En David Segarra, de Talència, ha fet una interessant entrada a Global Talent titulada Scientists don’t Blog on comenta l’estudi If you build it, will they come? How researchers perceive and use web 2.0.

Una de les conclusions destacades que hi troba en David és que els científics majors de 65 anys fan més ús de les eines 2.0 que els menors de 25, encara que òbviament el segment de mitjana edat és el fa servir més les eines 2.0.

Em sembla molt encertada aquesta reflexió, per cert:

L’emergència d’Internet i del web 2.0 permet que els científics puguin assumir directament la responsabilitat d’explicar allò que fan envers la societat. Qualsevol investigador -o grup d’investigadors- pot escriure un bloc i dedicar-se a comunicar la seva feina i a comentar la feina dels altres, de manera deliciosament informal i accedint a audiències massives. Sembla una opció excel·lent, que ara per ara encara és molt minoritària entre els investigadors, però que pot donar resultats força interessants.

Com a complement d’aquesta entrada, em sembla també interessant el que diu en Cameron Neylon sobre The Nature of Science Blog Networks, on comenta la diàspora que s’ha produït en tancar el web Science Blogs:

I’ve been watching the reflection on the Science Blogs diaspora and the wider conversation on what next for the Science Blogosphere with some interest because I remain both hopeful and sceptical that someone somewhere is really going crack the problem of effectively using the social web for advancing science.

Aquest autor conclou que

the future of scientific blogging is what it has always been. It’s just writing. It’s always just been writing. That’s not the interesting bit. The interesting bit is that how we find what we want to read is changing radically…again. That’s where the next big thing is. If someone figures out please tell me. I promise I’ll link to you.

O sigui, escriure segueix essent l’activitat futura del blogging científic. Però no és pas prou interessant. El que importa és que que el canvia és què volem i com voleu llegir el que està escrit. Aquí sí que hi ha canvis.

Apassionant.

Gràcies a Boing-Boing he vist un curs de sis setmanes de durada per a periodistes i informàtics titulat Open Journalism and the Open Web.

A part de l’interès intrínsec del curs, és interessant veure que aprofiten una plataforma anomenada Peer to Peer University, que té per lema Learning for everyone, by everyone, about almost anything:

The Peer 2 Peer University (P2PU) is an online community of open study groups for short university-level courses. Think of it as online book clubs for open educational resources. The P2PU helps you navigate the wealth of open education materials that are out there, creates small groups of motivated learners, and supports the design and facilitation of courses. Students and tutors get recognition for their work, and we are building pathways to formal credit as well.

A part d’aquest curs, n’hi he vist d’altres, com per exemple un sobre Open Textbooks.

Aquesta entrada de Boing-Boing també permet veure un nou verb en anglès: “To Slashdot“, és a dir, aparèixer a Slashdot.net.