Aquest blog pretèn reflexionar sobre el camp d’intersecció entre universitat, ciència i web 2.0. És curiós com està canviant aquest camp: mentre la ciència segueix el seu curs avançant sense parar, en una direcció ferma i clara, el món 2.0 va evolucionat amb sacsejades innovadores. Però és el món de la universitat el que més sembla canviar, obligat per una societat i per un món que també canvia. El propi sentit de una universitat està canviant, la pròpia forma de funcionar es modifica. Fins ara s’estava acostumat a gestionar pressupostos públics incrementals. Això s’ha acabat i cal afrontar la situació aprofitant el bagatge de tot el coneixement que hem adquirit fins ara.

S’ha estat parlant molt de la nova societat del coneixement. Doncs ja és aquí, però ha arribat a la vegada que ha acabat la societat de la construcció permanent d’habitatge, d’obra continuada, de fer diners “fàcils”. Crec que tenim un doble problema: tota la gent que ha pogut viure raonablement bé, fora de la societat del coneixement, i que ara es troba amb dificultat d’encaix en un món on l’empreneduria serà segurament la norma per a l’ocupació. I tota la gent que acaba els seus estudis superiors primers, perquè s’han format a partir d’unes premises d’una societat anterior, a qui caldrà un repensament del seu lloc.

Els nostres fills no seran ni millors ni pitjos que nosaltres, ni seran més rics ni més pobres. Segurament viuran d’una forma diferent. La riquesa, avui, és en la capacitat de crear, criticar, transmetres i processar la informació, de transformar-la en coneixement. Aquí hi ha grans oportunitats. En la ciència, en el paper de l’humanisme per modular la nostra societat.

En aquest marc, tinc ganes de verue si he complert el que em vaig proposar just fa un any :

(1) Per a 2011 miraré de fer entrades en anglès més sovint. Perquè per a 2010 vaig voler, ara fa un any, impulsar el meu blog en anglès. No ho he aconseguit, perquè el dia només té 25 hores i perquè el twitter @quelet fa una part de la funció de microblogging en anglès.

Només he aconseguit anar fent piulades, poques de pròpies, via @quelet

(2) Per a 2011 comencem de forma col.lectiva un repte, gràcies a l’estímul que suposa l’Any Internacional de la Química. Per això hem creat catquimica.cat, un blog en català sobre química, obert a la col.laboració de tothom. No serà fàcil mantenir-lo, ho intentarem.

Amb molts d’esforços hem aconseguit fer una entrada diària, però ens hem de plantejar com continuar. L’Any de la Química ha estat una gran oportunitat, però també ens ha comportat un fort cansament. Ens cal ara anar per altres coses.

(3) Per a 2011 voldria rependre la meva col.laboració amb el Diari de Girona amb la columna quinzenal de ciència Setciències.

Fracàs total. Ni tan sols he pogut intentar-ho.

(4) Per al 2011 voldria passar a fer servir Linux al meu portàtil, si pogués fer servir bé les bases de dades d’Access.

Tinc boot dual, i a vegades faig servir el Linux, per exemple per escanejar documents. Però el dia-a-dia el faig en Windows. Però tot arribarà!

(5) Per al 2011 voldria fer més comentaris a casa dels blogs dels altres.

Per fer això, i per dir-hi coses una mica significatives, cal tenir tranquil.litat i temps. No n’he tingut gaire. Hauré de millorar.

L’any passat acabava amb aquesta frase:

(6) Però cada cop costa més mantenir un blog, sobretot si no és d’actualitat, esportiu o polític, i si pretèn ser de reflexió i comentari pausat. Per això segueix tenint validesa aquest pàgina del meu blog. I cada cop és més fàcil fer servir twitter, ara amb els smartphones.

Doncs és cert… em costa cada dia més fer una entrada al meu blog, però també cada dia més m’és fàcil construir una col.lecció de tweets diari que són un cos de coneixement de la zona d’intersecció d’universitat, ciència i web 2.0. Per això al meu blog spinout nanoedunomia hi tinc els tweets de cada dia, i per això en aquest mateix blog, cada dilluns, hi poso la col.lecció sencera de tweets de la setmana anterior. Perquè fent-hi un cop d’ull ja s’hi veu una mica el missatge que pretenc emetre només piulant-los.

Aquest any he intentat també un mesoblog, més fresc i directe que el blog, i més elaborat que twitter. No me n’he pas sortit gaire bé, però hi he trobat prou punts interessants com perquè valgui la pena continuar-lo.

Per acabat, què voldria fer per al 2012?

Per a 2012 voldria proposar-me el mateix que em vaig proposar per a 2011. Les coses tampoc no han pas canviat tant en dotze mesos. En els temes que esmento en aquest blog, és clar! perquè fora dels temes d’aquest blog, també hi ha vida.

En relació al post de fa un any, en què esmentava que acabava de demanar el tram de recerca, he de dir que he tingut èxit en les dues principals oportunitats d’avaluació d’un investigador: m’han donat el tram de recerca (que es pot demanar cada sis anys), i també he obtingut finançament per al projecte d’investigació trianual per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia. No n’hi ha prou, però.

Per això a nivell del nostre entorn investigador, la gent de l’Institut de Química Computacional ha ajuntat els seus esforços amb el grup de receca de Química Bioinspirada i amb el grup de recerca de Mètodes en Síntesi Orgànica, per donar lloc a un nou Institut de Recerca més potent i més engrescador. En les properes setmanes cristal.litzarà aquest nou projecte, que ha de suposar un pas més en la ciència i en la recerca, un pas més per a la funció que tenim encomanada a la Universitat.

Foto: http://www.fodors.com/cruises/ships/ http://www.fodors.com/cruises/images/cruise-ships.jpg

Avui és un dia especial, ja que es commemora el vintè aniversari de l’aprovació de la Llei de Creació de la UdG per part del Parlament de Catalunya. Avui és doncs una bona ocasió de fer una petita reflexió, que faig com aportació al blog cooperatiu UdG20anys

La introducció dels segons cicles va permetre que m’incorporés el 1991 als estudis universitaris de Girona. Em fa l’efecte que és un dels punts clau del període de 20 anys que ha vist un altre moment clau: l’obtenció del CEI e-MTA.

Durant aquests 20 anys he tingut la gran sort de veure com el món ha canviat amb la Internet i amb la generalització dels ordinadors i dispositius mòbils. La UdG m’ha vist canviar de professor-investigador de química a membre d’un equip que creu també en el paper social de la ciència. A la UdG hi he pogut fer bona ciència, bona docència i bona recerca.

M’ha agradat que la UdG no hagi renunciat mai a ser internacional i a tenir un nivell investigador de primer nivell. Crec que s’ha assolit un atractiu model mixt d’universitat científica, humanista i tècnica, de formació inicial, permanent i de doctorat, que es reforçarà amb més projecció del ParcUdG i del component humanista i social.

A vegades tinc dubtes sobre si he sapigut respondre prou bé a l’aposta que va fer per mí Girona. Mentre m’ho pregunti serà senyal positiu que la UdG segueix seduint-me i que puc seguir essent estudiant de química quàntica. Així podré seguint trametre els meus estudiants la il.lusió per continuar tenint una universitat de debó i que ho recordin quan al 2031 parlem dels 30 anys.

Foto: Llicència CC-ND-BY-NC “Col.laboració”

Prèviament a la meva intervenció hi ha hagut també en Pep Duran (amb grups d’estudiants diferents) que ha fet una demostració d’experiments espectaculars i curiosos, i que han deixat la taula del telenotícies de Canal Nord ben bruta. Ha calgut una bona estona per netejar-la – fins i tot semblava que no es podria emetre el programa en directe de notícies.

La meva intervenció ha estat una modificació de la que vaig fer fa pocs dies a Madrid: Excursions quàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0 per a la qual vaig proporcionar aquest resum:

Es farà un repàs als principals avenços que hi ha hagut durant l’Any Internacional de la Química 2011,
tot connectant-los amb aspectes complicats de la ciència del Segle XXI com els neutrinos superlumínics,
el sentit d’orientació dels ocells, o la computació quàntica que impulsa el buscador Google. La reflexió
sobre l’estat de la química actual i del seu entorn de progrès es farà des d’un to lúdic que farà servir jocs
de mans i experiments curiosos. Per exemple, es proporcionaran pistes sobre si hi ha matemàtiques a la
química, o si els famosos parells de partícules entrellaçades EPR poden ajudar a mantenir la privacitat a
Internet. Es demanarà la participació dels assistents més enllà de la xerrada mitjançant les xarxes
socials per avançar en la ciència 2.0.
L’objectiu, en definitiva, és millorar la percepció de la ciència per part de tots ls estudiants, sense deixar
de proporcionar pistes de la ciència del Segle XXI als estudiants de ciències.

La xerrada és penjada al meu slideshare (http://slideshare.com/quelgir)

Avui he proporcionat una mica més de detalls sobre els quasicristalls i sobre les tessel.lacions de Penrose. Per cert, he fet una crida a l’acció per donar suport al Viquiprojecte:setmana de la Ciència, per crear o millorar diverses entrades de ciència de la Viquìpèdia.

També he fet el joc de les famílies (de 4) basades en el Principi de Gilbreath, i per a això he tret 8 estudiants que han hagut de posar-se com han pogut davant de la taula de l’estudi. D’un joc de cartes, tallat i escapçat lliurement, i a partir del qual se n’han fet dos pilons amb llibertat, cada grup ha acabat tenint una carta de cada pal. Aquest joc el vaig fer per primer cop dissabte passat a Fornells de la Selva. Es tracta d’una variant de l’altre joc que solo fer, de cartes vermelles i negres (o parells EPR).

A la foto, amb en @pepduran, els professors del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, i amb els estudiants que han estat presents a la sala de Canal Nord de Figueres.

Els estudiants que han assistit a la meva xerrada.

A sota, en @pepduran fa la xerrada davant de la càmara. La presentació, donat que s’ha fet a l’estudi de televisió, s’ha passat en una pantalla de TV grossa.

Gràcies a tots els professors i organitzadors de la Setmana de la Ciència a Figueres!

Em sembla que al públic li ha agradat força la nostra oferta (ens presentem com a grup 2Duran+) que en casos com aquest, fora dels centres d’ensenyament, és més aviat entretenidora que no pas pedagògica.

Pel que fa als dos jocs que he fet jo mateix (parells EPR i predicció d’un símbol químic), he tingut la sort de fer pujar a l’escenari joves i grans que han estat molt col.laboratius i han seguit perfectament el jocs, que intento sempre barrejar amb una mica d’humor.

I el que és important, hem procurat donar una imatge de la química amable i agradable. I de passada segur que hi ha gent que ha conegut millor la taula periòdica i ha conegut alguns dels seus elements químics.

Cal agrair la invitació de l’Escola, mitjançant en Joan Torras, a qui vaig conèixer ja fa sis anys durant un Congrès a New Orleans, pocs dies abans que hi passés l’huracà Katrina.

A la foto, hi estic fent el joc de predicció de futur d’un element químic. La directora de l’escola, Anna, té un sobre a la mà que conté un símbol, que resulta el mateix que lliurement han escollit quatre persones del públic.

Hem tingut l’honor de poder fer el nostre espectacle de Màgia Química per animar la diada, just abans de l’arrossada. Al mig d’un munt de demostracions arreu de l’edifici (en particular d’equips de robòtica de Lego), amb en Pep Anton Vieta i en Pep Duran hem fet una selecció dels experiments espectaculars i jocs de màgia química per donar unes pinzellades de ciència. No ens hi ha faltat la taula periòdica, que darrerament fem servir com a estri fonamental en els jocs matemàtics químics.

Després de l’espectacle amb en Pep Duran ens hem quedat a dinar, per compartir una agradable xerrada amb pares i professors, i també amb algun alumne. Havent dinat, hem assistit a un recital de cant improvitzat, que un grup d’alumnes de l’IES Montgrí està desenvolupament en el marc d’un projecte Comenius.

Gràcies a l’IES Montgrí per la seva acollida, i a tots els assistents per la seva simpatia. Tota la gent que hem portat a dalt de l’escenari ha estat molt col.laborativa. Ah! i molt important: m’han sortit bé tots els jocs! Aquesta vegada no hi ha hagut cap entrebanc.

A la primera foto, en Pep Duran disfressat d’alquimista, fent el primer experiment de la serp del faraó. A la segona, en Pep Anton Vieta i en Pep Duran fan el joc d’endevinar un element de la taula periòdica.

A la imatge de sota, hi surto tot fent el joc amb el qual solem tancar l’espectacle: la predicció d’un símbol químic. En aquest cas l’havíem predit a l’avenç varis dies, perquè l’havíem enviat a la direcció de l’IES en un sobre segellat. L’altre joc que hi vaig fer va ser el dels parells EPR. Tots dos jocs permeten la participació activa dels espectadors.

Avui a la tarda, igual que vam fer fa un any, hem contribuït a fer un acte de remembrança de la figura de Martin Gardner, en ocasió del seu aniversari de naixement. A proposat dels organitzadors del Gathering for Gardner, que es fa cada dos anys a Atlanta, en molts de llocs del món es fa avui una trobada per treballar qualsevol aspectes de l’obra de Gardner.

En el nostre cas, i donat que és l’Any Internacional de la Química, hem volgut centrar-nos en els aspectes més químics de Gardner, tot mostrant les adaptacions que hem fet de jocs de mans clàssics, sobretot a la taula periòdica dels elements.

Davant d’un grup d’estudiants de Química ben col.laboratius, amb en Pep Anton Vieta i també en Pep Duran i la Laia Guillaumes, sota el flux d’un powerpoint que en Pep Anton ha preparat, hem tocat diversos aspectes, en particular els quasicristalls, protagonistes del Premi Nobel de Química 2011, que Martin Gardner va tractar per exemple al seu recull Penrose Tiling (en Roger Penrose va treballar els mosaics no periòdics).

En Pep Anton ha mostrat figures còncaves que semblen rotar i fixar la mirada, a més de tractar els aspectes habituals de les molècules com el ful.lerè, i de fer alguns jocs de mans matemàgics. La Laia Guillaumes pel seu cantó ha mostrat als assistents un parell de jocs de mans basats en conceptes matemàgics, fent una de les seves primeres incursions públiques en aquest camp.

A la imatge de dalt, en Pep Anton fent una explicació. A sota, dos estudiants, en Pep i la Laia participen activament al jocs del Follet Trapella, conduït per en Pep Anton Vieta. Per cert, haurem d’adaptar aquest joc i fer-lo del Follet Trapella Químic.

Per la meva part, en aquesta trobada informal que era mig espectacle participatiu, mig xerrada divulgativa, hi he fet el jocs de parells EPS (cartes vermelles-negres) i el joc de spelling amb cartes de símbols atòmics. Precisament l’Any de la Química ens ha portat a fer servir aquest tipus de cartes, que hem comprat per internet, i que ens ha permès adaptar jocs clàssics basats en números a jocs basats en símbols químics, tot aprofitant la configuració de la Taula Periòdica dels Elements.

Més enllà de les diverses manifestacions del Secretari General d’Universitats de la Generalitat de Catalunya i del discurs no gaire llarg de la Rectora Anna Maria Geli, el moment clau ha estat quan la Rectora ha comunicat als assistents una notícia llargament desitjada: la concessió del Campus d’Excel.lència Internacional al projecte coliderat per la UdG i la Universitat de les Illes Balears, juntament amb el CSIC i l’ICRA. Aquest Campus es centra sobretot en Turisme i Aigua, basant-se en diverses fortaleses investigadores relacionades també, entre d’altres, amb l’Alimentació i Salut, la Química i la Robòtica.

Després que la Rectora ha comunicat la concessió, el públic assistent li ha dedicat un fort aplaudiment (veure tall de video). Crec, francament, que era merescut, tan per a la Universitat de Girona com a per a la pròpia Rectora.

La nota de premsa del Ministeri d’Educació fa la relació completa dels nou projectes que han rebut la qualificació de Campus d’Excel.lència Internacional (dels quals sis de regionals europeus, entre ells l’e-MTA).

El projecte e-MTA està àmpliament recollit al web que s’ha anat elaborant.

Ahir vaig tenir l’ocasió de fer una xerrada a Lleida, en ocasió de l’Any Internacional de la Química, ja que vaig ser convidar per l’Institut d’Estudis Ilerdencs, dins del cicle “Un Mol(t) de Química“. Dilluns ja va intervenir en Jaume Puig amb “Encara hi ha química?”, mentre que ahir en Claudi Mans parlava de “Gastronomia química”.

No havia estat mai a l’edifici de l’IEI, al centre de la ciutat de Lleida. De fet, el problema és que per als gironins Lleida és una ciutat que es troba lluny, y ara encara més amb les obres a l’eix transversal. Massa lluny per anar i venir en un dia, massa a la vora per fer-hi turisme amb pernoctació (el mateix problema que a Tarragona o Tortosa).

La presentació de la xerrada, titulada Del ful·lerè al grafè: el carboni, actor principal de l’enginyeria de la matèria, es pot trobar penjada a Internet, i és una actualització de la xerrada amb el mateix títol que he fet en altres ocasions. Aquest cop, però, hi vaig afegir els darrers avenços en les aplicacions del ful.lerè, en especial relacionades amb la generació de llum polaritzada. Per això vaig portar les ulleres 3D que solo fer servir a les classes de criptografia quàntica, a més dels habituals models moleculars. També vaig exposar la utilitzat que poden tenir els punts quàntics del grafè en computació quàntica.

Al final de la xerrada, i després d’algunes preguntes, vaig fer el joc de mans dels parells EPR, que em va permetre explicar el concepte de qubit i l’experiment del Gat de Schrödinger, fent servir l’analogia del clàssic joc de Martin Gardner basat en el principi de Gilbreath.

La televisó local per internet Waita.tv em va fer una petita entrevista, que es pot trobar al canal de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), i on es poden veure imatges de la meva xerrada:

Moltes gràcies a l’IEI per convidar-me a fer la xerrada, a en Magí Riba per presentar-me, i sobretot a la Mercè Balcells per tota l’atenció que em va donar, i per la continuada col.laboració investigadora amb Girona, continuació de la que, ja fa temps, van iniciar a la UAB. Va ser molt agradable poder comparar com des de Lleida i Girona anem encarant els nous reptes universitaris. De fet, a la tarda amb la Mercè vam visitar el nou Parc Científic i Tecnològic Agroalimentari de Lleida, seguit d’una visita al Campus de Cappont, al cantó del riu Segre. Juntament amb el campus de l’ETSEA, seu del Departament de Química de la UdL, van proporcionar una bona idea de la dinàmica de la Universitat de Lleida.

Aquest matí he tingut l’oportunitat, abans de viatjar cap a Lleida, d’assistir a la 25a Sessió Web, organitzada pel CEJFE, a Barcelona. Ha estat una sessió diferent a d’altres que he sentit. L’emprenedor Dídac Lee, de Figueres, ha fet un relat de la seva trajectòria que l’ha portat d’una experiència d’abandonament dels seus estudis d’enginyeria informàtica, fins a la creació constant de noves empreses i entrada en noves aventures empresarials i emprenedores.

En @didaclee ha acabat el torn de praules amb una cita d’Albert Sampietro: “Fes quelcom disruptiu cada dia, queldom èpic cada setmana, quelcom memorable cada mes“. Jo hi afegiria “dintre de les teves condicions de contorn i limitacions”. Perquè som el que som i les nostres circumstàncies. Cal no confondre excuses amb restriccions reals.

A la foto, una lliçço rellevant: A la universitat feia campanes i ara treballant tantes hores… què va passar?. Entre altres moltes idees i reflexiones, aquí n’hi ha alguna:

• Aquelles coses que toquen els nassos són les que et treuen de la zona de confort.
• El reconeixement és important, i no costa diners…
• En gestió d’equips, cal marcar els objectius. Fites que siguin un repte.
• El pitjor d’una organizació és “anar fent”.
• Si pogués estudiar, faria estudis de psicologia
• A l’administració, cal fer coses que deixen emprempta (no pas escaquejar-se)
• Cal gestionar les persones com són, i no pas com t’agradaria que fossin
• Els genis són la gent que fa que les coses poc freqüents passin.

Al final de la seva xerrada, en Dídac ha remarcat la importància de sortir de la zona de confort, ja que és la manera d’innovar, de fer coses noves. Perquè només quan hi ha problemes realment es produeixen avenços significatius.

En Dídac va senyalar precisament que, quan era a Girona, estava en una zona de confort, i va ser per sortir-ne que se’n va anar a Barcelona. Espero que algun dia no apliqui el mateix a Catalunya.

Al resum que s’ha fet d’aquesta 25a sessió web hi ha més informació de la xerrada, però en general em quedo amb què en Dídac, sense dir gaire res de com l’administració pot innovar, de fet va dir moltes coses i molt rellevants. De fet, les va anar dient a poc a poc, pero les va intensificar molt al final, amb unes quantes idees clau. Gràcies, Dídac!

Tweets:

#sessioweb No ens preguntem per què no hi ha gent emprenedora, sinó per què no hi ha les circumstàncies que facilitin l’empreneduria #
Molt bo: en @didaclee diu que està nominat a “Friki de l’Any” … #sessioweb #
#sessioweb Emprendre és l’única via per sortir de l’actual crisi diu en @didaclee #
Em fa gràcia l’accent català-figuerenc d’en @didaclee a la #sessioweb ;–) #
Ep! en @didaclee va pensar en algun moment en ser químic ! #sessioweb #
#sessioweb Atenció químics: El primer joc de química d’en @didaclee el va cremar a la cuina #
#sessioweb Les excuses són el principal enemic del progrès, diu en @didaclee #
#sessioweb En @didaclee – Si ens llevem aviat, ben aviat, i no hi posem excuses, podem ser imparables #
#sessioweb Diu en @didaclee Cal no confondre la gestió del risc amb la temeritat #
#sessioweb En @didaclee esmenta la necessitat de tenir reptes i objectius mesurables. Constato que és ben cert #

Gràcies a la invitació de l’Eduard Batlle, @rispau, avui he pogut conèixer l’empresa ServeisWeb de Fornells de la Selva, i visitar les seves instal.lacions d’allotjanment de servidors en disponibilitat pràcticament 100% (fins i tot durant la famosa nevada recent). Ha estat una excel.lent, optimista, positiva i impactant presentació del seu director, Xavier Serra.

M’ha agradat molt veure com és un servei d’aquestes característiques, ben diferent del que era un “centre de càlcul” durant els anys 80, en l’èopca romàntica de la informàtica (o potser encara hi estem, en aquesta era?). Cables de fibra òptica, pocs, redundància pertot arreu, i sobretot sobretot, qualitat del servei. Una empresa que, com diu en Xavier, porta la paraula “servei” al seu propi nom.

M’ha agradat la claredat de les exposicions, tan a la xerrada com després a la visita en petits grups. M’ha agradat la simplicitat aparent de les instal.lacions, que deuen respondre a una anàlisi aprofondida de les necessitats i d’un ajustament de costos. M’ha agradat aprendre conceptes nous, veure aplicats conceptes de termodinàmica, i sentit fins i tot algunes paraules de química.

Gràcies, Xavier Serra, i gràcies @rispau per oferir-nos aquesta possibilitat de visita.

Ah! després de veure les instal.lacions, hi ha hagut un tast de vins (+formatge) per part de Cansais, cava de l’Empordà. A la fot, en @jordipoater i en @rispau envolten en @losimo, al mig.

Avui hem fet una excursió a Perpinyà per assistir al Village des Sciences, impulsat per Conaisciences i recolzat per la UPVD i el CNRS. Aquest any aquesta Fête des Sciences estava dedicada als departaments d’Ultramar, a la Química i als Boscos. Les activitats han tenen lloc avui i demà al Palau de Congressos, molt a prop del Castillet, al bell mig de Perpinyà.

Dans le cadre de l’année des Outre-mer français, des forêts et de la chimie, la Fête de la Science en Languedoc-Roussillon célèbrera toutes les sciences et techniques dans leur ensemble et mobilisera les laboratoires de recherche, les associations de culture scientifique et de nombreux chercheurs.

Sous une forme ludique et attractive, les visiteurs découvriront les fonds sous-marins, comprendront le fonctionnement de la forêt, rencontreront les chercheurs dans les laboratoires de recherche. Les enfants réaliseront des expériences scientifiques et pourront découvrir les métiers scientifiques.

En suscitant des rencontres entre la communauté scientifique et le grand public, la Fête de la Science permet bien sûr de découvrir les travaux et les métiers des scientifiques. Mais cette manifestation a également pour objectif de partager des savoirs sur notre environnement et notre société, et ainsi favoriser le débat, la réflexion et le questionnement qui influenceront les choix citoyens. Elle permet au citoyen de mieux appréhender les enjeux des évolutions scientifiques contemporaines.

Enfin, la Fête de la Science a l’ambition de stimuler la curiosité des visiteurs pour la recherche scientifique en les faisant participer activement aux animations et débats, ainsi qu’en mettant en lien les sciences avec d’autres domaines comme les arts, la gastronomie…

La Fira consisteix en una sèrie de 21 tallers de diversa mena, varis de ciència naturalista, altres de química, i també de física i geologia. Sense ser gaire diferents dels que fem a Girona o es poden fer en qualsevol lloc del món, hem vist com els visitants, la majoria escolars de primària, estaven ben atents a les explicacions, fetes moltes vegades per doctorands dels grups de recerca de Perpinyà.

En la part més química, hi hem pogut veure des d’un stand amb els monitors caracteritzats de mags amb el seu llarg barret i fent el taller d’àcid-base, fins a dos stands de gastronomia molecular, amb esferificacions i xocolata amb peta-zeta.

Donat que el fil conductor era la química, els biòlegs han adaptat els seus stands a mostrar la importància dels fenòmens químics, per exemple en una demostració del comportament de les formigues.

Algun dels stands es de fet una exposició de pòsters. La gent de Taltaüll hi ha aportat una col.lecció de pòsters interessants (Tout est chimie!) sobre la presència de la química, amb especial consideració en les tasques d’identificació en arqueologia. De fet, demà hi haurà un taller especial de química i art amb presència d’un professor-artista de la UPVD per mostrar el paper de la química en pigments i en obres d’art.

Hem aprofitat la visita per fer bons contactes amb els comunicadors científics de la UPVD. Esperem poder portar algun taller a Girona durant la Setmana de la Ciència, que aquest any es fa a finals de novembre (els francesos l’han feta aquests dies). Això no tan sols ens permetrà gaudir de tallers una mica diferents, sinó també col.laborar amb la Universitat de Perpinyà i reforçar el vincle transfronterer.

Dijous al vespre (6/10/2011) vaig poder assistir a una bona part de l’acte de commemoració dels 100 anys del naixement del matemàtic Lluís Santaló. En Santaló va nèixer a Girona, però amb la guerra va haver d’emigrar a l’Argentina. La UdG li dedica la Càtedra d’Aplicacions de la Matemàtica.

Precisament el Director d’aquesta Càtedra, en Carles Barceló, va obrir l’acte de dijous, que va comptar amb diverses autoritats locals, catalanes i interacionals, i també amb una de les filles del matemàtic, a qui ja havia sentit en una altra trobada, fa anys. Aquest acte va ser una demostració de com es pot fer bona ciència i contribuir a la internacionalització de la societat catalana, ja que en Santaló va viatjar per tot el món, en particular Alemanya (abans de la guerra) i Estats Units (Princeton).

He de confessar que els treballs d’en Lluís Santaló no són assequibles fàcilment, i que m’agradaria entendre’ls més. Quan tingui temps lliure buscaré textos divulgatius. De moment, la seva biografia ja és molt interessant: “Lluís Santaló: pioner de la geometria integral, un matemàtic i educador catalanoargentí i universal“, editada per la Societat Catalana de Matemàtiques, i escrita pel divulgador Xavier Duran.

Aquest acte forma part del cicle de conferències La matemàtica, una ciència omnipresent, que es fan a la Casa de Cultura de Girona fins al 20 d’octubre. Dijous vinent en Xavier Mora parlarà de “votar: no tan fàcil com sembla, però podríem fer-hi millor?”, mentre que dijous 20, el compapny del curs de criptografia, en David Juher, farà la xerrada “Desxifrant l’escriptura de les civitlitzacions perdudes“.

Felicitats a en Carles Barceló per tot el cicle i per aquest acte!

Ahir vaig assistir a la sessió oberta del Màster MBA de la Fundació UdG Innovació i Formació, perquè amb el títol genèric “Parlem de…” hi havia una xerrada-debat d’en Víctor Puig titulada “Reptes de la Internet Social“.

En Víctor Puig és consultor de comunicació online i té una dilatada experiència en aquest camp i, pel que veig al seu linkedin, en direcció de comunicació audiovisual. La seva xerrada va oferir de forma planera, als estudiants del màster i a tots els que hi èrem, una visió atractiva del que suposo la presència d’una empresa i d’un emprenedor a la Internet.

El conferenciant va oferir exemples d’èxit d’empreses que venen per Internet. Una n’és naranjaslola.com, que conec una mica, i que a més combina la venda i màrketing per Internet amb màrketing clàssic. La veritat és que en el debat posterior a la xerrada hi va haver força preguntes, que van continuar durant l’estona de “networking”, i durant la qual vaig poder fer petar la xerrada amb el conferenciant, a quin no coneixia en persona.

El pla en 5 punts per a la reputació de l’emprenedor és rellevant:

• Objectius: què vols aconseguir? ? Visibilitat ? Contactes ? Ampliar mercat ? Vendre més ? Creixement personal
• Mitjans: què tens? ? Temps ? Reputació ? Contactes ? Pressupost? ? Amics que saben fer coses.. ? Moltes ganes
• Espais: on podríes ser-hi? ? Perfils en xarxes socials ? Un blog ? Una web ? Fòrums del sector
• Continguts: què hi diràs? ? Especialista o generalista? ? Professional o personal? ? Qui ho està fent bé? ? Què hi pots afegir tu? ? Explica’ns la teva història
• Mesura: què et funciona? ? Blog o web: Google Analytics ? Twitter + Facebook: Klout.com ? Linkedin: Contactes (útils) ? Slideshare: Visionats, favorits, descàrregues

Com passa en totes les xerrades, més enllà de la presentació hi ha anècdotes i coses que surten espontàniament, com l’única paraula en català que comença per “y” (yuppie), la referència a la mort de Steve Jobs o la discussió sobre l’index de reputació klout.

La presentació d’en @victorpuig està ja penjada a l’Slideshare (http://www.slideshare.net/victorpuig/reptes-en-la-nova-internet-social) i val la pena de fer-hi un cop d’ull.

Abans de la xerrada, el director del màster, Rudi de Castro, que també és adjunt de la Rectora de la UdG per a l’Oficina Universitat-Empresa, ens va proporcionar les claus del suport de la UdG a l’empreneduria: la Xarxa d’Emprenedoria Universitària, el Premi Ideàrium, les Beques de Transferència i Innovació, etc.

Girona no és gaire ben comunicada amb La Seu, i això també permet constatar que Catalunya, malgrat túnels i autovies, encara té dificultats de comunicació transversal. Per arribar a La Seu ahir vaig tenir dificultats: autopìsta tallada, carreteres plenes de cotxes i ciclistes, protestes. Això em va impedir ser al dinar del jurat. És ben cert que avui en dia amb 3 hores n’hi hauria prou per fer Girona-La Seu (o Andorra), quan abans en podien ser perfectament 5. Però així i tot, Girona és lluny de La Seu d’Urgell.

Abans de la gala d’entrega dels premis, a l’Ajuntament de La Seu s’hi va fer una taula rodona titulada “Emprendre: del Pirineu al Món” on en @tonisellas va moderar tres emprenedors de la comarca que van exposar diferents trets diferencials de l’empreneduria en aquella zona. S’hi va per palesa la dificultat de dur a terme iniciatives conjuntes amb altres comarques del nord, ja que el concepte mateix de Pirineu és dubtôs i té mûltiples significats. Una idea repetida va ser que el Pirineu no té Universitat ni centres de recerca o tecnolôgics, i que hi manca capacitat formativa. Naturalment un plany va ser la pèrdua de capital humà i de talent que això comporta.

La gala va ser àgil i estèticament molt aconseguida, donat el marc en què es feia (una església), que em va recordar l’Aula Magna de la UdG, a Sant Domènec (en més petit). L’Albert Batalla, alcalde de La Seu (@albertbatalla) va recordar-nos que les eines 2.0 no han de remplaçar els contactes físics (i químics!), i que a fora hi ha un món real, també. La Trina Milan (@trinamilan), president de STIC.CAT, va esmentar que amb l’acte es desvirtualitzva la virtualitat diària. Ja he sentit la paraula “herois” vàries vegades avui. La Trina va dir també que Internet és la vareta màgica del nostre temps. Per cert, una paraula que vaig sentir tarda i vespre va ser “herois”, com la gent del Pirineu (i de tot arreu) ha de lluitar.

Aquest any la meva implicació ha anat més enllà de ser jurat dels Premis o del meu interès personal en el tema. La Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG patrocinava la categoria d’Universitat, Recerca i Ciència, que aquest any ha entrat al catàleg de premis per primer cop. En aquesta categoria, van resultar premiats Xavier Lasauca (@xavierlasauca) pel seu blog L’Ase Quàntic, i Daniel Closa pel seu blog Centpeus, en la subcategoria de blogs personals i professionals, respectivament. Com a representant de la C4D de la UdG em va tocar lògicament pujar a l’escenari per entregar aquests dos premis.

El blog d’en Xavier Lasauca, tècnic del Departament d’Universitats i Recerca de la GenCat, combina entrades de divulgació científica, com la molt recent sobre l’experiment de neutrinos superlumínics, amb d’altre de política científica o de aspectes novedosos de les xarxes socials en ciència. En Xavier manté una relació actualitzada de twittaires i blocaires de ciència que facilita una visió general de l’activitat blocaire catalana i global.

El blog d’en Daniel Closa, investigador biòleg del CSIC, és un excel.lent exemple de divulgació de la ciència, centrada no només en el seu camp d’expertesa de biomedicina, sinó també en altres camps del coneixement i pensament. En Daniel ja ha publicat varis llibres de divulgació, l’últim dels quals n’és 100 invents que han canviat el món.

Els blogs d’en Xavier i d’en Daniel són exemples magnífics que mostren un camí que tots hauríem de prendre també: explicar el que fem, explicar el que passa en ciència, fer entendre el públic, la societat els avenços (o els dubtes) de la ciència, contribuir a un món més entenidor on la ciència ajudi a superar les dificultats.

Moltes felicitats a tots dos! A la fota, en Xavier (esquerra) i Daniel (dreta) amb l’original escultura del premi.

Vaig aprofitar per demanar-los que ens expliquéssin ells mateixos en què consisteixen els seus blogs. Aquí n’hi ha la gravació al Youtube:

La jornada va acabar amb un sopar fred que em va permetre contactar personalment amb molta gent, intercanviar opinions i pensar en nous projectes. En aquest tipus d’actes s’hi sol sortir amb noves idees i amb noves energies. De fet, vam acabar a l’hotel parlant de ciència, de blogs i també fent algun joc d’enginy dels que sempre miro de portar al cim.

Gràcies a STIC.CAT per comptar amb mí per al jurat, per haver impulsat amb la Càtedra C4D la nova categoria d’Universitats, Recerca i Ciència, per l’acte tan ben organitzat d’ahir, i per saber continuar amb els Premis Blocs Catalunya. L’energia i bona feina de la Trina Milan, en Francesc Grau, en Toni Sellas, en Josep Campmajó i els altres membres de STIC.CAT mereix un reconeixement clar.

Ah! a la gala s’hi van premiar al menys dos blogs relacionats amb les comarques de Girona: en categoria TIC, Betes i Clicks de l’Anna Codina, i en categoria Història, Tradicions i Patrimoni, el Bloc Ciutat de Girona (felicitats!). Voldria fer esment també del premi a rutabaobab, d’en Francesc Balaguer, que ja va fer una excel.lent tasca amb la seva tesi doctoral a blocdeblocs. En Francesc, igual que l’Anna, està ple d’energies i de visió de futur.

Gràcies a la bona feina de l’Eduard Batlle i de l’Anna Codina (entre d’altres!) ahir va haver-hi una nova edició de l’Idees d’e-Futur, amb l’Anna Escoda, directora de Cetemmsa de Mataró, que ens va parlar de Printed Electronics, en una xerrada en què la tecnologia i la innovació es basava sobretot en ciència de materials i en química, força química.

El lema de Cetemmsa és “Getting smarter through technology“. L’Anna ens ha parlat de teixis intel.ligents (el centre tecnològic Cetemmsa va ser promogut pels empresaris del tèxit del Maremse), de nous sistemes fotovoltaics, de bateries extenses, d’OLEDs, d’enginyeria del producte (smart packaging, per exemple etiquetes que s’activen després d’un temps de ser impreses). També de Tèxitls calefactables, Productes electroluminiscents, Integració de sensors, Teixits 3d, Teixits de baixa fricció, etc. I de tintes fotocròmiques, materials flexibles… i dels problemes que comporta rescalar el que es desenvolupa al laboratori fins a la fabricació en una fàbrica real.

L’Anna també ens ha mostrat el seu desig d’incorporar professionals de la informàtica: amb els nous teixits sensorials, per exempel en medicina de recuperació, cal saber tractar una gran quantitat de dades. O en teixits sensors de temperatura.

Ens ha senyalat com cal complir amb la nova normativa REACH per a l’indústria química europea, que demana una química verda i sostenible, i com això afecta una mica la fabricació d’aquests nous materials – i també al seu reciclatge. Fins i tot, hem comentat qamb l’Anna si aquests nous teixits poden tenir més problemes en cas de fer-se malbé (ja que tenen una gran àrea) respecte de components més miniaturitzats. Durant l’estona de networking que ha tingut lloc a continuació de la xerrada, hem pogut comentar una mica les característiques més físicoquímiques de la innovació de Cetemmsa.

Més informació: Resum de l’Eduard Batlle (amb un video de l’Anna Escoda i un altre de Cetemmsa)

Els tweets que he fet durant la xerrada:

L’Anna Escoda ha arribat tard a la xerrada #ideesdefutur perquè el navegador no l’ha sapiguda porta al Parc ;–) #
#ideesdefutur Printed electronics: fa servir materials orgànics en lloc d’inorgànics – #
#ideesdefutur L’Anna Escoda mostra materials bàsics de la printed electronics. Química i ciència de materials implicats. #
En senit Anna Escoda a #ideesdefutur m’adono més que mai que “Tot és Química” @pquimic @pepduran #
#ideesdefutur El que explica l’Anna escoda connecta amb la Internet de les Coses… tot connectat… però cal connectivitat bona #
Curiós: el tipus de personal més abudant de Cetemmsa és el químic #ideesdefutur Després electrònic i informàtic #
#ideesdefutur Getting smarter thru technology // Però també la tecnologia prové de la intel.ligència, oi? #
Els procesos de cetemmsa seguirannl anormativa estricat REACH química #ideesdefutur Complicat tot plegat #

Dissabte vinent 1 d’octubre tindrà lloc a La Seu d’Urgell l’acte d’entrega d’una nova edició dels Premis Blocs Catalunya. Naturalment no se sap encara els guanyadors en les diferents categories, però sí que ja s’han donat a conèixers els blogs finalistes.

En la categoria d’Universitats, Recerca i Ciència, patrocinada per la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG, els finalistes són:

UNIVERSITATS, RECERCA I CIÈNCIA:
.- blocs personals finalistes
—Â Astronomia des de l’Empordà
—Â Bloc de camp
—Â L’ase quàntic
.- blocs professionals finalistes
—Â Centpeus
—Â Mónverd.org, medi ambient i natura
—Â Temps pel temps

Dissabte es coneixeran els guanyadors, tan de la subcategoria personal com de la professional. A l’acte hi assitiré no tan sols perquè entregar premis als millors blocs és un acte molt rellevant, sinó també perquè sóc membre del jurat d’aquesta IV edició.

Ja hi ha disponible el programa de la jornada dels IV Premis Blocs Catalunya.

De totes formes, vaig poder seguir una mica per streaming algunes de les ponències i taules rodones, i he aprofitat per fer-hi aportacions via twitter (gent servir el meu compte de livetweeting @q5x) que adjunto al final.

El lema d’aquest any era “Universidad 2.0: reiniciando el modelo de aprendizaje en la educación superior” (programa):

Este encuentro es continuación y ampliación de los dos anteriores, “Inventando la Universidad 2.0” y “University 2.0: la universidad ampliada”, que se celebraron en la UIMP durante los veranos de 2009 y 2010. En este tercer Encuentro se trata de analizar la madurez de las experiencias de introducción de la web 2.0 en el mundo universitario, reflexionando sobre los impactos que la web 2.0 está teniendo para reiniciar el aprendizaje en la Educación Superior. Por lo que respecta a Europa, el Espacio Europeo de Educación Superior y las conocidas reformas de Bolonia, están impactando de una forma sustancial en los nuevos modelos de aprendizaje, pero no puede pasar desapercibida la influencia y las oportunidades que las nuevas tecnologías y conceptos de la web 2.0 están teniendo, todavía de forma mas importante, en los modelos de aprendizaje. Conceptos como el aprendizaje colaborativo, el edupunk, el aprendizaje invisible, y otros suponen nuevos retos para la educación superior en el Siglo XXI. El Encuentro “Universidad 2.0: reiniciando el modelo de aprendizaje en la Educación Superior” tratará de abrir y marcar las nuevas estrategias de aprendizaje que permiten cambiar radicalmente los modelos hasta ahora existentes. En el curso se pondrán en común nuevas experiencias en todos los ámbitos universitarios: docencia de grado, postgrado, investigación, innovación, comunicación, extensión universitaria y gestión

Aquest any hi ha hagut com a ponents (que l’any passat no hi eren) la @dreig, a qui ja conec i que sempre em produeix un gran impacte, i la @tiscar, a qui m’hagués agradat poder conèixer personalment, i que té un extraordinari blog i fa una gran tasca com a vicedegana de l’EOI de la IE University. D’altres nous ponents també em sembla que hi han aportat coses interessants, que he pogut seguir una mica gràcies a què la @mferres hi ha assistit.

Precisament per part de la UdG, la Meius Ferrès (@mferres), Social Media Manager a la Unitat 2.0, ha participat a la taula rodona d’experiències 2.0 que va tenir lloc ahir a la tarda. Les diferents ponències en video i les presentacions es podran trobar més endavant a la web de la UIMP.

Els tweets de la trobada han fet servir el hashtag #uni20 (tba: twapperkeeper i summarizr). Aquí hi ha els meus:

#uni20 @pdcastro 40 ya estoy matriculado y me han avisado de #stanford para el curso de inteligencia artificial… / Ya veremos cómo lo hacen

Discrepo. Ser digital es fácil. Ser 2.0 es lo difícil. Creo que confundimos términos. #uni20
Muy buena pregunta sobre Open Data en educación! #uni20
Propuestas interesantes de @ppernias 36 : primero ver las dinámicas de grupo de los estudiantes, luego mirar tecnologías adecuadas #uni20

http://elgg.com como punto de partida para desarrollar una red social a partir de código abierto, señala @jardao 46 #uni20

hopkins-interactive.com es un buen ejemplo, desde luego @juanmanfredi 46 tal como señala http://ow.ly/6mBQJ Otros también muy…

Pues @juanmanfredi 46 cuando hago de revisor sencillamente evalúo la calidad del artículo de forma crítica

@recortesdela 40 no he acabado de entender lo que ha dicho @juanmanfredi 46 sobre la J.H.U.

No acabo de entender lo que dice @juanmanfredi 46 sobre John Hopkins Univ y social media: cualquiera puede socializar JHU? #uni20

De acuerdo @juanmanfredi 46 No hay ninguna obligación de publicar en revistas indexadas internacionales #uni20
Cuidado, @juanmanfredi 46 , los llamados “revisores externos” somos los mismos académicos #uni20

Caramba @juanmanfredi 46 la pregunta perfecte: Qué es una universidad?

Creo @juanmanfredi 46 que en se ha cambiado mucho con la introducción de Bolonia. Discrepo.

Veo que el màrketing de las camisetas del barça cunde efecto… @juanmanfredi 46 habla de universidad y Qatar… #uni20
kno for ipad etc… @dreig 61 realment es hacer trampa montar una vpn? El mundo es una internación, puede… #uni20

Yo creo @anamariallopis 45 que la uniersidad no necesariament forma para una profesión. El problema es cuál es la misión de la univ. #uni20

Me ha gustado mucho @anamariallopis 45 : “Cómo es posible que alguien aún fume, sabiendo lo que se sabe del tema?” #uni20

Pues sí, @anamariallopis 45 , el tema de sostenibilidad y de responsabilidad social se está trabajando, al menos en nuestra universidad #uni20
Motivar al estudiante, al profesor… y catalizar el aprendizaje, @dreig 61 … y optimizar el sistema #uni20

Pero @dreig 61 … pedagogos, psicopedagogos, maestros … ahora necesitamos expertos en aprendizaje !? #uni20

El papel del profesor es hoy de motivador … (Laureano González-Vega) O sea, catalizador del proceso de aprendizaje #uni20

De acuerdo con @anamariallopis 45 , personalidad en la red = real, pero creo que se pueden tener varias en la red #uni20

Sí @dreig 61 el mundo está separado en estados y naciones… pero Internet es una internación… disonancia en la esencia de la cosa #univ20

Pero @dreig 61 … pedagogos, psicopedagogos, maestros … ahora necesitamos expertos en aprendizaje !? #univ20

Motivar al estudiante, al profesor… y catalizar el aprendizaje, @dreig 61 … y optimizar el sistema #univ20

Pero @dreig 61 … pedagogos, psicopedagogos, maestros … ahora necesitamos expertos en aprendizaje !?
El papel del profesor es hoy de motivador … (Laureano González-Vega) O sea, catalizador del proceso de aprendizaje #univ20 #uimp
De acuerdo con @anamariallopis 45 , personalidad en la red = real, pero creo que se pueden tener varias en la red

@dreig 61 De acuerdo con @anamariallopis 45 / Internet es más velocidad, pero un cuchillo sigue siendo un arma y un utensilio a la vez #uni20

#univ20 Se me corta la tranmisión del encuentro Unviersidad 2.0 UIMP Santander

2013: UN International Year of Water cooperation; 2012: UN IY of Sustainable Energy for All #pmwater http://ow.ly/6kWKz

Foto de família (hi falta en @pepduran). Amb company/es de la Unitat de Promoció de la UdG, l’ice, la c4d i udigital.edu.

Per part de la UdG hi van assistir les tècniques de la unitat de promoció de la UdG, i també professors dels grups de recerca/divulgació vinculats a la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, a l’ICE i al nou Udigital.Edu. Aquestes dues estructures estan ubicades al nou edifici Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG, i fan (udigital.edu) i penser fer (c4d) moltes activitats en relació a l’ensenyament primari i secundari del territori de la UdG, tan anant als centres com rebent grups-classe o gent.

Per part de la UdG s’hi va presentar el calendari anual d’activitats relacionades amb la promoció dels estudis i de la recerca de la UdG (Programa UdG4U), entre les quals hi ha noves propostes per reforçar la connexió entre la universitat i l’ensenyament no universitari.

Em va agradar poder veure oferta de recursos educatius més enllà d’òrgans oficials com el Centre de Recursos del Gironès (amb una bona aportació en relació a l’Any Internacional de la Química!), per part de empreses innovadores en aquest camp. Igualment l’Ajuntament proporcionava propostes d’experiències socialment rellevants com un tast d’aigües per tal de conscienciar en el seu ús responsable.

En definitiva, ser present a un entorn una mica diferent a l’universitari permet conèixer de primera mà com ens veuen als universitaris des de fora. I s’hi aprèn.

En @pquimic, en @pepduran i la @silviasimonr amb en Tavi Casellas del CRP del SEG

La Isabel i l’Anna (UdG promoció) amb el Delegat Territorial d’Ensenyament, Albert Bayot, i la Regidora d’Educació de Girona, Isabel Muradàs.

En l’entrevista respons una sèrie de preguntes que giren als voltants del mateix que tracta aquest blog Edunomia: de la universitat, de la ciència, de la web 2.0 i les xarxes socials. El títol i el destacat són interessants:

• El canvi clau és l’ús de les xarxes per a la ciència
• Internet és connexió entre persones. I el futur, connexió entre totes les coses del planeta, un somni que aviat serà realitat

Vostè dedica atenció a la utilització intel·ligent de les tecnologies. Com és la comunicació científica 2.0?
Malauradament, la tasca divulgativa és poc reconeguda i hi ha dificultats perquè la comunicació de la ciència sigui prou rellevant. Portar-la al món 2.0 implica temps i això no és un bé gaire disponible per part dels científics. Em preocupa sobretot l’escletxa digital, que ja no existeix tant perquè hi hagi gent sense accés a internet, sinó perquè molta no sap utilitzar-lo bé.

Si hagués d’explicar d’una manera científica internet?
Això em demanaria fer servir un llenguatge matemàtic. De manera planera: internet és connexió entre persones. I, en el futur, connexió entre totes les coses del planeta, el que s’anomena internet de les coses, un somni que aviat serà realitat: el nostre rentaplats, connectat al mòbil mentre conduïm el cotxe tot veient en una pantalla en 3D el que hi ha darrere la boira de la carretera…

I en fórmula química?
Fem-ho a la inversa… No és gaire conegut que hi ha un tipus de formulació química que sembla una adreça de correu electrònic: una molècula encapsulada dins d’una altra. Per exemple, un àtom d’heli dins d’un futbal·lè (trobats realment en un meteorit de l’Antàrtica) es formula com a He@C60. I, pel que fa a internet, és una barreja de símbols químics: In.Te.Rn.Et. Indi, Tel·luri, Radó… però l’últim no existeix, malauradament.

La societat està allunyada de la ciència?
Els mateixos científics no posem prou energia a comunicar el que sabem. També cal dir que les administracions del nostre entorn no valoren prou la tasca científica. Per això sóc un dels promotors de l’acostament entre el món de les humanitats i el de la ciència.

La xarxa hi podria ajudar?
El canvi clau és l’ús de les xarxes socials per a la ciència, l’anomenada Ciència 2.0 i la Ciència Ciutadana, en la qual els ciutadans esdevenen científics. En tenim exemples en la recollida de dades de temperatura, en l’enviament de fotos a programes de TV del temps o en l’anotació de l’aparició de les primeres fulles als arbres cada any. A més, és positiu que cada cop hi hagi més científics que tenen blocs de ciència, que volen explicar ciència amb un llenguatge proper.

“Modelatge molecular i metodologia mecanoquàntica”…
Per exemple, estem incidint en l’aclariment del concepte químic d’aromaticitat, un fenomen que aporta estabilitat addicional a algunes molècules. També treballem en estudis teòrics d’aplicació en fotoquímica i en canvis de l’estructura de l’ADN…

I molècules d’interès biològic i molècules en la indústria informàtica i de telecomunicacions…
En l’àmbit dels nanodispositius de caire òptic encara hi ha molt de camp per córrer, tant en l’emmagatzemament d’informació com en la commutació de senyals òptics. Al nostre grup intentem modelitzar molècules que són com una serp amb un cap positiu i una cua negativa, i que ajuden en la transmissió de dades a internet. També treballem amb biomolècules que poden funcionar com a semiconductors; l’electrònica molecular té molt de futur.

I vostè forma part del Comissionat de la Universitat Girona 2.0
Les universitats són una organització especial, ja que generen una gran quantitat de notícies, perquè són creadores de coneixement: hi ha molts d’investigadors que fan coses noves cada dia, i cal potenciar els seus continguts.

Per exemple, vostè ha impulsat el projecte Laquimica.net
Sí, una iniciativa que permet als químics de la UdG connectar activament amb l’ensenyament secundari, tant amb activitats presencials com per internet. Per exemple, fem espectacles que combinen experiments amb jocs de màgia química i matemàtica. Ara mateix estem impulsant catquimica.cat, en què cada dia proporcionem una petita dosi de bona química.

Química per a la societat.
Avui, la imatge d’aquesta ciència està en fase d’esdevenir més positiva i també d’ocupar un nou espai en la ciència del segle XXI, entre la biomedicina i la ciència dels materials. Per això treballem amb química de proximitat: des de fer un ou ferrat verd fins a ensenyar a fer un bon mató. La cuina és un excel·lent laboratori per arribar a tothom.

Què li aporten a vostè els ‘social media’?
He après, d’altra gent 2.0, que ja no val allò que deia Ortega y Gasset “Yo soy yo y mi circunstancia”. Ara s’és també el teu bloc, les teves xarxes socials i el teu ordinador.

a la vida real

Miquel Duran és doctor en ciències químiques per la UAB. Va ser investigador postdoctoral a la Universitat de Califòrnia, Berkeley, i és catedràtic de la U. de Girona des del 1992. Professor del Departament de Química i investigador de l’Institut de Química Computacional. Autor de més de 200 articles de recerca en química quàntica.
de la digit@l…

# Bloc: Universitat-Ciència http://edunomia.net
#Web personal: http://miquelduran.net
Facebook: 425 am.
Twitter: 1200 seg.
Linkedin: 270 co.

Des de fa pocs dies he pogut fer servir Google+ (GooglePlus), la nova xarxa social de Google. Abans de res cal ser francs: es tracta d’un servei pràcticament instantani, que proporciona la mateixa sensació de rapidesa, respecte d’altres xarxes i canals socials, que la que va proporcionar el gestor de correu electrònic GMail, quan va aparèixer fa pocs anys, respecte d’un webmail. Potser no tan exagerat ara (realment el webmail clàssic es troba molt lluny de GMail).

Però em torno a trobar amb el problema que ja vaig tenir fa temps amb Facebook: i ara què? Perquè no m’agrada tenir disperses idees, items de coneixement, píndoles d’informació no etiquetades. M’agradat tenir les coses controlades, etiquedades, amb paraules clau (hashtags)… M’agrada combinar el repositori d’informació no modificable (fotos, videos, text definitiu, pdfs, etc.) amb la seva amplifació i viralitació.

Per això voldria esmentar alguns punts febles, i també alguns de forts, de Google+, des del meu punt de vista i per a la forma de treballar que tinc jo:

PUNTS FEBLES

• No es poden veure els cercles dels altres; no ho veig con cap atac a la privacitat, conèixer-los; al menys es podria donar l’opció de fer-los saber. La web 2.0 no és “compartir”? En canvi, twitter deixa veure les llistes de l’altra gent (en canvi, és positiu el concepte de cercle per enviar a una part de gent)
• Hi ha molta informació en pantalla de cada ítem, desenvolupada… M’agrada una alta densitat d’informació, les pantalles de hootsuite o tweetdeck, i fins i tot facebook, que proporcionen molta informació. És clar que demanen que cada ítem informatiu sigui sintètic, ben resumit… la grandesa de twitter.
• Els comentaris dels usuaris no es veuen en anar al seu nick. Això també passa a facebook, malgrat el Facebook Open Graph que potser ho permetria. En canvi, a twitter només cal seguir un usuari per veure els seus comentaris a un altre (si se segueixen tots dos, és clar)
• És massa “em segueixes? et segueixo”. A twitter, al menys en el meu cas, hi ha un procés de descoberta; si algú em segueix, jo miro les raons per seguir-lo. No veig que ara sigui tan fàcil .

• No és fàcil d’etiquetar, no té hashtags, no té (suposo que aviat n’hi haurà) serveis de tercers per explotar-lo, per penjar-hi coses directament, etc (APIs)

PUNTS FORTS:

• facilitat de muntar cercles, i d’enviar informació a les persones que formen part d’un cercle determinat (a twitter no es pot: en aquest sentit millor que no pas twitter).
• rapidesa

La forma de presentar les coses a G+ no em queda clar que sigui cronològica, cosa que dificulta el seguiment. M’agrada de twitter (i de facebook, que ho permet) seguir les coses cronològicament. Certament, que Facebook o G+ et proporcionin una versió del timeline en què et fan suggerències de rellevància és bo. Però crec que és bo mantenir el control de la gestió de la rellevància.

A més, hi ha el tema de la cerca social. Si la gent que és a G+ publica les seves coses a tothom, cap problema, però si les seves idees es van restringit a comunitats… les cerques socials seran més complicades.

Precisament avui l’Enrique Dans, al seu blog, comentava encertadament ahir al seu post Redes sociales, viralidad y conversación: estudio preliminar:

La segunda conclusión nos lleva a la preocupación: no parece demasiado tranquilizador para un generador de contenido que una parte tan significativa de la conversación se vaya a redes sociales fuera de su control. Si esa conversación está resultando efectivamente interesante, lo normal sería que Google ofreciese herramientas para que el que ha generado esa conversación pueda reflejarla allá donde se originó el contenido, permitiéndole consolidarla si lo desea. Veremos si ese tipo de herramientas aparecen: la política habitual de Google ha sido tradicionalmente abierta en este sentido. En algunos casos, los comentarios en Google+ superan claramente a los originados en la propia página, lo que lleva a una atomización de la conversación que puede llegar a ser preocupante.

De fet, no sé si m’importa gaire que hi hagi tantes xarxes socials (ara qualsevol servei munta el seguir/ser seguit), i veig més clara que mai la importància de tenir una font primària. I per cert, doble o triple:

• El blog, amb notícies i reflexions
• El microblog (twitter o equivalent), preparaotri del mesoblog i del blgo
• El mesoblog (per exemple, gestió de la rellevància, amb una mica de comentari respecte de twitter però menys que el blog), preparatori del blog

que pot ser complementat amb

• El fotoblog via mòbil (posterous, per exemple) que proporciona fotos amb un petit comentari/piulada
• Flickr, youtube: repositoris
• slideshare, google docs, issuu, scribd… per a textos i presentacions
• delicious per a l’etiquetat definitiu

i ara mateix sense oblidar Linkedin, com a xarxa de caire més professional.

A més, cal tenir en compte de separar graus de qualitat:

• El que és efímer vs. el que és més perdurable en el temps.
• El que és una futilesa vs. el que és rellevant

Amb Google+ tinc la sensació d’estar en una finca. Amb Facebook encara més. En canvi, twitter es consulta, i tinc la sensació d’estar, encara, a Internet. Per a mí, aquesta és la grandesa de twitter: respon a la senzillesa i als fonaments més clàssics (i ptoser romàntics) d’Internet. Dec ser un clàssic.

Igual que em passa amb el Facebook, és una mica la replicació i amplificació del meu blog i del meu twitter. Si hi ha un comentari interessant al blog, o si comento alguna cosa rellevant en un altre blog, en faig una piulada o una entrada al meu blog… no m’agrada tenir un ítem d’informació rellevant que no estigui amplificat.

Queda encara el tema de la llengua, que en Jordi Regincós ja va esmentar que podria ser una de les bones aportacions de Google+, donada la facilitat de muntar cercles diferents per a cada llengua, i ubicar un usuari en un o varis d’aquests cercles (segur que twitter implementarà aquesta facilitat aviat… la d’enviar un missatge a una llista… o és que ja es pot!?). En tot cas, i tal com he esmentat ja algun cop, aquest és el meu ús de les llengües:

• linkedin: anglès
• blog: dos de separats, un en català/multingüe i un anglès
• mesoblog: multlingüe
• microblog: separats català/multilingüe i anglès exclusiu, amb un altre compte per a livetweeting
• facebook: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)
• google+: català (fonamentalment és una rèplica de twitter)

Serà interessant repassar aquesta entrada dintre d’un temps, per veure com evoluciona tot plegat.

Imatges:

delta: http://mcleanwatertraining.blogspot.com/2010/06/fixing-sacramento-river-delta.html

amplificador: http://www.audiokarma.org/forums/showthread.php?t=43674&page=232