Ahir vaig tenir l’ocasió d’assistir a un acte al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, convocat per en @marcvizcarro, on s’hi va fer una presentació i una petita discussió sobre les polítiques actuals de recerca a Catalunya. M’hi vaig trobar amb la companya de la Unitat 2.0 de la UdG Meius Ferrès (@mferres), el director de l’Escola de Doctorat de la UB, Enric Canela (@enriccanela), la dinàmica Trina Milan (@trinamilan), el divulgador Joaquim Elcacho (@JoaquimElcacho) i diversos comunicadors socials de la ciència i periodistes.

A davant, en l’espai obert del PRBB i amb un temps impropi de la primavera (espero que no hi hagi gaire gent constipada), teníem l’Antoni Castellà, Secretari General d’Universitats i Recerca, en Pep Martorel (@pepmartorell), Director General de Recerca, en Lluís Torner, director de l’ICFO, i en Jordi Camí, director del PRBB. Després d’un intercanvi d’impressions informal, i repartir el document Nous reptes i mesures del sistema català de recerca, va haver-hi una estona d’intervencions curtes per part de cadascú dels esmentats ponents.

Més que no pas anar comentant el que s’hi va dir, és millor seguir els tweets que vaig anar fent, tant des del meu conte de @miquelduran com del @q5x, que faig servir per a livetweeting per no spamejar el timeline.

He d’agrair la invitació que se’m va fer, i l’oportunitat d’haver comentat en directe amb els responsables de les polítiques de recerca alguns punts clau de la situació actual. Com que em confesso científic optimista (ho he copiat d’algú que fa poc ho va dir), crec que cal saber aprofitar les oportunitats que ens dóna la crisi que patim i mirar de resoldre reptes complicats, tot mirant perquè hi hagi una situació basal bona per al col.lectiu d’investigadors. Cal singularitzar-se, cal avançar en la recerca bàsica però també en poder-la aplicar, i cal fer -tal com s’hi va dir- recerca ben feta.

De les moltes idees que s’hi van comentar, em quedo amb la necessitat d’explicar al teixit productiu el que es fa als grups de recerca, i també amb la responsabilitat dels investigadors d’explicar el que fan.

Es va parlar molt del talent. Hi estic totalment d’acord! Però també cal considerar aquella part del nostre jovent que no forma part de l’elit, d’aquells que facin el que facin ho faran bé. Cal tenir en compte aquells (sobretot estudiants) que formen part del top-40 per cent però no són del top-10 o top-5. Perquè seran els qui proporcionaran una societat sostenible en el futur.

En definitiva: un viatge productiu a Barcelona, perquè vaig poder copsar de primera mà la temperatura de les polítiques de recerca a Catalunya. A més vaig poder contribuir a difondre l’acte a la xarxa mitjançant el hashtag #SomRecerca.

(foto: Torner, Castellà, Camí, Martorell, d’esquerra a dreta)

miquelduran A #somrecerca s’ha parlat de la continuïtat de les polítiques de recerca a Catalunya. Fa dies que no sento a parlar del Pacte Nac Rec Innov Sat May 19 13:44:37 +0000 2012
miquelduran Avui cap a Barcelona al #PRBB per al #somrecerca via @recercat @marcvizcarro Sat, 19 May 2012 06:03:22 +0000
miquelduran Amb @eduardm al tren cap al #somrecerca Ple de turistes. Xino-xano ja som a Sils! Sat, 19 May 2012 07:01:32 +0000
miquelduran El #the_prbb té mar. Doncs el #parcudg té muntanya elis elis #somrecerca Sat, 19 May 2012 09:18:20 +0000
miquelduran Preparats per al #somrecerca al #the_prbb http://t.co/Yny93MX8 Sat, 19 May 2012 09:56:45 +0000
miquelduran #somrecerca al #the_prbb http://t.co/jGdeo1BV Sat, 19 May 2012 10:03:57 +0000
miquelduran Piulant a #somrecerca via el meu compte de livetweeting @q5x Sat, 19 May 2012 10:07:34 +0000
q5x L’Antoni Castellà obre el #somrecerca esmentat elm arc idoni del #the_prbb. Hi estic d’acord! Ciència, recerca, mar, platja.. Avui sol no. Sat, 19 May 2012 10:09:03 +0000
q5x #somrecerca Estic content: en Jordi Camí, director del #the_prbb, també és un científic optimista – com jo. Sat, 19 May 2012 10:09:50 +0000
q5x #somrecerca Abans de començar, he pogut parlar amb’Antoni Cstellà, i hem estat optimistes. Parlant dels USA, d’Holanda, d’Anglatera, França Sat, 19 May 2012 10:10:30 +0000
q5x #somrecerca Diu en @pepmartorell que alguns som malats de la cosa 2.0.. Bon humor. . Perquè no n’estic pas, de malat, oi doctor? Sat, 19 May 2012 10:12:31 +0000
q5x #somrecerca En Lluís Torner (IFCO) diu que només es pot comeptir al món global si la ciència resulta en productes globalment competitius Sat, 19 May 2012 10:13:54 +0000
q5x #somrecerca En la darrera dècada s’han creat entitats amb hàbitats de recerca que han permès crear tecnologia global (L. Tornet, IFCO) Sat, 19 May 2012 10:14:45 +0000
q5x #somrecerca Diu @pepmartorell Aquí deu ser l’únic lloc on qui parla no pot aspirar a què l’auditori el miri ) Jo sí, una mica Sat, 19 May 2012 10:15:51 +0000
miquelduran #somrecerca Diu @pepmartorell11 Aquí deu ser l’únic lloc on qui parla no pot aspirar a què l’auditori el miri ) Jo sí, una mica Sat, 19 May 2012 10:16:17 +0000
q5x #somrecerca Els catalans publiquen el doble de la mitja europea. Tot s’ha multiplicat els darrers anys / Diu @pepmartorell Sat, 19 May 2012 10:17:55 +0000
q5x #somrecerca Diu @pepmartorell que s’ha incorporat molt la proporció dels articles altament citats (HCP) // Bona notícia: qualitat quantitat Sat, 19 May 2012 10:19:02 +0000
q5x #somrecerca Diu @pepmartorell que la capacitat de captació de recursos s’accelera (cada cop més ràpid) – Doble valors doncs Sat, 19 May 2012 10:20:04 +0000
q5x #somrecerca Diu en @pepmartorell que en els sis projctes Flagship de la UE hi ha participació catalana sempre! Sat, 19 May 2012 10:22:05 +0000
q5x #somrecerca @pepmartorell esmenta com la recerca és dels pocs àmbits en què hi ha hagut continuïtat de polítiques de governs successius Sat, 19 May 2012 10:24:10 +0000
miquelduran #somrecerca en @pepmartorell esmenta la necessitat de consolidar el camñí que s’ha fet fins ara. Hi estic d’acord! I cal un pacte entre… Sat, 19 May 2012 10:26:59 +0000
q5x #somrecerca Em fa il.lusió que la ciència pugui ser un dels trets identitaris de Catalunya! (suggerència de l’Antoni Castellà) Sat, 19 May 2012 10:28:06 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: cal que les coses es vegin, no n’hi ha prou en fer, cal fer veure. Sat, 19 May 2012 10:28:40 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: cal trencar el tòpic que no se sap l’impacte real de les polítiques públiques de recerca // D’acord! Sat, 19 May 2012 10:29:22 +0000
q5x #somrecerca L’A Cstellà diu que el bon finançament competitiu que s’obté es fa amb pocs fons públics invertits – eficiència. Però és fràgil Sat, 19 May 2012 10:30:59 +0000
miquelduran @susaina les pastes de poma també són boníssimes! I la olor de mar, i els arbres del pati del PRBB. I la fressa dels nens juguen #somrecerca Sat, 19 May 2012 10:32:45 +0000
q5x #somrecerca D’acord amb què cal continuar fortament l’aposta financera en temes de ciència i recerca Sat, 19 May 2012 10:33:26 +0000
q5x #somrecerca Possiblement alguns sectors es recuperaran d’aquesta crisi, però alguns no… diu A Castellà Sat, 19 May 2012 10:34:08 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: el coneixement transformat en tecnologia es pot crear o es pot comprar… Reflexionem-hi. Sat, 19 May 2012 10:34:56 +0000
miquelduran #somrecerca A Castellà: no té sentit debatre sobre recerca bàsica i aplicada, frontera i no frontera… el que cal és BONA recerca // OK!! Sat, 19 May 2012 10:36:06 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: cal que l’empresariat català entengui que cal per al món del coneixement. Semblant a la revolució industrial Sat, 19 May 2012 10:37:26 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: cal que el teixit industrail català aprofiti la possibilitat que té al seu sistema de recerca // Ens en sortirem Sat, 19 May 2012 10:39:29 +0000
q5x #somrecerca la @trinamilan esmenta que cal bones condicions perquè els joves gaudeixin de la recerca. Ja ho dic: PRBB, mar i ciència. Sat, 19 May 2012 10:44:36 +0000
q5x #somrecerca @trinamilan saps que al #parcudg tenim carril bici a Olot i St Feliu Guíxols, bosc, riu… Atractiu. Sat, 19 May 2012 10:45:21 +0000
miquelduran #somrecerca Un país amb un 22% d’atur no ´s un país … A. Castellà / D’acord Sat, 19 May 2012 10:48:45 +0000
q5x #somrecerca Interessant reflexió de l’A Castellà: no dediquem prou talent jove als estudis d’Educació Sat, 19 May 2012 10:51:22 +0000
q5x #somrecerca En L Torner diu que hi ha entiats que s’han dotats d’hàbits adequats per entendre’s amb el món privat. Tema d’actitud doncs Sat, 19 May 2012 10:57:46 +0000
q5x #somrecerca L Torner. la llei de mecenatge actual no està pas malament. Però cal canviar hàbits dels receptors. // Segurament Sat, 19 May 2012 10:58:25 +0000
miquelduran #somrecerca Amb l’ordinador es pot piular molt més ràpid! #alguhohaviadedir Sat, 19 May 2012 10:59:09 +0000
q5x #somrecerca Jordi Camí – està costant que hi hagi confiança en la recerca de Catalunya, i no es vagi a fora. Sat, 19 May 2012 10:59:42 +0000
q5x Ep! gent que em feu un follow a @q5x sóc en @miquelduran fent livetweeting per no spamejar els meus seguidors #somrecerca Sat, 19 May 2012 11:02:00 +0000
q5x #somrecerca En @pepmartorell diu que és un tòpic que la universitat i l’empresa no parlen el meu llenguatge // Totalment d’acord!! Sat, 19 May 2012 11:03:11 +0000
q5x #somrecerca @pepmartorell Esmenta com és difícil respondre ràpidament a les necessitats de les empreses // OK, manca agilitat Sat, 19 May 2012 11:04:12 +0000
q5x #somrecerca Un assitent demana reconèixer i fomentar la comunicació i divulgació de la ciència i recerca. Ostres! I tant!! Endavant! Sat, 19 May 2012 11:07:42 +0000
q5x #somrecerca Perdó… no he sapigut reconèixer en J. Elcacho entre els assistents. Aicò del 2.0 i la distància Girona-Barcelona ho provoca. Sat, 19 May 2012 11:10:05 +0000
q5x En Jordi Camí diu a #somrecerca que no pot haver-hi un centre de receca bo sense esructura comunicativa de qualitat Sat, 19 May 2012 11:12:40 +0000
q5x #somrecerca Jordi camí: es fan jornades de portes obertes, fires científiques, anem a les escoles, donem premis…els científics no tant Sat, 19 May 2012 11:15:27 +0000
miquelduran En Jordi Camí esmenta exemples de comunicació de ciència al PRBB: Estic content de poder dir que la #univgirona #parcudg també #somrecerca Sat, 19 May 2012 11:16:50 +0000
q5x #somrecerca Jordi Camí: molt d’acord!!! Comunicar el que es fa no és pas cap divertimento, és una responsabilitat social i imperatiu moral Sat, 19 May 2012 11:18:02 +0000
q5x #somrecerca L’@enriccanela exposa que els científics tenen problemes per comunicar bé. OK, però s’està milorant molt! Hi treballem! Sat, 19 May 2012 11:19:46 +0000
miquelduran #somrecerca @enriccanela: recerca bona sí; llavors, n’hi ha d’aplicada i n’hi ha d’aplicable en el futur Sat, 19 May 2012 11:20:28 +0000
miquelduran Amb la @trinamilan parlem a vegades del concepte d’#internació – També val per a la ciència #somrecerca Sat, 19 May 2012 11:22:08 +0000
miquelduran RT @mferres: Amb el #TEDxUdG és el que vam intentar fer: divulgació de la ciència d’alt nivell @enriccanela @pepmartorell #somrecerca Sat, 19 May 2012 11:23:01 +0000
q5x #somrecerca #enriccanela esmenta com hi ha gent de talent entre els joves. Hi afegeixo: cal cuidar la gent amb una mica menys de talent Sat, 19 May 2012 11:24:42 +0000
q5x #somrecerca L’Antoni Cstellà proposa dotar les univesritats de mecanismes d’agilitat semblants als que tenen els centres de recerca Sat, 19 May 2012 11:29:01 +0000
q5x #somrecerca L’Antoni cstellà parla de la futur aconvocatòria de màstesr d’excel.lència (de sistema, singular, internacional) Sat, 19 May 2012 11:29:31 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: la missió d’una empresa és innovar! // (i guanyar diners és clar) Sat, 19 May 2012 11:37:57 +0000
q5x #somrecerca A Castellà: només el 8% dels docors d’incorporen al circuit econòmic! Sat, 19 May 2012 11:39:04 +0000
miquelduran #somrecerca Pregunto pel tema de la comunicació de la recerca envers les empreses que han d’innovar. Sat, 19 May 2012 11:44:21 +0000
miquelduran #somrecerca També exposo la improtància d¡acreçar-se als joves, de tenir encomte el talent més enllà dels supercracs! Sat, 19 May 2012 11:44:58 +0000
q5x En JOrdi Camí esmenta la importància de tractar adequadament el professorat de secundària #somrecerca Sat, 19 May 2012 11:45:19 +0000
q5x La @merres a #somrecerca exposa la seva preocupació per la recerca en català. És ciència la ciència n català? Sat, 19 May 2012 11:45:46 +0000
q5x #somrecerca En @pepmartorell reconeix que hi ha un problem aamb el reoneixement de la Catalanística Sat, 19 May 2012 11:47:05 +0000
miquelduran Ja al metro acabat #somrecerca. Esperaré regional a Girona. Xixo-xano Sat, 19 May 2012 12:18:21 +0000
miquelduran Gràcies #somrecerca @recercat @marcvizcaino Per haver-m’hi convidat Sat, 19 May 2012 12:43:00 +0000
miquelduran RT @recercat: Gràcies també! @mferres @francesccanosa @susaina @enriccanela @JoanGilOliveras @xtomas @JoaquimElcacho @trinamilan #somrecerca Sat, 19 May 2012 12:49:09 +0000
miquelduran Després del #somrecerca i intervencions de @joaquimelcacho, @trinamilan i la taula, veig necessitat de Comunicació Social 2.0 de la Ciència Sat, 19 May 2012 12:55:16 +0000

Per cert… les estadístiques dels tweets #SomRecerca:

recercat 69
mferres 46
q5x 44
miquelduran 23
llfeliu 22
trinamilan 19
jordibarcia 18
francesccanosa 16
susaina 15
cronopabs 12
ToloMoya 12
DiariGran 11
annaguillaumet 8
marcvizcarro 8
pepmartorell 8
xavierlasauca 6
xtomas 6

(o sigui, que vaig ser el principal piulador, si s’acumula @miquelduran i @q5x, amb la Meius de prop). He de dir, però, que jugava amb avantatge: ho feia des del portàtil. I és que, encara, és molt més ràpid escriure en teclat que no pas en un mòbil. I potser el fet que jo fos dels pocs investigadors em permetia comentar millor el que s’anava dient.

Aquest vespre el #mecatlleo ha fet una experiència pilot: aprofitant que és Temps de Flors (l’exposició floral s’acaba demà) i que és el Dia Internacional dels Museus, el mercat ha obert parcialment les seves parades fins la nit, i a més s’hi ha aprofitat per fer-hi una desfilada i proporcionar tota mena de tastets.

Crec que la gent ha respost molt bé, ja que hi havia dificulats per circular pel mercat. Nosaltres hem aprofitat per fer tastes de formatges, de fruita, de peix i de fruita seca, perquè en alguns llocs la demanda era molt alta.

M’ha recordat una mica el Mercado de San Miguel o el de San Antón, de Madrid, o els mateixos mercats i bars del País Basc. Però és només un dia, i tal com diu el president del #mercatlleo, en @josepcampmajo, cal pensar bé en com tornar-hi, avaluar la seva vialibitat i sostenibilitat, etc.

En tot cas, em sembla una oportunitat excel.lent de promoció del Mercat del Lleó (“La Plaça”, en argot purament gironí) i per això he volgut respondre personalment a aquesta inciativa. Felicitats doncs a en @josepcampmajo, a la @tinabellapart, a en @tvallori i d’altres comerciants que s’hi han engrescat. I a les parades on compro de forma regular i que s’hi han sumat.

Ah! veníem d’una visita guiada especial amb la @rosaduran pel barri vell i l’exposició de flors de Girona.

A la foto, tastets de fruita seca. A l’altra, pinxos de fruita.

Perquè els mercats són vida.

Al Times Higher Education hi ha un article interessant titulat ‘Univer-cities’ told to learn some home truths on es remarca un cert retorn de les unversitats britàniques que no són a Londres a una missió de suport al seu entorn més local. En un debat que va tenir lloc a finals d’abril, s’hi va dir que

The Tony Rich Lecture and Debate, held at the University of London by the Association of Heads of University Administration on 26 April, heard that just 4 per cent of institutions consider their locality to be a mission priority, with almost a third not seeing any geographical area as part of their mission.

John Hogan, registrar at Newcastle University, said that his institution went “hand in glove” with the local city, and that more institutions should consider themselves a “univer-city”

Taking the example of Imperial College London, he said: “Imperial is a fantastic institution, but if it closed, would London notice? Probably not. “But if Newcastle closed, or Northumbria, Durham, Teesside or Sunderland [universities] closed, it would be a catastrophe for the local and the bigger region, because there’s not a lot else going on in the North East.”

Meanwhile, David Allen, registrar of the University of Exeter, said that for a time universities had lost touch with their communities, but recently they had started to re-engage in “powerful and beneficial ways”.

Però els comentaris a aquest article del THE són de top tipus. Alguns qüestionen que una universitat aporti gaire res més que una gran empresa. De fet, alguns comentaris afirmen que una unviersitat distorsiona una societat. Però el que em fa més gràcia és aquest:

Is it healthy for universities to be full of academics. I suspect it gives a skewed outlook on society similar to a church. Which strangely enough is where universities were born.

Més enllà de la comparació amb l’Església, sí que és veritat que una ciutat que té una universitat passa a ser perturbada en una certa direcció. El que importa és que sigui en la direcció correcta: en la de la crítica del coneixement, en la seva creació, en la innovació, etc.

En tot cas, una entrada rellevant del THE i un debat britànic que potser és aplicable a Catalunya. Perquè Barcelona hi juga un paper semblant al de Londres a Gran Bretanya, oi?

Aquest vespre he anat a l’acte de graduació de la 27a edició del Màster MBA de la UDG (@udgmba, Master in Business Innovation and Technology Management) convidat pel seu director Rudi de Castro (@rudi_dkas). A part de l’interès que té ser a un acte d’aquestes característiques, també he pogut seguir la xerrada d’en Francesc Grau (@fgrau) titulada “Twitter en una hora”. En Francesc, que ahir va participar en l’sprint-tweet del #tedxudg, avui ens ha donat una lliçó sobre l’ús de twitter. Tenint com a inspiració el seu llibre Twitter en una setmana, ens ha proporiconat alguns elements de reflexió lligats a twitter. En particular, m’ha agradat, i hi coincideixo, en la seva apreciació de twitter com el darrer (o un dels darrers) espais de llibertat d’expressió a Internet.

Durant l’acte d’un ahora (de pagès) he fet vàries piulades, que recullo aquí (per odre temporal invers)

Ressonancers a twitter resonancers.com /cc @mferres un concepte après de @FGrau ahir

#tw1hora en @FGrau defensa a #udgmba un timeline amb info variada

Nou concepte après amb @FGrau a #udgmba Ahir al #tedxudg vaig ser Resonancer !

En @FGrau a #udgmba: twitter – superpoder de l’habitant glocal

El món real i el digital esdevenen híbrids /by @FGrau a #udgmba

En @FGrau a #udgmba parla de Relacions Augmentades, a la xarxa. O sigui alter ego digital, teputació digital

Twitter és l’única xarxa social que permet separar informació de relació @FGrau a #udgmba

#udgmba en @FGrau sempre amb idees clau: fa tant poc que tenim twitter…

Sentint en @FGrau a la #fundacioudgid – Twitter en una hora. I agraït per ser ahir al #tedxudg

I via @univgirona hi ha també…

Al #udgmba graduació amb vr @garciagil i director màster @rudi_dKas flic.kr/p/bWecAN

El vr @garciagil entrega diplomes a #udgmba flic.kr/p/bWg5W5

En definitiva, alguns nous conceptes:

• El ressonancer
• El de relacions augmentades
• El d’hibridació entre món real i món digital
• El de timeline amb informació de caire variat (per què no parlar de què es menja, o d’on es va en bici?)
• El de separació (a twitter) entre informació i relació (following/followed)

Gràcies al Màster UdGMBA i a en @fgrau per aquest acte!

A la foto: la directora del departament, el VR @garcial i el coordinador del màster @rudi_dkas

Ja ho tenim tot preparat per al #TEDxUdG que es farà aquesta tarda (link UdG, link TED.com) al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ja tenim les 11 xerrades d’investigadors de la nostra Universitat. Ja tenim els focus, les càmeres, les lletres 3D del logo, les samarrates, els identificadors… I tenim les ganes de mostrar la UdG a la comunitat universitària, als assistents presencials i a qui segueixi per streaming aquest esdeveniment.

Però a part de les onze xerrades, com en qualsevol TEDx, s’hi passen dos videos escollits entre el repertori ample que hi ha disponible al web de TED.com.

Per al TEDxUdG n’hem escollit dos que ens han semblat escaients al que volem que sigui aquest TEDx:

El de dades obertes d’en Tim Berners-Lee, perquè la informació ha de fluir, la societat ha conèixer les dades que l’afecten, ha de saber quins són els fets i ha de poder tractar-les adequadament. Perquè les institucions públiques han de ser més transparents, han de poder proporcionar informació a la gent. A més, també cal investigar i innovar en la utilització d’aquestes dades obertes. Perquè poden abastar una gran quantitat de bits, o perquè cal fer-ne estadístiques i digerir-les, tot sabent treure’n el fruit adequat.

El de fotografia impossible de l’Eric Johansson, perquè sap captar idees, és una mostra de com generar una imatge que representi una idea, i d’on de fet n’apareixen més idees. Perquè certament la ciència i la raó són el fonament de la Natura i del món físic, però també cal un flux de conceptes, d’idees i d’imaginació que són els que fan de la Natura un espai habitable, i són els que fan d’aquest món un lloc social i un entorn sostenible.

Tim Berners-Lee: The year open data went worldwide (link)

At TED2009, Tim Berners-Lee called for “raw data now” — for governments, scientists and institutions to make their data openly available on the web. At TED University in 2010, he shows a few of the interesting results when the data gets linked up.

Tim Berners-Lee invented the World Wide Web. He leads the World Wide Web Consortium, overseeing the Web’s standards and development

Erik Johansson: Impossible photography (link)

Erik Johansson creates realistic photos of impossible scenes — capturing ideas, not moments. In this witty how-to, the Photoshop wizard describes the principles he uses to make these fantastical scenarios come to life, while keeping them visually plausible.

Photographer Erik Johannson creates impossible but photorealistic images that capture an idea, not a moment.

Demà a la tarda tindrà lloc a l’Auditori Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG el TEDxUdG, un event relacionat amb les xerrades de TED, organitzat per la pròpia UdG i que jo mateix he impulsat activament en demanar la llicència (web al TED.com, web a UdG.edu)

L’esdeveniment de demà és un TEDx dels anomenats universitaris, que tenen un caire una mica més acadèmic i més relacionat amb l’educació superior que els TEDx normals. De fet, als USA el 40% dels TEDx són de tipus universitari, però en el nostre entorn la majoria són muntats per organitzacions relacionades amb l’empreneduria, innovació, màrketing i comunicació.

La UdG és doncs la primera universitat espanyola pública presencial que organitza un TEDx (la Univ.Internacional Menéndez Pelayo i algunes privades ja n’han fet). Crec que és una oportunitat molt bona perquè alguns dels nostres millors professors-investigadores mostrin el que fan, el que volen fer, i sobretot, el perquè fan el que fan i volen fer el que volen fer. El perquè el que fan és útil socialment.

Hem escollit el lema “Swell people and ideas. Enhanced university” per mostrar que la universitat la formen, abans que res, persones que tenen idees. A més, volem fer palès que la universitat ha canviat, i sempre es reinventa encara que sembli que no canvia. L’educació superior és un tresor (igual que tota l’educació) que totes les societats tenen. En aquests moments complexos, el paper de la Universitat és més important que mai, ja que és un referent social i un far que ajuda a moure’s per les convulses aigües de l’actualitat.

La UdG té un projecte pensat per als propers anys: el Projecte 2020, el Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua. La UdG té molts de grups de recerca que, amb una tasca a vegades silenciosa i poc agraïda, arrosseguen el carro del coneixement i de la formació superior. El TEDxUdG és una oportunitat per conèixer persones i idees de la Universitat de Giron en un llenguatge planer, d’una forma comprensible i sense perdre rigor intel.lectual.

La selecció de ponents ha estat difícil, perquè a UdG compta amb moltes persones que la potencien. Igual que ha estat molt difícil confeccionar la llista d’assistents presencials, limitada a 100 per imperatiu de la llicència TEDx (esperem que en poguem fer una segona edició, que no té aquesta limitació).

Però el TEDxUdG serà retransmés en streaming, amb un esforç de realització audiovisual compatible amb una política d’austeritat pressupostària. I cada xerrada serà gravada en video i inclosa al conjunt de xerrades del web general del TED. Esperem que això contribueixi a la projecció internacional de la UdG.

Muntar el TEDxUdG no ha estat fàcil, però l’equip organitzador (el “core team”) ha treballant de valent i amb molt d’entusiasme. Fer el TEDxUdG és també impulsar el concepte d’Universitat 2.0. Perquè demà els assistents i els que vegin la retransmissió en directe seria bo que fessin servir les xarxes socials per anar comentant les xerrades dels ponents. Dir el que està bé, i també criticar constructivament el que no està tant bé. Perquè la crítica forma part consustancial de la Universitat.

He d’agrair la feina del “core team” en general, i el lideratge de la Meius Ferrès (@mferres) en particular, que sap coordinar un equip engrescat. Estem contents de la resposta, i dins de la humiltat ens sembla que el TEDxUdG pot ser una jornada molt interessant.

Estem fent servir el hashtag #tedxudg per a les piulades a twitter, i a les xarxes socials només cal buscar-hi “tedxudg”. A partir d’ara anirem coneixent millor els ponents i el que ens han explicat.

El TEDxUdG és un esdeveniment bilingüe, i per això algunes xerrades són en català i d’altres en anglès. I en tot cas, el lema és clar: Swell people and ideas. Enhanced University.

Fa pocs dies vaig fer un post titulat La Universitat no és només per desenvolupar habilitats on reflexionava sobre com les universitats poden jugar un paper rellevant davant de la caducitat ràpida de les habilitats que avui en dia s’ensenyen. Relacionat amb aquesta idea, l’Inside Higher Education va publicar l’article A New “Elite University” Gets $25 Million in Seed Funding on comentava el Minerva Project, on s’hi poden cursar estudis desprovistos de tota mena d’assignatures “maries” i “introductòries”:

the university won’t ask students to pay tuition for anything that you can learn elsewhere. “You’ll never find a foreign language class. You’ll never find an introductory class” at the university, he told me in a phone interview today. What you will find is an academically rigorous liberal arts education, more akin to graduate school perhaps or to, according to Nelson, a bygone era when a university education meant you were required to take a bunch of core classes and where you gained critical thinking skills — and the social certitude, perhaps — to be able to speak smartly or argue intelligently on any topic.

Sembla que aquesta universitat vol ser encara més elitista que les de la Ivy League, intenant que només hi entrin les persones més capacitades intel.lectualment. La docència serà fonamentalment a distància, però amb uns professors de primer nivell. La matrícula pot costar uns 20.000 USD per any, res de l’altre món comparat amb les universitats privades americanes.

Massive online courses have surged in popularity, but Nelson says here too The Minerva Project experience will be different. The focus, he argues will be on “quality teaching,” and to that end the university hopes to lure professors to it by offering a “Minerva Prize,” a cash prize for the best teaching professors in the world. I pressed him about how he’ll lure “the best” to an online, for-profit university, to which he pointed to the abundance of unemployed PhDs who’d be willing to jump at the chance.

No acabo de veure el per què d’aquesta iniciativa, però en tot cas serveix per introduir una reflexió: cal universitats, escoles o institucions per a la gent més capacitada? Hi ha persones que creuen que els cursos introductoris repeteixen conceptes de secundària, encara que serveixin per anivellar.

No és un tema fàcil, però sembla que el Minerva Project ja té inversors. I en tot cas, la docència virtual hi juga un paper rellevant. Això vol dir alguna cosa.

Slashdot publica una entrada sobre una primera xarxa quàntica universal, citant un article ExtremeTech anomenat també The first universal quantum network. De fet es tracta d’un comentari a un article de Nature: An elementary quantum network of single atoms in optical cavities. Segons Slashdot,

German scientists at the Max Planck Institute of Quantum Optics have created the first ‘universal quantum network’ that could be feasibly scaled up to become a quantum internet. So far their quantum network only spans two labs spaced 21 meters apart, but the scientists stress that longer distances and multiple nodes are possible. The network’s construction is ingenious: Each node is represented by a single rubidium atom, trapped inside a reflective optical cavity. These atoms communicate with each other by emitting a single photon over an optical fiber. Each atom is a quantum bit — a qubit — and the polarization of the photon emitted carries the quantum state of the qubit. The receiving qubit absorbs the photon and takes on the quantum state of the transmitter. Voila: A network of qubits that can send, receive, and store quantum information. In another, probably more exciting test, the emitted photons were actually used to entangle the rubidium.

L’equip investigador, l’Institut d’Òptica Quàntica Max Planck prop de Munich, ha aconseguit enviar un fotó entre dos àtoms de Rubidi separats per uns 60 metres de cable, encapsulats en una cavitat òptica. El que és interessant és que aquest fotó correspon a un qubit, és a dir, porta una informació que no és ni zero ni un, sinó tots dos a l’hora (amb un percentatge de cadascun). A més, han aconseguit que receptor i emissor passin a estar entrellaçats, obrint la porta a l’ordinador fantàstic, ja que quan dues partícules estan entrellaçades, actuar sobre una fa que l’altra quedi instantàniament afectada (no pas a la velocitat de la llum, sinó instantàniament). En el fons, es tractaria d’un “Cloud Quantum Computer” – un ordinador quàntic en xarxa. En altres paraules, xarxa quàntica universal, o senzillament la Internet Quàntica.

Sembla que hi ha molts d’obstacles perquè aquesta xarxa quàntica sigui eficient. De fet, de 1000 fotos enviats per l’emissor només algun és realment capturat pel receptor. Els principals problemes són d’enginyeria, més que no pas de ciència, ja que la teoria està força ben definida.

L’article de Nature és complicat però em sembla entendre-hi que és possible transmetre el qubit que es vulgui codificant-lo en el fotó. Cal recordar, però, que els fotons van, per definició a una velocitat màxima que és la velocitat de la llum.

He vist a slashdot un servei de números aleatoris obtinguts a partir d’un fenomen quàntic:

What the world needs is more truly random sources of numbers. Researchers from Australian National University have found a brilliant way to make one: ‘We do this by splitting a beam of light into two beams and then measuring the power in each beam. Because light is quantised, the light intensity in each beam fluctuates about the mean. Those fluctuations, due ultimately to the quantum vacuum, can be converted into a source of random numbers. Every number is randomly generated in real time and cannot be predicted beforehand.’ So if you need some really random numbers, just use their generator service.”

Els comentaris a l’entrada de Slashdot són divertits, i en particular aquesta cita: “La generació de números aleatoris és massa important per deixar-la a la sort“

The generation of random numbers is too important to be left to chance.
- Robert R. Coveyou, Oak Ridge National Laboratory

Seriosament, ja hi ha generadors de números quàntics comercials, que es fan servir sobretot per a criptografia quàntica. No sé si aquest servei és real o fictici, però té gràcia. Segons el web de l’Australian National University que proporciona aquest novedós servei,

This website offers true random numbers to anyone on the internet. The random numbers are generated in real-time in our lab by measuring the quantum fluctuations of the vacuum. The vacuum is described very differently in the quantum mechanical context than in the classical context. Traditionally, a vacuum is considered as a space that is empty of matter or photons. Quantum mechanically, however, that same space resembles a sea of virtual particles appearing and disappearing all the time. This results in the fact that the vacuum does not possess a zero-point energy, and consequently the electo-magnetic field describing this vacuum possesses random fluctuations in phase and amplitude at all frequencies. By carefully measuring these fluctuations, we are able to generate ultra-high bandwidth random numbers.

This website allows everybody to download our quantum random numbers, assess in real time the quality of the numbers generated and learn more about the physics behind it.

La visualització dels nombres aleatoris quàntics és força bonica. Per exemple, l’anomenada “Matrix”, que és dinàmica.

Avui un tweet de @yoriento ha avisat d’un interessant post titulat Gobierno 2.0: ¿realidad o ficción? de @aroap que fa referència a les Prediccions 2012 sobre Administració i xarxes socials que a finals d’anys va sortir, i on vaig tenir-hi l’oportunitat de participar (el blog misapisportuscookies és ben interessant!). Diu l’autora sobre els 100 primers dies de l’any (que no pas del Govern de Madrid):

Pasados los primeros 100 días del año es hora de hacer balance no del Gobierno (que daría para un debate largo y farragoso), sino del uso que la Administración Pública ha hecho de la web social en lo que llevamos de 2012. Para ello, he tomado como referencia las predicciones para 2012 sobre la relación de la Administración Pública y las redes sociales, publicadas en el blog de la Generalitat de Catalunya el pasado diciembre.

M’agrada que @aroap hagi recollit les prediccions més destacades que vam fer pel desembre:

• @Kedume 2012 será el año de la consolidación de la Administración en la Red y para seguir adelante con proyectos de Open Data. Habrá que estar atentos a programas en movilidad (…) será interesante ver el uso de las redes que pueden hacer los profesionales de la Administración”.
• @FrancescaBcn La Administración empieza a entender que se debe acercar a los espacios donde la ciudadanía se comunica. La apertura de datos y la promoción de espacios de conversación y colaboración con la ciudadanía serán claves
• @miquelduran Se hará un uso más inteligente de las rede sociales como canal de reclamaciones y para recibir las opiniones de los administrados. Se verá un progreso en las herramientas de monitorización
• @Fgrau Será el año de los recursos propios para instaurar y ejecutar estrategias de información y relación digital con los ciudadanos
• @antonigr Aplicaciones a partir de datos públicos, adaptación a móvil y tabletas de las webs de Ayuntamientos, evolución de smart cities a smart citizens, plataformas para la participación ciudadana
• @maripuchi Los trabajadores de las administraciones aprenderán a utilizar las herramientas de la web social con fines corporativos (…) otras administraciones crearán sus guías de uso y estilo en redes sociales
• @xtomas Las aplicaciones, la geolocalización y las nuevas herramientas de gestión de quejas 2.0 son los principales ejes de la e-Administración y, sobre todo, la social-administración
• @lusufr Se antoja clave para este año la incorporación de empleados públicos a las redes sociales para desarrollar fórmulas de gestión tan imaginativas como eficientes y lograr una interacción más sincera, útil y cercana con los ciudadanos

Segons aquest post, el País Basc i Catalunya són comunitats autònomes 2.0; ara bé, en general, amb les honores i lògiques excepcions, Espanya és un estat on hi ha molts ciutadans 2.0 però on no hi ha una administració 2.0. Perquè

Para lograr una verdadera e-Administración es necesario virar a una cultura 2.0 empezando desde abajo, formando a los funcionarios (que recordemos, no nativos digitales) en la utilización de estas herramientas y estableciendo guías de estilo como las que han promovido algunas Comunidades Autónomas, para lograr dos de los principales fines del Open Government: la transparencia y la consulta ciudadana llevada al ámbito digital

També es donen exemples de comptes en xarxes socials inoperants – igualment es proporcionen bons exemples d’utilització de xarxes socials en benefici dels administrats. Paga la pena llegir aquesta entrada i reflexionar-hi.

En definitiva: que ser una societat 2.0 implica una actitud, i que aquesta actitud potser no pot venir tota sola, sinó que s’ha de fomentar.

Gràcies, @aroap

He vist a El País un reportatge titulat Un estudio refuta que las palomas tengan sensores magnéticos para orientarse que fa referència a l’article de Nature Clusters of iron-rich cells in the upper beak of pigeons are macrophages not magnetosensitive neurons. Fa temps que tinc ganes d’aprofondir una mica en aquest tema, ja que a vegades fins i tot parlen d’efectes mecanoquàntics lligats a molècules biradicalàries, i tinc una mica la impressio que (i mai millor dit…) es fan volar coloms amb el misteri de l’orientació d’aquestes aus.

Segons El País,

Los autores de este trabajo reconocen que no pueden excluir la posibilidad de que un pequeño número de magnetoreceptores residan en una localización desconocida del pico de las palomas. Pero ellos no han encontrado prueba alguna que apoye la existencia de un sistema sensor magnético subepidérmico formado por dentritas (terminales de las neuronas) en los lugares donde se suponía que estaban. Tal vez, sugieren, si las aves tienen esas enigmáticas células sensoriales de campo magnético, pueden residir en el epitelio olfatorio, “una estructura”, recuerdan, “que se ha relacionado en la magnetorecepción en las truchas arcoiris”.

I llegint l’abstract de Nature hi veig que

Our conclusion that these cells are macrophages and not magnetosensitive neurons is supported by immunohistological studies showing co-localization with the antigen-presenting molecule major histocompatibility complex class II. Our work necessitates a renewed search for the true magnetite-dependent magnetoreceptor in birds.

És a dir, que no nega res, sinó que cal seguir investigant.

Quan tingui temps m’hi miraré més, sobretot en l’apartat de navegació per la interacció del camp magnètic terrestres amb els camps magnètics instantanis de molècules radicalàries.

He vist dos posts relacionats amb l’aprenentage dels estudiants que em semblen ben interessants. El primer fa referència a la formació en l’aprenentage dels estudiants preuniversitaris: Should High School Students Be Required to Take Online Classes?

More than a million K-12 students take online classes, studying everything from Chinese to AP English. Now, Virginia students will be required to complete at least one virtual course.

Els estudiants de High School de Virginia hauran de fer (encara no se sap pas com) una assignatura no presencial, si es volen graduar de forma estàndard o amb honors, ja que el governador d’aquest estat ha signat ja un decret perquè sigui així. De totes formes, no tindrà efecte fins que entri a 9è gru (3r ESO equivalent) la promoció de 2013-14. Segons el Washington Post, Florida i Idaho ja demanen una cosa com aquesta.

El problema és que l’estat de Virginia no té previst posar-hi diners… així que potser aquesta assignatura es convertirà en una “Maria”…

But nobody has specified how virtual classes will contribute toward that goal. The law also doesn’t give any guidance on which online course providers are eligible, and the state doesn’t intend to provide school districts a dime to help them implement the requirement. That could cause already cash-strapped districts to strike deals with lower-cost, less-reputable online course operators.

Sembla que a Colorado ha fracassat una iniciativa de Centres de Secundària Virtuals:

Colorado, for example, spent $100 million on virtual high schools last year even though half of students end up quitting and going back traditional schools because the quality of education was so low.

I un problema afegit és el de no tenir una forma d’avaluació senzilla que dificulti copiar i fer trampes.

Per una altra part, al gran blog GOOD Education s’hi parla sobre una certa revolució: eliminar els horaris de classe (una cosa que per aquí també se’n parla, especialment en escoles petites): Why It’s Time to Eliminate Class Schedules

If students spent their time producing authentic projects instead of driving toward test scores, it would provide tangible measurement of what they can do, and the tug-of-war over the meaning of grades would end. But as long as we keep the current way classes are scheduled, we will continue claiming that we just don’t have time for learning.

A aquest post de GOOD s’hi fan preguntes interessants, fins i tot agosarades:

What if we removed the passive course-to-course drudgery of the school day? What if there was no schedule? What if students were left with a list of coyly worded benchmarks targeted at creating quality humans, and we just waited to see what they could do? What if teachers were seen as mentors for projects designed to help students meet those benchmarks? What if the students initiated these projects and the teachers spent their time recording TED-style talks that would serve as inspiration and help students generate benchmark-related ideas?

I aquesta frase és una mica colpidora

If you’re a parent, I hope you’ll ask why your high school student just got credit for organizing her binder in government class instead of meeting foreign language and government benchmarks by designing a website that can educate immigrants about the constitution.

Perquè també cal treballar per al quart món: el tercer món de casa nostra.

Avui he fet la xerrada Els quasicristalls. De jocs de mans a Premi Nobel a l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. Aquesta és la tercera vegada que hi participo, i la veritat és que com els altres dos cops, ha estat una experiència molt agradable per la receptivitat de les persones assistents i per l’acollida dels organitzadors.

Ha estat un bon exercici durant els dies de tranquil.litat de Setmana Santa d’entendre una mica què són els quasicristalls, què són els Mosaics de Penrose aperiòdics, l’art islàmic, la raó àuria, la història del Premi Nobel de Química 2011, i el més difícil: entendre la connexió entre els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath i els mosaics de Penrose aperiòdics basats en rombs. Això serà motiu d’una altra entrada al blog, ja que per explicar l’article de De Bruijn A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory cal una mica d’espai i tranquil.litat.

Per il.lustrar la connexió entre quasicristalls i matemàgia he fet un parell de jocs de mans. Al principi, el de separació de parells de cartes vermelles-negres (Primer Principi de Gilbreath), on he tret 4 persones a l’escenari (a la foto). Al final he fet per primer cop el joc de famílies de 4 pals, amb cartes Jumbo espanyoles. Tots dos han sortit bé. L’anècdota ha estat que, en tots dos casos, i malgrat demanar explícitament un dels participants al joc que em diguéssin un número entre 10 i 20, m’han dit “9″ al primer joc, i “8″ al segon. Els nervis fan estralls!

La presentació que he fet servir està penjada a Slideshare:

En aquesta conferència he fet per primer la connexió del meu nou mòbil i de l’Ipad directes al connector VGA del projector de la sala. En particular, amb l’IPad he fet servir l’aplicació Penultimate per guixar al cim d’un diagrama de Penrose en blanc, per mostrar els camis de les tessel.les i veure com es compleix el teorme de De Bruijn i la seva connexió amb els jocs de mans basats en el Principi de Gilbreath.

He aprofitat que els diagrames de Penrose comporten pentàgons per parlar de la raó àuria, i per mostrar com a les cases de l’onyar de Girona s’hi troben fàcilment exemples de rectangles auris. També he mostrat una foto, feta just abans de la xerrada, d’un edifici de Girona ple de pentàgons irregulars que tessel.len part d’una façana.

La foto que il.lustra el principi d’aquest post l’ha feta i piulada en @jordipoater a http://twitter.com/jordipoater/status/189740524243132416.

Foto amb els organitzadors:

Per a aquesta xerrada he anat reunint força documentació. Aquí la relaciono:

• The quasicrystal that fell to Earth / Quasicristalls a meteorits http://arstechnica.com/science/news/2012/01/the-quasicrystal-that-fell-to-earth.ars
• Penrose Tiles Talk Across Miles – http://www.ams.org/samplings/feature-column/fcarc-penrose
• A Wolfram Alpha: http://www.wolframalpha.com/input/?i=penrose+tiling
• Make: Penrose Tile Floors http://blog.makezine.com/2011/01/21/penrose-tile-floors/
• El universo matemático de los cuasicristales: el vídeo http://es.globedia.com/universo-matematico-cuasicristales-video (xerrada)
• Phi Matrix, per mirar la natura mab rectangles auris: http://www.phimatrix.com/
• Conferencia Amazing: El universo matemático de los cuasicristales http://eliatron.blogspot.com.es/2011/10/conferencia-amazing-el-universo.html
• Mathematical Recreations: Easter Is a Quasicrystal; March 2001; Scientific American Magazine; by Ian Stewart; The divine mathematics of a holiday
• Quasimodal; August 1995; Scientific American Magazine; by Madhusree
• Wikipedia penrose tiling: http://en.wikipedia.org/wiki/Penrose_tiling
• La teselación de Penrose en el Storey Hall http://ztfnews.wordpress.com/2011/04/21/storey-hall/
• Arte islámico y cuasicristales http://www.experientiadocet.com/2011/10/arte-islamico-y-cuasicristales.html
• Quasicrystal generator: http://condellpark.com/kd/quasig.htm
• Cut Penrose Tiles Quickly http://www.cutoutfoldup.com/202-cut-penrose-tiles-quickly.php
• Bob – Penrose Tiling Generator and Explorer http://stephencollins.net/penrose/
• A Riffle Shuffle Card Trick and its relation to quasicrystal theory (N.G. De Bruijn)
• Algebraic theory of Penrose’s non-periodic tilings of the plane (NG De Bruijn) Mathematics proceedings a.84 http://www.stephencollins.net/Penrose/pdfs/Penrose.pdf
• Gamezpuzzles (comercial) The Pentagon Universe http://www.gamepuzzles.com/pentuniv.htm
• 3DPenrose – Quasicrystal generator – http://3dpenrose.blogspot.com.es/ Per Miguel Paños – Programa via web interessant, deflació.
• Quasi.c http://www.physics.emory.edu/~weeks/software/quasic.html cal compilar, linux
• Quasicrystals and Geometry, Marjorie Senechal, isbn 9780521575416. força planes a Google Books

Fa un any vaig fer una entrada sobre un nou rànking universitari, el de reputació del Times Higher Education. Fa pocs dies ha sortit la seva segona edició, que ha comptat amb un bon increment de respostes, ja que les dades s’obtenen a partir d’un qüestionari. En definitiva, no és una classificació sobre la qualitat real de les universitats, sinó sobre la percepció que se’n té – gairebé millor, perquè el que importa és el que l’altra gent pensi sobre una universitat, ja que això impacta sobre els òrgans finançadors, sobre la pressió de la societat, sobre els votants a les eleccions…

In just two cycles of the invitation-only survey, almost 31,000 individual academics from 149 countries have engaged with the exercise – providing a rich insight into the reputations of institutions around the world. This year’s table of the top universities by reputation is based on a record sample of 17,554 detailed responses, up 31 per cent on last year.

Veig que França hi veu dues universitats més respecte de l’any passat. Per exemple, la Universitat Pierre et Marie Curie, amb qui la UdG coordina els seus esforços en el PRES Pirineus Mediterrània, i també al CEI Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua.

Segueixo dient que la posició de cada universitat deu dependre segurament del conjunt de persones seleccionades per passar les enquestes.

La classificació l’encapçala Harvard, seguida del MIT, Cambridge, Stanfort, Berkeley i Oxford. Veig que la meva segona alma mater (Berkeley) segueix molt ben classificada. Espero que les retallades que pateix amb reduccions pressupostàries del govern de l’estat de Califòrinia no l’afectin gaire.

Es pot trobar bona informació d’aquest nou rànking a una llarga entrada de l’excel.lent blog Más que universidad – Gestión y finanzas universitarias (em va agradar que li poséssin també el nom internet “edunomia”). Recomano llegir altres entrades relacionades que hi ha.

L’Enric Canela també ho ha comentat a Haurem de fer feina per millorar la nostra reputació, i el blog Apréndelo també ho esmenta a España no aprueba en reputación universitaria.

Crec que tenir bona reputació universitària també implica una qüestió de branding. Amb la dualitat Catalunya-Barcelona potser s’hi perd una mica (m’agrada aquesta dualitat, però és veritat que es podria estar millor si hi hagués una marca més clara). A més, si tot Catalunya es presentés com a única universitat potser també es milloraria, però això demanaria molts d’anys. Les universitats que encapçalen el rànking són antigues i, sobretot, fan molt bona recerca i atrauen els millors estudiants de postgrau, i en alguns casos també els millors de grau.

La imatge surt al web de Harvard avui mateix: http://www.harvard.edu/sites/default/files/home_features/Running_522.jpg