Edunomia

Avui a La Vanguardia hi ha una carta al director d’una estudiant que ha acabat 1r de batxillerat, en què mostra el seu desconcert perquè els estudis de Psicologia han canviat de branca (de socials a ciències de la salut) justament a meitat del Batxillerat. Això farà que a segon de batxillerat, potser que el curs més complicat de tota la vida, hagi de fer assignatures no planificades i esmerçar-hi un esforç addicional.

Però sobretot el problema que hi veig és que s’apliquen les noves regles a mitja partida. El canvi a la selectivitat i les noves regles s’havien d’haver anunciat abans que un estudiant comencés el batxillerat, no pas a mitja partida. Ja vaig fer aquesta observació fa algunes setmanes, quan vaig conèixer el canvi.

ANNA PÉREZ MARTÍ - Barcelona - 27/06/2009

Redacto aquesta carta a la meva llibreta de deures, i és que tan sols sóc una estudiant de 1r de batxillerat empesa per la necessitat de comunicar la situació: el panorama és d´incertesa i de caos i ni els meus professors em poden aclarir què està passant. El cas és que l´any passat per accedir a Psicologia - el meu somni des de fa uns anys-podia cursar qualsevol batxillerat, i així vaig escollir el batxillerat social. Avui, a quatre dies d´acabar el curs, m´informen que hauria de cursar el de ciències de la salut a segon, a més de completar física, química, biologia i matemàtiques de primer durant l´estiu (innocència o sarcasme, decideixi vostè). I el pitjor és que no sóc un cas aïllat:alguns dels meus companys es regiren a les seves cadires, perplexos perquè els estan cridant un per un per dir-los que hauran de renunciar a la seva primera opció universitària. Jo em pregunto: és lícit, lògic o propi d´uns experts en matèria d´educació canviar les regles d´un joc que ja ha començat? …

Ja no és pas només el canvi d’ubicació de psicologia, sinó també el canvi de valoració de les diferents matèries a la nova selectivitat. No crec que això aguantés un recurs contenció-administratiu. El que no aguanta és qualsevol consideració racional.

Ahir va tenir lloc l’acte d’entrega de premis als millors treballs de recerca de batxillerat, convocats pel Consell Social de la Universitat de Girona i la demarcació gironina del Col.legi d’Arquitectes. Aquest cop vaig poder seguir l’entrega des de ben a prop, tot veient l’església de Sant Domènec plena de gom a gom d’estudiants, professors i famílies.

Una bona avaluació d’aquests premis va ser que fos una premiada de 2003, actualment becària de recerca, hi fes una xerrada. Va ser Anna Vert, investigadora predoctoral al Laboratori d’Enginyeria de Proteïnes de la Universitat de Girona. En sis anys ha passat d’estudiant de batxillerat a estudiar proteïnes d’interès en oncologia.

En la meva intervenció vaig remarcar el caràcter de descoberta que té un treball de recerca, i com el procés educatiu no tan sols prepara per a la vida, sinó que és la mateixa vida. També vaig posar de relleu la importància de l’ensenyament públic i la necessitat de trencar les barreres que separen encara la universitat del sistema d’ensenyament preuniversitari. Finalment, vaig donar les gràcies als professors i tutors, sense els quals no podria haver-hi recerca a batxillerat.

Sortint de l’acte, al Claustre de Sant Domènec, vaig poder compartir amb diverses famílies l’alegria pels premis i també vaig poder atendre diverses preguntes de cara al futur més immediat. Tots els premiats acaben de fer la selectivitat, i molts estan a l’espera de la nota d’accés per acabar de decidir-se per un estudi o altre.

Tot plegat va ser una lliço de vitalitat i una injecció d’energia per a la universitat.

Als diaris locals, avui n’hi ha reportatges a El Punt i al Diari de Girona.

He vist l’article que en Josep Maria Terricabras, filòsof professor de la UdG, ha escrit avui a El Periódico amb el títol Per la Filosofia i la Llengua. M’ha sobtat una mica la seva afirmació

Resulta literalment incomprensible que es pretengui educar ciutadans reflexius, crítics, cultes i madurs a base d’anar reduint la presència de la filosofia en el currículum escolar. ¿No sabem encara què ha representat la filosofia en tot el pensament occidental? ¿No sabem que la ciència i la tecnologia més serioses s’alimenten de pensament, de molt pensament, d’argumentació i d’idees que provenen d’altres àrees de coneixement? ¿D’on pouaran els nostres alumnes aquestes idees si se’ls fa abandonar l’espai que ha inspirat la nostra civilització occidental des dels seus inicis? ¿Per què, doncs, es redueix la presència de la filosofia i dels seus professionals en els instituts a una posició pràcticament marginal?

No sé si en Terricabras ho pretenia, però se’ns pren els científics com els causants de la reducció d’hores de filosofia. Realment no ho entec. Potser el que passa és que des de p-3 fins al 2BAT es fan moltes hores de llengua…

Doncs jo crec que molts estudiants no assoleixen uns coneixements mínims de ciència, o al menys de cultura científica. No demano que sàpiguen integrar i derivar, o que entenguin la taula periòdica dels elements, però al menys demano que sàpiguen valorar el paper de la ciència a la nostra societat.

Evidentment en Terricabras no és cap enemic dels científics, ans al contrari. Però em preocupa que els lectors que té puguin pensar en una tensió entre filosofia i ciència. Les causes de la baixada d’hores de la filosofia són variades. Igual que del baix número d’hores de ciència. Però voldria senyalar que els científics també ensenyem a pensar, a llegir, a escriure, a parlar. La formació dels estudiants és feina de tothom.

De l’altra part de l’article, en Terricabras exagera una mica en comparar l’anglès i el català. En tot cas, remeto a dos entrades meves anteriors sobre cultura científica i sobre les llengües.

I cal donar-li gràcies per la bona feina en aquests dos assumptes.

Fa dos anys al Departament de Química de la UdG vam iniciar una jornada per a la recerca preunviersitària en química. Aquest any se n’ha fet la III edició, amb una sèrie de treballa de recerca de Batxillerat fet al nostre Departament o relacionats amb la química.

El III NanoReacciona s’ha fet coincidir amb II Congrès de Docència en Química a Secundària. Una bona colla de professors de la UdG i de centres de secundària s’ha aplegat a l’Aula Magna de la Facultat de Ciències per gaudir de les xerrades del Dr. Manuel Moreno (UPC), la Sra. Begonya Oliveras (IES Dr. Puigvert + UAB) i el Sr. Pere Castells (Fundació ALICIA).

La veritat és que durant la sessió de pòsters del NanoReacciona vam poder fer petar la xerrada amb companys professors de l’altre cantó de la barrera invisible que separa la Universitat de l’Ensenyament no Universitari. Vam constatar que aquestes trobades són positives per a estudiants i per a professors.

Constatem també un increment de demanda de treballs de recerca de batxillerat tutoritzats i realitzats al si del Departament. Ens sembla que és una cosa bona, però també porta feina, si es vol fer bé. En el futur caldrà comptabilitzar això al Pla d’Activitats del Professorat.

Durant aquests dies hi ha canvis organitzatius als departaments amb competències en educació, universitat i recerca tan al Govern català com al Govern espanyol. Amb això tornen preguntes com si educació universitària ha d’estar al mateix lloc que la no universitària, o de si recerca ha d’estar amb universitat.

Un dels principals problemes de la nostra societat és la barrera que separa l’ensenyament universitari del no universitari. Moltes vegades sembla que siguin dos móns que no es coneixen. Malgrat la bona voluntat de les persones implicades, cal bastir molts més ponts que els uneixin. No són illes aïllades, però són continents - potser tangents com els cercles de la figura.

No aconsegueixo separar universitat de recerca. És possible segurament tenir en diferents departaments les universitats i la investigació, però segurament deu ser donar una imatge que el principal agent investigador és la Universitat.

Posar sota un mateix paraigua universitat, ensenyament no universitari i recerca no deu pas ser dolent, però potser els teòrics del on govern poden pensar que és poc eficient. Però per què cal amoïnar-shi? El que importa veritablement és que les polítiques siguin les adequades: que se sàpiga on es vol anar, i que es vagin posant els mitjans per anar-hi. Saber el destí i saber el camí.

Avui rai, que hi ha GPS…

Gràcies a Slashdot he vist l’entrada d’un física que proposa que els estudiants joves (preuniversitaris), s’involucrin el activitats de recerca des del seu ordinador. Proposa, per exemple, fer servir BOINC per dur a terme diverses investigacions (aquest programari el vaig veure en funcionament a la Festa de la Ciència del Parc de la Ciutadella, l’any passat).

És interessant també el que proposa: participar al Galaxy Zoo, on una persona pot ajudar a catalogar les fotos d’un quart de milió de galàxies. Sembla que la catalogació humana és molt ràpìda i correcta que no pas la d’un ordinador. Per cert, aquest web té un blog (veig que cada cop més apareix una dualitat web/blog).

Els comentaris a l’entrada de Slashdot són variats i proprocionen informació rellevant per a la recerca preuniversitària i també opinions de gent sobre com veien la recerca quan eren estudiants de secundària.

Galaxy Zoo es tracta doncs d’una evolució cap al concepte de Ciència 2.0, en aquest cas Recerca Preuniversitària 2.0.

He vist a la premsa que el Premi Nacional d’Experiències Educatives Josep Pallach ha anat al CEIP El Roure gros de Santa Eulàlia de Riuprimer, per Conèixer, descobrir i aprendre junts a través de la ciència.

Són tres paraules companyes: el coneixement, la descoberta i l’aprenentatge. Senzillament, ciència.

Treballar la ciència des de primària em sembla fonamental, encara que és clau que es segueixi treballant bé després a l’ESO i al Batxillerat.

L’acte d’entrega va tenir lloc ahir a Figueres. Segons el que he llegit a Girona Notícies i al Diari de Girona,

Aquesta escola, que agrupa un centenar d’alumnes, aposta de forma ferma per la ciència com a mètode d’estimulació de l’alumnat. L’objectiu del treball és potenciar la capacitat investigadora dels estudiants, de tal manera que es facin preguntes sobre l’entorn que els envolta, que formulin hipòtesis, que contrastin les fonts, que n’extreguin conclusions i que descobreixin en comú a través de la ciència. És a dir, que no només aprenguin asseguts a l´aula, sinó en contacte amb els experiments, ja sigui observant un eclipsi solar o construint una maqueta.

El segon premi té relació amb l’ús de les TIC:

El segon premi Josep Pallach ha estat per al CEIP M. Àngels Anglada de Figueres, amb 228 alumnes, i que ha presentat el projecte ‘Descobrir la ciutat’. Un treball que destaca per l’ús de les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TIC) i que ha estat elaborat en col·laboració dels alumnes amb necessitats educatives especials. El treball, que parteix de la premissa que per a estimar la teva ciutat abans l’has de conèixer, proposa una visita virtual pels edificis singulars de Figueres a través de fotografies. El web del centre motiva la participació de l´alumnat a reconèixer els edificis de la ciutat en forma de concurs.

No tan sols s’han atorgat els premis Josep Pallach, sinó que se n’ha aconseguit rellevància als mitjans de comunicació. Petits passos en la bona direcció.

Avui ha tingut lloc a la UdG la seva Jornada anual de Portes Obertes. Més de la meitat dels centres de secundària de comaques vinculades geogràficament ambla UdG han enviat els seus estudints, normalment de 2n curs de Batxillerat, a visitar els tres campus de la Universitat.

Com en les darreres edicions, al Campus de Montilivi, davant de la Facultat de Ciències, hi ha hagut diverses carpes (Fira “ho tens a la UdG”) en què els Serveis de la UdG més relacionats amb els futurs estudiants hi han fet promoció de les seves activitats.

Per primer cop hi havia la Facultat de Medicina, ja que té les seves aules darrere mateix d’aquesta Fira. I com sempre, els químics hi hem estat presents amb dues activitats: amb Descobreix la Química a Girona, del Departament de Química, i amb la carpa de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D), que s’hi estrenava (amb les nostres molècules habituals i el taller “Ballant amb Bionanomolècules”)

He tingut l’oportunitat de participar a la JPO’09 amb dues xerrades, juntament amb la companya vicerectora Maria Lluïsa Pérez, adreçades al professorat de secundària que acompanyava els estudiants preuniversitaris. Aquest any l’hem volguda centrar en la innovació i la internacionalització de la UdG: “Una Uniiversitat més innovadora, una UdG més internacional“. I a més, ens ho creiem.

Encara hi ha massa barreres que separen la Universitat i l’ensenyament secundari. Cal ajudar a trecar-les, i la Jornada de Portes Obertes n’és un bona ocasió.

Demà dissabte hi ha una segona part de la Jornada, adreçada a les famílies. No té, però, tan de ressó. Potser caldria millorar el seu format. De totes formes, és positiva.

El MICIIN acaba d’anunciar la dotació de 13 MEUR per a un Programa de Cultura Científica i Innovació, relacionat parcialment an l’Any Europeu de la creativitat i la innovació (gràcies, Enric!)

Hi ha diverses iniciatives lloables, ha veurem com en resulten. De fet, la FECyT ja ha convocat diverses coses semblants a les que proposa aquest ministeri. I s’ajuda l’enèsim observatori. Observar, molt. Fer, menys.

Els gallegs poden estar contents, ja que el museu de ciència i tecnologia rebrà un bon finançament. Hi conec gent i crec que fan força bona feina.

Sembla bona la idea de la Red Futuro, però caldrà veure com queda en la pràctica:

Red Futuro, un nuevo plan para promocionar las vocaciones científicas entre adolescentes y jóvenes a través del apoyo en tareas docentes y para proyectar una visión atractiva y dinámica de la ciencia y la innovación.

En definitiva, l’estimació de finançament és

Financiación (millones de euros)
Principales actuaciones del Programa de
Cultura Científica y de Innovación
4,4 Convocatoria de ayudas
4,6 Red Futuro, convenios, eventos, premios y
otras actividades
2,5 Museo Nacional de Ciencia y Tecnología
(MUNCYT)
0,9 Servicio de Información de Noticias Científicas
(SINC)
0,6 Actividades de divulgación del Observatorio de
la Innovación y el Conocimiento (ICONO)