La Wikipedia i la Universitat: una creixent relació

Image

Imarge CC-BY-SA de School Of Open Workshop WMDE / Elly Köpf des de http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2014/05/14/academic-opinions-of-wikipedia-and-oa/

La relació entre l’educació superior, la recerca i la Universitat amb la Wikipedia no para de crèixer. Per exemple, acaba d’aparèixer la “Guia de bones pràctiques per a l’ús docent de Viquipèdia a la universitat

L’objectiu general del recull de pràctiques que tot seguit us presentem és oferir un document de recomanacions per a docents universitaris que, o bé vulguin aprofundir en les seves pràctiques, o bé es vulguin iniciar en aquesta mena d’exercicis amb la Viquipèdia. En última instància, volem contribuir a estendre l’ús dels recursos educatius oberts a la Xarxa de manera innovadora.

Pel que a la wikipedia mateixa, fa poc Slashdot en parlava a Meet the 36 People Who Run Wikipedia

By pretty much any logic, Wikipedia shouldn’t work: A vast website, built on the labor of volunteers, with very few tangible rewards and a fairly weird hierarchy. From the article: “The stewards would prefer to go unnoticed. Only one has ever had any real fame—Wikipedia co-founder Jimmy Wales served as a steward from 2006 to 2009. They operate above the fray, giving and taking user privileges and intervening in matters that lower-ranking editors can’t handle. You can summon them for emergencies in the Wikimedia Stewards IRC chat room by typing ‘!steward.’ Their secrecy has a certain irony, given the very public product they manage, but perhaps it’s emblematic of Wikimedia as a whole. When your foundational value is that ‘every single human being can freely share in the sum of all knowledge,’ hierarchies become a necessary evil.”

La relació en particular entre biblioteques i wikipedia va ser tractada fa ben poc per en @briankelly a Why and How Librarians Should Engage With Wikipedia i amb la presentació a Slideshare

I en un recent article al LSE, s’hi deia Writing for Wikipedia has forced me into good scholarly habits and accessible writing

Where Wikipedia has poor-quality articles, we should regard it as a great opportunity, argues Martin Poulter. Researchers and educators, especially in social science, should get involved in improving the site both for its educational value and to promote their areas of study to a truly global audience.

Fent Matemàgia de la Ciència a Perpinyà

IMG_9017

Foto: amb en Joan Miró preparats per començar!

Abans d’ahir vam anar amb en Joan Miró a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia per participar al Village des Sciences (Festa de la Ciencia en l’àmbit de tot l’estat francès). De fet, dijous ja hi havia anat en Pep Anton Vieta (@pquimic), ajudat per la Judit Torrent (estudiant de química), encara que només havent dinat.

Divendres vam tenir la sort amb en Joan de rebre set grups-classe diferents, d’edats entre 7 anys i 14, per fer-los diversos jocs de mans relacionats amb la ciència. La veritat és que no vam poder fer cap joc relacionat amb la taula periòdica dels elements, ja que cap grup l’havia estudiada encara. En canvi vam fer, entre d’altres, aquests jocs:

  • El científic desaparegut (agrada a petits i grans!)
  • Jocs topològics amb cordes (èxit segur, si tothom en pot tenir una)
  • Vermelles-negres (sempre impactant)
  • Spelling (sobre tot als més grandets)
  • Il.lusions òptiques dinàmiques (de les de reixa)
  • Joc binari (un èxit a partir dels 10-11 anys)

El fet que els grups fossin de 15-20 participants, i que a la mateixa sala de l’edifici de l’IAE hi hagués dos tallers més molt interessants (Talteüll i els seus cranis, per exemple) va posar-nos a prova, però en general ens en vam sortir. I sobretot, en Joan Miró va mostrar la seva capacitat d’empatitzar amb la mainada.
No estic acostumat a fer tallers amb diversitat d’edats, ni tampoc a fer-ne amb mainada de primària. Així que em va servir de bona lliçó, i també per adonar-me de la importantíssima tasca dels mestres i dels companys de la Facultat d’Educació de l’àmbit de Didàctica de Ciències Experimentals.

Encara que hi participem com a grup per quart any consecutiu, no havia vist la Fira feia temps, quan es feia al Palau de Congressos, al centre de la Vila. Crec que ara que es fa a la mateixa Universitat, la qualitat i quantitat dels tallers és més elevada. Francament paga la pena de visitar-la.

4e

Foto: al matí vam tenir l’ajuda de dos estudiants de biologia de la UPVD de parla catalana.

De la resta de tallers em va agradar i interessar especialment “La Chimie des Sorcières“, pel Dept. Química UPVD, el de Qu’est ce qu’un algorithme, amb una visió algorísmica molt interessant d’alguns dels jocs que fem (per exemple el Viatge per la Taula Periòdica), i el de la Univesitat de Florència La physique dans la vie de tous les jours, un taller càlid, enginyós, atractiu però també útil.

Hem d’agrair l’equip organitzador del Village des Sciences per haver-nos tornat a convidar a participar-hi, especialment a la Valérie Hinoux, la seva coordinadora. Hi tenim una bona col.laboració, que mantindrem en el futur. Esperem veure algun dels tallers a la Setmana de la Ciència a Girona, a mitjans de novembre.

Foto: del compte de twitter de la @upvd1 – Vaig posar-me la samarreta d’en Sheldon!

 

Trinxat a Girona amb en Salvador Sunyer

Image

Ahir va tenir lloc un nou #trinxat a Girona, aquest cop amb la participació d’en Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta,. En Salvador me’l trobo sovint al mercat, comprant fruita, peix o carn, i forma part de les persones que el dissabte al matí protagonitzen les interaccions entre compradors i venedors.

Aquest mateix protagonisme el va tenir al Trinxat. Va explicar-nos els seus somnis, el projecte de fer Girona un referent en temes escènics, la seva visió d’una ciutat que és més que no pas un espai limitat al s barris més característics, sinó d’una ciutat extensa, de radi cinquanta km, amb multitud de noms propis, amb caixes escèniques variades i de qualitat. I ens va comentar la importància de la internacionalització, de posar Girona al mapa del teatre, de la creació teatral, de l’equilibri entre teatre popular i teatre d’excel.lència.

Vaig tenir la impressió de poder canviar alguns mots del seu discurs, per exemple “teatre” per “ciència”, i generar-ne un altre en un altre camp. Em va agradar, em va embadalir el seu compromís. Ja m’agradaria que en el camp de la ciència també fos així.

Al final, quan ja havíem fet els postres del sopar extraordinari cuinat per la @iolandabustos a @lacalendula, va passar el que és habitual: es va parlar un moment de la unviersitat, de l’adequació dels estudis (aquí, arts escèniques) al que significa la universitat, de com n’és de difícil integrar l’educació superior en aquest tema en un àmbit on la creació de coneixmenet demana una acreditació formal d’investigador. No vam tenir temps, un altre dia seguirem.

Em vaig tornar a preguntar “què hi fa un científic com jo en un lloc com aquest”. I em vaig tornar a respondre “doncs a aprendre dels altres”, a sortir fora de la càmara de ressonància (l'”echo chamber” dels anglosaxons).

Image

Com a curiositat, cal dir que vam adonar-nos que en Salvador Sunyer no tenia entrada a la wikipedia… doncs al mateix restaurant se li’n va crear, i jo mateix hi vaig afegir una foto l’endemà.

Gràcies a en Salvador Sunyer, gràcies a la @mferres i la @crisvalenti, i gràcies a l’equip del @trinxat per aquesta nova oportunitat.

Ah! I a més vaig poder fer de fotògraf suplent, perquè la @ingridaznar no va poder venir.

La meva primera experiència a Ciencia en Acción: ben positiva

Per primer cop dissabte vaig tenir l’oportunitat de participar al certamen-concurs Ciencia en Acción, al Cosmocaixa de Barcelona. De fet, aquesta és una iniciativa vinculada amb l’event europeu Science on Stage que aplega divulgadors i experiències divulgadores de tots els àmbits de la ciència.

En aquesta edició de Ciencia en Acción l’equip de la C4D (del qual en formo part) va presentar-hi, per un cantó, dos tallers: “El taller de les aromes” (per en @pepduran i en @pquimic) i “La Taula Periòdica és Màgica”; per un altre cantó, va presentar l’espectacle de mitja hora de durada “La Màgia de la Taula Periòdica”. Aquest espectacle precisament va rebre la Menció d’Honor de Jurat , en un acte que va tenir lloc diumenge al matí durant la cloenda del certamen. El taller màgic i l’espectacle els vam fer en col.laboració amb en Fernando Blasco (@fblascoc).

Al llarg de divendres a la tarda i tot el dia de dissabte, en diversos espais dins del Cosmocaixa s’hi van aplegar multitud de tallers de física, matemàtiques, astronomia, químcia, etc. En aquest cas, els dos tallers esmentats estaven en l’espai de Demostracions de Química. El taller “La Taula Periòdica és Màgica” consistia en jocs de mans, en curiositats i en trencaclosques relacionats amb la Taula Periòdica dels Elements Químics. Una de les coses novedoses que hi vam presentar va ser un tetris de la Taula Periòdica, peces tetròminos on només hi ha el símbol atòmic.

Image

Pel que fa a l’espectacle premiat amb la Menció d’Honor, “La Màgia de la Taula Periòdica”, es va representar dues vegades, una al matí i una a la tarda, a l’auditori principal del Cosmocaixa. Aquest espectacle consisteix en una combinació d’experiments espectaculars amb jocs relacionats amb elements de la taula periòdica, basant-se en jocs de màgia matemàgica. Aquests jocs permeten la participació dels assistents, en uns casos perquè pugen a dalt de l’escenari, o en el cas de joc anomenat “Viatge per la Taula Periòdica”, perquè tots els membres de l’audiència fa un mateix joc, individual.

Image

Els jocs experimentals els van fer en @pquimic i en @pepduran, mentre que en Fernando Blasco i jo mateix van conduir els jocs de mans, sempre amb un dels dos com a conductor (ens anem canviant de rol). La @laiagd va estar a dalt de l’auditori, amb els tècnics de so i imatge, al control del Prezi i de la música. I en Joan Miró va recollir els detalls que hem d’anar polint. Jo personalment vaig conduir un joc basat en el Principi de Gilbreath, on a partir de consonants i vocals es formen màgicament símbols químics, i un altre basat en un joc de l’appasionant llibre “Magic tricks, card shuffling and dynamic computer memories”. En Fernando va conduir un joc de desaparició misteriosa d’una carta, i el de participació massiva de Viatge per la Taula Periòdica. Total, 30 minuts aprofitats al màxim. He de dir que a la tarda l’espectacle ens va sortir més fresc, dinàmic i fluïd que pel matí. Segur que en futures ocasions encara ens sortirà millor.

Tant l’espectacle com el taller de màgia de la taula periòdica formen part d’un projecte més ampli que hem anomenat “La Màgia de la Ciència”, que resulta de la col.laboració amb en Fernando, que és professor de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Madrid. De fet ja hem dut a terme altres iniciatives en la intersecció entre màgia, ciència i educació, per exemple fa ben poc a Ciencia en Redes, i tenim en perspectiva un MOOC de màgia i ciència .

L’espectacle premiat el tornarem a presentar dintre de pocs dies (divendres 17) a les II Jornadas de Divulgación Innovador a a Saragossa. Pel que fa al taller, serà la base de “La Matemàgia de la Ciència”, dins del Village des Sciences , Fête de la Science, a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, aquesta mateixa setmana.

Image

Foto de tot l’equip d’investigadors i d’estudiants a l’auditori de Coscomaixa de Barcelona al final de l’espectacle de la tarda: Fernando Blasco, Miquel Duran, Pep Anton Vieta, Pep Duran, Laia Guillaumes i Joan Miró, juntament amb els estudiants col.laboradors.

A partir de les piulades i entrades a facebook dels participants de la UdG, he elaborat un storify que es pot trobar a https://storify.com/miquelduran/ciencia-en-accion-2014-c4dudg

He d’agrair la col.laboració dels estudiants de 3r curs de química de la UdG, i també de varis estudiants de 2n curs que van fer-hi un cop de mà i que van endinsar-se per primer cop en el món de la divulgació de la ciència.

Image

Aquí som tots els gironins que impulsem La Màgia de la Taula Periòdica en col.laboració amb en Fernando Blasco, de la Univ. Politècnica de Madrid

Les claus per muntar un MOOC. curs de formació a la Universitat de Vigo #23keysmooc

Image

Ahir i abans d’ahir vam ser amb la Sílvia Simon a la Universitat de Vigo, impartint un curs de formació a professors sobre les claus per muntar un MOOC: Vinte e tres claves para impartir un MOOC e divertirse. Derivat del curs que vam fer l’hivern, de forma no presencial, per als professors de la Universitat de Barcelona, han estat 14 hores divides entre sessions explicatives i sessions pràctiques (8 temes). O sigui, dos dies intensos concentrats en mostrar què és un MOOC, què no és, per què és rellevant impartir-ne un, i com es pot muntar:

  1. Falemos do MOOC
  2. Formulemos o MOOC
  3. Gravemos os vídeos
  4. Xeremos ligazóns a recursos con fluxo de aprendizaxe
  5. Deseñemos a avaliación
  6. Fomentemos a colaboración do alumnado
  7. Publicitemos o MOOC
  8. Avaliemos o curso

Donat que el curs original era en format Moodle en el si del sistema de la UB, vam copiar en el seu moment (amb llicència Creativa Commons CC-BY-SA) el contingut a un wiki (23clausmooc). Però en ser en català, hem hagut de traduir-lo a l’anglès (per poder fer del wiki un entorn descobrible). A més, donat que aquests dos dies han estat de docència presencial, hem resumit en una presentació cadascun dels vuit mòduls, a part d’una presentació inicial general. Tot es pot trobar al wiki del curs, etiquetat amb 23keysmooc.

La trentena d’estudiants van acabar ahir fent una desena de propostes ben diverses, tot planificant cursos de temàtiques que ja tenien pensades o bé fictícies. Vam tenir la sort de tenir una gran diversitat de procedències, cosa que va facilitar un treball cooperatiu i que sortíssis cursos ben diferents en contingut i en planificació. Potser una de les coses que els participants van aprendre millor, i que no havien tingut l’oportunitat de tenir prou clara, és “Un MOOC no és una juxtaposició de videos”.

Image

(Foto: @silviasimonr)

Com a novetat vam fer una minienquesta de només 4 preguntes, just abans de començar i un cop acabat el curs, per saber si el curs va ser profitós (resultats més endavant).

És aquesta la nostra tercerca activitat de formació en MOOCs, després del curs per a l’ICE de la UB i de la sessió en el marc del projecte català 14MOOCs14. A part de les diverses xerrades i taules rodones on hem participat, és clar.

Ha estat un cap de setmana intens per a mí, ja que de la jornada de Màgia i Neurociència de dissabte, tan intensa i apassionant, vaig passar a un diumenge de treball en hotel i al tren (quin viatge tant encisador per Castella i Galícia!), a dos dies sencers d’immersió en MOOCs. El cansament acaba sortint.

Gràcies a l’Àrea d’Innovació Educativa de la Universitat de Vigo i en especial a la Mariam Villar per convidar-nos a impartir aquest petit curs i per la seva amabilitat.

Al seminari de Màgia i Neurociència

Image

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre Màgia i Neurociència a Madrid. De fet, es tracta dela primera vegada que assistia a una trobada de mags professionals (jo segueixo essent amateur i crec que en seré sempre).

De les 12 del migdia fins les 11 de la nit, cuatre conferenciants diferents ens van exposar diversos aspectes de la relació entre la màgia i la neurociència, passant per la psicologia. En coneixia una mica, però després de la intensa sessió d’ahir, ara em veig menys mancat (però encara molt mancat).

En Dani Da Ortiz ens va presentar alguns dels seus darrers jocs, però no pas per explicar-los, sinó per exposar el paper que hi juga la capacitat de posar-se al lloc de l’espectador que desitja participar i gaudir d’una sessió d’il.lusionisme. Després, en Jordi Camí ens va mostrar la connexió entre coneixements clàssics de l’il.lusionisme i el que se sap cada cop més del funcionament del cervell

Em Max Raven ens va proporcionar després pistes i consells sobre la part més psicològica dels jocs de mans i de l’il.lusionisme, de com podem ser fàcilment enganyats (al menys ara sóc més conscient de viure en un món en què sóc enganyable, i això em tranquil.litza).

Finalment, en Richard Wiseman ens va oferir un recull dels ses projectes principals, com a psicòleg social – de fet ens va dir que ha arribat a investigador acadèmic en aquest camp gràcies a la màgia -i va recomanar el clàssic llibre d’en Dale Carnegie.

Vaig trobar moltes idees aplicables al projecte de Màgia i Ciència, i també a millor l’activitat acadèmic general. En particular, en @richardwiseman va donar-nos dues idees remarcables

- Fer videoclips senzills(autoproduïts, do-it-yourself) redueix la distància entre espectador i professor.
– Youtube és la democràcia d’Internet.

En general, tot el que se’ns va dir em permetrà fer millor les classes, parlar millor en públic, gravar millors videoclips, etc… van ser un piló d’hores engrescadores tancats en una petita sala d’un perifèric hotel de Madrid.

He de donar les gràcies a en Fernando Blasco, amb qui compartim el projecte de Màgia i Ciència, l’haver-me fet saber aquesta jornada.

A la foto, amb @fblascoc i @richardwiseman

Segona jornada del Taller de Matemàgia a la UCE

Image

Avui he fet la segona sessió del taller de matemàgia a la UCE, a Prada de Conflent. Un mal dia per viatjar: operació tornada de turisme, i pluja insistent. Ahir va ser molt més fàcil arribar-hi des de Girona.

Ha tornat a haver-hi una vintena d’assistents, alguns dels quals diferents als d’ahir. Aquest cop ens hem centrat en el clàssic joc 1-6 de Dai Vernon, que ha agradat molt, i en el Principi de Gilbreath, del qual n’he mostrat diverses variants. Aquest Principi, un dels principals estandards de la matemàgia (i del mentalisme) segurament que ha estat el que els assistents han trobat més sorprenent. A més han pogut comprendre la importància de la participació del públic (o alumnes, o companys) ens els jocs basats en aquest principi. Perquè si la màgia no la fa el mag, sinó els propis participants, és molt més impactant.

També hem fet jocs amb cordes. Fer i desfer nusos, i fer juguesques és ben fàcil amb cordes. I hem tocat una mica les gomes elàstiques. I he donat algunes pistes i exemples de pensament lateral.

Per acabar, un joc de cartes basat en la sèrie de Fibonacci, cosa que permet introduir la màgia per explicar matemàtiques i ciència, que al final és un dels nostres objectius: la interrelació entre màgia, educació i ciència.

Donat l’elevat número d’assistents i el poc temps disponible, no he fet jocs de cartes amb baralla sencera, tal com hem pogut fer en altres ocasions. Per això els jocs de Dai Vernon (1-6), el de Fibonacci, o el Baby Hummer, són molt adequats i a més permeten que tothom pugui experimentar i participar, tal com se n’espera d’un taller.

Image

 

Avui no m’hi ha pogut acompanyar la @laiagd, l’hem trobada a faltar. En tot cas, aquest taller de dos dies ens ha servit per avançar en en el nostre projecte de la Màgia de la Ciència, que el setembre i octubre tindrà gran activitat.

Propera parada: Campus Gutenberg, Barcelona, 15 de setembre.

Fent matemàgia a la UCE a Prada

No havia estat mai a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. Per això m’ha fet una gràcia especial anar-hi, juntament amb la @laiagd, per impartir avui i demà un taller de matemàgia. Havia passat per Prada vàries vegades, en excursions i viatges entre el Rosselló i la Cerdanya, però és el primer cop que m’hi he parat tranquil.lament.

La UCE és al Lycée de Prada. Una organització càlida amb participants engrescats i compromesos, dins de la senzillesa dels esdeveniments que arriben gairebé a 50 anys, i que van començar en una situació força diferent a l’actual.

Image

Amb la Laia hem fet el tallera una vintena d’assistents d’edats variades, que és el número ideal per fer el taller de matemàgia. Després de començar amb l’habitual joc del Baby Hummer, que amoroseix els possibles dubtes dels participants, hem fet un petit viatge i hem donat pistes de jocs amb números, il.lusions sensorials, origami… segurament tot nou per a tothom. Al final, per promoure l’assistència de demà (cal fer màrketing! :-) ) hem fet el joc del dia de la setmana, que trobo que a més de divertit és útil per a la vida diària, i el del bitllet d’euro, que a més permet parlar de codis i seguretat. Hem fet poques cartes, més enllà de mostrar com es poden fer servir per construir estructures.

També els hem fet jocs amb plàtans i amb pomes, perquè ens permet introduir conceptes de química com per exemple la quiralitat (no perdem mai l’ocasió de fer divulgació científica). Els follets trapella (en el nostre cas, els científics follets trapella) han captivat els assistents… i també la meva extraordinària velocitat per multiplicar.

Demà serà el dia de la cartomàgia matemàtica. Una mica diferent.

Image

M’ha agradat molt veure com alguns participants rossellonesos han vingut per la màgia però també pel català. Ha estat interessant com algunes expressions (com per exemple “any de trespàs” en el joc del dia de la setmana) han tingut dificultat d’interpretació. El català ho té complicat al Rosselló.

Una experiència positiva. I també poder gaudir de l’ambient de la UCE, de la venda de llibres, de la varietat d’activitats, de Prada.

Gràcies a la UCE i a la FCRi per convidar-nos a impartir a aquest taller!

Image

La Màgia de la Taula Periòdica a Terrassa

Image

Ahir vam ser amb en @pquimic a l’Escola del Carmen a Terrassa, fent l’espectacle participatiu “La Màgia de la Taula Periòdica” per als estudiants de 3r i 4rt curs d’ESO, als voltants de 180 persones.

Durant 90 minuts vam oferir una selecció de jocs de mans basats en la Taula Periòdica (en Pep Anton i jo), i també de curts experiments curiosos i espectaculars (en Pep Anton).

Image

En aquesta ocasió vam introduir la novetat de retransmetre en directe, a la pantalla de projecció multimèdia, els experiments que es feien al cim de la taula sobre l’escenari, fent servir un IPad. Ens sembla que va ajudar força a gaudir de l’espectacle, donada la configuració allargada de la sala.

Image

Com sempre, vam cridar a molts d’assistents a participar en els jocs de mans (en aquesta ocasió no vam tenir temps de fer cap joc basat en el Principi de Gilbreath, curiós!). Com sempre, vam acabar amb el joc de l’element, a partir de la idea de Martin Gardner de 4 targes amb dues opcions cada tarja.

Fer jocs participatius individuals fa que els assistents se sentit implicats en l’espectacle, encara que consumeixen temps. A Terrassa hi vam fer el Viatge de la Taula Periòdica, un joc basat en el principi de paritat, i el Baby Hummer, un joc de 4 cartes (les vam regalar, ahir!). A tothom els vam donar també fotocòpies dels científics trapella, i de la Taula Periòdica Gironina.

Image

Com a innovació per part meva, vaig fer el joc de càlcul mental de la data d’un calendari, introduint-hi les idees que en Fernando Blasco ens va mostrar dissabte passat al Caixafòrum de Girona: preguntar per la data d’aniversari. He de practicar més, però ja aconsegueixo anar força ràpid. Projectar els calendaris a la pantalla va ser també una bona idea d’en Pep Anton, ajuda a què els assistents comprovin la correcció de la resposta, i fa el joc més dinàmic.

Cal agrair l’Escola del Carmen de Terrassa. Vam tenir una excel.lent rebuda i les condicions van ser molt bones: megafonia adequada, pantalla per projectar, escenari elevat… I 180 assistents que van estar molt col.laboradors.

Gràcies Terrassa!

Per cert… en dues setmanes hem anat dos cops al Vallès… primer Sabadell, i ara Terrassa.

Ah! i com sempre fem ara… un autoretrat… millor dit.. un #selfie. Totes les fotos, al flickr: https://flic.kr/s/aHsjYuDiWp

La Matemàgia de la Ciència, a l’Escola Pia de Sabadell

 

Image

Avui hem estat a Sabadell amb en @pquimic per fer dues sessions de la nostra nova activitat La Matemàgia de la Ciència. Es tracta d’un dels dos tallers de màgia que estem impulsant, l’altre és La Màgia de la Taula Periòdica (veure’n descripció a La Màgia de la Ciència del blog de la C4D).

Hem pogut fer jocs espectaculars i d’altres de participatius a dos grups d’estudiants de 4rt curs d’ESO de l’Escola Pia, en el marc de la seva Setmana Matemàtica. No han estat exactament els mateixos jocs per a un grup i per a l’altre, per tal d’intrigar una mica els alumnes, i també per no repetir-nos (hi ha algun joc que no es pot repetir :-) ).

Image

D’entre els jocs que hem fet, podem destacar-ne el basat en la successió de Fibonacci, els de la Taula Periòdica, i el Joc del Plom basat en una idea de Martin Gardner. per una altra part, els jocs dels números màgics 1.089 i 142.857 sempre tenen molta acceptació, i avui també. I confeccionar un quadrat màgic sempre és atractiu. Fins i tot hem explicat la diferència entre mecànica clàsica i mecànica quàntica, fent servir una carta.

Hem fet servir tres mides de cartes: les normals, les Jumbo i les Gegants (que aquest any em van portar els Reis). No és pas fàcil manipular les Gegants (veure la primera foto).

El joc participatiu massiu Baby Hummer ha resultat en una taxa d’èxit d’un 80-85%, normal en aquests casos. Aquest joc, que implica 4 cartes per a cada participant, demana estar atent a les instruccions.

Image

Les il.lusions òptiques, els científics mutants i les pomes quirals els han resultat curioses. L’únic problema de les pomes quirals és que emplastifen una mica les mans i és complicat dur a terme el taller-espectacle. És clar que seria pitjor amb una cíndria!

Per a cada grup hi hem fet una petita presentació sobre el que és la matemàgia:

En resum: ens ho hem passat molt bé, i ens sembla que als alumnes (i profesors!) els ha agradat. Moltes gràcies als organitzadors, a la Lydia Orobitg, i a l’Escola Pia de Sabadell!

Ah! ens va agradar veure un Tetrahedre de Sierpinski fet amb palletes. Bona idea!

Image

Ciencia en Redes 2014 #cnr14

Image

Dijous 8 de maig va tenir lloc a Madrid una nova edició de la trobada Ciencia en Redes (http://cienciaenredes.org). Aquest cop la trobada va ser marcada per les microxerrades del matí (algunes selecccionades entre moltes, com la meva, i d’altres convidades), i la xerrada de l’astronatura Paolo Nespoli (@astro_paolo) per la tarda.

Fa uns mesos va haver-hi una crida a propostes per fer els “10 minuts de glòria”. La proposat que vam fer, de comunicació científica 2.0, va ser seleccionada entre moltes presentades. De fet, hi vam afegir un joc màgic: l’adaptació del clàssic que solem fer de Martin Gardner amb els elements de la Taula Periòdica.

Image

La nostra presentació (jo vaig parlar, i el joc el vam fer amb en Fernando i en Pep Anton) és a Slideshare: (nota: el PPT real va ser una mica diferent, per afavorir l’atractiu de la xerrada).

Ah! és molt difícil condensar en 5-6 minuts tot això! Realment vaig haver d’assajar i repetir – i tallar, condensar i retallar i recondensar.

De les minixerrades, em van agradat especialment la de “Reuniendo caracoles de las aceras gracias a internet” de Rubén Santos Alonso (@paleourbana), http://PaleoUrbana.com. Una mica de ciència ciutadana, però a diferent dels mosquits o musclos zebra, els fòssils no es mouen i per tant és fàcil retrobar-los per part de la comunitat.

També em va agradar el Proyecto Mentes, de un pequeño blog a una plataforma multinacional.” Paolo Fava, editor de Yahoo Noticias. I naturalment Il.lustraciència, un projecte català ben interessant, amb una bona cita: “Si no trobeu xicot al vostre barri, busqueu-lo a un altre indret”.

Image

A la tarda, va ser una delícia sentir en Mario Tascón presentar el seu nou llibre TwitterGrafía. Divertit i francament diferent.

A la tarda, després de sentir en Paolo Nespoli dir coses com “Ser a l’espai és excepcional, però no pas fora d’aquest món”, i “comunicar la normalitat de ser a l’espai és una de les missions d’un astronatura”, vaig tenir la sort de poder-hi parlar una mica. Em va dir que la sensació d’ingravidesa és de “pau”, i em va mostrar la forma normal de repós (veure foto). També em va sorprendre el que ens va dir: que ells sempre “miren cap amunt”, i no pas “cap avall”.

Cal felicitar l’Óscar Menéndez per l’organització tan transparent (o sigui, bona), i a tot l’equip que li dóna suport (@javierarmentia, @wicho, etc… grans científics-comunicadors). En tot cas, el nostre grup (en @fblascoc que ja era a Madrid, en @pquimic, la @silviasimonr i jo mateix) amb l’ajuda de @ingridaznar de la UCC de la UdG, crec que en vam sortir satisfets: viatjar a Madrid va pagar la pena.

Image

Esquerra dreta: @miquelduran @fblasco @pquimic @silviasimonr

He de dir que va fer un bon networking a l’hora de dinar “quina calor al terrat de @lacasaencendida !!), però no ens vam poder quedar al Beers for Science, perquè el tren ens esperava.

Image

Aquí som amb @ingridaznar també

D’això n’hem fet un storify: http://storify.com/miquelduran/ciencia-en-redes-2014

La valoració en general va ser bona, de la nostra xerrada. Les piulades més significatives són les següents:

@ilscience: Nuestro #FF va para los que nos impresionaron en @CienciaenRedes #CnR14: @pampanilla @Paleourbana @miquelduran @illustraciencia @SDciencia

@illustraciencia: Un placer haber compartido sesión “10 min de gloria” de @CienciaenRedes con @paolo_fabio @Uhandrea @miquelduran y Krmen Freixa #CnR14

@fblascoc: Por fin puedo mandar tweets de #CnR14 sin desvelar el resultado de la adivinación de @miquelduran

@carminapyuod: Buenas ideas e iniciativas de divulgación científica, como la de magia y química de @miquelduran #CnR14

@angelamonasor: Dice @miquelduran q hace magia matemática con @fblasco y @pquimic xa bodas,bautizos y comuniones Si las celebrara, les contrataría! #CnR14

@pereznews: Son la caña!!!! @lorealciencia: Juegos y magia para aprender de ciencia con @miquelduran en #CnR14 pic.twitter.com/GeJEc3o08D

@i_caleidoscopio: @miquelduran junto con @fblascoc nos han realizado un pequeño truco de magia científico. Nos hemos quedado de “plomo” #magciredes #CnR14

@patocientifico: Genial comunicador @miquelduran ¡Cuánto por aprender de esta gente estupenda! :D @CienciaenRedes #CnR14

@sonialinan: @miquelduran comunica la química de forma divertida, incluso con magia! #magciredes #CnR14

@claranavio: La Química más divertida con la matemagia de @miquelduran pic.twitter.com/WdqsY8X4qj

@lazaroelenea: Empiezo a preguntarme si @miquelduran también fue rector #CnR14

@inmaluke: @miquelduran habla de utilizar a magia como instrumento para divulgar la Ciencia :) ¿Qué te parece, @estherukita? :D @CienciaenRedes #CnR14

@itato: Ahora jugando con la tabla periódica RT @antoniomartinr: ¡@miquelduran es todo un descubrimiento! #cnr14

@ilscience: Hacer que los científicos comuniquen, sea como sea, nos lleva a un fin común: la buena ciencia. @miquelduran en #CnR14

@xavigranda: @miquelduran en directo, crack! #magciredes #CnR14 pic.twitter.com/im2XpZQoXu

@maveralv: Hay muy buenas universidades haciendo comunicación y divulg. científica: UPV-EHU gracias a @Uhandrea, @CulturaUdG con @miquelduran #CnR14

@esthermorenob: .@miquelduran nos convence d q la química teórica puede ser dinámica y atractiva. ¡Quién lo hubiera pillado de profe en 1o d carrera! #CnR14

@calvoroy: La magia sirve para contar la ciencia, la ciencia explica la magia, dice @miquelduran en #CnR14

@raultoran: “Lo más interesante en los TEDx no son las preguntas que se hacen en el evento, sino cómo se comparten posteriormente”, @miquelduran #CnR14

@jesusmendezz: .@miquelduran: ´Tenemos un artículo citado más de 1000 veces´ (¿Cuál es el impacto de la divulgación en la citación? ¿Estimación?) #CnR14

@txemacg: Creo que @miquelduran es Tip y @Uhandrea es Coll en lo de meterse en mil berenjenales de divulgación. #CnR14

@itato: aprendiendo de @miquelduran que la costa Brava esta plagada de madroños

#cbalbas: #CnR14 @miquelduran nos habla de su cátedra de cultura científica, otro ejemplo de cómo hacerlo bien desde la uni pic.twitter.com/v9u3kNvE9q

@xavigranda: @miquelduran apuesta por promover el conocimiento abierto, gran iniciativa! #CnR14 pic.twitter.com/fCe6rR31gh

@antoniomartinr: Readaptando a Ortega y Gasset a los tiempos actuales. “Yo soy yo y mis circunstancias digitales”, @miquelduran #cnr14

@carmenserrano:
Juegos de magia en torno a la Tabla Periódica con Miquel Duran y Fernando Blasco.Muy divertido

Finalment.. el selfie amb @astro_paolo, en Fernando i en Pep Anton…

Image

Finalment… gràcies a tot l’equip per fer possible aquesta xerrada. Cadascú hi ha fet la seva part… però tots la posem en comú. I a en Fernando, a més, perquè és un mestre matemag.

Un joc innovador de química

Image

He vist a This Programmable Chemistry Set Looks Like An Old Music Box (del web Fast Company) que un joc de química ha resultat guanyador d’un concurs d’innovació en jocs per a joves. La introducció és clara:

Chemistry sets today aren’t what they once were. With the old ones, you could mix dangerous chemicals together and explode things right on mom’s kitchen table. Now, kids aren’t so lucky. The explosive stuff has mostly gone, and the experiments aren’t so interesting, or inspirational.

Els jocs de química actuals ja no són interessants ni inspiradors. No hi ha res explosiu, res que pugui fer mal (una altra cosa és la química de la cuina…). En aquest nou joc de química, els reactius estan tancats en una micropipeta, i les reaccions es provoquen de forma consecutiva mitjançant una adaptació d’una capsa de música que fa servir targes perforades.

A part de la gràcia de muntar un estri ben barat, la idea és bona i, tal com senyala aquesta notícia, aplicable realment a casos pràctics, com per exemple anàlisi d’aigües o la generació “in situ” de compostos de vida curta.

the scientists placed a “microfluidic” chip containing tiny channels of chemicals. When you crank a punch card through the box, it releases fluids according to the code, making new substances on the fly.

Prakash and Korir first developed the “lab on a chip” device for cheap diagnostics and other in-the-field applications. For example, you could mix a small water sample with a detection agent to test for contamination. Or, you might mix chemicals to create an an antidote for a snake bite. Importantly, the device is mechanical and doesn’t need power. And, it’s very cheap–about $5, according to the researchers.

The educational version, if fully developed, might come with several cards, says Prakash, so kids could understand the reaction of different chemicals.

En definitiva: té gràcia, això. I també el video que l’acompanya:

Els acadèmics hem de fer temps per pensar, i hem de fer temps per ser.

Image

He trobat una article molt interessant sobre la feina dels acadèmics: “In Search of Lost Time” al Inside Higher Education (Why do academics work so much?) On hi ha la frase “I cannot remember the last time I ended a day having crossed everything off my to-do list.” Jo solo dir: estic ficat en mil temes – que em busco tot sol :-)

Donat que hi ha tantes coses interessants a fer, l’autor diu dues coses que val la pena remarcar:

Time is all we have. One day, we’ll reach the last page of the calendar, the clock will stop, and our time will cease. While it is a privilege to pursue interesting work, we also need to make time to live.

We need time to think. I mean this quite literally: thought requires time. Ideas need some idle, nonproductive space in which to thrive. This kind of sustained thinking is an important part of being human, but it’s also vital for good academic work.

O sigui :Though university administrators may not want to hear me say it, we need to encourage people to become less productive. Make time to not work. Make time to think. Make time simply to be.

En definitiva: gaudim de les coses. A vegades en fem moltes, i no podem gaudir del que hem fet bé, perquè hem de preparar la següent. Com si tinguéssim àpats en restaurants de tres estrelles Michelin per dinar i per sopar cada dia.

Hem de fer temps per pensar i per ser.

Però no és pas tant fàcil com sembla, en un món tant competitiu com l’actual. I on hi ha tantes oportunitats.

Un article per emmarcar.

Foto CC-BY de Davide Restibo https://www.flickr.com/photos/somemixedstuff/2403249501

Sis visions sobre MOOCs que indiquen que aquests cursos es consoliden

Image

The MOOC of One: Personal Learning Technologies. Stephen Downes parla d’una xerrada a INTED València.

Dues coses interessants que diu:
“A MOOC is a Web, not a Website”
“What makes the MOOC special is that for each person taking it, it is essentially the work of the one. Yourself”

Pensant-hi, veig que amb els MOOC un estudiant deixa d’estar sotmés a un procés de formació fix, reglat, obligatori, pautat. És ell qui es fa el seu propi procès d’aprenentatge, curriculum… El monopoli del pla de formació deixa d’estar en mans d’alguns, i l’estudiant passa a ser amo del seu propi destí formatiu. Això sí… caldrà formar-lo en saber dissenyar aquest pla. O sigui: cal ensenyar a aprendre.

En relació a cursos oberts, he vist l’Open Course in Technology Enhanced Learning (ocTEL) amb un programa interessant.

Week 0: TEL & the future (induction) – 28 Apr 2014
Week 1: Concepts and approaches – 5 May 2014
Week 2: Learners and learning – 12 May 2014
Week 3: Materials, platforms and technologies – 19 May 2014
Week 4: Support, feedback and assessment – 2 Jun 2014
Week 5: Leadership, management and keeping on track – 9 Jun 2014
Week 6: Enhancement, review and evaluation – 16 Jun 2014

En relació als MOOCs, ha sortit el MOOC Report 2013 de la University of London (International Programmes) on la conclusió és que els MOOC són molt interessants de cara a la internacionalització.

Hi ha també gent que es queixa dels MOOC, millor dit, que els MOOC hagin estat apropiats per un entorn extern al de l’educació, en particular els informàtics. Tony Bates diu que es retira (a 75 anys) perquè tot allò que ha treballat i defensat en pedagogia de l’educació a distància no ha estat tingut en compte en el fenomen dels MOOC “Time to retire from online learning ?”

I can’t express adequately just how pissed off I am about MOOCs – not the concept, but all the hubris and nonsense that’s been talked and written about them. At a personal level, it was as if 45 years of work was for nothing. All the research and study I and many others had done on what makes for successful learning online were totally ignored, with truly disastrous consequences in terms of effective learning for the vast majority of participants who took MOOCs from the Ivy League universities. Having ignored online learning for nearly 20 years, Stanford, MIT and Harvard had to re-invent online learning in their own image to maintain their perceived superiority in all things higher educational. And the media fell for it, hook, line and sinker. This is a battle I no longer want to fight – but it needs fighting. But my reaction did make me wonder, am I just an old man resisting the future? And that has definitely left a mark.

El problema que hi veig és que dissenyar un curs, impartir-lo, treballar-lo, tenir estudiants… ha deixat de ser un monopoli de les escoles, universitats i fins i tot “acadèmies formatives”. Avui en dia qualsevol persona pot impartir un curs, si en sap, ho fa bé i aconsegueix estudiants. Igual que tota persona pot tenir un blog, emetre la seva opinió, fer fotos, publicar videos, etc. En tot hi ha avantatges i inconvenients.

Diu Bates també:

Ivy League MOOCs are being driven mainly by computer scientists, not educators. Politicians are looking to computer science to automate learning in order to save money. Computer scientists have much to offer, but they need more humility and a greater willingness to work with other professionals, such as psychologists and teachers, who understand better how learning operates. This is a battle that has always existed in educational technology, but it’s one I fear the educators are losing. The result could be disastrous, but that’s a theme for a whole set of blog posts

En Bates només compta amb educadors i amb informàtics. No sé si als professors-investigadors ens hi compta. Espero que sí.

Un cinquè article interessant d’aquests dies és “2014: The Year the Media Stopped Caring About MOOCs ?”.

Una mica està relacionat amb els anteriors. Ja no es discuteix sobre MOOCs, sinó sobre com l’educació superior (o tota) canviarà amb la facilitat d’implantar cursos oberts.

Finalment: paga la pena sentir en @genisroca parlant sobre com veu ell la universitat del futur (en el marc d’una reflexió per a la Universitat deDeusto) La fi del monopoli. Però no pas la fi de la rellevància de la universitat, en la meva opinió.

Foto de Craig Cloutier https://www.flickr.com/photos/craigcloutier/3018396330/

Un #selfie al #moocaton14

12985139873_c0315eeb0f

No volem ser menys que la gent dels Òscars, i també ens he fet un “selfie” davant dels nostres dos pòsters del congrès de Màlaga. De fet els hem hagut d’imprimir aquí, així ens

12985139873_c0315eeb0f

 

Com que ens hem repartit la feina, els dos pòsters tenen una aparença diferent. Potser millor, en la variació hi ha el gust.

 

A dos clicks de la formació contínua (en un reportatge d’El País digital)

1391418999_915675_1391419200_noticia_normal

1391418999_915675_1391419200_noticia_normalAhir va aparèixer a El País, en versió només digital, el reportatge A dos clics de la formación gratuita, de Belén Hernández. Es tracta d’un treball a la secció d’Economia, sobre els MOOC.

Entre d’altres persones que hi surten entrevistades, la Belén hi recull algunes opinions meves.

 

Miquel Durán, Catedrático de Química Física en la Universitat de Girona, y docente habitual en este tipo de cursos, ve una oportunidad excelente en la enseñanza abierta para el profesorado: “Los MOOC favorecen a los profesores ya que permite que se desarrollen y sean emprendedores de la docencia, como lo son los investigadores. De alguna manera se está innovando en el campo de la docencia”. El catedrático entiende como una ventaja que la información sea abierta para que así “no solo el alumno pueda examinar al profesor”, como en una clase presencial: “Aquí si lo haces mal se entera todo el mundo y si lo haces bien se consigue una reputación bien entendida”, puntualiza Durán. Para Durán, los MOOC serían la combinación perfecta junto con las clases presenciales para poner en práctica una educación híbrida. Otra de las ventajas que ve en los cursos masivos es que son para muchas personas “el catalizador perfecto para entrar en la sociedad digital de una manera seria”.

 

S’hi donen també alguns consells per a qui vulgui seguir MOOC:

  • Una buena elección. Escoge aquellos que realmente estés interesado por tus intereses personales o bien porque se adecuan a tu perfil profesional. No son obligatorios.
  • Prioriza. Al ser gratuitos se tiende a elegir todos aquellos que están dentro de nuestros intereses pero es necesario seleccionar aquellos que mejor se adecuan a lo que se busca.
  • Establecer rutinas. Hay que marcarse horarios fijos para el estudio y el aprovechamiento de los cursos. Lo recomendable, aunque depende de cada curso, es dedicar 3 horas una vez por semana. “La base de la disciplina funciona cuando el curso realmente te gusta”.
  • Materiales útiles y sencillos. Otra de la fórmulas ganadoras para no abandonar un mooc es que la introducción no sea enrevesada y explique de manera sencilla el temario.
  • Comunicación fluida entre participantes.El profesor debe dinamizar los foros de consultas y mantener la información abierta el mayor máximo tiempo posible además de accesible a todos.
  • Más información sobre los participantes.Una encuesta inicial ayudaría a conocer las intenciones y el objetivo de cada participante para conocer mejor por qué ha habido x% de abandono.
  • Fecha de inscripción siempre abierta.Interesa que aunque no se finalice el curso sí que haya personas que puedan utilizar y usar los conocimientos de uno o dos módulos que les interese.

Foto: El País.G Schuster

Un truc de memòria, un joc matemàgic

Image

Fa poc vaig fer servir, en la presentació del TEDxYouth@UdG, una forma de recordar l’índex del que havia de dir: el mètode dels “loci”, o dels llocs. Està explicat al llibre (el recomano!) de Derren Brown “Tricks of the Mind”, encara que es pot trobar en molts d’altres llocs.

Ara el trobo, semblant, en un mètode per generar passwords més segurs: Memory Trick Increases Password Security

A team of Carnegie Mellon University computer scientists is studying the possibility of employing memorization techniques and mnemonic devices to help cut through our password clutter. Their plan—inspired by the Person–Action–Object, or PAO, method described in Joshua Foer’s 2011 book Moonwalking with Einstein—involves both generating strong passwords and a schedule for committing them to memory.

Encara que no hi hagi gaire relació – o una mica sí (per això sóc matemag aficionat) aquí hi ha diversos jocs de Martin Gardner sobre matemàgia, i en especial el fantàstic Principi de Gilbreath :

Curiositats, cert, però rellevants.

La plataforma francesa de MOOCs

Image

Fa pocs dies que va sortir FUN (France Université Numérique), que vaig veure gràcies al twitter de la Universitat de Perpinyòa, del programa MIRO-eu. De fet ja havia vist la MOOC-factory o MOOC-camp http://virchowvillerme.eu/en/1st-moocamp-centre-virchow-villerme-in-the-mooc-factory/

Caldrà seguir aquesta plataforma. De moment, ja m’he registrat i començat un dels seus cursos

FUN: http://www.france-universite-numerique.fr

Per cert, he vist que la ministra Floriasso (educació superior i recerca) va parlar (resposta a diputada) de MOOCs a l’Assemblea Nacional Francesa. La cosa potser va en sèrio! http://www.france-universite-numerique.fr/genevieve-fioraso-parle-des-moocs-a-l-assemblee-nationale.html

Van sortint claus dels MOOC

Image

Van sortint claus dels MOOC.

“MOOC Development Advice from Instructors that Have ‘Been-There-Done-That’” tracta de videos on gent que ha muntat moocs explica la seva experiència: http://onlinelearninginsights.wordpress.com/2014/02/02/mooc-development-advice-from-instructors-that-have-been-there-done-that/

“10 Assessment Design Tips for Increasing Online Student Retention, Satisfaction and Learning” Amb alguns consells interessants pel que fa a l’avaluació i dinamització. http://www.facultyfocus.com/articles/online-education/10-assessment-design-tips-increasing-retention-satisfaction-student-learning-online-courses/

Free text-analysis tool. Now anyone can drag and drop text into a linguistic analysis tool powered by machine learning – Investigadors de Stanford posen a disposició pública un programa que analitza testos. L’haurem de provar! http://engineering.stanford.edu/research-profile/stanford-scientists-put-free-text-analysis-tool-web – El programa s’anomena ectML http://www.etcml.com

La gent del TED s’està implicant en els MOOCs – per exemple, al TED Blog, secció educació, ha aparegut un recull curat de videos sobre el tema. I aquí mateix, una atractiva infografia: “MOOCs by the numbers: Where are we now ?” -

Del THE: Five myths about Moocs – – reflexió interessant:

The model has value for professional development, providing a forum for the dissemination, discussion and development of up-to-date ideas. It could even be used to help academics, teachers and policymakers make technology work in education, and develop effective ways of tackling that huge unmet demand for higher education. Only then would vice-chancellors’ excitement about the hundreds of thousands of students registered on their Moocs – dwarfing their campus cohorts – be justified.

But I have had many opportunities to observe that very intelligent people leave their brains behind when it comes to technology. The Mooc phenomenon is just further confirmation of that simple truth.

An Experimental “Meta-MOOC” Shaping the Future of Higher Education parla d’un MOOC sobre història i futur de l’educació superior. Caldrà seguir-lo atentament! Diu que és un meta-MOOC

Finalment… un congrès ben interessant, properament a Màlaga: III Workshop internacional sobre Creación de MOOC con anotaciones multimedia< /A> del 5 al 7 de març. El tema video cal completar-lo amb interacció amb l’estudiant, no en tinc cap dubte.

De Moodle a MOOC… i tiro perquè em toca!

Image

Fa dies que estem impartint amb la @silviasimonr un curs per a l’ICE de la UB anomenat “23 claus per muntar un MOOC, perquè tingui èxit i per gaudir-ne. Veig ara que hi ha MOOCs dedicats a ensenyar a fer anar el Moodle, o sigui al revés del nostre cas, en què fem servir Moodle per ensenyar a muntar MOOCs:

http://www.wiziq.com/course/36159-moodle-mooc-3 és un curs per aprendre a fer anar el Moodle.

Unlike the traditional MOOCs that stress content and course delivery, Moodle MOOC will focus on active learning, reflection, sharing, and collaboration. The aim of the course is for the participants to learn through meaningful connections and social interactions. Participants who wish to receive a certificate of participation will be required to document their learning experiences by keeping a blog, wiki, website, or any other artifact that will include a description and reflection of the live sessions and/or recordings.

Un altre és http://learn.moodle.net Tal com es diu a http://learn.moodle.net/mod/page/view.php?id=50However, a lot of people are unaware of the potential of Moodle and have told us they would appreciate a shorter and more synchronised introduction where they still get to try everythingout.

This is one of the main reasons we are running “Learn Moodle” as a more structured MOOC – to show teachers what Moodle is and the depth that it has, and to help them understand how our activities feel from a student perspective, in a way that they can apply in their own Moodle courses (whether in the free practice sandbox courses we provide here or on their own sites).

En definitiva . aprendre moocs i moodle a la vegada!