Fa pocs dies comentava el post de la Universitat de Sheffield a Adaptant newsletters a tablets: cal fer-ho?. Ara veig que Mashable també toca aquest tema a un post titulat Why Tablet Publishing Is Poised to Revolutionize Higher Education on es proposa fer un esforç en utilitzar de forma positiva els dispositius mòbils (tablets) i les publicacions digitals interactives a la Universitat.

[...] digital textbooks include a number of interactive features. They are not limited to static pictures, but can integrate video, audio, animation, interactive simulations and even 360-degree rotations and panoramas. In addition, universities have the ability to create custom, institutionally branded viewers with unique displays and navigation options.

Studies show that interactive content can boost learning retention. Students prefer to learn by doing, versus seeing or reading. When they interact with videos, charts, and graphs, they retain more information.

Més enllà de la docència, els tablets també permeten comunicar millor:

Sleek, lightweight tablets afford opportunities for higher education institutions to deliver engaging, interactive content not only to students, but also to educators, administrators and alumni. Campuses already use digital publishing for communications efforts, student recruitment, course content and the publication of scholarly research.

Many top universities are discovering that digital publishing can reimagine alumni newsletters and campus magazines — often with less reliance on outside publishers or vendors. For instance, Clemson World, Clemson University’s official alumni magazine, is now available on the iPad. Written and designed exclusively for tablet readers, the publication includes multimedia content such as video and animation.

Indiana University’s IU Libris application gives iPad users free access to a number of university magazines and publications, such as IU Teaching & Learning and the Principles of Excellence, a publication issued by the university president.

Em sembla ben positiu que els tablets siguin estris que permetin consumir informació. No acabo de veure clar que es puguin fer servir com a ordinadors, imenys com a entrada d’informació via teclat (al menys per ara). No acabo d’entendre, però, aquesta mania d’adaptar continguts als tablets. Això ja està inventat… s’anomena “pàgina web” i està escrit una cosa anomenada “llenguatge HTML”, potser en la nova forma d’HTML5. S’escriu un sol, i surt adaptat a qualsevol estri.

Segur que s’escriuran moltes coses (i es faran molts de videos) sobre aquest tema en el futur proper, però en tot cas quedar clar que els tablets serveixen molt bé per a consum passiu d’informació i per a petit consum actiu.

En Kyle Christie és un investigador anglès que segueixo regularment i que fa temps que proporciona bones idees en el camp de la comunicació de les institutcions d’educació superior. Per exemple, diu aquesta mateixa setmana a Social media in public relations: part of core skills? que una cosa són relacions públiques, una altra els social media, i una altra els mitjans digitals.

Perhaps more than any other area of PR, social media is practised everyday by those in the sector in an entirely personal capacity, be it updating Facebook, watching YouTube and so on. It’s not an alien technology, but a familiar landscape to all. Those just entering the PR sector are likely to come to it with a fairly comprehensive understanding, as they’ll have used these platforms for years already.

But with limited time and resources, how realistic is it to ensure your whole team is trained up in all areas? We may all be using social media, but digital is another area, even as the technology becomes more accessible.

Cada cop és més fàcil fer servir les eines que hi ha a la nostra disposició per difondre informació, però també la velocitat a la qual surten coses noves és alta, i a vegades cal tenir unes competències digitals (informàtiques) elevades. Trobar el punt d’equilibri és convenient.

En relació a les relacions públiques a l’educació superior, el propi Christie esmentava al seu blog una entrada de MeetContent titulada The Future of Public Relations in Higher Ed on s’entrevista professionals del sector:

there is still a need for press coverage and relationships with the media, but the nature of those relationships is changing and the content they are built around is shifting. The traditional press release is not enough anymore, and we can’t let it become a crutch. Innovation is difficult, but essential.

En aquestes entrevistes s’hi esmenta el concepte de relat (storytelling):

Given the state of the news media these days, colleges and universities don’t have much choice but to take storytelling into their own hands

El relat universitari està fet de petits i de grans històries:

[...] room for you to tell smaller but still important or interesting or just fun stories that might not catch the interest of the media, but that your audience appreciates.

M’agrada el que s’hi esmenta quant als públics als quals cal fer arribar el relat universitari:

With increasing attacks on public spending for research and increased questioning about the value of pursuing a college education at all, I’d argue it is more incumbent upon us than ever to get our own stories out there to the audiences that care about us the most: our alumni; our current students, faculty, and staff; the parents and families of our students and alumni; our local community.

Dependent de l’audiència, cal comunicar de formes diferents:

to communicate with segmented audiences — prospective students, current students, alumni, parents and the like — then we should definitely reevaluate our content types and how we present the stories. Depending on the audience, a 90-second video may be more appropriate than a press release, or a lengthy article in the alumni magazine.

PR/media relations shouldn’t begin and end with the press release. Part of effective media relations is providing value to the reporter. So maybe it’s a list of faculty experts who can comment on a current event. Maybe it’s posting audio or video online of your broadcast-ready professors so that a journalist can see who will be a quality interview. Maybe it’s curating a Twitter list of all of your institution’s accounts so that the local higher ed beat reporter can easily check in with multiple units at once. Even small things, like on our news site, we always link a faculty member’s name to his or her directory page so that it’s easy for the reader to contact them for follow-up.

I de les notícies…

We now write shorter stories about a broader range of topics. It’s easier to adapt these into something to send out as a press release, rather than the other way around.

I pel que fa a twitter i flickr…

our office has talked about creating a set on Flickr that contains high-resolution images that reporters can download if they’re covering something related to us. And I’m sure there is something brilliant I could be doing with Twitter Favorites that I haven’t thought of.

Realment un parell de posts molt interessants de cara a la comunicació de les universitats.

Fa pocs dies llegia al blog de SINC que la Universitat Jaume I llança un videoblog per acostar la ciència a la societat. Encara que no és pas la primera universitat que ho fa, em sembla rellevant el que s’hi diu a la nota de premsa de la UJI:

Los contenidos están agrupados en tres secciones.

• “Actualidad científica” incluye noticias, reportajes y entrevistas vinculadas a resultados de investigaciones, e información sobre temas de actualidad abordados por investigadores de la UJI.
• En la categoría “Difusión de la ciencia” tienen cabida vídeos de divulgación científica para ser utilizados en el ámbito universitario y pre-universitario; videopresentaciones de los grupos de investigación e institutos de la UJI; vídeos especiales sobre años internacionales; vídeos sobre las posibles salidas en investigación de cada una de las titulaciones; resúmenes de conferencias científicas y/o congresos realizados en la Universidad, etc.
• Finalmente, “Formación en comunicación científica” incorpora vídeos de carácter formativo para investigadores e investigadoras sobre cómo comunicar y divulgar ciencia.

Para dar una mayor visibilidad a los contenidos, el videoblog está vinculado a la sección Ciència UJI TV del canal de la Universitat Jaume I en YouTube. Además, los vídeos también se publicarán en otros canales de la universidad en las redes sociales, entre lo que destaca Facebook y Twitter; así como en canales especializados en información científica como la plataforma española SINC y la europea Alphagalileo, además de en el propio portal web universitario. Para su puesta en marcha, el videoblog ha recopilado cerca de una trentena de los vídeos más interesantes relacionados con la UJI y la ciencia de los últimos años.

Així doncs, el video com a canal de comunicació guanya cada cop més terreny a la divulgació de la ciència, i de fet és en la disseminació dels resultats de la recerca on les universitats hi tenen un paper rellevant, ja que són una font permanent de novetats.

En referència a l’ús de videos a la universitat, en Kyle Christie s’ho pregunta també aquests dies a What should videos from a university be for?. La qüestió és d’on surten els videos, i per a qui són, si cal segmentar-los, etc:

Many universities are now producing videos, whether in-house or via external agencies. We’re familiar with those aimed at recruiting students, particularly on the international stage. But if you’re producing videos from a PR perspective, I think it’s important to ask – what are they for?

It is simply impressive for the users who watch. Whether they are members of the public, alumni, others in HE or the media, it tells them about our work and establishes an association between an institution and a notable piece of news or research.

It’s also a real boost for internal audiences, especially students. When I’m looking for mentions of the university on Twitter, I love coming across links to our videos or stories from current students saying ‘wow I didn’t know we did this!’ Studying in one department means students aren’t always aware of the full scale of weird, wonderful and fascinating work which takes place at their institution.

Video, youtube, vimeo, canals TV d’universitats, docència online, streaming… tot plegat és un complement als textos i fotos. Cada canal serveix per a un tipus de comunicació, i com sempre la millor, sigui de recerca, de docència o universitat-societat, és la que sap barrejar adequadament tots els canals, amb una amplificació i socialització als canals 2.0 i les xarxes socials.

Hi ha feina, doncs.

Foto: de “Video Blogging” Mashable, http://mashable.com/2009/10/09/video-blogging/

El blog ReadWriteWeb porta en un post titulat New Models for Web Publishing una interessant reflexió sobre el que és un blog, sobre com són els seus posts, i sobretot sobre la forma com es difonen, s’amplifiquen i arriben a “ser consumits” informacionalment. RWW fa una afirmació que trobo ben contundent:

We certainly stand at a crossroads, as we move from the “golden age of blogging” into whatever we are going to call things this year or this moment. I tend to think of this as the post-blogging era.

Tot discutint quins tipus de blog deixen de tenir sentit, i quins tipus en tenen encara o en tindran més, RWW creu que la llargada raonable d’un post ha disminuït:

As we get more impatient, the notion of the appropriate length on a blog post is changing and it is getting shorter: It used to be that a 600-word post was considered about right, now that is way long. (And this article is off the charts!) Videos too: three minutes is about all we can seem to pay attention to.

Aquesta entrada parla també de com es fan servir els canals RSS per oferir els continguts d’un blog (o sistema de notícies) de formes variades i en diferents plataformes (i cada cop més, en dispositius mòbils).  Però una cosa deixa clara aquesta entrada (una opinió que comparteixo):

blogging is far from dead but becoming richer and more varied.

És a dir: als blogs els queda encara molta vida, i esdevenen més rics i més diversos. Només hi afegeixo, però, una cosa: mantenir un blog ha de competir amb gestionar el microblog (twitter), compartir informació i gestionar de la rellevància. Tot plegat ha de ser sostenible i equilibrat.

Aquest blog també ha d’evolucionar, doncs. Amb aquest 2012 potser hauré d’escurçar les entrades, fer-ne de ben llargues, però altres de curtes. I sobretot, ho vincularé més amb el meu microblog, és a dir, el meu twitter. He de veure la millor manera de fer-ho. De moment recullo tots els tweets setmanals en una entrada del dilluns. Potser hi ha formes millors de relacionar-los.

He vist a Social Media Today un post titulat The State of the Blogosphere 2011 sobre una enquesta de Technorati sobre blogging i blocaires. És interessant veure que

The 2011 reports finds that the vast majority of bloggers have been doing it for over two years and close to half for over four years. Many bloggers have more than one. I have a number of blog sand this one is the oldest, starting in May 2004. In terms of frequency, the report states that bloggers across the board will publish two-to-three posts per week. However, a notable percentage of professional, corporate, and entrepreneurial bloggers post once or twice per day. I advise company that they should publish two to three posts a week. In my case I have doing a post a day since 2005. Most respondents to the survey note that blogging has proven to be valuable for promoting their business or professional standing.

It was interesting to me to find that as many as 40% of today’s professional and 35% of corporate bloggers once worked as a writer, reporter, producer, etc. in traditional media. I was a frequent writer for publication as an academic and then as a businessman in industry publications. I wonder if that qualifies?

Però encara és més interessant

Over the years, blogs have formed the foundation of social media, democratizing the ability to publish thoughtful commentary, build a noteworthy community and equalize influence along the way.”

Twitter offers the sound bytes and blogs can go into depth. Many of the most useful tweets contain links to blogs and other content that goes into more depth. If you are tweeting but not blogging then you are mostly pointing readers to other people’s idea. Most bloggers also tweet but many tweeters do not blog.

Ho comparteixo: tenir un blog (o sistema de notícies) és una cosa fonamental: la font primària d’informació. Piular-la, compartir-la, etc… és una font secundàra. El blog o sistema de notícies propi (una de les característiques d’una universitat, per cert – la creació de coneixement!) és una de les bases d’una societat ben informada, és a dir, democràtica.

I ho deixa clar: la majoria de blocaires piula, però pocs piuladors són blocaires.

I una reflexió: per què en l’era de twitter cal mantenir un blog? La resposta, en tot plegat doncs.

Foto: http://listeningreading.blogspot.com/2011/05/legendary-mississippi-river-from-voa.html

Encara que sóc molt partidari d’escriure només una vegada una notícia o element informacional, entenc que cal facilitar al màxim la seva amplificació i la seva visulització per part de tot tipus de públics i d’ara endavant per part de tot tipus de dispotivius tipus tableta i mòbil.

Ipads i tabletes android, mòbils iphone i android, són uns grans estris per obtenir informació. Per comunicar (escriure aquest mateix post, per exemple, de moment un ordinador normal amb el seu teclat i amb un sistema d’arxius potent no té rival).

En relació a l’adaptació de continguts a dispositius mòbils, precisament he vist al blog de la Christine Sexton, Director of Corporate Information and Computing Services de la  Universitat of Sheffield, una referència a l‘adaptació d’una newsletter del serveis informàtics al format de tableta: myCiCSnews on tablet. La versió nova es pot verue també en un navegador de portàtil amb http://cics.dept.shef.ac.uk/mycicsnews. M’agrada perquè a cada pàgina (van passant horitzontalment) hi ha una etiqueta que serveix per identificar possibles comentaris i referències a twitter o en qualsevol xarxa social.

Diu Sexton:

Today sees the publication of our newsletter, myCiCSnews, which can be downloaded as a pdf from here.  There’s articles on learning technologies, research on the campus compute cloud, information security, and many more.
For the first time we’ve made it available in a tablet version, which works really well on iPads and other tablets,  and includes embedded video etc. Click here to view.  Both versions look great, thanks to some fine work on the content and design.

Potser aquesta és una bona forma d’innovar en el camp de les newsletter, i facilitar la lectura/visualització del resum de notícies d’una organització. Ara cal trobar eines senzilles que permetin fer-ho sense costos gaire elevats.

Gràcies a un post de la Mercè Piqueras, que sempre treballa a l’avenç, he vist quins són els Anys Internacionals (i no internacionals) que aquest any 2012 es celebraran:

• Any Internacional de les Cooperatives (ONU)
• Any Internacional de l’Energia Sostenible per a Tothom (ONU)

A més, hi ha anys menys internacionals com

• Any Alan Turing
• Any Europeu de l’Envelliment Actiu i la Solidaritat Integeneracional
• Any de la neurociència (Espanya)
• Any de la Rata Penada

Tal com senyala la Mercè, al web de l’ONU (UN Observances) no tan sols hi ha els “anys de”, sinó també les “setmanes de..:” i “dies de”…, i a més a més, les “dècades de…”

És especialment rellevant que la dècada 2005-2015 és la “Decade for Action, Water for Life”: Aigua com a font de vida. 

El tema de les cooperatives és ben rellevant en el moment actual: aquestes empreses en què els amos són els propis treballadors, són un resultat dels processos d’empreneduria que actualment són impulsats pels nostres governs més propers. Encara que aquest any de les cooperatives està més pensat per a zones en desenvolupament, la veritat és que potser també és aplicable a la situació actual del nostre entorn més proper.

L’Any de l’energia sostenible em sembla també ben rellevant: en gastem massa, i cal trobar formes de generar-ne (perdó, de transformar-ne) que no generin formes de contaminació ambiental ni demanin inversions gaire costoses.

Pel que fa a l’any Turing, m’és especialment interessant, ja que aquest científic anglès, heroi criptoanalític de la II Guerra Mundial, informàtic, i que fa incursions en la física i la química, va tenir un final poc galdós. En el centenari de la seva mort, aprofitant el moment dolç de la web, de les xarxes socials i de la societat del coneixement, pot ser una bona excusa per divulgar bona ciència.

La imatge d’aquest post és precisament del web de l’Any de la Rata Penada (The Year of the Bat). Té gràcia… els padrins deuen ser Batman i Batwoman, suposo…

Aquest any s’ha posat de moda el Calendari dels Maies, que té un particularitat molt interessant: no és en base 10 sinó en base 20. A més, el seu any només tenia 360 dies (18 períodes de 20 dies), a diferència del nostre, que té 12 períodes d’un número variables de dies (entre 28 i 31). El punt de referència “zero” també és diferent, naturalment.

El calendari Maia s’ha posat de moda, a més, perquè en notació vigesimal hi haurà aviat un canvi del primer dígit: es passarà de l’any 12.19.19 a l’any 13.0.0, és a dir, una espècie de canvi de segle convencional, però on un “segle maia” dura gairebé 400 anys. Sembla que la correspondència entre el calendari gregorià (el convencional) i el maia fa que el canvi sigui el 20-21/12/2012, encara que no m’acaba de lligar perfectament amb el que hi diu en Georges Iffrah al seu llibre “Histoire des Chiffres”.

En informàtica es sol representar la base 16 amb 16 “dígits”: els aràbics 0-9 i les lletres A-F. Per fer la base 20, crec que hi podem afegir com a simple generalització els “dígits” (bé… són dígits també… 10 dits de les mans i 10 dits dels peus, oi?) G, I, J i K per representar les quantitats 16, 17, 18 i 19 en base 10.

Així doncs

• bon any nou 2012 ! (base 10, calendari gregorià)
• bon any CJJ ! (base 20, calendari maia, 12.19.19 en notació més entenidora)

I és que l’estudi del calendari ens ensenya una mica de matemàtiques, de ciència i d’història.

Actualització 1/1/12: Veig a l’article corresponent de la wikipedia (vigesimal) que la lletra “I” pot portar a confusió amb el dígit aràbic “1″. A vegades, doncs, les lletres que es fan servir són A-H, J, K. En aquest cas, doncs, Feliç Any CKK !

Imatge: de l’entrada corresponent de la Wikipedia (Llicència Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0)

Aquest blog pretèn reflexionar sobre el camp d’intersecció entre universitat, ciència i web 2.0. És curiós com està canviant aquest camp: mentre la ciència segueix el seu curs avançant sense parar, en una direcció ferma i clara, el món 2.0 va evolucionat amb sacsejades innovadores. Però és el món de la universitat el que més sembla canviar, obligat per una societat i per un món que també canvia. El propi sentit de una universitat està canviant, la pròpia forma de funcionar es modifica. Fins ara s’estava acostumat a gestionar pressupostos públics incrementals. Això s’ha acabat i cal afrontar la situació aprofitant el bagatge de tot el coneixement que hem adquirit fins ara.

S’ha estat parlant molt de la nova societat del coneixement. Doncs ja és aquí, però ha arribat a la vegada que ha acabat la societat de la construcció permanent d’habitatge, d’obra continuada, de fer diners “fàcils”. Crec que tenim un doble problema: tota la gent que ha pogut viure raonablement bé, fora de la societat del coneixement, i que ara es troba amb dificultat d’encaix en un món on l’empreneduria serà segurament la norma per a l’ocupació. I tota la gent que acaba els seus estudis superiors primers, perquè s’han format a partir d’unes premises d’una societat anterior, a qui caldrà un repensament del seu lloc.

Els nostres fills no seran ni millors ni pitjos que nosaltres, ni seran més rics ni més pobres. Segurament viuran d’una forma diferent. La riquesa, avui, és en la capacitat de crear, criticar, transmetres i processar la informació, de transformar-la en coneixement. Aquí hi ha grans oportunitats. En la ciència, en el paper de l’humanisme per modular la nostra societat.

En aquest marc, tinc ganes de verue si he complert el que em vaig proposar just fa un any :

(1) Per a 2011 miraré de fer entrades en anglès més sovint. Perquè per a 2010 vaig voler, ara fa un any, impulsar el meu blog en anglès. No ho he aconseguit, perquè el dia només té 25 hores i perquè el twitter @quelet fa una part de la funció de microblogging en anglès.

Només he aconseguit anar fent piulades, poques de pròpies, via @quelet

(2) Per a 2011 comencem de forma col.lectiva un repte, gràcies a l’estímul que suposa l’Any Internacional de la Química. Per això hem creat catquimica.cat, un blog en català sobre química, obert a la col.laboració de tothom. No serà fàcil mantenir-lo, ho intentarem.

Amb molts d’esforços hem aconseguit fer una entrada diària, però ens hem de plantejar com continuar. L’Any de la Química ha estat una gran oportunitat, però també ens ha comportat un fort cansament. Ens cal ara anar per altres coses.

(3) Per a 2011 voldria rependre la meva col.laboració amb el Diari de Girona amb la columna quinzenal de ciència Setciències.

Fracàs total. Ni tan sols he pogut intentar-ho.

(4) Per al 2011 voldria passar a fer servir Linux al meu portàtil, si pogués fer servir bé les bases de dades d’Access.

Tinc boot dual, i a vegades faig servir el Linux, per exemple per escanejar documents. Però el dia-a-dia el faig en Windows. Però tot arribarà!

(5) Per al 2011 voldria fer més comentaris a casa dels blogs dels altres.

Per fer això, i per dir-hi coses una mica significatives, cal tenir tranquil.litat i temps. No n’he tingut gaire. Hauré de millorar.

L’any passat acabava amb aquesta frase:

(6) Però cada cop costa més mantenir un blog, sobretot si no és d’actualitat, esportiu o polític, i si pretèn ser de reflexió i comentari pausat. Per això segueix tenint validesa aquest pàgina del meu blog. I cada cop és més fàcil fer servir twitter, ara amb els smartphones.

Doncs és cert… em costa cada dia més fer una entrada al meu blog, però també cada dia més m’és fàcil construir una col.lecció de tweets diari que són un cos de coneixement de la zona d’intersecció d’universitat, ciència i web 2.0. Per això al meu blog spinout nanoedunomia hi tinc els tweets de cada dia, i per això en aquest mateix blog, cada dilluns, hi poso la col.lecció sencera de tweets de la setmana anterior. Perquè fent-hi un cop d’ull ja s’hi veu una mica el missatge que pretenc emetre només piulant-los.

Aquest any he intentat també un mesoblog, més fresc i directe que el blog, i més elaborat que twitter. No me n’he pas sortit gaire bé, però hi he trobat prou punts interessants com perquè valgui la pena continuar-lo.

Per acabat, què voldria fer per al 2012?

Per a 2012 voldria proposar-me el mateix que em vaig proposar per a 2011. Les coses tampoc no han pas canviat tant en dotze mesos. En els temes que esmento en aquest blog, és clar! perquè fora dels temes d’aquest blog, també hi ha vida.

En relació al post de fa un any, en què esmentava que acabava de demanar el tram de recerca, he de dir que he tingut èxit en les dues principals oportunitats d’avaluació d’un investigador: m’han donat el tram de recerca (que es pot demanar cada sis anys), i també he obtingut finançament per al projecte d’investigació trianual per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia. No n’hi ha prou, però.

Per això a nivell del nostre entorn investigador, la gent de l’Institut de Química Computacional ha ajuntat els seus esforços amb el grup de receca de Química Bioinspirada i amb el grup de recerca de Mètodes en Síntesi Orgànica, per donar lloc a un nou Institut de Recerca més potent i més engrescador. En les properes setmanes cristal.litzarà aquest nou projecte, que ha de suposar un pas més en la ciència i en la recerca, un pas més per a la funció que tenim encomanada a la Universitat.

Foto: http://www.fodors.com/cruises/ships/ http://www.fodors.com/cruises/images/cruise-ships.jpg

Avui és un dia especial, ja que es commemora el vintè aniversari de l’aprovació de la Llei de Creació de la UdG per part del Parlament de Catalunya. Avui és doncs una bona ocasió de fer una petita reflexió, que faig com aportació al blog cooperatiu UdG20anys

La introducció dels segons cicles va permetre que m’incorporés el 1991 als estudis universitaris de Girona. Em fa l’efecte que és un dels punts clau del període de 20 anys que ha vist un altre moment clau: l’obtenció del CEI e-MTA.

Durant aquests 20 anys he tingut la gran sort de veure com el món ha canviat amb la Internet i amb la generalització dels ordinadors i dispositius mòbils. La UdG m’ha vist canviar de professor-investigador de química a membre d’un equip que creu també en el paper social de la ciència. A la UdG hi he pogut fer bona ciència, bona docència i bona recerca.

M’ha agradat que la UdG no hagi renunciat mai a ser internacional i a tenir un nivell investigador de primer nivell. Crec que s’ha assolit un atractiu model mixt d’universitat científica, humanista i tècnica, de formació inicial, permanent i de doctorat, que es reforçarà amb més projecció del ParcUdG i del component humanista i social.

A vegades tinc dubtes sobre si he sapigut respondre prou bé a l’aposta que va fer per mí Girona. Mentre m’ho pregunti serà senyal positiu que la UdG segueix seduint-me i que puc seguir essent estudiant de química quàntica. Així podré seguint trametre els meus estudiants la il.lusió per continuar tenint una universitat de debó i que ho recordin quan al 2031 parlem dels 30 anys.

Foto: Llicència CC-ND-BY-NC “Col.laboració”

Prèviament a la meva intervenció hi ha hagut també en Pep Duran (amb grups d’estudiants diferents) que ha fet una demostració d’experiments espectaculars i curiosos, i que han deixat la taula del telenotícies de Canal Nord ben bruta. Ha calgut una bona estona per netejar-la – fins i tot semblava que no es podria emetre el programa en directe de notícies.

La meva intervenció ha estat una modificació de la que vaig fer fa pocs dies a Madrid: Excursions quàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0 per a la qual vaig proporcionar aquest resum:

Es farà un repàs als principals avenços que hi ha hagut durant l’Any Internacional de la Química 2011,
tot connectant-los amb aspectes complicats de la ciència del Segle XXI com els neutrinos superlumínics,
el sentit d’orientació dels ocells, o la computació quàntica que impulsa el buscador Google. La reflexió
sobre l’estat de la química actual i del seu entorn de progrès es farà des d’un to lúdic que farà servir jocs
de mans i experiments curiosos. Per exemple, es proporcionaran pistes sobre si hi ha matemàtiques a la
química, o si els famosos parells de partícules entrellaçades EPR poden ajudar a mantenir la privacitat a
Internet. Es demanarà la participació dels assistents més enllà de la xerrada mitjançant les xarxes
socials per avançar en la ciència 2.0.
L’objectiu, en definitiva, és millorar la percepció de la ciència per part de tots ls estudiants, sense deixar
de proporcionar pistes de la ciència del Segle XXI als estudiants de ciències.

La xerrada és penjada al meu slideshare (http://slideshare.com/quelgir)

Avui he proporcionat una mica més de detalls sobre els quasicristalls i sobre les tessel.lacions de Penrose. Per cert, he fet una crida a l’acció per donar suport al Viquiprojecte:setmana de la Ciència, per crear o millorar diverses entrades de ciència de la Viquìpèdia.

També he fet el joc de les famílies (de 4) basades en el Principi de Gilbreath, i per a això he tret 8 estudiants que han hagut de posar-se com han pogut davant de la taula de l’estudi. D’un joc de cartes, tallat i escapçat lliurement, i a partir del qual se n’han fet dos pilons amb llibertat, cada grup ha acabat tenint una carta de cada pal. Aquest joc el vaig fer per primer cop dissabte passat a Fornells de la Selva. Es tracta d’una variant de l’altre joc que solo fer, de cartes vermelles i negres (o parells EPR).

A la foto, amb en @pepduran, els professors del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, i amb els estudiants que han estat presents a la sala de Canal Nord de Figueres.

Els estudiants que han assistit a la meva xerrada.

A sota, en @pepduran fa la xerrada davant de la càmara. La presentació, donat que s’ha fet a l’estudi de televisió, s’ha passat en una pantalla de TV grossa.

Gràcies a tots els professors i organitzadors de la Setmana de la Ciència a Figueres!