Després de les curtes paraules sobre educació, ciència i universitat, vam passar a un to més distès amb pinzellades dels nostres tallers de química espectacular i de màgia química, amb en Pep Duran, en Pep Anton Vieta i la Laia Guillaumes, ben acompanyats pel nostre ful.lerè de paper favorit (vaig aprofitar per recordar al públic, format majoritàriament per mestres, la descoberta d’aquest estiu de grans quantitats de C60 a l’espai interestel.lar).

La Quimiluminiscència, el monstre del wàter (nova versió de tres boques), una mica d’origami per fer el C60 i altres escultures en paper, van tenir un bon èxit. El remat final va ser el nostre efecte estrella: l’endevinació mecanoquàntica d’una carta escollida per la regidora d’educació i transmesa per ones telepàtiques bluetooth amb mòbil, al mag Pep Duran, seguit de la revelació màgica en un paper blanc present davant de tothom des de l’inici de l’espectacle.

Des d’un parell d’hores abans, fora de la sala del teatre, moltes taules contenien informació sobre els recursos educatius de Girona, impulsats per diferents entitats, i coordinats per la Caseta de la Devesa.

Felicitats a la Caseta, a tothom, per la iniciativa. I gràcies als assistents que ens van fer les coses fàcils (els nervis sempre hi són). A les fotos, l’auditori i la taula amb recursos de la Universitat de Girona.

Brian kelly’s CV can be found at webpage What Can We Learn From Amplified Events?

This talk will be streamed live through http://www.livestream.com/1c4d

We will use the twitter hashtag #udgamp10

We look forward to your live participation through twitter! Tweets are strongly encouraged!

Abstract:

Brian Kelly was the co-chair of UKOLN’s annual Institutional Web Management Workshop, IWMW 2010 which was held at the Univerity of Sheffield in the UK on 12-14 July 2010. In addition to the 170+ participants at the event a remote audience viewed the live streaming video of the plenary talks, browsed the speakers’ slides which were hosted on Slideshare and participated in the ‘back channel’ discussions on Twitter and Coveritlive. There was event an online barcamp which was held alongside the event barcamps which provided an opportunity for informal ad hoc presntations and discusisons to be arranged.

Such event amplification, to use the term coined by Lorcan Dempsey and described in a Wikipedia article on Amplified conferences, exploits the potential of WiFi networks, which are widely available across many University campuses, and the popularity of mobile devices, such as smartphones, PDAs and other devices with WiFi capabilities. Amplified event also appear to be particularly appropriate at a time when institutions and individuals are concerned about the environmental impact associated with travel to events and when financial cuts in the public sector are resulting in difficulties in obtaining funding to travel to events.

But can amplified events rally provide a useful and scaleable solution to such concerns? How should organisations address the risks of, effectively, outsourcing the event amplification infrastructure to Social Web services with whom there are no formal contractual agreements? Is it appropriate to make use of Social Web services, with their emphasis of the individual, to support institutional objectives? And what of the user who may feel that use of devices at an event is distracting and perhaps also rude?

This seminar will explore these issues and provide advice for those wishing to host amplified events.

Una de les conclusions destacades que hi troba en David és que els científics majors de 65 anys fan més ús de les eines 2.0 que els menors de 25, encara que òbviament el segment de mitjana edat és el fa servir més les eines 2.0.

Em sembla molt encertada aquesta reflexió, per cert:

L’emergència d’Internet i del web 2.0 permet que els científics puguin assumir directament la responsabilitat d’explicar allò que fan envers la societat. Qualsevol investigador -o grup d’investigadors- pot escriure un bloc i dedicar-se a comunicar la seva feina i a comentar la feina dels altres, de manera deliciosament informal i accedint a audiències massives. Sembla una opció excel·lent, que ara per ara encara és molt minoritària entre els investigadors, però que pot donar resultats força interessants.

Com a complement d’aquesta entrada, em sembla també interessant el que diu en Cameron Neylon sobre The Nature of Science Blog Networks, on comenta la diàspora que s’ha produït en tancar el web Science Blogs:

I’ve been watching the reflection on the Science Blogs diaspora and the wider conversation on what next for the Science Blogosphere with some interest because I remain both hopeful and sceptical that someone somewhere is really going crack the problem of effectively using the social web for advancing science.

Aquest autor conclou que

the future of scientific blogging is what it has always been. It’s just writing. It’s always just been writing. That’s not the interesting bit. The interesting bit is that how we find what we want to read is changing radically…again. That’s where the next big thing is. If someone figures out please tell me. I promise I’ll link to you.

O sigui, escriure segueix essent l’activitat futura del blogging científic. Però no és pas prou interessant. El que importa és que que el canvia és què volem i com voleu llegir el que està escrit. Aquí sí que hi ha canvis.

Apassionant.

A part de l’interès intrínsec del curs, és interessant veure que aprofiten una plataforma anomenada Peer to Peer University, que té per lema Learning for everyone, by everyone, about almost anything:

The Peer 2 Peer University (P2PU) is an online community of open study groups for short university-level courses. Think of it as online book clubs for open educational resources. The P2PU helps you navigate the wealth of open education materials that are out there, creates small groups of motivated learners, and supports the design and facilitation of courses. Students and tutors get recognition for their work, and we are building pathways to formal credit as well.

A part d’aquest curs, n’hi he vist d’altres, com per exemple un sobre Open Textbooks.

Aquesta entrada de Boing-Boing també permet veure un nou verb en anglès: “To Slashdot“, és a dir, aparèixer a Slashdot.net.

Els mapes de metro temàtics tenen la seva gràcia. Aquí n’hi ha un relacionat amb la Història de la Ciència (també conté aquesta imatge amb molta més resolució ). Les línies de metro són un xic llargues, però és entenidor.

Hi ha molts d enoms moderns, segurament ben discutible si hi han de ser per davant d’altres. Però és una forma de provocar una aproximació històrica-inductiva de la ciència.¨Té gràcia com la química s’ha bifurcat en el temps, i com la física ha tingut un tros de doble via…

I també com presenta una part d’alquímia, que diu que ha tancat. Compte, perquè encara hi ha gent que hi creu. Perquè algunes de les pseudociències que avui en dia estan en augment no són més que una nova forma d’alquímia.

El College Ranking Service és un divertit web que proporciona ordenacions d’universitats americanes que canvien a l’instant, cada vegada que es consulta és diferent. I diu que és “peerless”, és a dir, que no es consulta ningú ni es fa cas de res per fer el rànking.

La seva metodologia, absurda però coherent, és ben divertida!

I els quatre rànkings que proporciona (algun d’ells “censurat”9 no tenen pèrdua.

Foto: http://planetpov.com/2010/01/17/you-call-that-art/

Es tracta d’un Business Park, on tan s’hi pot llogar alguns metres quadrats com s’hi pot constuir. Des de l’autopista fa força goig.

Això sí, no he vist que arribi cal línia de tranvia ni de transport públic. Potser hi arribarà en el futur.

Acabat el viatge arriba el moment de recol.lectar tot el material. En el meu cas ho faig per data, crec que és la forma més senzilla de tenir tota la informació classificada – de fet, és el tag “zero” de tota activitat, ja que el “temps” passa de forma inexorable i ho etiqueta tot.

Una càmara digital, una altra que també grava video, una càmara de video que també fa fotos, un IPhone, un ITouch i tres mòbils (2 amb càmara de fotos i video) fan la recolecció de fotos i videos més complexa. Segurament que no es aquest concepte de “recol.lectar” o “col.lecionar” imatges i videos ja no té tan de sentit en la web 2.0, en les xarxes socials, amb un accés permanent (bé… de moment encara no) a Internet.

Però jo sóc molt clàssic i m’agrada tenir la meva informació ben guardada i amb còpies en diferents llocs.

Foto: http://3.bp.blogspot.com/_qoo5bH44yls/SKEJTJ2rqzI/AAAAAAAABbg/sIdHYZXY4vI/s400/shoes+01.jpg

No acabo d’entendre-ho. No es tracta de “no desconnectar” per vacances, es tracta de poder accedir a un sistema habitual d’informació. Quan s’és de viage, pot ser turística, el temps, rutes, itineraris… O mantenir un petit blog perquè la família pugui seguir una mica el viatge. Ja no parlo de les “vacances 2.0″ que alguna gent planteja, on en temps gairebé real es decideix el propi viatge.

L’accés a la Internet ja no és una cosa opcional, sinó infrastructura. Forma part de les facilitats diàries de la nostra societat (o al menys, així ho sembla). Si això té un cost per als Hotels, doncs que ho incorporin als costos generals. Molt menys sentit té avui en dia que hi hagi telèfon fix (excepte per fer trucades entre habitacions).

Hi ha un problema addicional en no haver-hi wifi. Es pot tenir un portàtil, un mòbil amb wifi, o algun altre estri connectable a Internet. Cap d’aquests aparells pot funcionar bé. A més, a vegades en contractar l’accés a Internet només es permet una única connexió, cosa que absurda quan es poden tenir varis aparells que en demanin. Tot té solució tècnica, però sobretot per vacances el que es vol és que les coses siguin fàcils.

Segurament una solució bona passa per l’accés a Internet via xarxes de mòbil. Però amb els preus actuals (movistar: 10 EUR per 10 Mb) només té sentit en casos d’emergència. Ara bé, segurament els preus baixaran, com ha passat amb el roaming de veu i de missatges SMS. Tot arribarà.

Afortunadament les biblioteques, alguns espais culturals i les universitats (per als que tenim Eduroam) ens proporcionen accés fàcil, ràpid i gratuït.

Al museu de la tècnica de Viena no s’hi pot trobar gaire ciència. Es tracta d’un museu de la tècnica, i per això el fa interessant i diferent. Em van agradar molt les col.leccions senceres de planxes, assecadores, aspiradores, i tota mena d’estris domèstics.

Però el millor són les col.leccions des dels 50 fins avui de televisors, ràdios, estris electrònics i ordinadors. Hi he vist el PET Commodore de 1979, tots els Apple, el primer PC IBM amb dues disketteres de 5 1/4″, etc. I un centre de càlcul com el de la UAB en els temps que jo feia la tesi doctoral. La informació sobre indústria pesada (alts forns), màquines de vapor o mineria són també molt interessants.

Caldria fer-hi vàries visites per veure-ho bé.

Tan en el primer cas com en el segon, no vaig poder deixar de fer-me una foto amb l’Erwin Schrödinger, pare de la mecànica quàntica. A la foto, el cap de l’Schrödinger acompanya la seva equació.

I per cert, gràcies a la Universitat vam poder connectar a Internet. El sistema Eduroam funciona: posant els nostres codis de la UdG vam poder tenir-hi accés.

I una altra cosa: potser es podria pensar en munta una estructura semblant a l’edifici de Les Àligues a la UdG. No hi ha premis Nobel, però sí que hi ha el que els americans anomenen “points of pride”.

No és cap tema greu, i segurament tindria un cost econòmic i organitzatiu important (deu ser per això que no s’ha fet). Però caldria fer un pas decisiu i unificar el sistema de retolació. Al menys donar el mateix color a les autopistes. Potser si les fem taronja no caldrà canviar res més.

Imatge: http://gpstracklog.com/images/2008/10/11/nuvi_755t_lane_assist.jpg

Creuar-lo pel pont de les cadenes, jugant amb els tramvies de color groc, no és pas gaire fàcil. Una primera fase, fins al primer pilar, que es fa ràpida perquè hi ha ganes de tranvessar el pont i de divisar els edificis de primera línia des del mig del riu. La segona fase, molt llarga, travessa el mig del riu, resseguint la catenària de ferror que aguanta el mateix pont. La tercera, després del segon pilar, es fa ràpida, catalitzada per les ganes d’arribar a l’altra riva.

Uns ànecs es mouen, quiets, pel corrent, fins que es rebitllen i vencen la velocitat de l’aigua. Una branca ens fa adonar de la velocitat aproximada de l’aigua: un metre per segon.

El Danubi és un riu majestuós, grandiós.

Però què voleu que us digui, l’Onyar també.

Queda clar, doncs, que hi ha una percepció d’associar una llengua a un estat. Seria molt millor que ens preguntéssim en quina llengua volíem el prospecte, a partir de la llista de llengües disponible. De fet, això ja passa a vegades. I sovint agafem el prospecte en francès o anglès, així de passada practiquem aquests idiomes.

La pregunta de la persona que ens ha atès ha estat feta de bona fe. Però ara que es lluita pel català i que pensem en termes globals (per exemple, amb el nou concepte “internació”), hauríem de donar una altra resposta a “Where are you from”. Potser respondre per exemple “I’d rather prefer the information in English, please”.

Per una altra part, avui a una de les visites turístiques teníem la possibilitat de fer la visita en diverses llengües, entre elles el castellà. I ens ha aparegut el dubte: seguir-la en castellà i fer-la menys costosa, o seguir-la en francès o anglès, esforçar-s’hi més, i mostrar una actitud diferent respecte de la llengua. Ha pogut més la mandra.

Imatge: http://www.visitpreston.com/xsdbimgs/tourist%20information%20logo.jpeg

M’adono que, en sortir de viatge, l’escletxa d’accés econòmica apareix per a tothom. És a dir, les tarifes de roaming són molt cares. Si ja és força car fer servir la Internet via un operador mòbil, molt més n’és fer-ho en roaming, via un operador d’un altre estat. En un viatge de varis dies, impedeix la utilització de la Internet per aquesta via.

A més, encara alguns hotels tenen la mania de cobrar la connexió a Internet per wifi (si n’hi ha). Crec que l’accés via wifi a un hotel hauria de ser considerat infrastructura, i així es fa en molt de llocs, però en alguns encara no. Fins i tot en hotels de la mateixa cadena hi ha polítiques diferents en l’accés a Internet.

Suposo que amb el temps tot s’anirà normalitzant i que l’accés a Internet serà el mateix quan es surti de viatge, amb tarifes assequibles que permetin fer servir els serveis sobre la xarxa per a la feina, per al lleure i per al turisme. Perquè accedir a Internet no és cap luxe, és una necessitat.

Imatge: http://www.salisbury-garage.co.uk/wp-content/uploads/2008/05/internet.png

Hi ha dies que diverses entrades coincideixen en algun tema. Voldria remarcar avui alguns “per què”. Per exemple, a la revista electrònic First Monday, de la Univesrity of Illinois, Chicago, hi ha una entrada titulada I am a blogging researcher: Motivations for blogging in a scholarly context, on es donen vàries raons per les quals és important, interessant i rellevant que un professor-investigador mantingui blogs. Una de les taules de les conclusions és la següent:

i continua amb

The motivation originating in sharing knowledge with an external audience has perhaps previously been the one most evident in the explosion of “science blogs”, where researchers write about science and research in a popular way. This study shows that there is also an internal motivation for maintaining a blog as a tool for creativity. Different functionalities in the blog help the researchers write, remember, and come up with new ideas. Bloggers consider their audience when writing, even if that audience might at the particular moment be themselves. Furthermore, the blog has a social function that is not necessarily evident for readers who just pass by a scholarly blog, or who do not follow the blogging researcher over a longer period of time. To some degree the researchers themselves downplay the role of interacting and networking in the blogosphere in the interviews, despite the fact that the social function was present for blogging researchers as well.

Per una altra part, a La verdadera divulgación… aún lejos?, del blog amazing.es, es reflexiona sobre el paper de la divulgació científica, i la seva influència sobre els gestors de la recerca i de les polítiques de govern. Per exemple, sobre la percepció social de la ciència s’hi diu que

Y eso ocurre porque las encuestas dejan claras dos tendencias muy profundas, y contradictorias, en la opinión pública.

Por un lado, la gente confía en los científicos. P.ej., cree firmemente en el cambio climático de origen antrópico y quiere que las administraciones hagan algo al respecto.
Pero por otro, evalúan información procedente de muchas fuentes, la mayoría no científicas. Y las evalúan como si fueran equivalentes. Normalmente en función de intereses personales y creencias previas (como, p.ej. fiabilidad que concedan a la fuente no científica por otras cuestiones).
Si ambas tendencias coexisten, si la población no da primacía aún a las fuentes científicas, es que aún queda mucho por hacer. Y aún está en riesgo mucho de lo que la ciencia cuenta.

Finalment, a Por qué escribimos sobre ciencia, també d’amazing.es, s’hi demana als blocaires que diguin per què fan aportacions sobre la ciència, què els porta a fer-ho, de què parlen. El primer paràgraf d’aquesta entrada ja és captivador:

La pregunta la lanza Ed Yong en Not Exactly Rocket Science y ha conseguido que participen algunos de los periodistas científicos y blogueros más destacados del mundo. Su idea era dar respuesta a las cuestiones que a menudo le plantean a él los que empiezan en esto: por qué decidieron escribir sobre Ciencia y qué consejos les darían a aquellos que quieran dedicarse un día a hacerlo. Las respuestas son de lo más variopinto, desde los que nunca imaginaron que acabarían haciendo algo así hasta los que ya estaban locos por la Ciencia desde pequeños, pero componen una colección de consejos y experiencias personales más valiosa que muchos manuales de periodismo científico. Aquí os dejo un resumen de las aportaciones más interesantes, por todo lo que nos pueden ayudar a aprender.

En definitiva, es tracta de tres posts molt interessants sobre la comunicació de la ciència, on tan o més rellevants són els comentaris que s’hi fan, perquè permeten veure un ventall d’opinions de gent ben diferent. Una bona lectura per reflexionar durant les setmanes d’agost.

Acudit: extret del segon blog.

Fer les maletes reals i virtuals és important. Fer còpies de seguretat de la informació també. Netejar les targes de memòria i els discos de les càmeres. Carregar bateries i ficar els carregadors de tots voltatges i formes a les maletes. Selecionar les guies turístiques imprescindibles.
I és que el període de viatge comença abans d’emprendre el propi viatge. Igual que acaba una mica després de tornar a casa. És la transició

Foto: http://www.boston.com/travel/blog/luggage.jpg

Vaig parlar a finals de 2009 a Community Managers i Universitat sobre l’entrada del blog UK Web Focus If Not Too Large, Are University Web Teams Poor Communicators?, on s’hi deia que els equips web de les universitats (angleses) són poc comunicadors. Ara en elmateix blog, en Brian Kelly parla de Revisiting Web Team Blogs i on proporciona cinc raons perquè els equips web d’una universitat mantinguin un blog:

Communicating what you’re doing
Personal Development
Community Engagement
Practicing what you preach
Networking with peers

Aquesta entrada és encara més rellevant després de veure l’acudit d’xkcd sobre els webs universitaris, al meu darrer post. A les anteriors, en Brian hi afegeix aquestes quatre raons:

• Effective communications within your institution: If you are failing to communicate with the large numbers of people within your institution who have an interest in the running and ongoing development of your Web services will they be supportive of your department when it is time to decide where cuts should fall?
• Practicing what you preach: With the ever-growing relevance of Web 2.0 and the Social Web in supporting learning and teaching and research activities it would not be unreasonable for institutions to expect that central support services should have practical experiences of the tools, such as blogs, which will be used across the institution. The ways in which blogs can easily create RSS feeds of the content, which can be used in a variety of other applications (including mobile devices) also provide an example of content reuse which should be central to a Web teams approaches to the provision of Web-based services.
• Personal development: At a time in which we might expect cuts, downsizing and even redundancies it will be important for members of Web teams to enhance their skills
• Networking with peers: The Web management community has had a longstanding tradition of sharing and collaboration ever since the establishment of the web-support and website-info-mgt mailing lists. But although the use of such mailing lists has shown significant decline over the past 5 years there does not seem to have been a take-up of blogs across the community which could prove valuable in the development of a knowledge base to inform discussions across the sector.

Gràcies a la cerca que s’ha fet dels blogs anglesos, el mateix post d’UK Web Focus esmenta l’estratègia RICE de la Birmingham City University:

• Research – before you do a thing examine why you are planning to use social media, see if anyone else is doing something similar, what sort of platforms there are and how applicable they are to your plans, also check what is used in the age-group, sector or geographical areas you wish to engage with.
• Invest – there is no point making a token gesture in social media, a proper presence requires a proper investment. Social media is an ongoing dialogue with your users so needs investment in time and patience as results may not be immediate or even that easy to quantify.
• Commit – your organisation needs to buy into social media and integrate it into it’s existing marketing and communication functions. Social media is a dialogue not a broadcast like traditional media so you need to be in for the long run to get the best of it.
• Engage – as social media is a dialogue you need to engage in discussion with your customers. Build a community of your users and customers and this can help drive the development of your social media.

Un dels prinicpals beneficis de mantenir un blog per part de l’equip web (o social media) és conèixer, compartir, experimentar, cooperar, col.laborar… amb els altres equips web. Això és el que han fet a Anglaterra amb el congrès IWMW2010. Segur que a casa nostra hi ha experiències semblants, però em pregunto si són en col.laboració amb el territori físic que ens envolta, o amb el territori virtual: la internet.

Hi ha feina.

Imatge: http://www.graywebtech.com/Libraries/Page_Headers/blogging2_1.sflb.ashx

De fet, aquestea imatge una mica es refereix a un web de tipus 1.0. Però per això cal reflexionar sobre el que un usuari hi busca: i el web 2.0? Van els usuaris universitaris a conversar sobre la universitat “fora del seu web”? Va a facebook, twitter, youtube, …? No hauria de ser aquesta figura una mica diferent?

Moltes d’aquestes coses han estat tractades al recent congrès IWMW de Sheffiled, i també es tractaran al curs University 2.0 de Santander. Però mentre tant els equips web de les universitats comencen a patir els problemes pressupostaris, com exposa aquesta entrada The Axe Man Came i aquesta Insomnia and IWMW10. Amb això serà difícil canviar la figura del còmic xkcd.