Al Times Higher Education hi ha un article interessant titulat ‘Univer-cities’ told to learn some home truths on es remarca un cert retorn de les unversitats britàniques que no són a Londres a una missió de suport al seu entorn més local. En un debat que va tenir lloc a finals d’abril, s’hi va dir que

The Tony Rich Lecture and Debate, held at the University of London by the Association of Heads of University Administration on 26 April, heard that just 4 per cent of institutions consider their locality to be a mission priority, with almost a third not seeing any geographical area as part of their mission.

John Hogan, registrar at Newcastle University, said that his institution went “hand in glove” with the local city, and that more institutions should consider themselves a “univer-city”

Taking the example of Imperial College London, he said: “Imperial is a fantastic institution, but if it closed, would London notice? Probably not. “But if Newcastle closed, or Northumbria, Durham, Teesside or Sunderland [universities] closed, it would be a catastrophe for the local and the bigger region, because there’s not a lot else going on in the North East.”

Meanwhile, David Allen, registrar of the University of Exeter, said that for a time universities had lost touch with their communities, but recently they had started to re-engage in “powerful and beneficial ways”.

Però els comentaris a aquest article del THE són de top tipus. Alguns qüestionen que una universitat aporti gaire res més que una gran empresa. De fet, alguns comentaris afirmen que una unviersitat distorsiona una societat. Però el que em fa més gràcia és aquest:

Is it healthy for universities to be full of academics. I suspect it gives a skewed outlook on society similar to a church. Which strangely enough is where universities were born.

Més enllà de la comparació amb l’Església, sí que és veritat que una ciutat que té una universitat passa a ser perturbada en una certa direcció. El que importa és que sigui en la direcció correcta: en la de la crítica del coneixement, en la seva creació, en la innovació, etc.

En tot cas, una entrada rellevant del THE i un debat britànic que potser és aplicable a Catalunya. Perquè Barcelona hi juga un paper semblant al de Londres a Gran Bretanya, oi?

Aquest vespre he anat a l’acte de graduació de la 27a edició del Màster MBA de la UDG (@udgmba, Master in Business Innovation and Technology Management) convidat pel seu director Rudi de Castro (@rudi_dkas). A part de l’interès que té ser a un acte d’aquestes característiques, també he pogut seguir la xerrada d’en Francesc Grau (@fgrau) titulada “Twitter en una hora”. En Francesc, que ahir va participar en l’sprint-tweet del #tedxudg, avui ens ha donat una lliçó sobre l’ús de twitter. Tenint com a inspiració el seu llibre Twitter en una setmana, ens ha proporiconat alguns elements de reflexió lligats a twitter. En particular, m’ha agradat, i hi coincideixo, en la seva apreciació de twitter com el darrer (o un dels darrers) espais de llibertat d’expressió a Internet.

Durant l’acte d’un ahora (de pagès) he fet vàries piulades, que recullo aquí (per odre temporal invers)

Ressonancers a twitter resonancers.com /cc @mferres un concepte après de @FGrau ahir

#tw1hora en @FGrau defensa a #udgmba un timeline amb info variada

Nou concepte après amb @FGrau a #udgmba Ahir al #tedxudg vaig ser Resonancer !

En @FGrau a #udgmba: twitter – superpoder de l’habitant glocal

El món real i el digital esdevenen híbrids /by @FGrau a #udgmba

En @FGrau a #udgmba parla de Relacions Augmentades, a la xarxa. O sigui alter ego digital, teputació digital

Twitter és l’única xarxa social que permet separar informació de relació @FGrau a #udgmba

#udgmba en @FGrau sempre amb idees clau: fa tant poc que tenim twitter…

Sentint en @FGrau a la #fundacioudgid – Twitter en una hora. I agraït per ser ahir al #tedxudg

I via @univgirona hi ha també…

Al #udgmba graduació amb vr @garciagil i director màster @rudi_dKas flic.kr/p/bWecAN

El vr @garciagil entrega diplomes a #udgmba flic.kr/p/bWg5W5

En definitiva, alguns nous conceptes:

• El ressonancer
• El de relacions augmentades
• El d’hibridació entre món real i món digital
• El de timeline amb informació de caire variat (per què no parlar de què es menja, o d’on es va en bici?)
• El de separació (a twitter) entre informació i relació (following/followed)

Gràcies al Màster UdGMBA i a en @fgrau per aquest acte!

A la foto: la directora del departament, el VR @garcial i el coordinador del màster @rudi_dkas

Ja ho tenim tot preparat per al #TEDxUdG que es farà aquesta tarda (link UdG, link TED.com) al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ja tenim les 11 xerrades d’investigadors de la nostra Universitat. Ja tenim els focus, les càmeres, les lletres 3D del logo, les samarrates, els identificadors… I tenim les ganes de mostrar la UdG a la comunitat universitària, als assistents presencials i a qui segueixi per streaming aquest esdeveniment.

Però a part de les onze xerrades, com en qualsevol TEDx, s’hi passen dos videos escollits entre el repertori ample que hi ha disponible al web de TED.com.

Per al TEDxUdG n’hem escollit dos que ens han semblat escaients al que volem que sigui aquest TEDx:

El de dades obertes d’en Tim Berners-Lee, perquè la informació ha de fluir, la societat ha conèixer les dades que l’afecten, ha de saber quins són els fets i ha de poder tractar-les adequadament. Perquè les institucions públiques han de ser més transparents, han de poder proporcionar informació a la gent. A més, també cal investigar i innovar en la utilització d’aquestes dades obertes. Perquè poden abastar una gran quantitat de bits, o perquè cal fer-ne estadístiques i digerir-les, tot sabent treure’n el fruit adequat.

El de fotografia impossible de l’Eric Johansson, perquè sap captar idees, és una mostra de com generar una imatge que representi una idea, i d’on de fet n’apareixen més idees. Perquè certament la ciència i la raó són el fonament de la Natura i del món físic, però també cal un flux de conceptes, d’idees i d’imaginació que són els que fan de la Natura un espai habitable, i són els que fan d’aquest món un lloc social i un entorn sostenible.

Tim Berners-Lee: The year open data went worldwide (link)

At TED2009, Tim Berners-Lee called for “raw data now” — for governments, scientists and institutions to make their data openly available on the web. At TED University in 2010, he shows a few of the interesting results when the data gets linked up.

Tim Berners-Lee invented the World Wide Web. He leads the World Wide Web Consortium, overseeing the Web’s standards and development

Erik Johansson: Impossible photography (link)

Erik Johansson creates realistic photos of impossible scenes — capturing ideas, not moments. In this witty how-to, the Photoshop wizard describes the principles he uses to make these fantastical scenarios come to life, while keeping them visually plausible.

Photographer Erik Johannson creates impossible but photorealistic images that capture an idea, not a moment.

Demà a la tarda tindrà lloc a l’Auditori Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG el TEDxUdG, un event relacionat amb les xerrades de TED, organitzat per la pròpia UdG i que jo mateix he impulsat activament en demanar la llicència (web al TED.com, web a UdG.edu)

L’esdeveniment de demà és un TEDx dels anomenats universitaris, que tenen un caire una mica més acadèmic i més relacionat amb l’educació superior que els TEDx normals. De fet, als USA el 40% dels TEDx són de tipus universitari, però en el nostre entorn la majoria són muntats per organitzacions relacionades amb l’empreneduria, innovació, màrketing i comunicació.

La UdG és doncs la primera universitat espanyola pública presencial que organitza un TEDx (la Univ.Internacional Menéndez Pelayo i algunes privades ja n’han fet). Crec que és una oportunitat molt bona perquè alguns dels nostres millors professors-investigadores mostrin el que fan, el que volen fer, i sobretot, el perquè fan el que fan i volen fer el que volen fer. El perquè el que fan és útil socialment.

Hem escollit el lema “Swell people and ideas. Enhanced university” per mostrar que la universitat la formen, abans que res, persones que tenen idees. A més, volem fer palès que la universitat ha canviat, i sempre es reinventa encara que sembli que no canvia. L’educació superior és un tresor (igual que tota l’educació) que totes les societats tenen. En aquests moments complexos, el paper de la Universitat és més important que mai, ja que és un referent social i un far que ajuda a moure’s per les convulses aigües de l’actualitat.

La UdG té un projecte pensat per als propers anys: el Projecte 2020, el Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua. La UdG té molts de grups de recerca que, amb una tasca a vegades silenciosa i poc agraïda, arrosseguen el carro del coneixement i de la formació superior. El TEDxUdG és una oportunitat per conèixer persones i idees de la Universitat de Giron en un llenguatge planer, d’una forma comprensible i sense perdre rigor intel.lectual.

La selecció de ponents ha estat difícil, perquè a UdG compta amb moltes persones que la potencien. Igual que ha estat molt difícil confeccionar la llista d’assistents presencials, limitada a 100 per imperatiu de la llicència TEDx (esperem que en poguem fer una segona edició, que no té aquesta limitació).

Però el TEDxUdG serà retransmés en streaming, amb un esforç de realització audiovisual compatible amb una política d’austeritat pressupostària. I cada xerrada serà gravada en video i inclosa al conjunt de xerrades del web general del TED. Esperem que això contribueixi a la projecció internacional de la UdG.

Muntar el TEDxUdG no ha estat fàcil, però l’equip organitzador (el “core team”) ha treballant de valent i amb molt d’entusiasme. Fer el TEDxUdG és també impulsar el concepte d’Universitat 2.0. Perquè demà els assistents i els que vegin la retransmissió en directe seria bo que fessin servir les xarxes socials per anar comentant les xerrades dels ponents. Dir el que està bé, i també criticar constructivament el que no està tant bé. Perquè la crítica forma part consustancial de la Universitat.

He d’agrair la feina del “core team” en general, i el lideratge de la Meius Ferrès (@mferres) en particular, que sap coordinar un equip engrescat. Estem contents de la resposta, i dins de la humiltat ens sembla que el TEDxUdG pot ser una jornada molt interessant.

Estem fent servir el hashtag #tedxudg per a les piulades a twitter, i a les xarxes socials només cal buscar-hi “tedxudg”. A partir d’ara anirem coneixent millor els ponents i el que ens han explicat.

El TEDxUdG és un esdeveniment bilingüe, i per això algunes xerrades són en català i d’altres en anglès. I en tot cas, el lema és clar: Swell people and ideas. Enhanced University.

Fa pocs dies vaig fer un post titulat La Universitat no és només per desenvolupar habilitats on reflexionava sobre com les universitats poden jugar un paper rellevant davant de la caducitat ràpida de les habilitats que avui en dia s’ensenyen. Relacionat amb aquesta idea, l’Inside Higher Education va publicar l’article A New “Elite University” Gets $25 Million in Seed Funding on comentava el Minerva Project, on s’hi poden cursar estudis desprovistos de tota mena d’assignatures “maries” i “introductòries”:

the university won’t ask students to pay tuition for anything that you can learn elsewhere. “You’ll never find a foreign language class. You’ll never find an introductory class” at the university, he told me in a phone interview today. What you will find is an academically rigorous liberal arts education, more akin to graduate school perhaps or to, according to Nelson, a bygone era when a university education meant you were required to take a bunch of core classes and where you gained critical thinking skills — and the social certitude, perhaps — to be able to speak smartly or argue intelligently on any topic.

Sembla que aquesta universitat vol ser encara més elitista que les de la Ivy League, intenant que només hi entrin les persones més capacitades intel.lectualment. La docència serà fonamentalment a distància, però amb uns professors de primer nivell. La matrícula pot costar uns 20.000 USD per any, res de l’altre món comparat amb les universitats privades americanes.

Massive online courses have surged in popularity, but Nelson says here too The Minerva Project experience will be different. The focus, he argues will be on “quality teaching,” and to that end the university hopes to lure professors to it by offering a “Minerva Prize,” a cash prize for the best teaching professors in the world. I pressed him about how he’ll lure “the best” to an online, for-profit university, to which he pointed to the abundance of unemployed PhDs who’d be willing to jump at the chance.

No acabo de veure el per què d’aquesta iniciativa, però en tot cas serveix per introduir una reflexió: cal universitats, escoles o institucions per a la gent més capacitada? Hi ha persones que creuen que els cursos introductoris repeteixen conceptes de secundària, encara que serveixin per anivellar.

No és un tema fàcil, però sembla que el Minerva Project ja té inversors. I en tot cas, la docència virtual hi juga un paper rellevant. Això vol dir alguna cosa.

Slashdot publica una entrada sobre una primera xarxa quàntica universal, citant un article ExtremeTech anomenat també The first universal quantum network. De fet es tracta d’un comentari a un article de Nature: An elementary quantum network of single atoms in optical cavities. Segons Slashdot,

German scientists at the Max Planck Institute of Quantum Optics have created the first ‘universal quantum network’ that could be feasibly scaled up to become a quantum internet. So far their quantum network only spans two labs spaced 21 meters apart, but the scientists stress that longer distances and multiple nodes are possible. The network’s construction is ingenious: Each node is represented by a single rubidium atom, trapped inside a reflective optical cavity. These atoms communicate with each other by emitting a single photon over an optical fiber. Each atom is a quantum bit — a qubit — and the polarization of the photon emitted carries the quantum state of the qubit. The receiving qubit absorbs the photon and takes on the quantum state of the transmitter. Voila: A network of qubits that can send, receive, and store quantum information. In another, probably more exciting test, the emitted photons were actually used to entangle the rubidium.

L’equip investigador, l’Institut d’Òptica Quàntica Max Planck prop de Munich, ha aconseguit enviar un fotó entre dos àtoms de Rubidi separats per uns 60 metres de cable, encapsulats en una cavitat òptica. El que és interessant és que aquest fotó correspon a un qubit, és a dir, porta una informació que no és ni zero ni un, sinó tots dos a l’hora (amb un percentatge de cadascun). A més, han aconseguit que receptor i emissor passin a estar entrellaçats, obrint la porta a l’ordinador fantàstic, ja que quan dues partícules estan entrellaçades, actuar sobre una fa que l’altra quedi instantàniament afectada (no pas a la velocitat de la llum, sinó instantàniament). En el fons, es tractaria d’un “Cloud Quantum Computer” – un ordinador quàntic en xarxa. En altres paraules, xarxa quàntica universal, o senzillament la Internet Quàntica.

Sembla que hi ha molts d’obstacles perquè aquesta xarxa quàntica sigui eficient. De fet, de 1000 fotos enviats per l’emissor només algun és realment capturat pel receptor. Els principals problemes són d’enginyeria, més que no pas de ciència, ja que la teoria està força ben definida.

L’article de Nature és complicat però em sembla entendre-hi que és possible transmetre el qubit que es vulgui codificant-lo en el fotó. Cal recordar, però, que els fotons van, per definició a una velocitat màxima que és la velocitat de la llum.

He vist a slashdot un servei de números aleatoris obtinguts a partir d’un fenomen quàntic:

What the world needs is more truly random sources of numbers. Researchers from Australian National University have found a brilliant way to make one: ‘We do this by splitting a beam of light into two beams and then measuring the power in each beam. Because light is quantised, the light intensity in each beam fluctuates about the mean. Those fluctuations, due ultimately to the quantum vacuum, can be converted into a source of random numbers. Every number is randomly generated in real time and cannot be predicted beforehand.’ So if you need some really random numbers, just use their generator service.”

Els comentaris a l’entrada de Slashdot són divertits, i en particular aquesta cita: “La generació de números aleatoris és massa important per deixar-la a la sort“

The generation of random numbers is too important to be left to chance.
- Robert R. Coveyou, Oak Ridge National Laboratory

Seriosament, ja hi ha generadors de números quàntics comercials, que es fan servir sobretot per a criptografia quàntica. No sé si aquest servei és real o fictici, però té gràcia. Segons el web de l’Australian National University que proporciona aquest novedós servei,

This website offers true random numbers to anyone on the internet. The random numbers are generated in real-time in our lab by measuring the quantum fluctuations of the vacuum. The vacuum is described very differently in the quantum mechanical context than in the classical context. Traditionally, a vacuum is considered as a space that is empty of matter or photons. Quantum mechanically, however, that same space resembles a sea of virtual particles appearing and disappearing all the time. This results in the fact that the vacuum does not possess a zero-point energy, and consequently the electo-magnetic field describing this vacuum possesses random fluctuations in phase and amplitude at all frequencies. By carefully measuring these fluctuations, we are able to generate ultra-high bandwidth random numbers.

This website allows everybody to download our quantum random numbers, assess in real time the quality of the numbers generated and learn more about the physics behind it.

La visualització dels nombres aleatoris quàntics és força bonica. Per exemple, l’anomenada “Matrix”, que és dinàmica.

Avui un tweet de @yoriento ha avisat d’un interessant post titulat Gobierno 2.0: ¿realidad o ficción? de @aroap que fa referència a les Prediccions 2012 sobre Administració i xarxes socials que a finals d’anys va sortir, i on vaig tenir-hi l’oportunitat de participar (el blog misapisportuscookies és ben interessant!). Diu l’autora sobre els 100 primers dies de l’any (que no pas del Govern de Madrid):

Pasados los primeros 100 días del año es hora de hacer balance no del Gobierno (que daría para un debate largo y farragoso), sino del uso que la Administración Pública ha hecho de la web social en lo que llevamos de 2012. Para ello, he tomado como referencia las predicciones para 2012 sobre la relación de la Administración Pública y las redes sociales, publicadas en el blog de la Generalitat de Catalunya el pasado diciembre.

M’agrada que @aroap hagi recollit les prediccions més destacades que vam fer pel desembre:

• @Kedume 2012 será el año de la consolidación de la Administración en la Red y para seguir adelante con proyectos de Open Data. Habrá que estar atentos a programas en movilidad (…) será interesante ver el uso de las redes que pueden hacer los profesionales de la Administración”.
• @FrancescaBcn La Administración empieza a entender que se debe acercar a los espacios donde la ciudadanía se comunica. La apertura de datos y la promoción de espacios de conversación y colaboración con la ciudadanía serán claves
• @miquelduran Se hará un uso más inteligente de las rede sociales como canal de reclamaciones y para recibir las opiniones de los administrados. Se verá un progreso en las herramientas de monitorización
• @Fgrau Será el año de los recursos propios para instaurar y ejecutar estrategias de información y relación digital con los ciudadanos
• @antonigr Aplicaciones a partir de datos públicos, adaptación a móvil y tabletas de las webs de Ayuntamientos, evolución de smart cities a smart citizens, plataformas para la participación ciudadana
• @maripuchi Los trabajadores de las administraciones aprenderán a utilizar las herramientas de la web social con fines corporativos (…) otras administraciones crearán sus guías de uso y estilo en redes sociales
• @xtomas Las aplicaciones, la geolocalización y las nuevas herramientas de gestión de quejas 2.0 son los principales ejes de la e-Administración y, sobre todo, la social-administración
• @lusufr Se antoja clave para este año la incorporación de empleados públicos a las redes sociales para desarrollar fórmulas de gestión tan imaginativas como eficientes y lograr una interacción más sincera, útil y cercana con los ciudadanos

Segons aquest post, el País Basc i Catalunya són comunitats autònomes 2.0; ara bé, en general, amb les honores i lògiques excepcions, Espanya és un estat on hi ha molts ciutadans 2.0 però on no hi ha una administració 2.0. Perquè

Para lograr una verdadera e-Administración es necesario virar a una cultura 2.0 empezando desde abajo, formando a los funcionarios (que recordemos, no nativos digitales) en la utilización de estas herramientas y estableciendo guías de estilo como las que han promovido algunas Comunidades Autónomas, para lograr dos de los principales fines del Open Government: la transparencia y la consulta ciudadana llevada al ámbito digital

També es donen exemples de comptes en xarxes socials inoperants – igualment es proporcionen bons exemples d’utilització de xarxes socials en benefici dels administrats. Paga la pena llegir aquesta entrada i reflexionar-hi.

En definitiva: que ser una societat 2.0 implica una actitud, i que aquesta actitud potser no pot venir tota sola, sinó que s’ha de fomentar.

Gràcies, @aroap

He vist a El País un reportatge titulat Un estudio refuta que las palomas tengan sensores magnéticos para orientarse que fa referència a l’article de Nature Clusters of iron-rich cells in the upper beak of pigeons are macrophages not magnetosensitive neurons. Fa temps que tinc ganes d’aprofondir una mica en aquest tema, ja que a vegades fins i tot parlen d’efectes mecanoquàntics lligats a molècules biradicalàries, i tinc una mica la impressio que (i mai millor dit…) es fan volar coloms amb el misteri de l’orientació d’aquestes aus.

Segons El País,

Los autores de este trabajo reconocen que no pueden excluir la posibilidad de que un pequeño número de magnetoreceptores residan en una localización desconocida del pico de las palomas. Pero ellos no han encontrado prueba alguna que apoye la existencia de un sistema sensor magnético subepidérmico formado por dentritas (terminales de las neuronas) en los lugares donde se suponía que estaban. Tal vez, sugieren, si las aves tienen esas enigmáticas células sensoriales de campo magnético, pueden residir en el epitelio olfatorio, “una estructura”, recuerdan, “que se ha relacionado en la magnetorecepción en las truchas arcoiris”.

I llegint l’abstract de Nature hi veig que

Our conclusion that these cells are macrophages and not magnetosensitive neurons is supported by immunohistological studies showing co-localization with the antigen-presenting molecule major histocompatibility complex class II. Our work necessitates a renewed search for the true magnetite-dependent magnetoreceptor in birds.

És a dir, que no nega res, sinó que cal seguir investigant.

Quan tingui temps m’hi miraré més, sobretot en l’apartat de navegació per la interacció del camp magnètic terrestres amb els camps magnètics instantanis de molècules radicalàries.

He vist dos posts relacionats amb l’aprenentage dels estudiants que em semblen ben interessants. El primer fa referència a la formació en l’aprenentage dels estudiants preuniversitaris: Should High School Students Be Required to Take Online Classes?

More than a million K-12 students take online classes, studying everything from Chinese to AP English. Now, Virginia students will be required to complete at least one virtual course.

Els estudiants de High School de Virginia hauran de fer (encara no se sap pas com) una assignatura no presencial, si es volen graduar de forma estàndard o amb honors, ja que el governador d’aquest estat ha signat ja un decret perquè sigui així. De totes formes, no tindrà efecte fins que entri a 9è gru (3r ESO equivalent) la promoció de 2013-14. Segons el Washington Post, Florida i Idaho ja demanen una cosa com aquesta.

El problema és que l’estat de Virginia no té previst posar-hi diners… així que potser aquesta assignatura es convertirà en una “Maria”…

But nobody has specified how virtual classes will contribute toward that goal. The law also doesn’t give any guidance on which online course providers are eligible, and the state doesn’t intend to provide school districts a dime to help them implement the requirement. That could cause already cash-strapped districts to strike deals with lower-cost, less-reputable online course operators.

Sembla que a Colorado ha fracassat una iniciativa de Centres de Secundària Virtuals:

Colorado, for example, spent $100 million on virtual high schools last year even though half of students end up quitting and going back traditional schools because the quality of education was so low.

I un problema afegit és el de no tenir una forma d’avaluació senzilla que dificulti copiar i fer trampes.

Per una altra part, al gran blog GOOD Education s’hi parla sobre una certa revolució: eliminar els horaris de classe (una cosa que per aquí també se’n parla, especialment en escoles petites): Why It’s Time to Eliminate Class Schedules

If students spent their time producing authentic projects instead of driving toward test scores, it would provide tangible measurement of what they can do, and the tug-of-war over the meaning of grades would end. But as long as we keep the current way classes are scheduled, we will continue claiming that we just don’t have time for learning.

A aquest post de GOOD s’hi fan preguntes interessants, fins i tot agosarades:

What if we removed the passive course-to-course drudgery of the school day? What if there was no schedule? What if students were left with a list of coyly worded benchmarks targeted at creating quality humans, and we just waited to see what they could do? What if teachers were seen as mentors for projects designed to help students meet those benchmarks? What if the students initiated these projects and the teachers spent their time recording TED-style talks that would serve as inspiration and help students generate benchmark-related ideas?

I aquesta frase és una mica colpidora

If you’re a parent, I hope you’ll ask why your high school student just got credit for organizing her binder in government class instead of meeting foreign language and government benchmarks by designing a website that can educate immigrants about the constitution.

Perquè també cal treballar per al quart món: el tercer món de casa nostra.

Avui he fet la xerrada Els quasicristalls. De jocs de mans a Premi Nobel a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta és la tercera vegada que hi participo, i la veritat és que com els altres dos cops, ha estat una experiència molt agradable per la receptivitat de les persones assistents i per l’acollida dels organitzadors.

Ha estat un bon exercici durant els dies de tranquil.litat de Setmana Santa d’entendre una mica què són els quasicristalls, què són els Mosaics de Penrose aperiòdics, l’art islàmic, la raó àuria, la història del Premi Nobel de Química 2011, i el més difícil: entendre la connexió entre els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath i els mosaics de Penrose aperiòdics basats en rombs. Això serà motiu d’una altra entrada al blog, ja que per explicar l’article de De Bruijn A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory cal una mica d’espai i tranquil.litat.

Per il.lustrar la connexió entre quasicristalls i matemàgia he fet un parell de jocs de mans. Al principi, el de separació de parells de cartes vermelles-negres (Primer Principi de Gilbreath), on he tret 4 persones a l’escenari (a la foto). Al final he fet per primer cop el joc de famílies de 4 pals, amb cartes Jumbo espanyoles. Tots dos han sortit bé. L’anècdota ha estat que, en tots dos casos, i malgrat demanar explícitament un dels participants al joc que em diguéssin un número entre 10 i 20, m’han dit “9″ al primer joc, i “8″ al segon. Els nervis fan estralls!

La presentació que he fet servir està penjada a Slideshare:

En aquesta conferència he fet per primer la connexió del meu nou mòbil i de l’Ipad directes al connector VGA del projector de la sala. En particular, amb l’IPad he fet servir l’aplicació Penultimate per guixar al cim d’un diagrama de Penrose en blanc, per mostrar els camis de les tessel.les i veure com es compleix el teorme de De Bruijn i la seva connexió amb els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath.

He aprofitat que els diagrames de Penrose comporten pentàgons per parlar de la raó àuria, i per mostrar com a les cases de l’onyar de Girona s’hi troben fàcilment exemples de rectangles auris. També he mostrat una foto, feta just abans de la xerrada, d’un edifici de Girona ple de pentàgons irregulars que tessel.len part d’una façana.

La foto que il.lustra el principi d’aquest post l’ha feta i piulada en @jordipoater a http://twitter.com/jordipoater/status/189740524243132416.

Foto amb els organitzadors:

Per a aquesta xerrada he anat reunint força documentació. Aquí la relaciono:

• The quasicrystal that fell to Earth / Quasicristalls a meteorits http://arstechnica.com/science/news/2012/01/the-quasicrystal-that-fell-to-earth.ars
• Penrose Tiles Talk Across Miles – http://www.ams.org/samplings/feature-column/fcarc-penrose
• A Wolfram Alpha: http://www.wolframalpha.com/input/?i=penrose+tiling
• Make: Penrose Tile Floors http://blog.makezine.com/2011/01/21/penrose-tile-floors/
• El universo matemático de los cuasicristales: el vídeo http://es.globedia.com/universo-matematico-cuasicristales-video (xerrada)
• Phi Matrix, per mirar la natura mab rectangles auris: http://www.phimatrix.com/
• Conferencia Amazing: El universo matemático de los cuasicristales http://eliatron.blogspot.com.es/2011/10/conferencia-amazing-el-universo.html
• Mathematical Recreations: Easter Is a Quasicrystal; March 2001; Scientific American Magazine; by Ian Stewart; The divine mathematics of a holiday
• Quasimodal; August 1995; Scientific American Magazine; by Madhusree
• Wikipedia penrose tiling: http://en.wikipedia.org/wiki/Penrose_tiling
• La teselación de Penrose en el Storey Hall http://ztfnews.wordpress.com/2011/04/21/storey-hall/
• Arte islámico y cuasicristales http://www.experientiadocet.com/2011/10/arte-islamico-y-cuasicristales.html
• Quasicrystal generator: http://condellpark.com/kd/quasig.htm
• Cut Penrose Tiles Quickly http://www.cutoutfoldup.com/202-cut-penrose-tiles-quickly.php
• Bob – Penrose Tiling Generator and Explorer http://stephencollins.net/penrose/
• A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory (N.G. De Bruijn)
• Algebraic theory of Penrose’s non-periodic tilings of the plane (NG De Bruijn) Mathematics proceedings a.84 http://www.stephencollins.net/Penrose/pdfs/Penrose.pdf
• Gamezpuzzles (comercial) The Pentagon Universe http://www.gamepuzzles.com/pentuniv.htm
• 3DPenrose – Quasicrystal generator – http://3dpenrose.blogspot.com.es/ Per Miguel Paños – Programa via web interessant, deflació.
• Quasi.c http://www.physics.emory.edu/~weeks/software/quasic.html cal compilar, linux
• Quasicrystals and Geometry, Marjorie Senechal, isbn 9780521575416. força planes a Google Books

Fa un any vaig fer una entrada sobre un nou rànking universitari, el de reputació del Times Higher Education. Fa pocs dies ha sortit la seva segona edició, que ha comptat amb un bon increment de respostes, ja que les dades s’obtenen a partir d’un qüestionari. En definitiva, no és una classificació sobre la qualitat real de les universitats, sinó sobre la percepció que se’n té – gairebé millor, perquè el que importa és el que l’altra gent pensi sobre una universitat, ja que això impacta sobre els òrgans finançadors, sobre la pressió de la societat, sobre els votants a les eleccions…

In just two cycles of the invitation-only survey, almost 31,000 individual academics from 149 countries have engaged with the exercise – providing a rich insight into the reputations of institutions around the world. This year’s table of the top universities by reputation is based on a record sample of 17,554 detailed responses, up 31 per cent on last year.

Veig que França hi veu dues universitats més respecte de l’any passat. Per exemple, la Universitat Pierre et Marie Curie, amb qui la UdG coordina els seus esforços en el PRES Pirineus Mediterrània, i també al CEI Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua.

Segueixo dient que la posició de cada universitat deu dependre segurament del conjunt de persones seleccionades per passar les enquestes.

La classificació l’encapçala Harvard, seguida del MIT, Cambridge, Stanfort, Berkeley i Oxford. Veig que la meva segona alma mater (Berkeley) segueix molt ben classificada. Espero que les retallades que pateix amb reduccions pressupostàries del govern de l’estat de Califòrinia no l’afectin gaire.

Es pot trobar bona informació d’aquest nou rànking a una llarga entrada de l’excel.lent blog Más que universidad – Gestión y finanzas universitarias (em va agradar que li poséssin també el nom internet “edunomia”). Recomano llegir altres entrades relacionades que hi ha.

L’Enric Canela també ho ha comentat a Haurem de fer feina per millorar la nostra reputació, i el blog Apréndelo també ho esmenta a España no aprueba en reputación universitaria.

Crec que tenir bona reputació universitària també implica una qüestió de branding. Amb la dualitat Catalunya-Barcelona potser s’hi perd una mica (m’agrada aquesta dualitat, però és veritat que es podria estar millor si hi hagués una marca més clara). A més, si tot Catalunya es presentés com a única universitat potser també es milloraria, però això demanaria molts d’anys. Les universitats que encapçalen el rànking són antigues i, sobretot, fan molt bona recerca i atrauen els millors estudiants de postgrau, i en alguns casos també els millors de grau.

La imatge surt al web de Harvard avui mateix: http://www.harvard.edu/sites/default/files/home_features/Running_522.jpg

El blog Chemistry World (RSC) informava fa pocs dies que s’ha trobat una nova fase de l’hidrogen on els enllaços H-H són molt febles, i on hi surt una estructura de cel.les hexagonals que recorda la del grafè: es generen anells de sis àtoms. Això és un nou pas envers l’hidrogen metàl.lic, que podria ser superconductor a temperatura ambient, i per tant proporcionar un mitjà de transmissió d’energia amb poca pèrdua. La font original és Mixed Molecular and Atomic Phase of Dense Hydrogen, Phys. Rev. Lett. 108, 125501 (2012), RT Howie et al.

La cerca de l’hidrogen metàl.lic és llarga, i es fa pressions altíssimes: gigapascals, en aquest cas s’ha arribat a 315 GPa. Tenint en compte que la pressió atmosfèrica és d’uns 100 KPa, la pressió que ha calgut per generar aquesta nova fase d’hidrogen ha estat unamica superior a 3 milions la pressió normal atmosfèrica.

The quest for metallic hydrogen has been on since the late 19th century, when chemists pointed out that the element, which tops the periodic table’s column of alkali metals, ought to form a metal. In 1935, physicists Eugene Wigner and Hillard Bell Huntington predicted that hydrogen should become a metallic solid at high pressures – roughly 25GPa – but experiments later performed at these pressures showed no trace of a metal transition. More recent experiments have employed higher pressures still. Indeed, last year Mikhail Eremets and Ivan Troyan of the Max-Planck Institute for Chemistry in Mainz, Germany, claimed evidence for metallic hydrogen at pressures up to 260GPa. But other scientists believed that evidence was unreliable.

Segons Chemistry World, es tracta d’un quart tipus de fase de l’hidrogen a grans pressions. A la primera (fase I), les molècules d’H2 roten lliurement; a la segoan (fase II), hi ha una mica d’ordre orientacional (les molècules d’hidrogen diatòmic ha no giren ben lliurement); a la tercera (fase III), la que ara s’ha creat (fase III), els enllaços H-H ja són tan febles que l’hidrogen es pot considerar parcialment àtòmic, més que no pas molecular. Ara s’ha descobert doncs la Fase IV. La segúent figura és de Chemistry Views

Així i tot, la diferència d’energia entre la banda de valència i la de conducció (band gap) és d’1.8 eV, massa gran com perquè es pugui considerar un metall bon conductor, segons la teoria de bandes. El que de fet dóna valor a aquest estudi és que proporciona avenços interessants per treballar a grans pressions, fent servir cel.les especials fetes amb diamant.

Aquesta entrada de Chemistry World esmenta un altre post on ja es parlava de la creació d’hidrogen metàl.lic: Chemists claim metallic hydrogen creation first, però sembla que els seus autors han rebut crítiques fortes. Deu faltar una mica encara per arribar a la meta. Però l’estructura que mostra l’estudi presentat ara és interessant per la visió molecular d’hidrogen en forma d’anell hexagonal.

He vist al blog Phys.Org que ha proposat una solució a la manca d’educació científica dels joves estudiants americans (l’equivalent a la nostra primària i secundària). A US students need new way of learning science, s’hi proposa entendre i aprendre vuit conceptes científics, en lloc de separar l’aprenentatge per les disciplines clàssiques. A més, es proposa fer servir la investigació com a mètode.

Els conceptes científics bàsics serien:

atoms, cells, radiation, systems change, forces, energy, conservation of mass and energy, and variation

o sigui àtoms, cè.lules, radiació, sistemes en canvi, forces, energia, conservació de la massa i de l’energia, i variació. I és que la Natura -el món físic- té unes lleis transversals

The natural world seems to operate through these laws and concepts, but when it comes to schooling we don’t teach children these laws and then show how these apply in different situations

 

The aim is for students to see, for example, the physics within biology and the chemistry within physics, so they can gain an understanding of science that transcends disciplinary lines.

Per això em dedico a la química física… la interfase entre la química i la física – però sempre sabent i recordant que la química és la física de les molècules.

Cal entendre i preguntar-se el per què de les coses que passen.

The emphasis is about helping students learn key concepts in science, rather than just facts

El problema és que si es fa la pregunta, en general se n’espera una resposta, i a vegades és ben complexa! Perquè sense una bona base de matemàtiques, el llenguatge de la ciència, es fa difícil respondre per què i per què no, i plantejar-se l’”i si…?”. És clar que per a axiò hi ha les carreres científiques.

Foto: phys.org, http://phys.org/news/2012-04-physics-group-graphene-electron-microscopy.html