Un #selfie al #mooacton14

No volem ser menys que la gent dels Òscars, i també ens he fet un “selfie” davant dels nostres dos pòsters del congrès de Màlaga. De fet els hem hagut d’imprimir aquí, així ens

12985139873_c0315eeb0f

 

Com que ens hem repartit la feina, els dos pòsters tenen una aparença diferent. Potser millor, en la variació hi ha el gust.

 

A dos clicks de la formació contínua (en un reportatge d’El País digital)

1391418999_915675_1391419200_noticia_normalAhir va aparèixer a El País, en versió només digital, el reportatge A dos clics de la formación gratuita, de Belén Hernández. Es tracta d’un treball a la secció d’Economia, sobre els MOOC.

Entre d’altres persones que hi surten entrevistades, la Belén hi recull algunes opinions meves.

 

Miquel Durán, Catedrático de Química Física en la Universitat de Girona, y docente habitual en este tipo de cursos, ve una oportunidad excelente en la enseñanza abierta para el profesorado: “Los MOOC favorecen a los profesores ya que permite que se desarrollen y sean emprendedores de la docencia, como lo son los investigadores. De alguna manera se está innovando en el campo de la docencia”. El catedrático entiende como una ventaja que la información sea abierta para que así “no solo el alumno pueda examinar al profesor”, como en una clase presencial: “Aquí si lo haces mal se entera todo el mundo y si lo haces bien se consigue una reputación bien entendida”, puntualiza Durán. Para Durán, los MOOC serían la combinación perfecta junto con las clases presenciales para poner en práctica una educación híbrida. Otra de las ventajas que ve en los cursos masivos es que son para muchas personas “el catalizador perfecto para entrar en la sociedad digital de una manera seria”.

 

S’hi donen també alguns consells per a qui vulgui seguir MOOC:

  • Una buena elección. Escoge aquellos que realmente estés interesado por tus intereses personales o bien porque se adecuan a tu perfil profesional. No son obligatorios.
  • Prioriza. Al ser gratuitos se tiende a elegir todos aquellos que están dentro de nuestros intereses pero es necesario seleccionar aquellos que mejor se adecuan a lo que se busca.
  • Establecer rutinas. Hay que marcarse horarios fijos para el estudio y el aprovechamiento de los cursos. Lo recomendable, aunque depende de cada curso, es dedicar 3 horas una vez por semana. “La base de la disciplina funciona cuando el curso realmente te gusta”.
  • Materiales útiles y sencillos. Otra de la fórmulas ganadoras para no abandonar un mooc es que la introducción no sea enrevesada y explique de manera sencilla el temario.
  • Comunicación fluida entre participantes.El profesor debe dinamizar los foros de consultas y mantener la información abierta el mayor máximo tiempo posible además de accesible a todos.
  • Más información sobre los participantes.Una encuesta inicial ayudaría a conocer las intenciones y el objetivo de cada participante para conocer mejor por qué ha habido x% de abandono.
  • Fecha de inscripción siempre abierta.Interesa que aunque no se finalice el curso sí que haya personas que puedan utilizar y usar los conocimientos de uno o dos módulos que les interese.

Foto: El País.G Schuster

Fent de jurat a la FIRST Lego League

IMG_9647Avui al matí he tingut l’oportunitat de fer de jurat a la FIRST Lego League que ha tingut lloc a la UdG. Aquest any, degut a l’elevat número d’equips participants, s’ha fet en dues jornades, ahir dissabte i avui diumenge. Amb la Gerusa Jiménez i en José Luis Tovar hem jutjat el projecte, el robot i els valors de tres equips diferents.

Ha estat una activitat intensa i molt instructiva. Sobretot ens ha agradat la passió que hi han posat tots els participants i com s’han implicat en cada projecte, que aquest any estava relacionat amb els desastres naturals (Nature’s Fury).

L’activitat a l’edifici P-II de l’Escola Politècnica Superior de la UdG ha estat incessant durant tot el matí, ja que ha estat un formigueig de pares, mares, participants, àrbitres, voluntaris, jutges, organitzadors… En cada edició de la FLL m’hi trobo amb gent que conec de fora la Universitat i que em trobo de forma inesperada.

La FLL és sempre una festa, i aquesta quarta edició a la UdG n’ha tornat a ser. Formar-ne part com a jutge ha estat apassionant. Gràcies a tots els organitzadors, perquè muntar-la porta molta feina i que surti tot bé comporta molt d’esforç.

Fent plans per a 2014

newyearglasses
Un dels tweets que avui he fet ha estat “Bon dia a tothom en aquest any nou. Miraré la llista d’objectius que m’he marcat per a 2014, per començar a incomplir-los :-) Dia radiant!”. MIg en sèrio, mig en broma… ens fem plans per incomplir-los el mateix dia, la mateixa setmana i ben aviat.

Una de les coses més difícils és, doncs, fer plans i complir-los. Fer plans estratègics, ben fets realment, i llavors oblidar-los, incomplir-los i anar-se’n en orris.

En relació a això, he vist avui dues aportacions rellevants: A Harvard professor reveals how to make New Year’s resolutions that you can actually keep, on s’hi distingeix entre adaptacions tècniques i adaptacions que impliquen un canvi d’actitud. Les primeres són fàcils, les segones són més difícils.

There are two fundamentally different kinds of goals that people can make. We are drawing on work of colleagues of ours here at Harvard in the Kennedy School. They talk about “adaptive goals” and “technical goals.” If you have a resolution that is about a technical goal, that is something that you develop, a skill. If you have access to information, you can probably actually pull up how to learn this new skill. Technical goals make for really good New Year’s resolutions for people because that you can go at in a much more behavioral, sequential, logical level.

En la mateixa línia va l’article Don’t Set Goals, Make New Habits Instead on s’hi esmenta una cosa interessant: per anar cap a un objectiu potser has de posar direcció cap a un altre, o potser hi has d’anar de forma oblícua. Una mica és com allò de fer dos passes endavant i una enrera.

The main point is that things that are worth doing take effort over an extended period of time.  You need to build habits that will ensure that you make that effort.

As we hit the new year, don’t set goals – start building new habits instead.

Les meves ressolucions (1920×1080, és a dir, HD) i objectius (Tamron 18-270) són variades, i potser incomplibles. Però totes van en la direcció de “no es pot fer tot, i molt menys es pot fer tot bé“.

Bon any 2014 (any CaSi)

 

La NASA vol fer servir estructures amb tensegritat

He vist en un article a GEEK Science titulat “NASA’s experimental tensegrity ball robot could be the future of rover design” que la NASA vol fer servir una estructura amb característiques de tensegritat (compressió i tensió simultànies). Per exemple, vols provar de substituir les rodes, que provoquen alguns problemes per moure’s, i també vol tenir nous tipus d’airbags.

De la tensegritat en vaig parlar fa temps. Sempre m’ha fet patxoca. I ara en veure el video de la NASA em sembla encara un tema més atractiu.

Parlant de MOOCs a EducaWeb

Avui Educaweb ha publicat un petit reportatge sobre MOOCs on hi dono alguna opinió sobre el tema. Es tracta de l’article Los MOOC: Pros y contras de un sistema que acerca la universidad al gran público. D’altres persones implicades en aquests cursos també hi aporten les seves opinions, que em semblen ben interessants. Veig que Educaweb opina que els MOOC són ideals per a la formació contínua, i que són una bona fòrmula per establir un primer contacte amb determinades matèries.

El resum que proporciona Educaweb és

Pese a su reciente creación, los cursos masivos abiertos y en línea (“Massive Open Online Courses”, MOOC) gozan de un notable éxito en varios países -España incluida-. En este reportaje hablamos con algunos de sus protagonistas -usuarios, docentes… -, con el objetivo de explorar los pros y contras de este nuevo y revolucionario sistema educativo “a la carta”, que ha llegado para quedarse, pero que todavía alberga unos cuantos interrogantes sobre su eficacia.

L’article d’Educaweb acaba amb

¿Asistimos a una revolución en la educación? ¿Los MOOC son el final del paradigma de la formación clásica o de la universidad tal como la concebimos actualmente? Es cierto que su efervescencia ha desplazado varios actores del sistema educativo. Sin embargo, frente a algunas voces que predicen el fin de la universidad, hay que recordar que esta institución combina, por esencia, formación e investigación, y los MOOC son sobre todo formación. Además, la universidad se fundamenta intensamente en la interacción entre profesores y alumnos, y en vivencias y experimentaciones prácticas y próximas, lo que los MOOC raramente pueden materializar. Habrá  que volver a preguntar a éstos y a otros protagonistas dentro de pocos años para verificar el auténtico calado y utilidad de los MOOC.

Text complet:

Lejos de quedar anquilosada, la universidad busca nuevas fórmulas para adecuar su doble misión de docencia e investigación al siglo XXI. Una de las fórmulas más exitosas, de creación reciente, son los MOOC, cursos masivos,online y “a la carta”, ofrecidos por la universidad, que emplean a fondo herramientas multimedia (videos “online”, textos, participación en foros, tests para evaluar, etc.). Sin duda, su gratuidad y el hecho de que se realicen mediante Internet explican en buena medida la buena acogida que han recibido.

Rachel Nelson, responsable de proyectos de DEP Instituto, ha participado recientemente como alumna, por interés personal y profesional, en dos MOOC sobre salud pública y políticas públicas. “Ha sido una experiencia muy estimulante. Creo que los MOOC son una buena forma tanto para tener un primer contacto con determinadas materias como para profundizar en un tema concreto para el desarrollo profesional”, asegura Rachel. “Sin embargo, todavía es pronto para valorar su alcance, pues siguen avanzando en cuanto a tecnología y funcionalidades. Están creando su propio espacio dentro del ámbito de la educación y de la formación”, subraya Rachel, y recuerda que “pueden ser aplicados de varias maneras dentro de la universidad; pueden ser utilizados, por ejemplo, en la clase del revés (“Flipped Classroom”), en la que se transmite el conocimiento y se explica la materia online en casa y se trasladan al aula las tareas, las actividades y la resolución de dudas con el profesor”.

Herramienta ideal para la formación continua

Los MOOC son una herramienta ideal para la formación continua. “Cualquier persona puede seguir un MOOC, siempre que tenga los conocimientos previos necesarios. Ello abre muchísimo el campo de la formación, y permite, por un lado, un nuevo tipo de formación permanente a lo largo de la vida, y por otro, al profesor, le posibilita ofrecer formación fuera de su estricto campo de conocimiento; a menudo, el sistema le restringe su actividad. Los MOOC proporcionan, pues, libertad de actuación al docente”, afirma Miquel Duran, que ha coordinado un MOOC sobre Comunicación científica en la red en la Universidad de Girona. Duran reconoce que “aunque usamos a menudo las nuevas herramientas que ofrece Internet, y tratamos de estar al día en las técnicas eficientes para desarrollar material de “e-learning”, montar un MOOC nos ha supuesto un verdadero ejercicio de reflexión sobre lo que significa la enseñanza no presencial”.

Los MOOC permiten una democratización del conocimiento. Sin embargo, Miquel Duran recuerda que “tienen sobre todo fieles seguidores, al igual que sucede con toda formación, en las personas más “animadas”, las que ya están formadas y todavía quieren más. Es necesario que los MOOC (y toda la formación) vayan dirigidos también a la gente que no forma parte de la élite, sea por capacidades personales, porque no están familiarizados con la red como elemento para la formación, o por otras razones. Los MOOC deben contribuir decisivamente a reducir la brecha digital”. Rachel Nelson suscribe esta idea: “Los MOOC tienen mucho potencial, el potencial de ser masivos (de momento, el récord de alumnos de un MOOC es de 180.000, pero no hay límite) y abiertos a todo el mundo. Este potencial hace posible una democratización del saber, pero se debería fomentar la llegada de los MOOC a los colectivos con más necesidad para hacer realmente efectiva esta democratización”, afirma Nelson.

¿Cómo se evalúan los conocimientos?

Los MOOC no permiten evaluar los conocimientos adquiridos, dicen algunas voces críticas. Pero no es del todo cierto. Por un lado, en algunos de ellos se realizan  pruebas tipo test, y por otro, los propios estudiantes pueden valorarse entre ellos. Es habitual que los compañeros de curso se apoyen en foros online. “Corregir y valorar trabajos de otra persona también es una actividad de aprendizaje, y muy buena! Por parte del equipo docente, el hecho de no tener que corregir trabajos implica liberarse de una tarea más bien rutinaria, y por lo tanto puede destinar su tiempo a otras tareas”, dice Miquel Duran, de la Universidad de Girona.

“Los MOOC permiten a un profesor o a un equipo docente salir de dos fronteras: por un lado, puede montar un curso de cualquier tema, sin limitarse al área clásica de su conocimiento. Por otro lado, se abre al mundo: sólo el interés, relevancia y atractivo del curso (¡y su promoción, por supuesto!) comportarán más o menos alumnos. De alguna forma se puede decir que los profesores, hasta ahora emprendedores de la investigación, pasan también a ser emprendedores en temas de docencia”, sostiene Duran.

“Los MOOC emergen y toman fuerza en un momento en el que los universitarios deseamos cambiar el modelo clásico de enseñanza y no contamos con el apoyo claro de la administración ni con liderazgos bien definidos en las universidades que apuesten nítidamente también por la docencia”, dice Carmen Fernández Morante, profesora titular de didáctica y organización escolar de la Universidad de Santiago de Compostela, que ha sido hasta hace poco vicerrectora de titulaciones y PDI del mismo centro.

Fernández Morante subraya que “no podemos concederle tanto poder a los MOOC -al menos tal y como están siendo concebidos actualmente- y depositar en ellos falsas expectativas como que pueden transformar los modelos de enseñanza y “liberarse del corsé” de las plataformas institucionales”. Los MOOC deben combinarse, pues, según Fernández Morante, con otras fórmulas: “Con la diversidad de tecnologías disponibles (plataformas, redes sociales, “software” social, tecnologías ubicuas y móviles, e-portfolios, sistemas de almacenamiento icloud…), hoy en día es posible desarrollar entornos virtuales de formación flexibles, abiertos y potentes que combinen la eficiencia en el uso de los recursos, la diversificación de contenidos y propuestas de interacción, y el equilibrio entre el aprendizaje formal regulado y desregulado”. Fernández Morante subraya que “los MOOC están marcando los diseños de Entornos Personalizados de Aprendizaje (PLE) y que por el momento no han sido suficientemente explotados e interiorizados en las universidades, cuando curiosamente existe conocimiento científico que avala su pertinencia. Ahí deben encaminarse una buena parte de los esfuerzos de la docencia en la universidad”.

Una buena fórmula para tener un primer contacto con determinadas materias

El hecho de que los MOOC se dirijan a un público muy amplio puede ser considerado, para algunos, como un elemento negativo; ciertamente, su necesario carácter didáctico no permite proporcionar informaciones excesivamente complejas. Pese a ello, son una buena fórmula para tener un primer contacto con determinadas materias. “Bien planteados, seguramente con una hibridación con la enseñanza presencial, los MOOC pueden servir para que los jóvenes estudiantes o los adultos se introduzcan en temas que ahora mismo no tienen cabida en los curricula. Por ejemplo, es difícil encontrar una asignatura de Derecho en Bachillerato. Un MOOC para estudiantes de Bachillerato sería muy adecuado”, opina Miquel Duran.

¿Asistimos a una revolución en la educación? ¿Los MOOC son el final del paradigma de la formación clásica o de la universidad tal como la concebimos actualmente? Es cierto que su efervescencia ha desplazado varios actores del sistema educativo. Sin embargo, frente a algunas voces que predicen el fin de la universidad, hay que recordar que esta institución combina, por esencia, formación e investigación, y los MOOC son sobre todo formación. Además, la universidad se fundamenta intensamente en la interacción entre profesores y alumnos, y en vivencias y experimentaciones prácticas y próximas, lo que los MOOC raramente pueden materializar. Habrá  que volver a preguntar a éstos y a otros protagonistas dentro de pocos años para verificar el auténtico calado y utilidad de los MOOC.

 

 

 

La fòrmula química dels MOOCs

Fa poc en Cristopher Cramer va impartir un curs MOOC de termodinàmica. Al nostre grup, n’hem impartit un d’Història de la Química. Però podem relacionar els cursos en línia massius oberts (MOOCs) amb la nomenclatura química? Doncs sí, fàcil:

Un MOOC és una molècula Mo-CO on hi ha un enllaç senzill entre un àtom de molibdè i el carboni d’un grup carbonil (en castellà té més sentit).

I en general doncs els MOOCs poden ser formulats com el molibdè hexacarbonil.

Senzill. Seria encara millor si els MOOC s’escrivíssin MOCO. Però en anglès tots els adjectius han d’anar a davant.

Passat brillant, futur incert – del Departament de Química de la UdG. I el present?

Avui fa 20 anys que el Departament de Química de la UdG va ser creat pel nostre Claustre. Per això en Miquel Solà (@miquelsola) ha preparat un article, que hem signat tots els directors que ha tingut el departament, sobre els reptes i sobre les amenaces que tenim.

A continuació el reprodueixo. Si es canvia “Departament de Química” per “Universitat XYZ”, crec que és força aplicable a qualsevol universitat. Jo sóc optimista, encara que a vegades em costa un xic.

Diari de Girona, 6/7/2013: A propòsit dels 20 anys del Departament de Química de la UdG, que es compleixen avui, els directors d’aquest departament revisen en to laudatori la feina feta, però alerten del perill d’envelliment que amenaça la institució

El 6 de juliol de 1993 el Claustre Provisional de la Universitat de Girona núm. 2/93 va crear el Departament de Química. Així doncs aquest Departament compleix avui 20 anys i és un bon moment per mirar enrere i analitzar el que s’ha fet per aprendre dels errors i també dels encerts. Les principals feines dels professors i investigadors d’un Departament són dur a terme la docència assignada i fer una bona recerca i transferència de tecnologia a les empreses. A part, els membres d’un Departament han de col·laborar en la gestió del propi Departament i de la Universitat i participar en activitats de divulgació de la ciència, especialment pensant amb els estudiants de secundària.
Des del punt de vista de la docència, el Departament té encàrrec docent a totes les titulacions de la Facultat de Ciències (Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals i Química), però òbviament allà on concentra més docència és en el grau de Química. Des de l’any 1993, el número total de titulats de la llicenciatura o grau de Química de la UdG ha estat de 748, amb una mitjana de 47 titulats per any, i amb una taxa d’ocupació d’aquests titulats que l’any 2011-12, malgrat les dificultats derivades de la crisi econòmica, va ser del 90%. En aquests moments, un bon nombre de professors del Departament estan involucrats en la impartició del màster en Catàlisi Avançada i Modelització Molecular i del màster Interuniversitari en Tècniques Cromatogràfiques Aplicades, a banda de participar en el màster en Ciència i Tecnologia de l’Aigua. Cal afegir també que el Departament de Química ha estat el més actiu de la UdG en producció de tesis doctorals en el període 1993-2011 amb 57 tesis doctorals i que a partir del proper curs acadèmic s’inicia un nou programa de doctorat en Química a la UdG que agafarà el relleu de programes de doctorat interuniversitari amb menció de qualitat com el de Catàlisi Homogènia o el de Química Teòrica i Computacional en els que també va participar el Departament.
Des del punt de vista de la recerca i la transferència de tecnologia, el Departament de Química la duu a terme a través de cinc grups de recerca UdG: Disseny i Modelatge de Reaccions Catalitzades per Metalls de Transició, Química Teòrica i Modelatge i Enginyeria Molecular, Catàlisi Redox Bioinspirada, Química Analítica i Ambiental, i Laboratori d’Innovació en Processos i Productes de Síntesi Orgànica. Els dos primers grups estan adscrits a l’Institut de Química Computacional i Catàlisi. Algunes dades que demostren l’elevada activitat de recerca que duen a terme tots aquests grups podrien ser: 1) des del seu inici, els membres del Departament de Química han publicat més de 1.000 articles en revistes indexades per l’Institute of Scientific Information (ISI), el que representa el 21% del total de publicacions de la UdG a la base de dades de l’ISI; 2) aquests articles han rebut més de 21.000 cites, un 36% de les cites rebudes per articles publicats per membres de la UdG; 3) dels 14 investigadors ICREA, Ramón y Cajal o ICREA Acadèmia de la UdG, 8 són membres del Departament de Química; 4) els dos únics projectes Starting Grant de l’European Research Council (ERC) concedits a la UdG estan liderats per membres del Departament de Química; o 5) els investigadors del Departament tenen en aquests moments 12 projectes nacionals actius que sumen un total de 1.250.000 € i 10 projectes europeus amb un import total de 2.942.720 €. Una bona part d’aquests diners es destinen a la contractació d’investigadors i, en aquest sentit, aconseguint finançament nacional i europeu el Departament fa una aportació destacada a la inserció laboral d’alguns dels seus graduats. Pel que fa a la transferència de tecnologia, el Departament de Química ha col·laborat amb empreses importants del sector com ara Repsol, Lucta S.A., Esteve Química, Thrombotargets, entre moltes altres i té un grup de recerca, el Laboratori d’Innovació en Processos i Productes de Química Orgànica, que pertany a la Xarxa d’Innovació Tecnològica de la Generalitat. Finalment destacar que la spin-off anomenada Antimicrobial Peptide Biotecnologies S.L. (AMPbiotech) és una empresa dedicada al desenvolupament de nous antimicrobians i en la seva creació va participar un membre del Departament.
Cal remarcar que el Departament de Química és un Departament molt compromès amb la divulgació científica i que cuida la relació amb la secundària. Des de l’any 2002, el Departament de Química organitza cada any els Matins de la Química pels que han passat més de 2.000 estudiants provinents de diversos instituts de secundària de les comarques gironines. Així mateix també organitza pràctiques de Química adreçades a estudiants de secundària i jornades de debat sobre la docència de la Química pensades pels professors de secundària. Aquest projecte de divulgació de la Química desenvolupat pel Departament sota el nom de LaQuímica.net va rebre la Distinció Jaume Vicens Vives a la Qualitat de la Docència Universitària que li va atorgar el Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya del dia 28 d’agost de 2007. Recentment a la UdG s’ha creat la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital que està dirigida per una membre del Departament de Química i que, entre altres tasques, fa una feina divulgadora de la Química molt intensa en l’àmbit de la secundària. Per acabar afegir que els membres del Departament de Química s’han caracteritzat per col·laborar molt activament en tasques de gestió de la Universitat i molts d’ells han ocupat càrrecs de responsabilitat en l’organigrama de la UdG.
Pensem que la base de l’èxit assolit ha estat haver desenvolupat una política de professorat consensuada i basada en l’exigència i la cerca de l’excel·lència. Així tots els membres del Departament després de completar la tesi han hagut de fer estades postdoctorals a l’estranger i s’han hagut d’acreditar per poder accedir a una plaça de professor permanent de la UdG. Tanmateix el present i el futur immediat del Departament es presenten plens d’incertesa a causa de la important disminució dels pressupostos d’Universitats i de recerca. Aquest fet està tenint un efecte molt negatiu sobre la carrera científica dels investigadors del Departament que després d’acabar la tesi, realitzar diverses estades postdoctorals i guanyar-se un contracte extremadament competitiu com és el Ramón y Cajal (RyC), en acabar l’etapa de cinc anys de RyC, no se’ls dóna l’opció de poder continuar a la Universitat per qüestions pressupostàries. A alguns els pot semblar un fet anecdòtic, però el cert és que si no entra saba nova al Departament en pocs anys serà un Departament envellit que difícilment podrà mantenir el seu ritme actual d’activitat docent i de recerca. Creiem que donada la qualitat provada d’aquests investigadors és un error greu no mantenir-los a la UdG. Caldrà posar-hi remei si volem que d’aquí a 20 anys ?puguem dir que el Departament de Química continua desenvolupant les seves activitats al més alt nivell.

Directors: Alfons Polo (desembre 1993 – març 1996), Joan Miró (març 1996 – abril 2000), Antoni Llobet (abril 2000 – maig 2002), Miquel Duran (maig 2002 – juny 2007), Miquel Solà (juny 2007 – juny 2010) i Marta Planas (juny 2010 – ).

Taller de màgia de la taula periòdica, a La Ciutadella de Barcelona

Image

Avui hem participat altra vegada a la Festa de la Ciència i la Tecnologia, al Parc de la Ciutadella de Barcelona. Aquest any ha variat una mica la fòrmula: avui dissabte és tot el dia, i demà diumenge només al matí.

A més, ha canviat de lloc: s’ha traslladat del llarg passeig de la Ciutadella (direcció muntanya), a la Plaça d’Armes i Institut Milà i Fontanals.

De fet el principal protagonista per part de la C4D ha estat en Pep Duran, que ha fet tallers per a la FCRi, el Reacciona-Explota dos cops, i un parell de vegades el seu taller de Ciència i Art.

Amb la Laia Guillaumes (@laiagd) hem fet un parell de cops el taller de Màgia de la Taula Periòdica. De fet, només l’hem fet una vegada, ja que ens ha tocat un horari molt dolent: a l’hora de dinar. Cal tenir en compte que, amb el canvi d’ubicació i amb una promoció de la Festa més aviat limitada, hi ha hagut poca gent en general.

Amb la Laia hem portat els follets trapella, les pomes quirals i naturalment els jocs de la Taula Periòdica: l’spelling i vermelles/negres. El del plom no l’hem arribat a fer.

Així que aquest any hem pogut fer una cosa que els altres anys no havíem pogut: passejar-nos tranquil.lament per la Festa, gaudir dels altres tallers, i fer contactes. M’ha agradat ser a la carpa de Ciència Ciutadana, on hem retrobat l’Aitana Oltra, del projecte del CEAB de Blanes Atrapa el Tigre, que van presentar a Obrint la Ciència. També he retrobat la meva companya de promoció, biòloga, Jordina Belmonte, de Biologia Ambiental de la UAB, que m’ha donat la idea d’organitzar una activitat de ciència ciutadana relacionada amb l’aigua.

Després de veure com en @pepduran perfecciona l’experiment espectacular de la Serp de Faraó amb una història molt ben treballada, amb la Laia hem assajat dues històries per als jocs de Spelling i Vermelles/negres, versió Taula Periòdica. Cal millorar l’storytelling d’aquests jocs, però està clar que qualsevol joc de mans millora molt en afegir un conte al propi interès de fer servir la taula periòdica dels elements.

En definitiva, ha estat una jornada molt profitosa, plena de tallers, experiments i jocs. Gràcies a l’Institut de Cultura de Barcelona per convidar-nos-hi.

Ah! he assistit a un taller d’en Josep Tarrés sobre l’adaptació de jocs de paraules i sudokus a Barcelona: el Barcelonadoku. Hi he conegut una iniciativa interessant musical: el Sikodu (http://sikokus.com)

A la foto, tots tres just a l’arribar al Parc de la Ciutadella. L’àlbum de fotos és al meu flickr: http://flic.kr/s/aHsjG6dJ51

També hem gravat un petit video de les actuacions d’en Pep Duran: http://www.youtube.com/watch?v=6BlGd6QqysM

De TEDGlobal a TEDxUdGLive

Image

Després del TEDxUdG, aquesta setmana la comunitat TED entra en uns dies molt interessants, ja que té lloc el TEDGlobal d’Edinburg, una conferència semblant a la de TED de Los Ángeles. Són quatre dies de xerrades. Aquest cop, a diferència del TEDActive (satèl.lit del TED de LA) on vaig ser el febrer, no he pogut ser a Edimburg.

Ara bé, he pogut fer dues coses, en qualitat d’organitzador del TEDxUdG: en primer lloc, seguir avui diumenge, al matí, el TEDxWorkshop previ a TEDGlobal, on Lara Stein, directora de TEDx, i diferents speakers, han fet recomanacions a organitzadors de TEDx assistents a TEDGlobal, i en directe a tots els que no hi hem pogut anar, sobre com organitzar bé un event TEDx.

Image

Per un altre cantó, el programa TED ofereix de franc veure en directe totes les xerrades de TEDGlobal dimecres vinent, 12 de juny. Per això hem demanat una llicència especial, TEDxUdGLive, que ens permetrà muntar un petit auditori i veure per streamint totes les xerrades, en un ambient distès. Hem escollit l’espai de relació de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, a l’Edifici Monturiol del ParcUdG. Són moltes hores de visionat, així que aprofitant que una de les pauses a Escòcia és a la nostra hora de dinar, hem proposat que de 3/4 de 2 a 1/4 de 4 els que hi siguem presents, parlem del Programa TED, dels seus videos, de MOOCs. d’Online Learning, i de Ciència.

Fa poc ja vam fer una cosa semblant amb el TEDxUdGChange, des de Seatlle, molt més curt. Va ser agradable poder seguir Belinda Gates i les xerrades que va impulsar. Dimecres les xerrades seran diverses, però n’hi ha vàries de ciència.

Volem preveure quanta gent serem (esperem que no gaire, perquè no hi cabrem). Per això hem establert un sistema de reserva a través d’EventBrite: http://tedxudglive.eventbrite.com

Tota la informació per a dimecres es pot trobar al web genèric http://tedxudg.net.

note 91003

Aquesta postit note l’he feta amb http://notes.mastervb.net/. Un altre generador de postits és http://wigflip.com/superstickies/

El programa de >50 visita la C4D al ParcUdG

Image

Avui hem rebut la visita dels membres del Programa Universitat de majors de 50 anys. Bé, de fet la majoria de participants (uns 25) eren força més grans. Es tracta de persones que es matriculen en assignatures de la UdG sense perseguir cap títol, però que van a classe i s’examinen en igualtat de condicions que els estudiants normals. És a dir, que conviuen amb gent “jove”.

La visita que hem rebut forma part d’una visita al ParcUdG més ampla, ja que primer han passat per Sevibe Cells, el CIRS (robòtica submarina) i el Centre de Genètica Cardiovascular.

Amb en @pepduran, la @laiagd i @esantga els hem fet varis jocs i també un parell d’experiments. També els hem presentat la Càtedra, i hem tingut l’oportunitat de donar-nos a conèixer. Em sembla que explicar a persones formades, que a la seva vegada ho explicaran a fills, nets, veïns i amics, el que fem, és una bona forma de promoció i de contribució a la cultura científica de la nostra societat.

Després que en @pepduran els hagi explicat la seva contribució a Art i Ciència, dins del projecte que té amb el Museu d’Art de Girona, hem fet alguns jocs: les Pomes Quirals, un parell d’experiments senzills, i finalment el joc del plom, que he portat jo i que ha implicat varis participants.

Finalment, ens han demanat més coses… i no ens hem pogut estar de recordar que “tot és química” i que tothom té un laboratori químic a casa. Per això, els hem donat la recepta de la truita francesa verda i dels ous ferrats verts.

Moltes gràcies a tothom per la visita, i en especial al coordinador del programa, Josep Torrellas!

Al flickr hi he posat diverses fotos fetes amb el mòbil: http://flic.kr/s/aHsjFvKAAL

Internet – renovació actual de l’aprenentatge. Xerrada a l’Aula de la Gent Gran de Girona

Aquesta tarda he tingut l’oportunitat de fer una xerrada a la Casa de Cultura, en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. A diferència d’altres ocasions, en què havia parlat de ciència, en aquest cas em van demanar parlar dels canvis que està patint l’educació superior causats per la introducció imparable de les TIC per un cantó, i de les tencologies de la imatge i el video per un altre.

Per això m’he centrat en els MOOC com a gran exemple de disrupció, tot posant algunes anècdotes relacionades amb els dos cursos d’aquest tipus que hem impartit des del nostre grup dins de la plataforma MiriadaX.

Aquest tema és ben viu. Fa pocs dies, La Vanguardia en parlava a Online y gratis: la revolución llega a la universidad, mentre que El Punt el toca avaui mateix, a L’alumnat de batxillerat farà optatives en línia

Image

A la foto, en Lluís Tornet em presenta a la nombrosa audiència (segona foto), tot i haver de competir amb l’Exposició de Flors!

Image

Com sempre en aquesta Aula de la Gent Gran, ha estat un autèntic plaer poder fer arribar les meves inquietuds i intentar trametre l’estat actual dels canvis en l’educació. En sortir, he pogut conversar amb varis assistents i he pogut copsar el seu interès pel tema i com els MOOC i les noves formes d’educació híbrida els fan pensar que es pot ser optimista.

La presentació que ha acompanyat la meva conferència és aquesta:

Al final de l’acte ha vingut en Josep Torrellas, ànima del programa de la UdG per a la Gent Gran i per als programes de persones de més de 25, 40 i 45 anys, i també la presidenta de l’AFOPA, entitat que agrupa les aules de tot Catalunya.
Moltes gràcies als organitzadors!

Fent màgia de la química a la Fira de Ciència i Tecnologia de Secundària, UdG

Avui ha tingut lloc a la UdG la primera edició de la Fira de Ciència i Tecnologia de Secundària, coorganitzda amb l’Ajuntament de Girona i amb el Parc Científic i Tecnològic de la UdG. Els estudiants, de 2n curs d’ESO, entre d’altres activitats han fet tres tallers a grups de recerca de la UdG o empreses del Parc.

Amb la @c4dudg avui m’hi he implicat directament, col.laborant amb el taller de les olors que ha fet en Josep Tor. Per a cadascun dels tres grups que ens han tocat, els he fet la demostració de les pomes quirals (migparting una poma en forma diferent a l’hemiesfera habitual, en forma de simetria S2), fent l’analogia dels guants de les mans, i lligant-ho amb el concepte d’enantiomeria. Les concrecions les hem fetes amb el taronjè/llimonè (mateixa fòrmula empírica i mateixos enllaços, però imatge especular un de l’altre). També hem explicat la trista història de la talidomida.

A un dels grups els he fet el joc del Plom, que permet explicar la Taula Periòdica dels Elements, tot fent servir les cartes especials amb símbols químics que tenim. A un altre grup els he fet el joc clàssic de l’spelling, que permet no tan sols explicar la Taula, sinó també preguntar per un científic conegut. En aquest cas, un alumne de 2n d’eso ha esmentat l’Isaac Newton, un nom poc habitual. Sovint diuen “Albert Einstein”, molt més mediàtic.

En aquesta foto, presa a l’espai de la C4D, al tercer pis de l’edifici Monturiol del #parcudg, hi estic mostrant a una estudiant de La Salle les dues pomes quirals: una mitja poma Fuji, i una mitja poma Golden. No es poden complementar, ja que són imatges especualrs una de l’altra.

Image

Aquí hi ha en Josep Tor fent el taller de les Olors a l’IES S. Sobrequès:

Image

El tercer centre que ens ha visitat ha estat l’IES Montilivi.

Els companys de l’iqcc @silviasiomnr i @marcelswart han participat (ens hem hagut de distribuir les feines, avui!) al taller del nostre Institut de recerca. En aquesta foto, en Marcel atèn un dels grups que han passat per la part teòrica de l’IQCC, a l’edifici Jaume Casademont: La Sílvia i en Joel Codolà hi han col.laborat.

Image

Finalment, voldria esmentar el taller 2.0 que ha fet la @mferres, a l’edifici Giroemprèn. Per a això ha fet fotos, ha gravat videos… tot preguntant per i fent servir xarxes socials. Per cert… molts d’alumnes de 2n d’eso tenen twitter!

En aquesta foto, la @mferres fent el taller UdG 2.0.

Image

Gràcies a en Josep Tor, als companys de la c4d/iqcc/udg20, i a tothom que ha participat a l’organització, en especial la @ingridaznar.

Crec que aquesta primera edició de la Fira, que té caràcter de pilot, ha anat prou bé i permet tenir raons per muntar-ne una de segona. Per la nostra part hem de millorar una mica i fer uns tallers una mica més participatius.

Per últim, crec que paga la pena comentar que segurament deu ser el primer cop que un grup tant gran de gent (uns 350 estudiants i tots els seus professors) poden tenir accés a 8 grups de recerca de la UdG i 8 empreses del ParcUdG. Ha estat una bona mostra de la visibilitat del Parc per a la societat.

Hashtags de twitter: #udgfiraciencia i #firacienciasecundaria

A l’Assemblea anual de l’ACCC

Image

Avui he pogut assistir per primera vegada a l’assemblea anual de l’ACCC (Associació Catalana de Comunicació Científica). Altres vegades ho havia intentat, però sempre em sortia una urgència que m’ho impedia. També cal dir que ara cal invertir menys temps en viatjar a Barcelona, gràcies a l’alta velocitat en tren.

L’assemblea ha estat conduïda fonamentalment per la seva presidenta, Cristina Ribas (@cristinaribas) i pel seu vicepresident, Raul Torán (@raultoran). Més enllà dels habituals temes que es toquen en l’assemblea d’una associació, ha estat interessant veure i comentar els projectes de futur. M’agrada la dinàmica positiva de l’ACCC, i com afavoreix que sota un mateix paraigua hi hagi periodistes científics i científics comunicadors (o que ho intenten :-) ) Per exemple, la llista de distribució de l’ACCC és dinàmica i amb contingut rellevant. I ara l’Associació presta més atenció al video com a forma moderna i sostenible de comunicació.

Malauradament, estem en temps complexos: els mitjans de comunicació redueixen pàgines de ciència (o minimitzen les notícies de ciència, i es limiten a una referència web). Per un altre cantó, els científics estem cada cop més pressionats i menys finançats, de tal forma que no tenim la tranquil.litat suficient per fer tasques de divulgació i esmerçar-hi els esforços que cal perquè siguin de prou qualitat. Les xarxes socials suposen una nova forma de comunicació de la ciència, però també trasbalsan les formes més clàssiques i potser fins i tot més eficients.

Amb la crisi s’hi ha de conviure, i per tant cal cercar noves formes de finançament. De fet, a l’ACCC es va crear l’any passat la comissió d’emprenedors divulgadors científics. Cal mirar endavant.

Gràcies a la Cristina, en Raul, i a totes les persones de l’ACCC. Ah! i a la Mercè Piqueras, que m’hi va introduir!

Imatge: Dibuix que Fernando Krahn va fer expressament a l’ACCC el 1990 (tret del web de l’ACCC)

Captació de fons per a recerca: micromecenatge i altres noves formes, a l’Àgora del C4

Image

Avui hem tingut una trobada de l’Àgora del C4 (Consell Català de Comunicació Científica), al Seminari de Barcelona (no hi havia estat mai, darrere l’edifici de la UB). Hem tingut la sort de comptar amb l’Ignasi Carreras, director de l’Institut d’Innovació Social d’ESADE, i persona experta en captació de fons per a fins socials (fundraising).

La veritat és que ha estat una sessió molt profitosa, en què hi hem après coses noves, la primera de les quals és que no hem de tenir por ni vergonya d’anar a formes noves de captació de fons: no pas pidolar, sinó aplicar estratègies de màrketing per obtenir diners per fer recerca (i comunicació de la recerca). La seva experiència de molts anys a Intermón-Oxfam, i ara a aquest Institut, ens ha aportat una visió poc habitual als que hem estat acostumats a treballar d’una forma determinada (per projectes finançats per convocatòries públiques competitives).

L’Ignasi ens ha parlat de captació de fons, de crowdfunding, del que volen les empreses quan algú els demana diners per a fins socials, etc. En particular, sembla que les empreses volen col.laborar amb entitats no tan sols per tenir una imatge, sinó també cap endins, als seus treballadors i stockholders – per a visibilitat interna.

El problema que tenim els investigadors és que tant les empreses com la societat creuen encara que la nostra activitat forma part d’aquelles coses que han de ser cobertes dins de l’estat del benestar, com a “cosa pública”.

Pel que fa a micromecenatge (crowdfunding), l’Ignasi ens ha esmentat un blog molt rellevant: el d’en Jaume Albaigés TecnolONGia (http://www.tecnolongia.org), sobre captació de fons per a organitzacions no lucratives.

Prèviament a l’Àgora hi ha hagut la reunió habitual del CQuatre.

Moltes gràcies a en Tomàs Molina per aquesta Àgora. Tan la reunió, com la interacció amb la gent, com el dinar i intercanvi d’opinions amb l’Ignasi Carreras, han estat molt productius.

A les fotos (de la Mercè Piqueras, les meves han estat de baixa qualitat), el convidat i el president, i una visió general del dinar.

Image

Xerrada sobre la nostra experiència de MOOC al CESCA

Avui he participat a la jornada Nous escenaris per a la formació en entorns tecnològics que ha tingut lloc al CESCA, a Barcelona. La jornada ha començat amb una presentacuió d’en Miquel Puig, del CESCA, i d’una introducció de la Mercè Gisbert (URV) sobre les TIC i l’educació superior. Han estat ben interessants, ja que en Miquel ha entrat ràpidament a parlar dels MOOC, i recordant l’interès que té per al sistema universitari català, tal com han dit les actuals autoritats universitàries.

La Mercè ha tractat els entorns virtuals d’aprenentatge, dels quals en té molta experiència, i també ha parlat una mica dels MOOC. M’ha interessat (com a no expert en pedagogia) el que ha esmentat de competències bàsiques TIC: Informacional, Comunicacional, Mulitmèdia, i TIC estricta .

Llavors han tingut lloc tres xerrades, una de la UOC, una altra de la futura Escola Superior del Cava i del Vi de Vilafranca del Penedès, i l’altra que he fet jo, amb el títol Muntant un MOOC, d’eina disruptiva a emprenedoria global .

En Llorenç Valverde i Magí Almirall de la UOC han parlat de l’estratègia tecnològica i de l’evolució de l’estratègia pedagògiga de la seva Universitat. Per un altre cantó, l’Emili Giralt ens ha explicat el projecte a punt d’engegar-se de l’Escola Superior del Canvi i del Vi, i de tota l’estratègia TIC que ha de permetre una docència dual, de proximitat i remota, fent servir tecnologia d’altes prestacions.

En el meu cas (he parlat entre la UOC i l’ESCAVI), he emmarcat els MOOCs en el moment actual de disrució de l’educació superior, i he explicat una mica la nostra doble experiència amb dos cursos MOOC a la plataforma MiriadaX, que justament van acabar ahir.

Image

Aquesta és la presentació que ha acompanyat la meva xerrada, que he fet davant d’una cinquantena de persones a la sala de conferències del CESCA,a l’edifici Annexius del Campus Nord de la UPC.

Reprodueixo les conclusions que he posat a la presentació:
Amb aquests dos MOOC …
  • Hem après que cal saber gravar i editar petits videos, que ens sembla una nova competència digital bàsica.
  • Comporten internacionalització
  • Podem ortir de l’àrea pròpia de coneixement (en el nostre cas, la Química).
  • Es crea xarxa.
  • Proporcionen il.lusió.
  • Es tracta d’emprenedoria docent.
I al final es té un bon capital de coneixement empaquetat! Ens toca ara recopilar els videos, presentacions i guió en material OCW (Open Courseware).
Després de les tres xerrades hi ha hagut una estona de discussió, que ha tractat força de MOOCs, encara que també d’altres temes tecnològics lligats a la docència en l’educació superior. M’ha agradat participar a aquesta jornada, hi he après moltes coses, i m’he adonat que aquest tema dels MOOC realment pot permetre impulsar un canvi. Per cert, la Mercè Gisbert ha proporcionat les conclusions, una de les quals ha estat clara, pel que fa als MOOC: el sol fet de discutir si són o no rellevants, ja és una cosa rellevant, perquè reflexionar és positiu.
Gràcies a en Miquel Huguet (@miquelhuguet) per convidar-me a fer aquesta ponència!
A la foto de dalt, la Mercè Gisbert i en Miquel Puig, durant la introducció a la jornada. A la de sota, una vista de la sala, des de la posició que jo tenia en fer la discussió de la taula rodona.
Image

Fent videoclips per a un MOOC: alguns consells bàsics

Image

Per fer els dos MOOC de la plataforma MiriadaX en què ens hem embarcat, ens cal registrar videos. Ens hem repartit la feina entre tot l’equip, però en el meu cas he de dir que faig servir el programa IMovie que vé de sèrie amb el meu portàtil. He de dir que em sembla fàcil de fer anar, un cop t’has barallat unes quantes hores amb el programa i que algú (en aquest cas, en @pquimic) t’ha dit algunes d’aquelles coses que no es troben fàcilment als manuals.

Precisament aquests dies han sortit rellevants entrades en diversos blogs, i aquí en recullo algunes que permeten endinsar-se al món de video a un professor-investigador com som els que ens hem embarcat als MOOC de MiriadaX.

Per començar: la importància dels mitjans audiovisuals ja la remarcava la revista Science fa pocs dies, a Science, New Media, and the Public:

Nine in 10 internet users in the United States turn to search engines to find information (1), and 60% of the U.S. public seeking information about specific scientific issues lists the Internet as their primary source of information (2). This has created a new urgency for scientists to pay attention to these trends and to the emerging scholarly literature about communicating science in this brave new “online” world.

A Successful videos for educational institutions s’hi donaven fa pocs dies també uns senzills consells sobre com fer i produir videos per a les universitats, consells que serveixen per a totes les situacions noves que impliquen la producció de material audiovisual. S’hi donen també consells sobre quin equipament comprar.

Ben interessant és la reflexió de Crafting an academic screencasting persona, i ens demanen que fem aquestes preguntes quan fem un video de nosaltres mateixos o del nostre grup de recerca:

  • What is your objective?
  • Who are you trying to reach
  • You or your content?
  • Serious of funny?

I cinc consells fonamentals:

  • Practice before you preach
  • Look behind you
  • Silence is folden
  • Light your way
  • Take a test drive

i acaba:

These tips may seem like a lot for the amateur screencaster, but they really are not. If you are putting yourself out there for public viewing, they are well worth the time and will become habitual once you do them a few times. Most importantly, following them might just make you the next big Internet education sensation.

Pel que fa a les raons per les que una empresa, i per tant segurament una organització acadèmica, ha de fer videos, l’artilce 3 reasons your business should be using video és interessant:

your customers love online video because it helps them get educated on your product and service offerings and is easier to consume than text

I finalment: fent videos des d’un mòbil: Sent From My IPhone: Why You Don?t Always Need A Fancy Camera.

It’s not so much about buying the most expensive, cutting edge equipment as it is about focusing on other important elements of a great video, like audio, lighting, and the message that you’re trying to deliver.

És a dir, l’equipament ja és molt bo. Concentrem-nos doncs en l’àugio, llum, i sobretot el missatge que es vol transmetre!

Ah! Youtube o Vimeo? Bona entrada a http://alexarabat.adimena.net/2013/02/13/youtube-o-vimeo Depèn del que es busqui!

L’aventura d’un MOOC

ic201

Des de fa uns dies tot l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital estem immersos en la preparació de dos MOOC (Massive Open Online Courses), un d’història de la química i un altre de comunicació científica a la xarxa. Tota la informació és al blog de la Càtedra (La C4D-UdG us proposa 2 MOOC (?Massive Online Open Course?)). Aquestes dos MOOC els muntem a la nova plataforma d’Universia-Tèlefònica anomenada MiriadaX.

El segon curs, l’anomenat “Investigación Científica 2.0.1: Procesos clave en una sociedad digital” l’hem proposat com a continuació de les nostres experiències en comunicació científica digital. Donada l’audiència potencial de la plataforma MiriadaX (Llatinoamèrica), el curs el fem en castellà, cosa que ens fa adonar de les nostres característiques, per no dir limitacions.

La veritat és que és interessant muntar un MOOC. Jo personalment tinc l’experiència d’haver inicicat el MOOC sobre Interl.ligència Artificial de Coursera, un dels catalitzadors d’aquest moviment imparable dels MOOC. Malaradament vaig haver d’abandonar a la segona lliçó per manca de temps de qualitat. Avui hauria de començar-ne un sobre computació quàntica, a la plataforma EdX.

Des del meu punt de vista, un MOOC té semblances i diferències amb l’educació tradicional i també amb els cursos tipus Open Courseware:

  • Les lliçons estan programades amb inici i final de període d’aprenentatge
  • Les lliçons tenen material escrit però també multimèdia (presentacions i, sobretot, video)
  • L’avaluació pot ser de tres tipus: visionat o lectura d’un material, prova tipus test, o avaluació per parells.

L’avaluació per parells em sembla interessant… “la máquina” diu quins participants han d’avaluar les proves dels altres (el professor diu quants estudiants han de ser avaluadors), i els propis participants posen les notes… Així doncs, per poder passar de lliço cal superar proves tipus test, però també tenir una nota suficient en l’avaluació per parells.

Muntar aquest MOOC, per a nosaltres, implica vàries coses rellevants:

  • Els professors no qualifiquen, i per tant no posen notes.
  • Tot es fa fora del sistema docent de la universitat (en el nostre cas, el Moodle)
  • Cal planificar bé l’aprenentatge
  • I molt important: hem d’aprendre a fer videos.

Aquest últim punt és clau: no tenim la capacitat econòmica per encarregar la realització de clips a professionals, ni tampoc es tracta de fer clips molt ben fets (com si fossin documentals de TV) de qualitat molt gran. Es tracta de fer una cosa intermitja entre gravar una classe i fer un video molt ben fet, però amb recursos molt escassos, i més aviat sense que hi hagi gaire despesa d’energia personal.

A partir d’ara aniré recollint en aquest blog l’experiència que anirem agafant amb aquesta aventura en la qual ens hem endinsat. Avui tenim ja uns 1.400 matriculats al curs #mxic201, que és el hashtag que fem servir per al d’Investigació Científica 2.0.1

Vam fer una mica de pressa el video de presentació que hi ha a la plataforma MiriadaX (http://miriadax.net/web/sociedad_digital). Després n’hem fet un altre, que hem d’acabar de muntar i subtitolar (tot s’ha de subtitolar!!):

Obrint la ciència: un curs de divulgació científica i una mica més

aciencia

El dia 18 de febrer comencem amb l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital de la UdG (http://c4d.udg.edu) un nou curs que ha impulsat la Fundació de La Caixa, i on també hi participen la UAB i la UIB. Aquest curs tracta la Responsible Research and Innovation (RRI)

, i és fonamentalment un curs d’iniciació a la divulgació de la ciència, amb un èmfasi especial en la relació amb el territori i en que s’anomena “Public Engament”, és a dir, el Compromís amb la Societat.

La veritat és que ens va agradar molt la proposat de La Caixa i també poder col.laborar amb els grups de la Teresa Escales (ocd uab) i en Claudio Mirasso (IFISC). La descripció del curs està feta al blog de la C4D (Inscriu-te al curs ?Obrint la Ciència: com construir ponts entre investigació i societat?). Els interessats han de venir el primer dia (dilluns 18 de febrer) al Caixafòrum de Girona, previ registre de franc. Llavors, si ho veuen interessant, s’han de registrar al curs, que tindrà vàries masterclasses i un projecte per a cada participant. El contingut de Girona, Barcelona i Balears és diferent i les dates també són una mica diferents.

A les masterclasses de Girona hem pogut portar-hi gent que ens ha semblat que podrien aportar molt sobre com implicar els ciutadans en el coneixement científic. Per això hem parlat amb en Fernando Blasco, matemag madrileny amb qui col.laborem i que viu una passió per la difusió de les matemàtiques. També hem contactat la Maria Delaney, impulsora del projecte Science140 i coautora del llibre “A neutron enters a bar and…”, a qui vaig conèixer a l’SpotOn London fa poc. Pel tema de com fer servir els recursos audiovisuals hem contactat l’Spiros Kitsinelis, autor del llibre “The art of science communication”, investigador grec que treballa a la Universitat de Toulouse i que coneix molt bé el concurs Famelab. A més, els companys de la UIB i UAB ens faran classes. Finalment, en David Segarra (Recerca en Acció) i companys de la UdG aportaran el seu coneixement.

Em sembla que hem dissenyat un curs molt interessant, que pot ser seguit de forma fàcil, ja que les materclasses es fan el dilluns de 6 a 8. És una bona ocasió perquè doctorands, estudiants de màster o carrera, professors d’universitat i d’altres nivells d’ensenyament o senzillament ciutadans amb curiositat pel tema, puguin adquirir alguns conceptes de divulgació de la ciència, de RRI i de com fer un projecte de divulgació.

Totes les instruccions per apuntar-s’hi són al blog de la c4d, a la notícia esmentada més amunt.

Ah! hem fet un video amb la Sïlvia que potser permet fer entendre millor de què va el curs!

Fent de científic col·laborador a la FIRST Lego League Junior de Girona

Image

Avui la UdG ha fet la tercera edició de la FIRST Lego League. A part de la competició per a equips d’ESO, però, aquest cop els companys de robòtica han muntat una petita activitat per a equips de primària (en general, de tercer curs, 9 anys), que consistia en fer un petit projecte (per a gent gran: super seniors), fer un pòster i muntar una petita maqueta amb peces de LEGO.

Cada grup de 5-6 nens havia d’exposar el seu projecte durant uns 5 minuts, explicar el seu pòster, i mostrar la seva maqueta. He tingut l’oportunitat de participar activament com a “científic col·laborador” amb 9 grups, de diversos llocs de la geografia gironina, i en particular de l’Escola Bosc de Pabordia de Girona. Ha estat un recital de bona comunicació, d’empenta, de pares i mares engrescats, de voluntaris implicats. Més que no pas una competició, ha estat un agradable passeig per una generació de futur.

L’equip organitzador de la FLL Junior ha estat liderat pel company Eduard Muntaner (@eduardm), que a més ha fet un taller d’introducció als robots. Els participants també han fet una visita a la competició FLL dels “grans”. Al meu grup he acompanyat els altres “científics col·laboradors” Jordi Regincós (@jordir) i Miquel Feixas. En un altre grup hi havia en Pep Lluís de la Rosa (@peplluis7) i Marta Peracaula.

Al llarg de l’hora i mitja, després amb els parlaments de les autoritats i les medalles per a tothom, i durant el pica-pica, he fet algunes fotos que he compartir al meu twitter i instagram (hashtag #fllgirona).

Ha estat un matí ben divertit i on hem pogut gaudir de la companyia dels més petits. Gràcies a tots els organitzadors per la bona feina!

Pel que fa a la FLL normal, he col·laborat en la bona marxa de la comunicació 2.0. En ser la tercera edició que es fa a Girona, la veritat és que l’equip funciona molt bé, igual que àrbitres, voluntaris, tècnics, etc. Felicito en Martí Casadesús i en Rafa Garcia (@rafa_g100) per la seva direcció.

A la foto, un mosaic de les imatges capturades a instagram aquest matí amb el meu compte.