H Kroto: UK centenary stamp, fullerene http://retrievia.wordpress.com/2008/01/06/the-stamp-of-the-chemistry-nobel-prize/
• #enciende L’anestèsia és una de la grans contribucions de la química a la humanitat (H Kroto)
• #enciende Francament, feia molt de temps que no assistia a una xerrada tan impressionant com la de H. Kroto -
• #enciende Tattos, fòrmules i molècules (H Kroto): http://blogs.discovermagazine.com/loom/tag/math-tattoos/
• #enciende Futabl.lè fet amb meccano (presentació H. Kroto) http://ow.ly/4aHuN
• #enciende H.Kroto: Most important think to teach to children: to be able to decide whether what their are told is true or false.
• #enciende Amb el Prof. Harry Kroto, Premi Nobel de Química 1996 pel seu treball amb ful.lerens – http://fon.gs/7dxah7
• #enciende Science in School, en 28 idiomes, inclós el català: http://www.scienceinschool.org/catalan
• #enciende Science in School, EIROforum: http://www.eiroforum.org/
• #enciende: Next generation curriculum, a better way to teach science, a better way to teach literacy
• #Enciende: 5E model: Engaging, Exploring, Explaining, Elaborating, Evaluating
• A madrid caixaforum per a la trobada enciende,ciència i escola – http://fon.gs/120iv6

Aquest matí he participat a la 3a Jornada Participativa del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), al Centre Cívic de Sant Narcís, a Girona. Al llarg del matí hi ha hagut un diàleg, un treball directe sobre mapes mentals, i un intercanvi 2-a-2 de comunicació de propostes del PEC.

L’acte ha començat amb paraules de les autoritats: alcaldessa, regidora, delegat d’ensenyament, vicerectorat Rosa M. Terradellas de la UdG, i també en Mon Marqués, coordinador d’una de les comissions del PEC, i professor de pedagogia de la UdG. La vicerectora de la UdG ha esmentat la triple implicació de la UdG en aquest PEC: implicació per ser territori, implicació per la seva creativitat i implicació pel seu compromís social.

Al diàleg (més aviat una persona moderadora i 3 persones amb respostes), de títol La comunicació entorn l’educació, hi han participat en Joan Barril, molt reticent a les xarxes socials, la Carmen Echazarreta, professora de la UdG, amb una visió transversal de l’ús de les TIC i les xarxes socials i blogs en l’educació, i en Pere Arcas (TV3), persona covençuda d’aquest tema. La modraeció l’ha fet la Lali Bosch, professora de filosofia. He de dir que les incursions en les xarxes socials han estat sobretot en l’educació formal, malgrat que el PEC abasta tot els tipus d’educació i al llarg de tota la vida. M’ha agradat en Pere Arcas quan ha dit que els mitjans informen molt i comuniquen poc.

En Joan Barril ha fet algunes manifestacions anti-twitter i xarxes socials que no comparteixo, però que en tenir el format de taula rodona no he pogut contestar. De totes formes, i parlant-ne amb la regidora d’educació de l’Ajuntament de Girona, Núria Terès, m’ha quedat clar que el que es tractava també era de tenir tres persones que oferíssin un perfil diferent al públic, en relació a l’ús de les eines de la web 2.0 en l’educació. No acabo d’estar segur, doncs, de la postura real de cadascú (i tampoc no passa res). Malauradament les quatre persones del diàleg han hagut de marxar.

El diàleg ha proporcionat, sobretot en la segona part, reflexions exposades en termes, paraules i formes diferents a les que circulen als posts de la web 2.0, però que al final venen a dir al mateix. En Joan Barril ha parlat de la necessitat que el bon periodisme inspiri confiança – és a dir, ha introduït el tema de la reputació. La Carmen Echazarreta ha parlat de comunicació segmentada, és a dir, de la societat de la interrupció i del multitasking. En Pere Arcas ha comentat també la dificultat que l’arxiu enorme audiovisual de TV3 arribi a les escoles.

En Joan Barril m’ha agradat quan ha dit que, malgrat tot, Internet, els blogs, les xarxes socials… permeten que la gent que mai no hagués escrit res, al menys faci tweets, encara que sigui en 25 paraules.

Al coffee-break hi havia una cosa innovadora: cada donut, crosantet, i entrepà portava un pinxo amb una cita. Un tweet escrit. Crosantets&Tweets?

En la segona part de la jornada, ja molt més activa, els participants hem anat voltant per taules on hi havia, en forma de mapa mental simple, cascuna de les 12 propostes concretes del Pla d’Acció 2011-12 del PEC. En lameva comissió de xarxa i comunicació en vam concretar 3, la primera de les quals és liderada per la UdG:

• xarxa social privada per als agents educatius de Girona
• web 2.0 amb totes les activitats educatives de Girona, amb FAQs i formació dels informadors en tots els espais educatius
• Fira anual d’intercanvi d’experiències educatives, en forma congrès científic

Finalment, en la darrera hora els participants vam posar-nos en dues rotllanes i vam comunicar 1-1, diverses vegades després de rotar, les 12 accions del Programa d’Acció del PEC.

No estic gaire acostumat a aquesta forma d’actuar, i he de dir que, com en d’altres ocasions, m’he sentit una mica estrany en tot plegat. És perquè vinc d’un altre món: el de la recerca-universitat, ja ho sé. I per això cal fer l’esforç d’aproximar-se al món de l’educació no universitària, i també al món de l’educació no formal. S’hi coneixen grans experiències, molta gent interessant, i una altra forma de fer, molt bona.

Per acabr, voldria remarcar la implicació de la UdG en aquest Projecte Educatiu de Ciutat, al menys en aquesta jornada: a més de la participació de la Vicerectora Rosa Terradellas en l’acte, hi ha hagut la professora de comunicació Carmen Echazarreta al Diàleg, i tres coordinadors (n’hi ha 4): en Mon Marqués, en Pau Martinell i jo mateix. A més, altra gent de la UdG ha participat activament en el PEC, com en Josep Serra i la Carme Saurina (segur que n’oblido alguna – que no s’enfadi ningú!)

Agraïments: a la Núria Terès, entusiasta regidora, i a la Carme Sánchez i a la Irene Vila, per la seva feina tècnica engrescadora. I a tota la gent que m’ha ajudat a conèixer una mica més la societat educativa no universitària.

Twitter: hem fet servir el hashtag #pecgirona. Els meus tweets, que inclouen alguna foto:

És això una piulada geolocalitzada, agafada “in stiu”? – http://fon.gs/8iwuye #pecgirona
#pecgirona Excel.lent organització, fonaments sòlids i bones propostes, resultat de la 3a jornada, gràcies @nuriateres
Tornat del #pecgirona amb un bon record, projectes, idees i noves coneixences. Amb “net” i amb “work”.
#pecgirona fent mapes mentals. Comentant i essent creatives – http://fon.gs/d0nijz
Original coffee break al #pecgirona amb cites i pensaments – http://fon.gs/yrn5gl
#pecgirona En Joan Barril diu que la paraula jove s’associa massa a desconfiança. Però és optimiesta
Al #pecgirona s’hi plany que l’educació als diaris és a un suplement. Crec que la ciència encara està pitjor.
Joan Barril: la fnció del a premsa, avui, és la d’aportat consol (o confirmació) a les notícies (jo: reputació) #pecgirona
En Joan Barril insisteix en què cal confiança en el periodista. #pecgirona
Es dona una idea una mica negativa de les xarxes socials a taula rodona del #pecgirona, però és bo divesitat 8gr àcies, @nuriateres)
En Joan Barril diu que no entèn com es pot escriure una cosa interessant en 25 paraules (criticant el twitter) #pecgirona
Taula rodona sobre educació i comunicació al #pecgirona – http://fon.gs/hnriz7
NuriaTeres A la Jornada del PEC de Girona amb en Joan Barril, Carme Echazarreta, Pere Arcas i Lali Bosch! http://yfrog.com/h6iolokj
Anna pagans: el primer equipament púbkic que trepitja un nen és una escola. #pecgirona (i jo: el mercat?)
Rm terradellas vicerectora de la @univgirona parlaal #pecgirona territori creatuvitat i participació
En mon marques parla en nom dels coordinadors dels quatre grups. #pecgirona
Obertura #pecgirona a la mesa com a coorfinador linia xarxa i comun – http://fon.gs/siu5k8
A punt de començar el #pecgirona – http://fon.gs/cvn03c
Avui al matí, jornada del Projecte Educatiu de Ciutat, Girona, Centre Cívic de Sant Narcís: http://ow.ly/3ZvnS

Avui ha tingut lloc a la UdG la jornada anual de Portes Obertes per als estudiants de Batxillerat. Malgrat la pluja d’ahir, ha fet un bon dia, amb temperatura fresqueta, sol i condicions ambientals excel.lents per rebre la informació de la UdG sobre estudis, activitats i en general sobre el que espera a un estudiant als campus de la nostra universitat. El que la UdG no és pas gaire diferent al què fan altres unviersitats, però cal dir que la UdG té una relació especial amb el seu territori, ja que en té un on és la universitat de referència, sota la mirada de les poderoses universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona, lluny encara de la universitat de Perpinya i la important de Montpeller.

Com cada any, davant de la Facultat de Ciències hi ha hagut una bona colla de carpes que han donat informació i fins i tot han entretingut els molts visitants del Campus de Montilivi. De fet, les dues primeres carpes corresponen als químics, a gent amb la qual estic activament implicat: el meu Departament de Química i la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, sense oblidar el nostre Institut de Química Computacional. De fet, la seva imatge ha quedat recollida en sengles notícies dels dos diaris locals de Girona, El Punt, i Diari de Girona.

Segurament és difícil tenir més assistència a aquesta jornada, pràcticament tots els estudiants, centres de secundària i algunes persones per lliure visiten els tres campus de la UdG durant la seva Jornada de Portes Obertes (n’hi ha una altra més endavant, un dissabte, per a famílies). Em pregunto, però, si no caldria incrementar l’obertura de la UdG (i de qualsevol unviersitat), connectat de forma més sovint amb l’ensenyament no universitari. Ja ho he dit altres vegades: hi ha activitats per als estudiants d’elit, però en manquen per a als estudiants normals, aquells que fan que una universitat sigui de referència, i que presti un servei públic adient.

Des de l’àmbit de la química ens hem escarrassat en connectar amb la secundària per tal de millorar la imatge de la química en la societat, i així evitar una mica la davallada tan gran que hi ha hagut d’estudiants en aquests estudis (a tot el món, per cert). Fem activitats com el Reacciona-Explota espectaculars, tallers, màgia química, acollim grups-classe, fem els Matins de la Química, el Congrès de Recerca en Química Preuniversitària, tutoritzem treballs de recerca de Batxillerat, etc. Potser algunes d’aquestes pràctiques podrien estendre’s a tota la Universitat. En moltes carreres no cal, és cert, perquè ja estan saturades.

Però la funció de la Universitat no és captar estudiants perquè hi facin el grau. La funció és servir a la Societat. Una mica com ens ho plantegem els químics: primer és la percepció social de la química a la societat, a l’ensenyament preuniversitari, l’acolliment de joves al laboratori. Segon, en canvi, que estudiïn química, i que ho facin a la UdG; de fet, és conseqüència del primer. Potser aquesta postura no s’adiu amb un món que demana fixar objectius concrets, plans estratègics i d’acció, però crec que si es treballa conjuntament amb l’entorn no universitari, la reputació i la imatge positiva arriben.

Hi ha una cosa que dífícilment tindrà un centre preuniversitari: la recerca. Per això crec que la Universitat ha de proporcionar ajuda en aquest tema, fins i tot establir un entorn físic al campus perquè els joves puguin fer recerca al cantó d’investigadors-professors universitaris.

Finalment, cal estendre els ponts que hi ha envers estudiatns de batxillierat cap a estudiants de l’ESO, perquè amb els canvis de plans educatius les decisions de futur es prenen a 3r d’ESO. No és fàcil, perquè cal recursos. Però al menys s’hi poden destinar energies des dels grups de recerca, que són la base acadèmica de la universitat.

Crec que la imatge que he captar és un símbol: prohibit aparcar a la Plaça de Sant Domènec, centre del Campus del Barri Vell. Una estudiant llegeix asseguda al cim d’una pedra, mentre un visitant passeja amb la bossa que ha rebut durant la JPO.

Avui ha tingut lloc al Parc Científic i Tecnològic de la UdG la Jornada de Portes Obertes per a Professorat de Secundària, que ha consistit en particular en una xerrada d’en Josep Calbó, vicerector de recerca de la UdG, titulada “La recerca preuniversitària: un pont entre la UdG i els centres de secundària“. Al web de la UdG ja hi ha la notícia que recull la seva intervenció, en la línia d’apostar per la connexió universitat-secundària.

Des del meu punt de vista, i tal com he apuntat en aquest blog diverses vegades (veure la categoria “secundària” o buscar per “recerca secundària”), crec que la investigació a nivell preuniversitari, que a Catalunya es tradueix fonamentalment en l’anomenat “Treball de recerca de Batxillerat” pot ser un bon element de connexió entre els estudiants preuniversitaris i la Universitat, i una bona manera d’ajudar a decidir als estudiants a escollir un grau que s’adapti a les seves capacitats i interessos.

Les universitats solen tenir programes per estimular i premiar la recerca preuniversitària: beques per als millors expedients per fer els treballs de recerca de batxillerat, campus d’estiu, premis als millors treballs… Com sol passar, adreçar-se a les elits és més fàcil, i a més entra dins del camp del “màrketing” associat al procés d’accés als graus (tenir millors estudiants, notes de tall més altes, etc.)

Però en les activitats de recerca preuniversitària associades a les universitats em fa l’efecte que s’hi pot fer molt més, i fins i tot ampliar l’oferta de possibilitats de col.laboració amb els grups de recerca. Perquè són els grups els que, al final, han de dur a terme la tasca de tutoritzar i acollir la possible estada d’estudiants no unviersitaris a la universitat per dur a terme un treball creatiu.

Més enllà de les activitats que hi ha programades a les universitats, i per tal d’ampliar l’abast de l’oferta de les universitats cap a la secundària, es podria pensar per exemple en una trobada anual que aplegués (voluntàriament) els joves investigadors que han fet el treball de recerca (l’únic problema és que hauria de ser durant el 2n de batxillerat, que és molt feixuc atès que acaba aviat perquè cal preparar la selectivitat). Podria organitzar-se un congrès d’un dia on a part d’alguna conferència d’un investigador rellevant, hi hagués sessions en què es presentéssin treballs de diferent temàtica, sessions de pòsters, agrupats per àmbits, etc. Una sessió en què els joves investigadors es coneguéssin (i també els seus tutors) – i de passada coneguéssin la Universitat.

No seria pas tampoc mala idea catalogar els treballs de recerca de batxillerat i fer-los més públics mitjançant un web adient, o fent-hi un seguimetn amb tecnologies socials de la Web 2.0.

Crec que la introducció a la investigació és cabdal per a tots els estudiants de batxillerat, no pas només per a l’elit dels que tenen millors notes. Per això potser es podria vertebrar una espècia de centre de recerca preuniversitària, on hi hagués concentrada i clarificada l’oferta dels diferents grups de recerca de la universitat, amb un espai física on els joves estudiants hi poguéssint reballar, s’hi féssin tutories, hi hagués unamentorització metodològica, etc. En definitiva, un espai de relació entre la universitat i els futurs universitaris, amb la recerca com a excusa (bona).

Iniciatives de recerca per a joves n’hi ha moltes d’innovadores, per exemple la recent Google Science Fair o les possibilitats investigadores amb programes com SETI, BOINC i fins i tot activitats de ciència ciutadana. La Universitat hauria d’ajudar a promoure aquestes iniciatives novedoses entre els futurs estudiants de grau.

Són només reflexions que demanen energia i compromís per part de la comunitat universitària, sobretot dels grups de recerca.

Avui he fet un cop d’ull a la fira Expojove, instal.lada durant 3 dies a la Fira de Girona. A diferència d’anys anteriors, només hi té presència la Universitat de Girona, amb un stand molt semblant al de les Fires de Girona de final d’octubre (amb el tema de la realitat augmentada), encara que també hi ha el Consell Interuniversitari de Catalunya (oficina de preinscripció).

De fet, Expojove atèn tan a estudiants de 4rt d’ESO com a estudiants de Batxillerat de primer curs (i també tothom, entrada lliure). El Departament d’Ensenyament hi té un gran espai per difondre els seus cicles formatius de grau mitjà i superior, que cal reconèixer que són molt atractius, especialment els cicles més professionalitzants com estètica o mecànica de cotxes i motos.

Aquest tipus de fires, amb participació d’estudiants d’ESO i de 1r de Batxillerat, crec que són importants, perquè proporcionen una primera visió de l’oferta educativa més enllà de l’escola o centre de secundària. És el primer contacte, probablement, d’aquests tipus d’estudiant amb una segona fase de la seva vida formativa.

Entre tants de cicles formatius de grau mig i superior, que hi hagi la Universitat és molt positiu, perquè representa un aparador de la formació superior, fins i tot un petit contacte amb la investigació, per a tots els estudiants de l’educació secundària obligatòria. Igual que per als professors-investigadors d’unviersitat és molt bo fer una passejada entre els stand dels cicles formatius per recordar que, més enllà de la universitat, hi ha molta vida i hi ha molt de talent.

Aquest matí hi havia molta gent, moltíssima gent, a la Fira de Girona. Expojove era ple de joves que preguntaven de tot. Als mostradors de la UdG no paraven de donar-hi informació, des de notes de tall fins a informació de les diferents carreres. L’olla bull.

El meu departament (el de Química) de la Universitat de Girona organitza des de fa anys una jornada anomenada Els Matins de la Química (que es repeteix vàries vegades per curs) adreçada a estudiants de Batxillerat que vulguin fer un petit conjunt de tallers de química. En la primera jornada d’aquesta edició, que per cert és la vuitena i que ha tingut lloc aquest matí, un centenar d’estudiants de diversos centres de les comarques gironines ens han visitat i han pogut visitar la Facultat de Ciències, fer un taller del vi, un taller de monedes, un de fàrmacs, i un darrer de simulació comutacional (programa).

Abans, però, els he fet una petita xerrada, resumida de la meva contribució al Dia de Ciència a les Escoles de la passada Setmana de la Ciència: Del ful.lerè al grafè: el carboni, actor principal de l’enginyeria de la matèria. Han estat 25 minuts en què he jugat amb un parell de models de futbal.lè i amb unmodel de nanotub. No hem pogut, aquesta vegada, tenir cap model de grafè, però per a la propera xerrada tenim pensat comprar una mica de tela de gàbia de pollastre, que desenrotllada és un excel.lent model de grafè.

Hem aprofitat, naturalment, per promoure els nostres webs, twitters, facebooks, realitats augmentades i tota mena de publicacions electròniques i activitats. Tenint en compte que cada dia a les notícies de la televisió i als diaris hi ha una notícia negativa en què hi ha involucrada la química, cal fer un esforç per proporcionar la cara verdadera de la química: senzillament, la de la ciència.

Aquesta activitat forma part del projecte LaQuimica.Net del Departament de Química, que està donant bons resultats. Amb l’Any Internacional de la Química 2011 segur que les coses aniran millors. De moment el blog catquimica.cat que hem impulsat diversos membres del Departament té força rellevància.

Fa pocs dies va sortir a El País un reportatge titulat Más clases para los primeros de la clase en què s’hi recull una sèrir d’iniciatives sobre l’atenció a la diversificació dels alumnes de secundària, en la banda alta de capacitats intel.lectuals: l’atenció al talent. Segueix debatent-se si cal donar-los classes d’ampliació de continguts, si cal estimular-los, si cal passar-los de curs… i s’acaba el reportatge amb el tòpic (que alguna cosa deu tenir de cert) de seundarització de la universitat:

Pero se queja Enguita de la obcecación por ir a la universidad de todo aquel que consigue acabar el bachillerato, por lo que, “un alto porcentaje de alumnos trasladan a las aulas universitarias una presión a la baja al optar por la línea del mínimo esfuerzo, acogida por profesores que se adaptan porque prefieren el mínimo conflicto”.

Ja estic d’acord en què cal ajudar als més capacitats a proporcionar-los estímuls, però també he de dir que solen ser estudiants que per les seves característiques ja estan força motivats a l’escola i a fora de l’escola. Crec que cal seguir invertint esforços en què tothom assoleixi uns mínims educatius, altrament l’escletxa social educativa només s’incrementarà.

Avui he tingut l’oportunitat de participar a la 3a edició del Jove Campus de Recerca de la UdG (3jcr10), ja que hi he impartit la xerrada Defensem i comuniquem les nostres opinions. Aquesta edició del Campus té una assistència de 60 estudiants, de 1r de batxillerats de diversos centres de secundària de les comarques del territori d’abast de la UdG, i em consta que ha hi ha hagut moltes més sol.licituds per participar-hi.

En aquesta xerrada primer hi he fet una petit introducció al món de la comunicació oral, perquè crec que donar tres o quatre pistes de les coses clau que cal observar és molt important. De la més difícil, que és véncer els nervis, només es pot dir que hi ha moltes tècniques per sortir-se’n, però que al final és cada persona la que ho supera d’una manera diferent.

He continuat amb quatre pinzellades de com muntar el flux d’una xerrada oral, per tal d’aconseguir i mantenir l’atenció. I després he donat algunes idees sobre com organitzar una exposició per tal de convèncer un auditori d’alguna idea determinada.

La idea clau que he volgut trametre als estudiants del Jove Campus de Recerca és que, en qüestions opinables, s’ha de ser capaç d’argumentar a favor i en contra, d’entrar en un procés d’empatia envers la persona que opina el contrari, en pensar que tothom té alguna cosa a dir-hi i que potser també l’altre té una mica de raó.

Ha estat molt interessant l’exercici que hem fet. Mitja classe ha treballat en grups el tema “Independència de Catalunya, sí o no”, mentre que l’altra mitja ha treballat en grup el tema “Marques blanques alimentàries, sí o no”.

La gent que treballava el segon tema han dit de bon començament que els primers ho teníen més fàcil, perquè és difícil trobar arguments contra el no a les marques blanques. Jo ja els he dit que estaven equivocats.

I efectivament, quan hem demanat als portantveus dels grups de cada tema que exposéssin en 1 minut els seus arguments a favor i en contra, ha resultat que els de la indepèndència pràcticament han estat incapaços de trobar arguments en contra, mentre que els de les marques blanques n’han trobar a favor i en contra, tal com jo havia predit, i al revès de la percepció inicial del grup de les marques blanques.

I és que són dos temes ben diferents: el de la independència és emocional, i està influït per la gran batalla política mediàtica en què la societat actual està immersa (no entro ni hem entrat en les opinions reals de les persones, només hem volgut ser capaços d’opinar a favor i en contra).

Pel contrari, el tema marques blanques és més racional, molt menys influït per campanyes mediàtiques, i malgrat que ha costat, tothom hi ha vist pros i contres.

Ha estat una sessió divertida i que crec que ha permés als estudiants del Jove Campus de Recerca fer-se a la idea que cal saber exposar les opinions pròpies, tot permeten que les altres persones en puguin exposar de diferents.

Foto: d’en Pep Anton Vieta

Em sembla francament un tema molt interessant, i crec que fa caliu entre els nous estudiants a una universitat. Pel que fa a la Universitat de California, Berkeley, hi he vist una cosa innovadora (i no ho dic perquè sigui la meva): aquest any la Facultat de Ciències i Lletres (amb uns 18000 estudiants) demana fer un treball sobre medicina personalitzada, on cada futur estudiant envia una mostra de cèl.lules cutànies, i té material per reflexionar sobre el futur i diferents qüestions d’aquesta disciplina.

This year, said Mark Schlissel, the college’s dean of biological sciences, a look at personalized medicine made sense. “For now, it’s mostly a research tool, but in the coming years it’s going to become part of everyday medical practice, based on your very personal genetics.”

Geneticists will analyze each sample for three genes: metabolism of folate, tolerance of lactose and metabolism of alcohol, all relatively innocuous and perhaps useful in students’ daily lives. Students will be able to use that information to learn if they should eat more leafy green vegetables, steer clear of milk products or limit alcohol intake.

The idea is not to identify potentially dangerous genes in students’ samples, but to point out traits that can be managed through behavior, said Jasper Rine, a professor of genetics, genomics and development. “We want to get people to appreciate that there are things you can do that enhance your health based on the genes you have,” he said. “There are concrete, actionable, specific steps that do enhance quality of life. This is the message of the post-genomic era.”

Naturalment ha calgut fer un gran esforç per mantenir la privacitat de les anàlisis, però sembla que se n’han sortit bé. Tot plegat és interessant:

Most institutions with an assignment for incoming students choose to assign readings, while a few opt for films or a common service activity over the summer, she said. “There’s this idea that you’re creating community and introducing students to higher level college thought, and those are the usual ways colleges choose to do it,” she said. “But it definitely doesn’t surprise me that Berkeley is doing something like this.… It’s in line with the culture and ethos and history of the place.”

Even so, Schwartz said that, like any good experiment, it’s a one-time thing. “I don’t think we’d do it again or twice in a row,” she said. “Who knows what creative thing the deans will come up with next.”

Segur que el deganat corresponent hi haurà d’esmerçar moltes energies. Ja veurem què faran el curs vinent.

The real challenge of science communication is to get the message across that we must do more, that there are really big questions that we don’t know the answer to. The LHC coverage is partly about this, but sometimes feels more like publicly justifying the vast sums of money spent on it. We need publicity for the science of the future, the science that the viewer or their children or grandchildren will help fashion. Experiments past offer inspiration, experiments future are where the real challenge is at.

Ja fa temps que a la TV hi ha voluntat de fer “shows” de ciència, i se n’hi fan, encara que siguis superficials. Al nostre grup, en Pep Duran està gravant petits episodis per a la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. A El Hormiguero de Cuatro mantenen una divertida (i tòpica) secció sobre ciència. I als canals catalans continua una certa tradició de ciència com el Què Qui Com. Ja ho diu aquest doctor en química de l’esmentat blog:

If these TV shows and experiments get more people interested in science at any level then some good has been done. But the way to measure the success of science communication is to measure the number of young people who view it as a viable career choice, something that is worthwhile making a living doing. The way to measure the success of science is very different.

Engrescar els joves en la ciència no és pas fàcil, ja ho sabem. D’això se n’opina en una bona entrada titulada The secrets of engaging teens with science al blog 2020 Science. La Sophia Collins, la seva autora, és productora de la web anglesa adreçada als joves “I’m a Scientist, Get me out of Here!”. Val la pena llegir l’entrada, de la quan en senyalo només els seus titulars i de la conclusió: els joves han de sentir-se part de la ciència si volem que els agradi.

• Doing it online makes it less intimidating and more intimate.
• Teenagers are actually desperate for the chance to talk to grown ups.
• Giving students some power engages them much more deeply