En la seva edició de dilluns 26/2/07, El País publica que un tribunal ha imposat una multa de 600 EUR per enviar un missatge promocional que contenia 42 adreces de correu electrònic al camp “CC”, és a dir, que estaven visibles. La sentència recorda que, malgrat que una adreça de correu electrònic estigui disponible al web, no es pot fer servir per a comunicacions no privades o personals, si no hi ha consentiment del destinatari.
Jo mateix he rebut a vegades correus electrònic amb una llista d’adreces al camp CC (còpia) corresponents a una bona colla de professors i adreces institucionals de la Universitat. No tan sols és una problema de privacitat, sinó també d’una invitació a l’spam. El fet que la meva adreça figuri en un missatge adreçat a moltíssims usuaris incrementa la probabilitat que, en algun dels ordinadors que facin servir aquests usuaris, hi hagi un virus o trojà que capturi la meva adreça.
Personalment he vist com una nova adreça electrònica que havia aconseguir, l’endemà era utilitzada pels spammers. Crec que no va ser el meu ordinador, però no se sap mai. Els Cavalls de Troia els podem tenir a dins i no detectar-los. Hem d’aprendre a conviure-hi.
No veig cap solució al tema de l’spam, en part per la forma com està construïda (afortunadament) Internet, i en part per la manca de voluntat de les administracions en resoldre-ho. Crec que els ajuntaments haurien de proporcionar servei de correu electrònic gratuït i obligatori als seus ciutadans. Amb formació gratuïta i obligatòria. Com a primer pas per a una formació integral en les TIC, per a una nova ciutadania. Com ja passa a les universitats.
I am really impressed with your writing skills as well as with the layout on your weblog. Is this a paid theme or did you modify it yourself? Anyway keep up the excellent quality writing, its rare to see a great blog like this one nowadays keeaedaeddcc