Skip to content


De quines universitats americanes se’n parla més a la xarxa? (i estan de moda)

Image

La classificació i els rànkings agraden (o convenen) els americans. Per això veig que segueixen apareixen taules ordenades amb les universitats. En aquest cas, segons com se’n parla a la xarxa (en anglès: “buzz”) – o sigui, que estiguin de moda. Més enllà de les xarxes socials, els blogs, els diferents documents accessibles, els llibres electrònics… tot contribueix a valorar una institució d’educació superior.

El post de Mashable titulat 25 Most-Buzzed Universities on the Internet recull precisament un estudi del Global Language Monitor (TrendTopper MediaBuzz rankings) que quantifica el valor de la marca de més de 200 universitats americanes. A diferència d’una edició anterior, aquest any el rànking està encapçalat per una institució tecnològica, potser degut a l’èxit del seu Open Courseware: El M.I.T. Els 15 primers són

1. Massachusetts Institute of Technology
2. Harvard University
3. University of Chicago
4. Columbia University
5. University of Wisconsin – Madison
6. Cornell University
7. University of California – Los Angeles
8. Stanford University
9. Yale University
10. University of Texas – Austin
11. University of Washington
12. University of Pennsylvania
13. University of Michigan – Ann Arbor
14. University of California – Berkeley
15. Princeton University

En relació als canvis a les universitats americanes, Mashable diu que només estem a les beceroles d’una transformació de l’educació superior, amb dos elements importans: els cursos massius a distància (MOOC), i la seva globalització.

The higher education world is in the midst of a major upheaval that has only begun to sort itself out,” said Paul JJ Payack, Global Language Monitor president. “You can’t have an institution of MIT’s stature give away its product for free, or millions of students opting for on-line schools or educations provided by for-profit organization, and of course the globalization of higher ed and not record significant change.”

Cal dir que els detalls del Global Language Monitor TrendTopper MediaBuzz rankings estan en un document que és de pagament (229 USD), així que no es pot saber fàcilment com està fet el rànking. Així i tot, està clar que les xarxes socials, els blogs i tota mena de documentació electrònica juga un paper cada dia més important per valorar una universitat per part dels estudiants i fer que estigui de moda (destinataris també d’aquesta classificació).

Per cert, aquest Global Language Monitor té altres articles interessants, per exemple respecte a les paraules de moda. Per exemple, Top Tech Buzzwords Everyone Uses but Don’t Quite Understand (2012). “Big Data” i “The Cloud” són les que provoquen més confusió.

Posted in Blogs, Edunomia, Llengües.

Tagged with .


La Universitat no és només per desenvolupar habilitats

Image

M’ha agradat el post del Guardian Higher Education Network (darrerament està molt bé) titulat Employability: university education isn’t just about developing skills. Dues idees com a subtítol i peu de foto:

  • The debate around employability and skills is important, but we must not lose sight of the critical and theoretical talent universities are also required to deliver.
  • While teamwork is great, universities must first and foremost produce graduates who are continually able ro learn, to think critically and theoretically

Amb la possible introducció o intersecció dels mòduls professionals de grau superior (i de fet en la incorporació passada d’estudis professionals de grau mig i la seva transformació en graus/llicenciatures) segueix viva la discussió del paper de la Universitat i el significat de l’educació superior.

Algunes idees rellevants d’aquest article de David Docherty:

La majoria d’habilitats tècniques que s’hi expliquen ja no valdran quan els actuals joves portin 10 anys a la seva feina.

If a skill is a repeatable process in a predictable environment, expertise is the application of theory to practice. This distinction (even if in reality it is a continuum) is vitally important in setting out the mission of universities in helping to deliver economic prosperity and a good society.

If a skill is a repeatable process in a predictable environment, expertise is the application of theory to practice.

At its most basic [...] the majority of technical skills being taught in schools and universities will be defunct by the time young people are 10 years into their careers.

Què es demana actualment a Austràlia?

[...] will need to combine new operational skills with communication, teamwork and decision-making skills will intensify, the flexibility and resilience to change jobs, apply skills in different context and go on learning will be essential.

Cal no perdre de vista el que poden aportar les universitats, però:

[...] we must not lose sight of the talent universities are really put on earth to deliver. They must provide us with people with the ability to continually learn, to think critically and theoretically, to be reflective and reflexive, to innovate and break the status quo, and to navigate in the unstable waters of the global economy.

Docherty parla finalment del lideratge…

The way to drive the underperforming tail is to ensure that businesses get the quality of expert leadership they need.

Interessants reflexions, sense cap dubte.

Posted in Edunomia.


Imaginary/BCN – Una atractiva exposició

Image

ImageAvui hem passat el dia a Barcelona (els gironins ens costa baixar a la capital! – hi havia tants de turistes…) Â i hem aprofitat per anar veure un parell d’exposicions. La primera, la que commemora els 100 anys de l’enfonsament del Titanic, anomenada “Titanic. The exhibition”, al Museu Marítim de Barcelona. Interessant més aviat des d’un punt de vista sociològic, amb algunes pinzellades tècniques.

L’altra exposició que hem visitat ha estat “Imaginary/BCN“, del Museu d’Història de Barcelona, a la Capella de Santa Àgata, a la Plaça del Rei. La veritat és que és molt interessant perquè proporciona uns bons exemples de la bellesa de les matemàtiques, de la transposició 2D i 3D d’equacions, de pinzellades locals com la raó àurea al Monestir de Pedralbes o al propi Saló del Tinell. I una bona sorpresa anunciada: el Rellotge dels Flamencs de la Catedral, del Segle XVI, restaurat, grandiós (a la foto se m’hi veu… la roda dentada inferior és tan alta com jo!)

Aquesta exposició (itinerant, per cert – versió en anglès a http://www.imaginary-exhibition.com ) és a la vegada taller interactiu. Des de realitat virtual fins a programes de visualització matemàtica, passant per les diverses formes de tessel.lar una superfície (malauradament no hi he sapigut veure la Tessel.lació de Penrose – quasicristalls).

Val la pena invertir alguns minuts en aquesta exposició, tan deliciosa com solen ser-ne les de matemàtiques. Amb imaginació, innovació, amb informació nova (també hi surten coses de la construcció del metro de Barcelona)

Per a més informació detallada, a part dels webs corresponents, és interessant fer un cop d’ull a la nota de premsa , que fa esment de l’aportació del Museu barcéloní a aquesta exposició itinerant.

A la foto de dalt: un dels jocs que més m’ha agradat ha estat el parell de conjunts de miralls (caleidoscopis). Per exemple, només amb la petita peça central (les línies negres la delaten), en surt la forma del futbal.lè, ful.lerè (o messiè, per als fans del Barça :) ).

A la següent foto: el futbal.lè tetradimensional. Haurem de pensar en una molècula de C60 4D!

Image

A les foto de baix: la visualització de l’equació d’una llimona.

Image

Posted in Ciència, Matemàgia, Simulacions numèriques.


Branding de les universitats

Realment The Guardian publica bons articles sobre educació superior, darrerament. Avui he vist que parla de What’s in a name? The value of a good university brandWhen it comes to student attraction, a university with a well-respected brand has an enormous advantage. But it takes more than a catchy slogan to stand out from the crowd.

De fet correspon a un debat que es va fer fa poc. Es pregunta The Guardian

In this rapidly changing marketplace, university branding is about much more than logos. But what does this mean for students and the role of branding in higher education in general? These questions formed the basis of a recent Guardian roundtable, held in association with brand communications consultancy Purpose. The debate was conducted under the Chatham House rule, which allows remarks to be reported without attribution to encourage a frank debate.

La veritat és que llegir aquest article és molt interessant. Només en vull recollir algunes frases que em semblen especialment rellevants:

  • Without consensus in the university, branding or re-branding can be ineffective.
  • key values for universities, among them: academic integrity; future employability; and, perhaps above all, the value of the student experience.
  • a few crucial strands: positive student testimony; the synergy between marketing and branding; and getting academics on side by linking success in the marketplace to academic freedom.
  • A university is not Coca-Cola,” a participant said. Unless you are a market leader branding messages tend to be centred around broad slogans, such as “upgrade your future”. What makes such general visions work are case studies, vivid and concrete student testimony gathered from existing students and displayed to students past and present at open days, recruitment fairs and awards ceremonies.
  • one unpleasant remark to a 17-year old at an open day can turn them against a university for life.
  • Never lose sight of the student
  • The dramatic upsurge in the use of social media by university communication departments, “from press release to tweet in five years” has left universities vulnerable to instant criticism
  • a central vision needs to tell a story accompanying the student through a journey, from prospectus to graduation.

I el que el propi article suggereix com a punts clau:

The roundtable heard that universities looking to brand themselves successfully should:

  • • Focus on their core values, such as: academic integrity that links teaching, research and scholarship; business-friendly courses with employability appeal; and the positive student experience on offer.
  • • Target communications at parents as well as students.
  • • Involve academics as much as possible; their enthusiasm can often bring big dividends.
  • • Highlight student testimony in university marketing materials.
  • • Make the most of social media’s influence and reach.

En resum: un debat que val la pena de llegir i de pensar-hi.

 

 

Posted in Edunomia.

Tagged with .


Els tweets de la setmana 2012-04-02

Posted in 2jcr09.


Valuós recull de xarxes socials dels Campus d’Excel.lència Internacional

He vist que s’ha recopilat la informació dels diferents Campus d’Excel.lència Internacional, tot fent una taula amb les diferents xarxes socials que cada Campus té actives. Al post Las Redes Sociales y los Campus de Excelencia Internacional de l’anomenada “Red Nacional de CEI” s’hi comenta aquesta feinada:

Los Campus de Excelencia Internacional (CEI) han tenido desde su inicio presencia en Internet y cada uno ha planteado su propia estrategia de comunicación, que incluye el uso de las redes sociales. La situación actual (marzo de 2012) en las redes sociales, de los CEI aprobados y reconocidos en las tres convocatorias (2009, 2010 y 2011) hasta ahora efectuadas, viene resumida en la siguiente tabla, aunque debe indicarse que los canales y redes sociales que se señalan son los que o bien  aparecen de manera fácilmente accesible y accesible en su página web o bien han realizado algún tipo de acción de comunicación que permita identificarlos y localizarlos de manera rápida (es posible que existan canales no detectados para alguno de los CEI pese a haber realizado búsquedas específicas en los principales canales).

Felicito aquesta iniciativa, que ens permetrà veure com cada Campus fa servir les xarxes socials. Si ja costa fer-les servir bé a una Universitat, em pregunto com ho fan els diferents CEI, més enllà de fer-les servir com a amplificador i difusor de la seva activitat i agenda.

En tot cas, una cosa ben interessant, i que va en la línia dels reculls que hi ha per a universitats americanes i xarxes socials. Hauré d’escriure el que ja tinc sobre el sistema universitari català i regional, per a klout, twitter i facebook, ara que ja he aconseguit tenir-ne informació de forma automàtica tot fent servir les APIs corresponents.

Naturalment el CEI on participa la UdG, el Campus Euromediterrani del Turisme i de l’Aigua (e-mta), hi és ben refernciat, encara que només en la seva versió global en anglès. Ignoro si els altres CEI tenen adreces diferents per a cada llengua, o el web/xarxa social és multilingüe. Hi ha feina.

Per cert, el compte de twitter de la Red Nacional de CEI és @redcei. Els autors són dos físics: iths.eu en un web prou atractiu.

 

Posted in Blogs, Edu League.

Tagged with , .


El bon ús de les xarxes socials a universitats americanes i britàniques

Mashable ha publicat un post titulat Top 10 Social Media-Savvy Universities [STUDY] on analitza un estudi de l’empresa Sociagility (The transatlantic university divide) sobre la diferència entre universitats americanes i angleses, especialment en l’ús de xarxes socials (The Transatlantic University Divide. How the UK lags the USA in social media effectiveness).

Sociagility fa servir un índex anomenat PRINT (Print Index) per ordenar les universitats, que per cert ha seleccionat via el rànking del Times Higher Education World University Rankings.

Mashable esmenta al seu post les millors universitats en ús de xarxes socials:

  1. Harvard
  2. University of Pennsylvania
  3. Massachusetts Institute of Technology (MIT)
  4. University of Michigan
  5. Stanford University
  6. University of California, Berkeley
  7. University of Oxford
  8. University of Sheffield
  9. University of Wisconsin, Madison
  10. University of Texas at Austin

on n’hi ha vuit d’americanes per dues d’angleses. En general, les americanes tenen molt més clar com cal fer servir les xarxes socials.

Al seu informe Sociagility, amb un rànking molt més ample i segmentat per xarxa social, esmenta que twitter, malgrat ser totalment necessari, no aporta gaire a la reputació, mentre que sí que ho fan Facebook i Youtube.

L’Index Print està composat de cinc ítems: Popularitat, Receptivitat, Interacció, Mida de Xarxa, i Confiança.

Val la pena llegir les pàgines 19 i 20 de l’informe, que fan referència a recomanacions per millorar l’ús de les xarxes socials per part de les universitats:

Every university must ensure that its primary social media accounts are clearly signposted on the home page of its website.

One must develop a clear strategy: clearly defined objectives that link to university success; senior management support and leadership; consistent approaches across all schools and departments; central guidance and policies to encourage and empower disparate temas; dedicated social media resources both centrally and in key individual departments.

Choose the right channels

Focus on the right things

Benchmark and measure

Va la pena fer un cop d’ull a aquest informe, perquè s’hi aprèn molt, de gent que segurament en sap més. El segon punt que he esmentat més amunt (definir una estratègia clara) em sembla absolutament clau.

 

Posted in Blogs.


A què destinen el seu temps els professors-investigadors americans?

He vist a l’excel.lent blog GOOD un post-infografia feta en col.laboració amb la University of Phoenix titulat Teaching in Higher Education. Diu GOOD que

As it turns out, vocational and career-related subjects such as health specialties and business have the most instructors, while STEM (science, tech, engineering, and math) subjects lag a little behind. Even more surprising is how much time full-time professors spend on unpaid or non-teaching related work.

A la infografia s’hi compara el professorat a temps parcial i a temps complet, pel seu títol. Els doctors solen ser a temps complet, mentre que els que tenen un màster solen ser a temps parcial.

El que em sembla més interessant és el que diuen treballar els professors-investigadors: els de temps complet, 53 hores, mentre que els de temps parcial en treballen 40! La infografia distingeix entre les següents activitats:

  • Activitats remunerades a la pròpìa institució (classes, laboratori, etc.)
  • Activitats remunerades fora de la institució (congressos, per exemple)
  • Activitats no remunerades a la pròpia institució (correcció d’exercicis i exàmens, tutories, hores d’atenció, administració)
  • Activitats no remunerades fora de la institució (per exemple, en el meu cas, fer de referee d’articles enviats)

Per aun professor a temps complet, el 85% del seu temps és del primer tipus (45,4 hores/setmana), mentre que per a un professor a temps parcial, només el 34% és del primer tipus (poc sorprenent: 13,7 hores). Més o menys correspon al professor a temps parcial a les nostres universitats.

Ja m’agradaria poder desgranar una mica més aquesta distribució de temps del professorat a temps complet. Però crec que no ens en diferenciem pas gaire, dels americans.

Posted in PermaEstudiants.


Una valoració positiva i constructiva de la meva xerrada a les jornades Espiral-DIM-Aulatic

Image

He vist que en Christian Negre (@applejux) ha fet una valoració al web escuela20.com de les jornades Espiral-DIM-Aulatic, que inclou en particular un llarg comentari a la meva xerrada de divendres, que vaig recollir al post Fem possible allò possible o la re-evolució educativa amb les TIC. Em sembla que val la pena recollir-la, ara em toca a mí tornar-hi un bon comentari…

La jornada empieza ardiente. Miquel Duran, arremete con un discurso futurista, citando una larga lista de novedades tecnológicas relacionadas con la educación. Me gustaría creer que la mayoría de profesores universitarios están tan al día. La sala se ha llenado rápidamente. De una treintena cuando entro, al centenar. Habla de muchos temas habituales en este podcast (en inglés), al que estoy suscrito desde hace tiempo y que recomiendo con fervor. Futurista, pero real. Menciona el tema (impresionante) de la impresoras 3D que empiezan a instalarse en algunas bibliotecas públicas de Canada y EUA a las que acuden los crecientes grupos de apasionados del DIY del siglo XXI. Me aparece una duda durante su exposición y la publico en twitter con la etiqueta #jespidim. Casualmente, al cabo de unos minutos, cita la pregunta. Me pregunto si el señor Duran es ya un ciborg con un xip instalado que le permite leer su línea de tiempo sin fijar sus ojos en alguna pantalla conectada a Internet. Pero la respuesta es breve, demasiado. Como profesor universitario, apasionado por la tecnología cutting-edge (de última generación) y pesimismamente optimista, me gustaría saber cuál es su opinión en relación al hacking de las instituciones educativas. Organizaciones como P2PU prescinden de las organizaciones establecidas para compartir conocimientos. Ken Robinson hace años que habla de la inflación académica, ¿es esta una respuesta? Con un poco de suerte lee este texto y se anima a compartir sus pensamientos.

Sóc pessimismament optimista? Potser sí que té raó, en Christian. Gràcies!

N’hem parlat via twitter. Espero poder respondre aviat.

Posted in EduInnova, ParaEgo.


Els tweets de la setmana 2012-03-26

Posted in 2jcr09.


Fem possible allò possible o la re-evolució educativa amb les TIC

Image

Avui al matí he fet la xerrada Fem possible allò possible o la re-evolució educativa amb les TIC al Saló Expodidàctica, a les jornades #jespidim (Espiral-DIM-Aulatac), coorganitzades per l’Associació Espiral, Educació i Tecnologia. El Program s’ha desenvolupat al llarg de dos dies (va començar ahir) i està evidentment vinculat a l’existència del Saló de l’Ensenyament.

La veritat és que he tingut força seguiment a twitter, via el hashtag #jespidim (veure-ho via topsy.com), segurament és de les xerrades que més ha comentat el públic assistent. És clar que, igual que he fet alguna altra vegada, he demanat explícitament que s’anés comentant el que deia sense cap por, com una forma d’avaluació instantània.

Resum de la xerrada:

El paper de l’educació, en temps convulsos com els que estem vivint, segueix essent qüestionat. Tothom vol una millor educació, a tots els nivells, i tothom somnia en una educació millor. Amb el nou concepte d’educació al llarg de la vida, a més, l’educació ja no és una preparació per a la vida, sinó que és la vida mateixa.

Però els temps convulsos no tan sols ho són des d’un punt de vista polític i econòmic, sinó també per la irrupció disruptiva que suposa la Internet i tos els estris que permeten fer-la servir de forma intel.ligent i eficient, on quatre tipus de pantalles (del rellotge al portàtil) ens acompanyen i tres més (de la pissara al cinema) ens contemplen altives. Això comporta noves preguntes, nous dubtes, noves possibilitats de canvi per millorar, que fins i tot porten a dubtar del futur d’institucions com la universitat clàssica: l’increment de cursos MOOC (“Massive Open Online Course”) pot fer-hi pensar, en xoc frontal amb viatges recents com el Procés de Bolonya.

El mateix procés d’aprenentage es revoluciona: la gamificació, els laboratoris virtuals, la realitat augmentada, la realitat virtual superposada – en definitiva estem davant d’un veritable hacking de l’educació, on tot sembla poder-se canviar.

Som encara a la Internet de les Persones, però estem albirant ja la Internet de les Coses. L’educació, des de primària fins a la universitat, i al llarg de tota la vida, haurà de tenir en compte un món on tot estarà interconnectat, on estarà ple de robots plens de sensors i que faran tot tipus de coses. Un món on les habilitats digitals (i les comunicatives!) seran tan necessàries com saber llegir, escriure, sumar i restar. Un món on la docència 2.0 fa canviar ja la relació entre professor i estudiant, on hi apareix el concepte de metaaula.

Aquesta xerrada intentarà proporcionar algunes pistes i claus d’aquests temes i mirarà de fer reflexionar sobre el futur que (sembla que) ens espera.

Encara que volia fer la presentació en HTML5, al final he anat més ràpid fent-la amb un clàssic powerpoint (tot arribarà!). per això la tinc penjada al slideshare:

Entre d’altres idees he esmentat les noves propostes sobre hackejar l’educació, és a dir, donar solucions ràpìdes, encara que no siguin les més elegants, als problemes actuals.

He mirar de fer una xerrada optimista, però no he pogut evitar acabar preguntant els assistents sobre si tot plegat és sostenible, sobre quin és paper del professor en aquesta nova societat 2.0, sobre com podem seguir els continuats avenós tecnològics i de presentació de continguts.

He d’agrair en Xavier Sunyer (@xsune) que hagi pensat en mí per fer aquesta conferència, i també el paper del moderador, en Juanmi Muñoz, que ha sapigut indicar-me molt bé el temps que tenia disponible.

Foto: piulada per @mudejarico a http://twitter.com/#!/mudejarico/status/183126622537383937

Posted in EduInnova, ParaEgo.

Tagged with , .


150 anys de ferrocarril a Girona: exposició a la Casa de Cultura

Avui he pogut visitar l’Exposició a la Casa de Cultura de Girona que commemora els 150 anys de l’arribada del tren des de Barcelona. Com que el tema m’agrada molt, m’hi he estat una mica i he aprofitat per fer un cop d’ull als plànols de Girona que hi ha exposats, a part de veure la llarga maqueta de tren que reprodueix el viaducte i l’estació elevada de la ciutat, que vaig veure construir en directe entre 1971 i 1973.

Image

Un primer document que m’ha agradat ha estat el plànol de 1964 dels voltants de l’estació, on hi ha les vies dels trens d’Olot i de Sant Feliu. Encara s’hi veu també el riu Güell, abans de ser desviat. La Devesa i Sant Narcís són camps. Tantes vegades havia anat a passejar pel cantó de les vies!

Image

Un altre plànol interessant és de 1921 i mostra l’extensió reduïda de Girona en aquell moment. Hi veig escrit “Carrer del Poble Sec” el que ara és el Carrer de la Muntanya, al cantó de l’IES Vicens Vives. La gent gran coneix encara el barri de les Pedreres, prop de l’Institut, com el Barri del Poble Sec.

Image

Un altre plànol mostra com desembocava el Güell a l’Onyar, prop de l’actual Sala Planeta, abans que no fos desviat per l’altre cantó del talús elevat del ferrocarril (després el Güell va ser encara més desviat, directament al Ter). Fins i tot s’hi pot veure el traçat dels baluards de Girona, connectats amb la muralla que resseguia l’actual Gran Via.

Image

Un quart plànol mostra encara els baluards de Girona Sudest, i s’hi albira la Ronda Pare Claret (nom actual).

Image

L’exposiciò mostra altres coses ben interessants, que es podrà seguir veient als locals de l’Associació d’amics del ferrocarril de les comarques gironines, a l’estació de Fornells de la Selva. De moment, proporciono la foto d’una vista de la llarga maqueta exposada.

L’ASAFEGI ha fet també una exposicio virtual d’aquest tema.

Gràcies per l’exposició, amics!

Posted in vies i trens.


Els tweets de la setmana 2012-03-19

Posted in 2jcr09.


Sessióweb sobre com comunicar en suport digital, per Tíscar Lara

Image

Aquest matí he pogut assistir a una altra Sessióweb, la 27a, al Centre d’Estudis i Formació Jurídica Especialitzada (CEJFE) de Barcelona. Aquest cop ha estat una xerrada especialment interessant, ja que la impartia la Tiscar Lara, de l’Escola d’Organització Industrial de Madrid, amb el títol “Com comunicar en suport digital“. De la @tiscar n’he parlat moltes vegades en aquest blog, i la considero un dels referents en culgura digital a les organitzacions d’educació superior.

Una de les idees noves que he sentit de la @tiscar ha estat sobre quina és la pantalla que veiem a l’ordinador en engegar-lo, o en tenir-lo engegat… hi he concidit al meu tweet des de @miquelduran

Coincideixo amb la @tiscar – la meva portada a l’ordinador és el flux de twitter (al hootsuite)

Un altre concepte interesant és el de la preproducció planificada: el relat, allò que ens ajuda a mantenir un fil argumental – en definitiva, branding, marca, reputació. A més, la comunicació corporativa diu la @tiscar, hauria de desaparéixer com a concepte, i ser remplaçat per una comunicació de tothom. Em sembla bé, però no sé pas com fer-ho.

Sobre l’economia de l’atenció ha dit que ser rellevant, que se’ns escolti, és un valor que té un preu alt.. cal desplegar estratègies per ser útil, rellevant, distingit, que se’ns escolti… en una cacofonia de veus. O sigui, cal fer estratègies de fidelitzar, generar confiança… no som pas els únics, hi ha moltes opcions. Cal treballar en la construcció d’identitat, de marca, d’imatge, de reconeixement.

M’ha sorprés una mica que la Tíscar Lara parli encara de “connectar-se a la xarxa”. Crec que, al menys en uns certs àmbits, la connexió ja és permanent, tot és xarxa, és la Internet de les persones i de les coses. Ha parlat però d’ecosistema digital: cal pensar la xarxa: hi cap tot: pesones, dispositius, continguts… és un ecosistema.

Tampoc no acabo d’estar pas d’acord amb el propi concepte de “comunicar en suport digital”. Potser que fem ja un pas per parlar de “comunicar”. La part digital és tan real com la no digital, em fa l’efecte.

Precisament, com en d’altres vegades, són els meus tweets els comentaris que puc fer a aquesta interessant SessióWeb. Els he fet amb el meu compte de livetweeting @q5x:

#sessioweb La @tiscar esmenta la importància de la serendipitat, dels links dels altres, de la seva curació de continguts diferents

#sessioweb Per això, @tiscar, hi ha tants de catalans que miren InterEconomia… cal decobrir coses noves i opinions dels altres.

#sessioweb sobre l’ecosistema favorable… quans tweets hi ha crítics amb la @tiscar avui ? (ho dic des del punt de vista racional!)

#sessioweb @tiscar parla de la pèrdua de confiança dels mitjans… ostres1 i dels polítics!

#sessioweb Diu @tiscar que hem de tenir cura de la Internet, i defendre-la de les amenaces que té.

#sessioweb M’agrada molt la suggerència de la @tiscar sobre preproducció planificada, és a dir, un relat

#sessioweb La @tiscar suggereix oblidar el concepte de comunicació corporativa – en canvi, cossos comunicants, tothom

#sessioweb Certament, @tiscar, la xarxa és un ecosistema innovador de forma natural!

It’s not about putting the private in the public sphere; it’s about showing the person behind the screen” #sessioweb

El cnvi de “què fas” a “què passa” en la pregunta de twitter és una alra versió de “jo sóc jo i les meves circumstàncies” #sessioweb

#sessioweb @tiscar parla de les postals, com a missatge…per amí és “sóc lluny, però me’n recordo de vosaltres”.

#sessioweb Discrepo un amica de @tiscar, perquè encara parla de “connectar-se a la xarxa”. Encara ens hem de connectar-hi?

#sessioweb @tiscar parla de televidents que piulen. I dels piuladors que miren la tv de forma secundària?

Coincideixo amb la @tiscar – la meva portada a l’ordinador és el flux de twitter (al hootsuite) #sessioweb

#sessioweb La @tiscar diu que en temps real es pot saber com perceb algú un diari digital. De fet, ara ella podria (!) seguir el hashtag

Diu @tiscar que cal construir marca, imatge… #sessioweb Crec que queda molt de camí per recórrer i convèncer la socieat d’això

#sessioweb Abans el món era més simple, diu @tiscar / I també més avorrit :)

La @tiscar parla del punt d’inflexió de fa 10 anys, trencant el monopoli dels mass media… jo penso també en blogs de ciència #sessioweb

#sessioweb Diu @tiscar “Remixing is tasty”… en gastronomia molecular es deconstrueixen coses… el contrari. :) Entropia

A la #sessioweb amb @ticar, sobre com comunicar digitalment CEJFE BCN

Posted in ParaEgo.

Tagged with , .


Els tweets de la setmana 2012-03-12

Posted in 2jcr09.


Presentació del projecte de l’Escola Carme Auguet basat en ciència i tecnologia

Image

Actualment estic una mica implicat en un projecte de l’escola Carme Auguet de Girona per bastir el seu curriculum tot basant-se en la ciència i en la tecnologia. Des de la C4D hi col.laborem tot aportant els nostres tallers de química i de ciència i assessorant en continguts científics, perquè els mestres de l’escola puguin fer un bon projecte.

Precisament avui s’ha presentat aquesta iniciativa al Saló de Descans de l’Ajuntament de Girona, amb presència d’autoritats de l’Ajuntament, de la UdG i dels Serveis Territorials d’Ensenyament.

Per part de la UdG hi col.laboren també Udigital.edu, el grup de Recerca Educativa en Educació Ambiental, i el Grup GretICE. L’Eduard Muntaner (@eduardm) hi ha exposat les bases del projecte. Per part de la C4D, en @pepduran ha fet un petit joc de màgia química amb el petit drac que tenim, mentre que jo he sortit a davant del públic per comentar en viu les possibilitats de les cartes i de la matemàgia com a eina educativa (però no hi he pas fet cap joc).

La veritat és que la nostra participació en aquest tipus d’iniciatives és més factible ara que la C4D té espais disponibles a l’edifici Monturiol del ParcUdG, al tercer pis, ala A. Això ens permet rebre grups-classe, poder disposar més fàcilment del material, i tenir capacitat per muntar tallers per fer a escoles i centres de secundària.

Posted in ParaEgo, Secundària.

Tagged with .


Els tweets de la setmana 2012-03-05

Posted in 2jcr09.


No importa amb qui es comparteix, sinó quina visió de nosaltres és la que compartim

La marca personal, la nostra reputació, és molt important, i és la que ens va acompanyant all llarg de la nostra trajectòria professional i personal. J an’he parlat altres vegades, però ara veig una infografia que ho resumeix de forma senzilla: una cosa és com ens veuen (reputació real) i una altra com creiem que ens veuen (reputació estimada). Naturalment això ni tan sols és com ens veiem ni com som realment, però en el món social 1.0 i 2.0 el que importa de veritat és la reputació i la marca.

Introducing Your Hyperconnected Online-Offline Identity de ReadWriteWeb diu que

In our real lives, we constantly struggle between who we think we are, what others think we are and what people think we think we are. The real self is saddled somewhere in the overlap between these three circles. These ideas of the self apply in both an online and offline context.

i hi afegeix doncs el que els altres pensen que ens sembla que som. Parla del “veritable jo”… Tres cercles que corresponen a aquesta gràfica

Image

Curiosament el text dels cercles correspon al que he dit al primer paràgraf, mentre que no lliga amb el text en anglès del post de ReadWriteWeb. El meu, que ja he esmentat en ocasions anteriors, té molta més lògica.

Una bona frase : “It’s not ‘who you share with,’ it’s ‘who you share as,’

Em fa gràcies perquè també s’hi diu

He coined the term “disinhibition effect,” which suggests that people on social networking sites feel free to share very personal things that they might not share in real life. But online actions do have real, offline emotional consequences.

que no és res més que el fet que la gent tímida a la vida real ho té més fàcil per vèncer la seva timidesa, a la xarxa, al món del web 2.0.

Posted in Blogs.


Debatent de blogs de ciència a Barcelona

Image

Dimarts al vespre vaig tenir l’honor de participar en un debat entorn dels blogs de ciència (i dels blogs dels científics), coorganitzat per la Fundació Institució CERCA i l’ACCC, al Col.legi de Periodistes de Barcelona. A la taula erem l’Enric Canela, en Xavier Lasauca, la Cinta S. Bellmunt i jo mateix, moderats per en Lluís Rovira, del CERCA.

Si he de ser franc, em va agradar el resultat del debat. Primer la Cinta Bellmunt ens va mostrar la seva experiència com a periodista a l’IPHES de Tarragona, des de la publicació de notícies al blog corporatiu multilingüe, fins als blocs dels investigadors d’aquest Institut. Ja havia tingut l’oportunitat de sentir-la en un altre lloc, i evidentment aquest centre té una gran potència i en tractar temes d’arqueologia els seus articles i blogs són força seguits. Després vam entrar a jugar els tres blocaires més personals. L’Enric em va agradar per la seva franquesa sobre l’objectiu dels seus blogs, alguns polítics, i el més important, el d’actualitat universitària, que mira de treballar cada nit aportant alguna idea que afegeixi valor a les notícies del dia, tot mirant de crear una mica d’opinió. En els deu minuts que tenia, va explicar bé la seva experiència blocaire i el fet que té un blog perquè li agrada i s’hi sent còmode.

Per la meva part, vaig parlar del que toco al meu blog Edunomia, tot esmentant el meu mesoblog edunoming i el twitter, com a nanoblog. Vaig fer més esment de l’habitual, però, en la sostenibilitat de tot plegat, i vaig preguntar vàries vegades si podríem aguantar gaire treballar 25 hores al dia.

En Xavier Lasauca va aportar el punt de vista d’un físic de formació que treballa a l’administració, amb el seu blog que fa poc va tenir el Premi Blocs Catalunya a la categoria de ciència. Va incidir en la qüestió de la reputació i en la valoració de les institucions investigadores i científiques.

Posteriorment el públic va fer una bona colla de preguntes, que van anar des de si estàvem preocupats per les mètriques (no: ho fem perquè creiem que hem de fer-ho, i ho hauri de fer tothom!), fins a les polítiques de divulgació de la ciència en els programes de finançament de la recerca.

En Lluís Rovira em reservava una sorpresa final, quan em va demanar que fes un joc de mans (em va presentar com a mag aficionat). No vaig tenir més remei que fer (i triomfar!) el joc de spelling amb cartes químiques.

He d’agrair la presència d’en Pep Anton Vieta (@pquimic) a la sala, que em va donar confiança, i a qui vaig posar com a exemple de deixeble blocaire i que està fent la tesi doctoral a cavall entre ciència dura i ciència 2.0.

Les piulades, fetes amb el hashtag #cercablocs, es poden trobar a http://www.tweetdoc.org/View/37164/cercablocs

En acabar, vam anar a sopar amb l’Enric Canela, en Xavier Lasauca i en Lluís Rovira, on vam poder parlar una bona estona d’universitat i de ciència… i on vaig acabar posant-los el problema del T-Puzzle. Com van patir!

Les fotos són d’en @pquimic amb el mòbil.

Image

Posted in Blogs, ParaEgo.

Tagged with .


Veient la distribució de densitat a les molècules: un nou avenç

He vist a Imaging the charge distribution within a single moleculede Nature Nanotechnology (gràcies a Slashdot, IBM researchers image electrical charge distribution in a single molecule) que s’ha fet un pas més en la determinació experimental de la densitat electrònica d’una molècula individual, gràcies a una combinació de tècniques de microscòpia aplicades a naftalocianina adsorbida sobre una superfície de Coure.

La tècnica que hi ha al darrere és complexa i la precisió que cal tenir molt alta, a més d’haver d’aplicar diferents voltatges (dels voltants de mig eV, corresponents a les energies dels “orbitals” moleculars). És interessant, però, com per “comprovar” les dades experiementals, o fins i tot per comprovar la seva versomilitud, es fan servir càlculs DFT de química computacional.

En la introducció s’hi diu que

We use a combination of scanning tunnelling microscopy, atomic force microscopy and Kelvin probe force microscopy to examine naphthalocyanine molecules (which have been used as molecular switches13) on a thin insulating layer of NaCl on Cu(111). We show that Kelvin probe force microscopy can map the local contact potential difference of this system with submolecular resolution, and we use density functional theory calculations to verify that these maps reflect the intramolecular distribution of charge. This approach could help to provide fundamental insights into single-molecule switching and bond formation, processes that are usually accompanied by the redistribution of charge within or between molecule

Una de les tècniques usades és fer servir una punta amb una molècula de CO que interactua amb la superfície i amb la nftalocianina. Per un altre cantó, s’hi mesurent intensitats de camp elèctric detectat (pel corrent que generen amb la punta del microscopi). Malgrat que és un tema físic, com que molts dels articles de la meva vida investigadora han tractat els camps elèctrics, si hi destino una mica de temps de qualitat (difícil, per altra part), potser ho entendré una mica millor.  La diferent densitat electrònica en una molècula fa que la puntxa del microscopi senti la molècula de forma diferent segons la zona on s’apropi. El que és meravellós és que la punxa sigui tan petita que pugui recórrer la molècula… i que la trasllació de la punxa pugui ser tan precisa!

Conclou l’article, que és un avenç però encara deu tenir camp per recórrer fins a trobar distribucions de càrrega de forma eficient:

Our findings open up the possibility of directly imaging the charge distribution within single-molecule charge-transfer complexes, which hold promise for future applications such as solar photoconversion or energy storage. Furthermore, in combination with atomic manipulation techniques, it will now be possible to investigate, at the single-molecule level, how charge is redistributed when individual chemical bonds are formed between atoms and molecules on surfaces.

Aquí sí que hi ha un interès aplicata: els complexos de transferència de càrrega, que permeten incursions en energia solas i en emmagatzamament d’energia. Un tema interessant que al nostre equip ens ocupa!

 

 


Posted in Ciència.