Edunomia

No vaig poder ser present a la signatura del conveni entre la companyia Telefónica i la UdG per a l’impuls de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital (C4D), que hem impulsat des de l’IQC per promoure l’estudi i la recerca en la intersecció de les TIC, la comunicació i la ciència. Avui precisament els diaris locals recullen aquesta signatura, que ja havia comentat el propi web de la UdG.

El sistema de càtedres de la Universitat de Girona està distribuït pel territori de la UdG, però també en contempla a la pròpia ciutat de Girona. A part de proprocionar un vincle fort amb diverses poblacions, serveix per a adreçar camps del coneixement o temàtiques particulars que no són recollides pels grups de recerca de la UdG.

La C4D és dirigida per la investigadora Sílvia Simon, i té un consell tècnic del qual en formo part, i on també hi ha en Miquel Solà, la Cristina Butchosa i en Dídac López.

Esperem que la C4D pugui dur a terme una bona tasca en aquest camp. Afortunadament la ciència 2.0, la universitat 2.0 i la societat 2.0 encara són conceptes que cal anar definint, treballant i estudiant, per no dir modulant. Es tracta d’una tasca apassionant.

Avui tenia ganes d’escriure alguna cosa diferent. Segurament que algú altre ja ho deu haver fet, però m’h einventat un poema en què les primeres paraules són precisament símbols químics de la Taula Periòdica dels Elements que tenen sentit en català. Aquests 18 versos comencen doncs amb els 18 símbols “catalans”.

A més, aquest poema[-cursilada] l’fet amb el twitter. Cada vers està entrat com a tweet.

Hi ha vegades que les coses surten com surten. De fet, sempre hi surten així.

Trobareu aquest poema cercant el hashtag #sjquim al twitter, o bé directament amb aquesta cerca al Twitter.

Quan tingui temps potser el passaré a text normal. Però potser així té més gràcia, no?

Foto: les companyes de la UdG Rosa Picola (text) i Sònia Marín (il.lustracions i text) han publicat un magnífic llibre per a nens petits gent gran. Felicitats i gràcies!

[Són frases escrites per gent gran amb un significat que, evidentment, la mare, el pare o qui ho llegeixi haurà d’interpretar alhora que els nens mirin les fantàstiques il.lustracions.] (Gràcies, Rosa i Sònia!)

Mentre feia aquest t-poema tenia aquesta bonica taula periòdica a la pantalla…

Seguint la suggerència del propi Wordpress, avui he aprofitat per actualitzar-lo a la darrera versió 2.7.1, que té alguns canvis en l’administració del blog, i per fer-hi l’entrada número 1000. Encara que prèviament havia fet algunes poques entrades al Blogger, l’estiu de 2005, durant l’estada a la Universitat de Georgia, Athens, és quan realment vaig establir un cert ritme.

Mil, 1000 - algú dirà que és temps perdut. Jo crec que és temps guanyat.

Ortega y Gasset va encunyar la famosa frase “Jo sóc jo i les meves curcumstàncies“. Però en una Societat 2.0, com es pot entendre à la 2.0 aquesta frase?

De fet, he anat dient en diverses ocasions en aquest mateix blog i en altres llocs coses com Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu ordinador, el meu arxiu i el meu blog. Ara hi afegiré “i les meves xarxes socials”.

De les darreres aportacions que he rebut, via Facebook, Twitter o e-mail, en destaco dues: la d’en Francesc Grau, que suggereix tenir un perfil a Google Profiles (ell mateix hi té el seu) i que té diversos perfiles en diversos agregadors socials, i la d’en Toni Donaire, que em suggereix crear un grup a TweetWorks

Es tracta, doncs, d’anar creant pàgines i perfils i agregacions de contingut de forma potser inacabable. Perquè a més cal mantenir la Wikipedia en dos idiomes al menys, controlar el Facebook, etc, etc. I quines altres eines, widgets, tools, serveis, etc… aniran sortint - ja no pas en els propers mesos, sinó d’aqui a dimarts vinent a les 7 del matí, termini efectiu de les “vacances” de primavera?

Crec que el es tracta és de mantenir molt controlada la informació generada en un lloc segur, per exemple, als ordinadors de la universitat o a uns servidors privats reputats. I sempre mantenir-ne còpies de seguretat al propi ordinador o en algun altre lloc.

És tracta d’anar creant píndoles d’informació, sigui entrades a un blog, idees, agenda, adreces web, fotos, videos, podcasts d’àudio… El que importa veritablement és etiquetar-les (tags). El principal tag (gràcies, Francesc Grau, per compartir aquesta idea) és la data. Ens agradi o no, el temps flueix, el temps passa, i allò que primer memoritzem és quan van passar les coses. A més, això ens ajuda a posar píndoles informatives en context. Altres etiquetes són les temàtiques: feina, personal, recerca, 2.0, etc…

I finalment hi ha l’agregació. Es pot fer des d’un punt de vista propi, creant un blog o web on s’hi reculli informació. Però atenció! la forma mateixa d’agregar les píndoles és tan o més valuosa que la pròpìa informació que conté. Per això jo mantinc un blog (i un web estàtic que algun dia hauré de canviar). Perquè no vull que amb el Facebook, iGoogle, TweetWorks, LinkedIn o qualsevol altre agregador que pot desaparèixer en qualsevol moment se me’n pugui anar una cosa tan important com l’estructura de connexions entre les meves pròpies píndoles, i entre aquestes i les de mòn exterior (Internet).

Per això seguiré mantenint el meu blog, per això miraré d’anar creant píndoles d’informació ben etiquetades. I per això no em farà res anar creant, xino xano, de la forma més senzilla i eficient possible, tots els perfils que puguin anar sortint i les pàgines relelvants emergents. Per això podré fer servir serveris sobre Facebook, Twitter, etc. sense preocupacions. Perquè allo més important, les fonts primàries (les meves píndoles informatives) i la secundària (indexació i agregació de les meves píndoles), el meu tresor més preuat, viurà (o en viurà una còpia actualitzada) al meu ordinador i a dos llocs més per si de cas.

Potser caldrà tornar al concepte de web personal, que segurament tindrà com a primera etiqueta el temps, és a dir, serà un blog, però que podria reordenar-se d’altres maneres. Per això el Wordpress m’agrada.

El problema, ara mateix, és recollir les píndoles d’informació que no es guarden enlloc, que són efímeres i no cercables, com els comentaris i notes no intrascendents de Facebook (hi ha el sistema de fer-ne de tot un e-mail, però he de veure com organitzar-ho i com eliminar-ne les coses intrascedents)

Ara ho extrapolaré a la Universitat 2.0. Veurem si podré fer-ho fàcilment.

Potser la nova frase ortegaigassetiana serà “Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu arxiu, el meu web i les meves xarxes socials“.

(Nota: foto extreta de http://kunaljanu.wordpress.com/2009/02/27/making-decisions/)

Divendres 27 va ser la meva xerrada Universitat 2.0. Dilluns 30 va ser la xerrada de l’Ernest Benach, Catalunya 2.0. Dissabte 4 va ser la jornada Emprendre el Futur, de stic.cat [2.0]. Avui dilluns 6 ha estat una visita al Parlament 2.0.

Ha estat una tetralogia dospuntzero que m’ha proporcionat una gran dosi d’energies renovades, cada cop. Avui ha estat interessant no tan sols per haver estat rebuts per l’Ernest Benach, President del Parlament de Catalunya, sinó també perquè li hem pogut fer preguntes, mentre estàvem asseguts còmodament als seients dels parlamentaris. He pogut fer una visita guiada a l’edifici, que sempre havia volgut fer però que mai havia pogut trobar-li temps.

Crec que avui he entés força bé en què consisteix una organtizació 2.0, un acte 2.0. Avui he entés també millor el concepte de Parlament 2.0 que ja havia intuït el 30 de març.

He tingut la sort de poder parlar llargament amb la Marta Morera, fer petar la xerrada amb la Meius Ferrer, discutir temes universitaris amb l’Enric Canela, i també intercanviar opinions amb altres persones de stic.cat (me n’oblidaria alguna, així que no les esmento) o convidades per aquesta Associació. Totes m’han ajudat a besllumar el que ens espera en el futur i a sortir apassionat de la visita. Si fos una bateria recarregable, ara mateix estaria prop de la sobrecàrrega.

Gràcies, stic.cat!

Avui al matí ha tingut lloc la jornada Emprendre el Futur, promoguda per la Universitat de Girona i STIC.CAT, i que aquesta darrera associació ha organitzat. Cadascuna de les ponències ha aportat el seu gra de soora al concepte de l’empreneduria, unes més emocionals, altres més racionals, unes amb idees, altres amb aportacions personals, unes que es passaven dels cinc minuts establerts, altres més curtes, unes amb cites recomanables, altres amb reflexiones serioses.

Sala plena, alguns companys de la Universitat, gent de l’empresa TIC, alguns polítics 2.0, els entusiastes de stic.cat, tota la sala plena d’energia.

Crec que és la primera vegada que participo activament, en el sentit 2.0, d’una jornada. Durant tot l’acte he participat en el twitter (clau: #sticfutur). Aquí hi ha les meves aportacions (per error n’hi ha dues altres amb @ en lloc de #).

La jornada s’ha televisat per Internet en directe. Ha sigut divertit veure-ho directament al meu portàtil, mentre actualitzava el twitter, prenia anotacions a un fitxer word, i navegava per Internet.

Tinc doncs apuntades coses interessants de cada ponència. No perquè sigui la darrera és la més imporatnt, però m’ha fet pensar, ja que fa referència a la reputació en el món digital, al valor de la marca: L’Antoni Gutiérrez Rubí ens ha dit que en Genís Roca (aquests dies a la Web 2.0 Expo a San Francisco) afirma que tothom ja només es presenta amb un nick. Això vol dir posar ordre a la forma com ens presentem. He de començar per fer-ho jo mateix. Aprofitaré aquests dies de tranquil.litat relativa.

He tingut la sort de poder dir quatre paraules per obrir l’acte, juntament amb la Trina Millán, presidenta de STIC.CAT, i en Pere Condom, Director del Parc. Segons el web de stic.cat,

Trina Milán ha donat la benvinguda als assistents i ha presentat la jornada, agraïnt als assistents la seva presència. Ha cedit, seguidament, la paraula a Pere Condom, director del Parc Científic i Tecnològic (PCiT) de la UdG, qui ha agraït a STIC.CAT que es celebri l’acte a la UdG, així com als assistents i ponents la seva visita. Condom explica als assistents què és el PCiT, que compta amb 6 edificis. Per finalitzar les presentacions, el Vicerector de Política Científica i Planificació Estratègica UdG Miquel Duran, ha reafirmat els valors de lideratge, responsabilitat social, qualitat i projecció internacional, entre d’altres, fent-los palesos en suports com el d’avui a STIC.CAT. Duran ha posat de manifest l’importància de l’emprendoria a la UdG.

I és que m’he referit a la missió de la UdG que figura al Pla Estratègic 2008-13, i els valors que hi figuren. Gràcies per recollir-ho en el resum de stic.cat!

Gràcies a tothom de stic.cat. I gràcies a l’Eduard Batlle per tot.

[foto retallada de la galeria de stic.cat]

Avui he viscut una experiència molt agradable: m’han vingut a entrevistar tres nens i nenes per a la revista de les escoles públiques de Girona, El Tarlà (per preparar-ne el número 41). Han vingut de l’Escola Cassià Costal, de l’Escola Font de l’Abell i de l’Escola Montfalgars. Tots acompanyats per mestres de les escoles i del Centre de Recursos Pedagògics del Gironès (CRP-GIRONES).

El nou número d’El Tarlà tractarà de l’Astronomia, aprofitant que el 2009 n’és l’Any Internacional.

M’han fet moltes preguntes, de Química, de la Universitat, de l’Any de l’Astronomia, del cel. Els he ensenyat una mica els edificis del Parc Científic i Tecnològic de la UdG i han pogut conèixer algunes pinzellades de la recerca que es fa a la meva Universitat. He pogut explicar-los què és el futbal·lè, què és l’Astroquímica, com és un científic, quina és la meva feina. I els he explicat la gran diferència que hi ha entre Astrologia i Astronomia. També hem comentat que la Cuina és de fet un Laboratori Químic.

He observat al guió d’El Tarlà 41 que una de les preguntes és si tenim “barris científics”. Em sembla impressionat, m’ha agradat molt!

BARRIS: Tenim uns barris “científics”?

Hi ha noms de carrers o places dedicats a homes i dones de ciència o a fets científics?
1. Busquem noms de carrers, travessies i places relacionats amb la Ciència o amb l’Astronomia:
- Carrers- Astronomia
- EsculturesEs tractarà d’explicar on està situat el carrer dins del plànol de Girona (N, S, E, O), en quin barri, explicar com és el carrer, en relació a l’escola si és lluny o a prop, si hi ha alguna font, monument, escultura, edifici important, o algun parc, Hi ha institucions o entitats científiques als nostres barris?
Algun laboratori? Alguna entitats? Alguna societat? Alguna empresa? Eiximenis
Com es diu? Què fan? En quin carrer?
Hi ha alguna revista científica a Girona, quines?
Hi ha algun lligam entre les Facultats de Ciències de la UdG i la nostra escola o barri?…
Per proximitat de barri: Font de l’Abella

Moltes gràcies als sis alumnes de les escoles públiques de Girona! (i als mestres també).

El Pais va publicar abans d’ahir un interessant article titulat Y el síndrome de Diógenes llegó al ordenador. es tracta d’un article que comença una mica de forma sensacionalista, però que després s’ocupa adequadament de l’assumpte del correu electrònic. Personalment, com he dit altres vegades, he de dir que guardo tot el correu electrònic des de temps remots, per poder-lo buscar per paraules clau (guardo els arxius en format mbox).

Per a mí no és pas només viure de records. Si tinc la informació, no l’he pas de llençar. Ara bé, d’aquí a tenir la Síndrome de Diògenes (guardar tot allò inservible) hi va molta distància. Ja he dit altres vegades que jo sóc jo, les meves circumstàncies i el meu arxiu (nota: i unes quantes coses més, com per exemple el meu blog).

Fer servir el Facebook no permet guardar fàcilment aportacions interessants i comentaris rellevants. No permet buscar. Les converses són efímeres. No es tracta de guardar records nostàlgics, senzillament guardar el correu electrònic vol dir retenir informació rellevant.

Tan en l’e-mail com en les fotos-videos, ho guardo tot per data. Com diu l’article d’El País, el millor seria etiquetar-ho (tag) tot. A part de la data, és clar.

Em sembla molt interessant reproduir quatre consels de l’article, agafats del mètode GTD (Getting Things Done):

Reglas para mejorar el uso del ‘e-mail’

1. Mire todos los mensajes de una sola vez: si va escudriñando los de su jefe, los privados, los más urgentes, los que puede borrar, etcétera, acabará repasando la lista de correos de entrada varias veces, con la consiguiente pérdida de tiempo.

2. Agrúpelos en cuatro carpetas. Por ejemplo, llámelas así:

- Por hacer

- Debo

- Me deben

- Leer

3. Juegue al primer toque: los e-mails hay que abrirlos el menor número de veces posible. Cuando abra uno:

- Si es inútil, bórrelo sin más

- Si tiene información que pueda serle útil en algún momento, póngalo en la carpeta Leer.

- Si puede contestarlos en menos de dos minutos, no lo retrase ni lo deje para más tarde. Hágalo ya o le hará perder el tiempo en otro momento. Si le llevara más tiempo, guárdelo en Debo

- Si necesita que le confirmen o aprueben algo, póngalo en el Me deben.

4. Procese las carpetas Por hacer y Debo lo antes posible. No deje que engorden. Y utilice sus ratos libres para gestionar

Leer (y borrar todo lo que pueda una vez haya recogido la información pertinente).

5. Minimice el número de e-mails que envía y recibe. Regla de oro: cuantos menos mande, menos le llegarán.

6. Haga que su cuenta de correo trabaje por usted. No se autoengañe pensando que no tiene tiempo para aprender unas cuantas reglas. En media hora puede aprender un par de cosas que le ahorrarán mucho trabajo.

7. No viva pendiente del correo. Mírelo dos o tres veces al día como máximo.

Estas reglas han sido elaboradas por José Miguel Bolívar, inspiradas en la filosofía GTD (Getting Things Done), que trata de mejorar la productividad en todos los ámbitos de la vida mediante un método sencillo y flexible.

Avui al matí, dins d’una jornada per a les persones de la Biblioteca de la Universitat de Girona, he fet una xerrada sobre el concepte d’Universitat 2.0. Malgrat que he seguit aproximadament una presentació Powerpoint (que poso a dalt a Slideshare.net), he proporcionat a la cinquantena d’assistents diferents claus del que entenc que hauria de ser una Universitat 2.0, i les possibilitats que ofereix aquest concepte per a la Universitat de Girona.

Crec que val la pena seguir el fil de l’entrada que vaig escriure fa un parell de setmanes en aquest mateix blog Educnomia, i també el fil del grup “Universitat 2.0” que vaig crear al Facebook i que ha resultat força profitós. Segur que en els propers dies seguirà donant fruits.

La xerrada m’ha servit a mí també per ordenar les meves idees i per donar rellevància a alguns punts. En tot cas, puc assegurar una cosa: ha estat fonamental per a la preparació d’aquesta xerrada i per reflexionar als voltants del concepte d’Universitat 2.0 que hagi pogut mantenir aquest blog.