Trobada del Departament de Química UdG amb els estudiants de 1r curs de grau de Química

Image

Dimecres a la tarda vam dur a terme una nova iniciativa per part del Departament de Química: una trobada de professors del Departament amb els estudiants de primer de curs del Grau de Química de la UdG. Cal tenir en compte que els estudiants de primer curs de les quatre carreres de Ciències de la UdG estan barrejats, i que per tant no hi ha grups de només-químics.

La trobada, doncs, tenia varis objectius:

  • Facilitar que els estudiants de 1r curs de Química es coneguéssin.
  • Fer que els estudiants coneguéssin els professors que tindran al llarg del curs i al llarg de més cursos
  • Entendre millor quins són els objectius del Departament de Química
  • Conèixer les principals àrees de recerca del Departament
  • Rebre informació sobre inciatives de caire comunicatiu, promocional i divulgador
  • Rebre el testimoni de dos exestudiants, un que ha seguit la via acadèmico-investigadora, i un altre que ha seguit la via de la indústria.

Image

Després de la presentació del Departament, l’Aida Garcia, doctoranda del grup de recerca de Química Analítica i Ambiental, va explicar la seva trajectòria, que la va portar a una estada a Austràlia. Pel seu cantó, l’Àngel Buendia, de l’empresa de Celrà Medichem, va exposar als assistents la seva trajectòria laboral i quines són les funcions que un químic pot anar fent en una empresa.

La Clàudia Fontàs va remarcar que el Departament de Química compta amb els estudiants per ajudar-lo en les seves tasques investigadores i divulgatives, i per això farà un esforç per poder trobar formes de finançament de les col.laboracions. Igualment, ens vam posar a disposició dels estudiants per als seus dubtes, per orientar-los o senzillament per fer petar la xerrada i parlar de ciència.

Image

 

Al final de l’acte hi va haver un petit pica-pica, i també una foto a les escales de l’edifici, per al record. Ah! i vam estrenar la bossa “Sóc de @QuimicaUdG”. Esperem que ara el nostre twitter tingui més impacte. #QuimicaUdG serà també el hashtag que farà servir el Departament als seus elements comunicatius.

Aquesta és la presentació que vam fer servir juntament amb la Clàudia Fontàs per a la primera part, abans de donar pas als dos exestudiants.

Moltes gràcies a l’Angel Buendía, l’Aida Garcia, als professors que hi van ser, i sobretot als estudiants de primer curs que fa poc han entrat a la nostra Universitat.

Xerrada matemàgico-entròpica al Col.legi Pare Coll de Vic

Aprofitant que havia de ser a Manlleu per a l’activitat “La Ciència en Primera Persona”, i convidat per la Julita Oliveras, una de les organitzadores del Mercat de Tecnologia de la UVic, vaig fer una xerrada al Col.legi Pare Coll de Vic, dimecres 19/11 a primera hora. Va ser una combinació de la xerrada Pecha-Kucha que vaig fer l’abril sobre l’entropia, amb jocs matemàgics de la Taula Periòdica i jocs generals.

Image

Els estudiants, de 3r i 4rt d’ESO, crec que s’ho van passar molt bé. El joc baby hummer, que es fa donant 4 cartes a cada assistent, va resultat un èxit. I de l’entropia, segurament en van aprendre una mica, sobretot per la part més informacional. De la part física i química, una mica més difícil, segurament tindran temps d’aprendre’n!

Un dels jocs que vaig fer, precisament per explicar el concepte d’entropia, va ser el clàssic “Fora de l’Univers”. Un professor va aguantar l’IPad des d’un cantó de l’escenari. Aquest joc és molt bo per explicar l’entropia (i per fer il.lusionisme!) però demana una càmara i un projector. L’IPad funciona bé per a això.

Image

Al teatre de l’Escola hi havia unes 120 persones, entre elles alguns professors, a qui crec que també els va agradar la xerrada. He d’agrair a la Julita Oliveras la seva cordial invitació, i a l’escola la seva gran amabilitat i perfecta organització.

Fent ciència al bar: Toc de Ciència

Image

Ahir al vespre una dotzena de persones ens vam trobar al Bar Crystal, al Barri de Palau de Girona, en la segona edició del Toc de Ciència . L’any passat vam poder gaudir dels jocs d’en Fernando Blasco, que feia una estada entre nosaltres. Aquest any, la trobada l’he portada jo fonamentalment, dins del projecte de Màgia i Ciència, encara que els estudiants Judit Torrent i @reigsergi també ens van fer jocs. I per descomptat, en @pquimic. A més, Vam tenir l’assistència de dues estudiants de 1r curs de ciències, i d’un jove estudiant (Oriol) de 4rt d’ESO. Finalment, la viquipedista @lmanzanerosais i la directora de la C4D, @silviasimonr, no van voler pas faltar-hi.

Image

Al llarg d’una hora i mitja vam estat fent els jocs habituals de La Màgia de la Taula Periòdica, gaudint dels jocs de mans amb filigranes (fluorishings) de l’Oriol, i del perfeccionament dels estudiants. Jocs de cartes, jocs matemàgics, i al final, cordes.

Image

Va ser important que hi vingués gent jove, que vagi sentint la crida de la divulgació i comunicació de la ciència, sigui perquè els atrau saber algun secret màgic, sigui perquè els empeny el desig de promoure la cultura científica.

I tothom va millorar el seu coneixement de la Taula Periòdica! I ens hi vam divertit molt.

Image

Ha estat el darrer acte, per a mí, dins de la Setmana de la Ciència. Ha estat una bona experiència. I vaig millorant en aquests jocs de mans per explicar ciència, per explicar que la màgia és ciència, i per millorar la meva capacitat comunicativa i docent.

Viquitrobada de Ciència: fent ciència oberta

Image

Foto d’un moment de la Viquitrobada, amb els viquipedistes Castor i Laura.Girona

Ahir va tenir lloc de 5 a 2/4 de 8 de la tarda, a la Facultat de Ciències de la UdG la Viquitrobada de Ciència, també anomenada Viquimarató de Ciència, que vam promoure conjuntament amb Amical Wikimedia en el marc de la Setmana de la Ciència i del Viquiprojecte Setmana de la Ciència 2014.

A llarg de les més de dues hores que va durar la sessió vam poder aprendre diverses coses en relació a aquesta enciclopèdia en línia del coneixement lliure, de la seva filosofia, de les petites coses i d’allò que cal saber per editar de forma eficient nous articles o millorar-ne de nous. Per això vam tenir la sort de comptar amb la viquipedista Laura.Girona (twitter: @lmanzanaerosais) i el viquipedista Castor (en Marc). Els participants que no tenien encara usuari a la Wikipedia se’n van crear un, i vam contribuir a editar entrades del Viquiprojecte esmentat, o bé a afegir-n’hi de nous. Per exemple, una entrada sobre aquesta mateixa Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital, que jo vaig editar (ja tenia usuari: “quelet”).

Més enllà dels tecnicismes i pràctiques per editar la wikipedia, que per al nostre entorn no ens són especialment complicats, la trobada ens va ser útil per a dues coses: primer, per entendre millor què és rellevant per a la Wikipedia i per tant què s’hi pot escriure; segon, vam entendre que tot ha de ser citat adientment. Com que estem habituats a citar les fonts a les nostres publicacions científiques, no ens és difícil tampoc, però segurament que no n’erem conscients, de la importància de la citació.Una segona cosa que ens va portar la trobada i l’excel.lent intervenció de la Laura i en Marc va ser la conscienciació de la importància de la Wikipedia com a font de coneixement lliure i com a a estructura virtual que contribueix a millorar l’extensió i la qualitat de la llengua catalana.

Image

La Viquipedista Laura.Girona conversant amb @pquimic mentre @estfar editava la Viquipèdia en el marc del Viquiprojecte Setmana de la Ciència 2014

De la trobada en vam sortir amb ganes d’editar més, amb ganes de prioritzar per a l’edició viquipedista el nostre poc temps lliure.També vam adonar-nos que és més fàcil editar articles d’un camp de coneixement diferent al propi: per un cantó, el llenguatge que es fa servir en un article de química (en el nostre cas, per exemple), potser no és gaire intel.ligible per una persona normal. I per un altre, segurament quedarem més satisfets ràpidament de la qualitat d’un article d’un àmbit diferent al nostre; d’un article de química probablement mai en trobarem la perfecció. Gràcies als viquipedistes que van venir per fer-nos-ho veure!

Image

Selfie al final de la Viquimarató

Vam debatre sobre la conveniència de traduir, en el cas de les ciències “dures” (física i química, per exemple) entrades com 2-etoxietanol. Millor dit, vam discutir sobre si les nostres limitades energies les havíem de destinar a això, a traduir altres conceptes d’abast més ampli, o fins i tot a crear entrades en català que no existíssin en cap llengua, és a dir, a ampliar directament el coneixement lliure. Es va dir, per exemple, que traduir un terme com 2-etoxietanol no aportava res en fer-ho de l’anglès al català, ja que no hi ha perspectiva geogràfica rellevant en aquest terme.

Image

La viquipeditsa @lamzanerosais amb la Directora de la C4D @silviasimonr

La referència a enciclopèdies en paper ja existents, a llibres de text, a textos i materials investigadors, va ser també analitzada. Ens va quedar clar que no es pot copiar directament, sinó que cal fer una reescritura que, citant la font, faci que es tracta d’obra nova i no pas d’un plagi.

Image

Selfie en un moment de la Viquimarató

La C4D impulsa el projecte GISOLR (Girona Science Open Learning and Research). Col.laborar amb la Wikipedia (sigui en català, en anglès o sigui en la llengua que sigui) n’és un element clau.

Image

 

En @estfar i en @pepduran totalment concentrats, i un llibre de Química General esperant al cim de la taula.

Ciència en Primera Persona a Manlleu

Image

Igual que faig des de fa força anys, ahir vaig ser a Manellu per fer una xerrada dins del programa La Ciència en Primera Persona, promogut per la FCRi. Uns 160 estudiants de 4rt d’ESO i de Batxillerat de Manellu es van aplegar a l’Escola Puig-Agut, al nord de la població. Sobre la base de la xerrada d’entropia i jocs de matemàgia, vaig també aportar-hi una visió personal de la ciència i vaig fer cinc cèntims de la meva trajectòria acadèmica.

A part de la presentació PPT sobre l’entropia (anomenada ahir L’entropia explicada (també) amb matemàgia. D’emmagatzemar en trasters a fer-ho al núvol) vaig fer diversos jocs de mans del nostre espectacle de La Màgia de la Taula Periòdica. Donada l’elevada quantitat d’assistents, hi vaig fer dos jocs massius: el viatge per la Taula Periòdica, i el baby hummer, que com sempre va deixar els participants força sorpresos. A part, a l’escenari hi van pujar diversos estudiants per fer jocs basats en el Princip de Gilbreath. I vaig aprofitar per regalar alguns exemplars de la Taula Periòdica de Girona.

 

Image

Al final un parell d’estudiants de Batxillerat de l’Institut Antoni Pous i Argila em van entrevistar. Un per al seu treball de recerca de Ciència Recreativa, l’altra per fer un tall de veu per a Ràdio Manlleu (que ha sortit a ElTer.net també).

Va ser una sessió molt instructiva, molt agradable i on el professorat també s’hi va implicar. Gràcies a la Imma Verdaguer del CRP Osona per l’excel.lent organització, i a la Julita Oliveras de la UVic per acompanyar-m’hi. I també a la FCRi per convidar-m’hi.

Image

Les fotos d’aquesta sessió es poden veure al meu àlbum https://www.flickr.com/photos/miquelduran/sets/72157649368678651/. Aquesta xerrada forma part del projecte “De la Màgia de la Ciència a la Ciència de la Màgia”, finançat per la FECyT i pel Consell Social de la UdG.

Image

La Julita Oliveras de cara a l’audiència..

Xerrada a la Gent Gran de Girona. Separar el gra de la palla: ordre i entropia

Image

Com gairebé cada any, ahir vaig fer una xerrada a les Aules d’Extensió Universitària de la Gent Gran de Girona. Aquest cop el títol va ser “Separar el gra de la palla: ordre i entropia”, consistent en una ampliació en temps i en diapositives de la meva intervenció al Pecha-Kucha 19 d’Abril passat. No és pas fàcil parlar d’entropia, de desordre i d’energia a cap públic, i potser menys a gent més acostumada a xerrades de caire cultural. Però crec que vaig superar el repte i que malgrat la dificultat intrínseca del tema, el centenar d’assistents va trobar la conferència atractiva.

La presentació es pot trobar al meu Slideshare:

Per primer cop amb aquest tipus de públic, vaig fer un baby hummer de 4 cartes, un joc massiu individual. Només un 15% del públic no va poder seguir bé les meves instruccions (o potser jo no vaig dir-les prou bé). Un altre joc que vam fer va ser Fora de l’Univers, on una espectadora va aguantar el meu IPad de forma estoica durant una bona estona.

La veritat és que el públic d’aquestes aules és molt i molt agraït. Al final sempre puc comentar amb alguns dels assistents les idees exposades, i fins i tot les xerrades de l’any passat, que encara recorden.

Gràcies a Lluís Torner (a aquetes dues fotos) per la seva invitació a fer aquesta conferència, que aquest cop ha coincidir amb la Setmana de la Ciència.

Image

Diada de Sant Albert: matemàgia i col.laboració amb la Unviersitat de Perpinyà

Ahir va tenir lloc a la Facultat de Ciències de la UdG la Diada de Sant Albert, amb la qual es va obrir l’edició 2014 de la Setmana de la Ciència. Entre d’altres col.laboracions, vam tenir-hi un taller de matemàgia, on en @pepquimic i jo mateix vam tenir la col.laboració de dos estudiants de química: en @reig_sergi i la @laiavicens. Tots dos van aprendre a fer els jocs de mans que tenim preparats relacionats amb la Taula Periòdica dels Elements.

Image

El públic va ser de dos tipus: grups d’estudiants de Batxillerat que aprofitaven per fer diversos tallers i visitar la UdG, i estudiants de Ciències que de forma individual o en petit grup s’aturaven al taller. Els jocs més aplaudits van ser, com passa darrerament, els més impactants i que permeten participar de forma individual però simultàniament amb d’altra gent: el baby hummer, eljoc binari, el quadrat pseudomàgic, … Els nostres estudiants, divulgadors en formació, van tenir també l’ocasió de fer el joc de l’entropia (en màgia, anomenat “Fora de l’Univers”) i diverses variants del Principi de GIlbreath. I també el nou joc que vam conèixer al G4G11 on cal mentir i no pas dir la veritat.

Image

 

Image

Dins de la continuada col.laboració que hi tenim, i com a contrapartida a la nostra visita a primers d’octubre a Perpinyà, vam acollir professors i doctorands de la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, coordinats per Sylvie Payre i Valérie Hinoux. La Valérie és a més la coordinadora del Village des Sciences, l’activitat principal de la Festa de la Ciència ue es fa arreu de França a primers d’octubre, l’equivalent a la nostra Setmana de la Ciència.

Els companys de la UPVD van portar dos tallers: un d’energia solar, i un de restauració del paisatge subaquàtic, conduïts per doctorands de parla catalana. Aquests dos tallers, juntament amb el nostre de matemàgia i el taller de les olors dels companys de Química Orgànica, van ser les quatre activitats muntades al hall de la Facultat, i per tant que tothom podia veure en entrar i sortir de l’edifici.

Image

Un cop acabats els tallers vam anar a dinar tots plegats amb l’expedició de Perpinyà per compartir les experiències divulgatives, i també per parlar de la col.laboració de futur. Explorarem diverses possibilitats de finançament, i per descomptat seguirem visitant-nos mútuament en les iniciatives científiques que anem impulsant.

Gràcies a la Laia, en Sergi i als visitants de Perpinyà!

Fent matemàgia a Nins Club

Image

Abans d’ahir, divendres a la tarda vam tenir una bona sessió de matemàgia a una dotzena de nens de 2n, 3r i 4rt curs de primària, que formen part de la iniciativa NinsClub. La @silviasimonr hi està implicada a nivell organitzatiu, i en @pquimic també hi col.labora habitualment. Aquesta setmana tocava oferir jocs i curiositats a la mainada, i per això ens vam reunir durant un parell d’hores als espais de la @c4dudg al @ParcUdG.

Des dels científics trapella a les cordes, passant per algun joc de mans amb cartes i il.lusions òptiques, crec que els va agradar. També algun secret per fer rumiar les famílies… com aguantar un llapis amb la mà sense agafar-lo, o com separar una cama tinguent l’altra paral.lela a una paret.

Image

La veritat és que fer jocs de mans, màgia i il.lusions a nens és apassionant. I a més, proporciona una veritable lliçó, ja que les seves reaccions són diferents de les reaccions dels adolescents de secundària, i dels adults. Els nens són més difícils d’enganyar! No miren on vols que mirin, no pensen en allò que vols que pensin, són moguts, espabilats, agraïts.

Durant la sessió una vintena de professors de primària van assistir alguns minuts al taller, juntament amb la @silviasimonr i d’altres organitzadors. Espero haver quedat bé! Per la meva part, ja tinc ganes de tornar-hi.

Ah! i gràcies a un ajudant ben especial: en Bernat. Sense ell hagués estat força més difícil tot plegat.

Image

La Wikipedia i la Universitat: una creixent relació

Image

Imarge CC-BY-SA de School Of Open Workshop WMDE / Elly Köpf des de http://blogs.lse.ac.uk/impactofsocialsciences/2014/05/14/academic-opinions-of-wikipedia-and-oa/

La relació entre l’educació superior, la recerca i la Universitat amb la Wikipedia no para de crèixer. Per exemple, acaba d’aparèixer la “Guia de bones pràctiques per a l’ús docent de Viquipèdia a la universitat

L’objectiu general del recull de pràctiques que tot seguit us presentem és oferir un document de recomanacions per a docents universitaris que, o bé vulguin aprofundir en les seves pràctiques, o bé es vulguin iniciar en aquesta mena d’exercicis amb la Viquipèdia. En última instància, volem contribuir a estendre l’ús dels recursos educatius oberts a la Xarxa de manera innovadora.

Pel que a la wikipedia mateixa, fa poc Slashdot en parlava a Meet the 36 People Who Run Wikipedia

By pretty much any logic, Wikipedia shouldn’t work: A vast website, built on the labor of volunteers, with very few tangible rewards and a fairly weird hierarchy. From the article: “The stewards would prefer to go unnoticed. Only one has ever had any real fame—Wikipedia co-founder Jimmy Wales served as a steward from 2006 to 2009. They operate above the fray, giving and taking user privileges and intervening in matters that lower-ranking editors can’t handle. You can summon them for emergencies in the Wikimedia Stewards IRC chat room by typing ‘!steward.’ Their secrecy has a certain irony, given the very public product they manage, but perhaps it’s emblematic of Wikimedia as a whole. When your foundational value is that ‘every single human being can freely share in the sum of all knowledge,’ hierarchies become a necessary evil.”

La relació en particular entre biblioteques i wikipedia va ser tractada fa ben poc per en @briankelly a Why and How Librarians Should Engage With Wikipedia i amb la presentació a Slideshare

I en un recent article al LSE, s’hi deia Writing for Wikipedia has forced me into good scholarly habits and accessible writing

Where Wikipedia has poor-quality articles, we should regard it as a great opportunity, argues Martin Poulter. Researchers and educators, especially in social science, should get involved in improving the site both for its educational value and to promote their areas of study to a truly global audience.

Fent Matemàgia de la Ciència a Perpinyà

IMG_9017

Foto: amb en Joan Miró preparats per començar!

Abans d’ahir vam anar amb en Joan Miró a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia per participar al Village des Sciences (Festa de la Ciencia en l’àmbit de tot l’estat francès). De fet, dijous ja hi havia anat en Pep Anton Vieta (@pquimic), ajudat per la Judit Torrent (estudiant de química), encara que només havent dinat.

Divendres vam tenir la sort amb en Joan de rebre set grups-classe diferents, d’edats entre 7 anys i 14, per fer-los diversos jocs de mans relacionats amb la ciència. La veritat és que no vam poder fer cap joc relacionat amb la taula periòdica dels elements, ja que cap grup l’havia estudiada encara. En canvi vam fer, entre d’altres, aquests jocs:

  • El científic desaparegut (agrada a petits i grans!)
  • Jocs topològics amb cordes (èxit segur, si tothom en pot tenir una)
  • Vermelles-negres (sempre impactant)
  • Spelling (sobre tot als més grandets)
  • Il.lusions òptiques dinàmiques (de les de reixa)
  • Joc binari (un èxit a partir dels 10-11 anys)

El fet que els grups fossin de 15-20 participants, i que a la mateixa sala de l’edifici de l’IAE hi hagués dos tallers més molt interessants (Talteüll i els seus cranis, per exemple) va posar-nos a prova, però en general ens en vam sortir. I sobretot, en Joan Miró va mostrar la seva capacitat d’empatitzar amb la mainada.
No estic acostumat a fer tallers amb diversitat d’edats, ni tampoc a fer-ne amb mainada de primària. Així que em va servir de bona lliçó, i també per adonar-me de la importantíssima tasca dels mestres i dels companys de la Facultat d’Educació de l’àmbit de Didàctica de Ciències Experimentals.

Encara que hi participem com a grup per quart any consecutiu, no havia vist la Fira feia temps, quan es feia al Palau de Congressos, al centre de la Vila. Crec que ara que es fa a la mateixa Universitat, la qualitat i quantitat dels tallers és més elevada. Francament paga la pena de visitar-la.

4e

Foto: al matí vam tenir l’ajuda de dos estudiants de biologia de la UPVD de parla catalana.

De la resta de tallers em va agradar i interessar especialment “La Chimie des Sorcières“, pel Dept. Química UPVD, el de Qu’est ce qu’un algorithme, amb una visió algorísmica molt interessant d’alguns dels jocs que fem (per exemple el Viatge per la Taula Periòdica), i el de la Univesitat de Florència La physique dans la vie de tous les jours, un taller càlid, enginyós, atractiu però també útil.

Hem d’agrair l’equip organitzador del Village des Sciences per haver-nos tornat a convidar a participar-hi, especialment a la Valérie Hinoux, la seva coordinadora. Hi tenim una bona col.laboració, que mantindrem en el futur. Esperem veure algun dels tallers a la Setmana de la Ciència a Girona, a mitjans de novembre.

Foto: del compte de twitter de la @upvd1 – Vaig posar-me la samarreta d’en Sheldon!

 

Trinxat a Girona amb en Salvador Sunyer

Image

Ahir va tenir lloc un nou #trinxat a Girona, aquest cop amb la participació d’en Salvador Sunyer, director del festival Temporada Alta,. En Salvador me’l trobo sovint al mercat, comprant fruita, peix o carn, i forma part de les persones que el dissabte al matí protagonitzen les interaccions entre compradors i venedors.

Aquest mateix protagonisme el va tenir al Trinxat. Va explicar-nos els seus somnis, el projecte de fer Girona un referent en temes escènics, la seva visió d’una ciutat que és més que no pas un espai limitat al s barris més característics, sinó d’una ciutat extensa, de radi cinquanta km, amb multitud de noms propis, amb caixes escèniques variades i de qualitat. I ens va comentar la importància de la internacionalització, de posar Girona al mapa del teatre, de la creació teatral, de l’equilibri entre teatre popular i teatre d’excel.lència.

Vaig tenir la impressió de poder canviar alguns mots del seu discurs, per exemple “teatre” per “ciència”, i generar-ne un altre en un altre camp. Em va agradar, em va embadalir el seu compromís. Ja m’agradaria que en el camp de la ciència també fos així.

Al final, quan ja havíem fet els postres del sopar extraordinari cuinat per la @iolandabustos a @lacalendula, va passar el que és habitual: es va parlar un moment de la unviersitat, de l’adequació dels estudis (aquí, arts escèniques) al que significa la universitat, de com n’és de difícil integrar l’educació superior en aquest tema en un àmbit on la creació de coneixmenet demana una acreditació formal d’investigador. No vam tenir temps, un altre dia seguirem.

Em vaig tornar a preguntar “què hi fa un científic com jo en un lloc com aquest”. I em vaig tornar a respondre “doncs a aprendre dels altres”, a sortir fora de la càmara de ressonància (l'”echo chamber” dels anglosaxons).

Image

Com a curiositat, cal dir que vam adonar-nos que en Salvador Sunyer no tenia entrada a la wikipedia… doncs al mateix restaurant se li’n va crear, i jo mateix hi vaig afegir una foto l’endemà.

Gràcies a en Salvador Sunyer, gràcies a la @mferres i la @crisvalenti, i gràcies a l’equip del @trinxat per aquesta nova oportunitat.

Ah! I a més vaig poder fer de fotògraf suplent, perquè la @ingridaznar no va poder venir.

La meva primera experiència a Ciencia en Acción: ben positiva

Per primer cop dissabte vaig tenir l’oportunitat de participar al certamen-concurs Ciencia en Acción, al Cosmocaixa de Barcelona. De fet, aquesta és una iniciativa vinculada amb l’event europeu Science on Stage que aplega divulgadors i experiències divulgadores de tots els àmbits de la ciència.

En aquesta edició de Ciencia en Acción l’equip de la C4D (del qual en formo part) va presentar-hi, per un cantó, dos tallers: “El taller de les aromes” (per en @pepduran i en @pquimic) i “La Taula Periòdica és Màgica”; per un altre cantó, va presentar l’espectacle de mitja hora de durada “La Màgia de la Taula Periòdica”. Aquest espectacle precisament va rebre la Menció d’Honor de Jurat , en un acte que va tenir lloc diumenge al matí durant la cloenda del certamen. El taller màgic i l’espectacle els vam fer en col.laboració amb en Fernando Blasco (@fblascoc).

Al llarg de divendres a la tarda i tot el dia de dissabte, en diversos espais dins del Cosmocaixa s’hi van aplegar multitud de tallers de física, matemàtiques, astronomia, químcia, etc. En aquest cas, els dos tallers esmentats estaven en l’espai de Demostracions de Química. El taller “La Taula Periòdica és Màgica” consistia en jocs de mans, en curiositats i en trencaclosques relacionats amb la Taula Periòdica dels Elements Químics. Una de les coses novedoses que hi vam presentar va ser un tetris de la Taula Periòdica, peces tetròminos on només hi ha el símbol atòmic.

Image

Pel que fa a l’espectacle premiat amb la Menció d’Honor, “La Màgia de la Taula Periòdica”, es va representar dues vegades, una al matí i una a la tarda, a l’auditori principal del Cosmocaixa. Aquest espectacle consisteix en una combinació d’experiments espectaculars amb jocs relacionats amb elements de la taula periòdica, basant-se en jocs de màgia matemàgica. Aquests jocs permeten la participació dels assistents, en uns casos perquè pugen a dalt de l’escenari, o en el cas de joc anomenat “Viatge per la Taula Periòdica”, perquè tots els membres de l’audiència fa un mateix joc, individual.

Image

Els jocs experimentals els van fer en @pquimic i en @pepduran, mentre que en Fernando Blasco i jo mateix van conduir els jocs de mans, sempre amb un dels dos com a conductor (ens anem canviant de rol). La @laiagd va estar a dalt de l’auditori, amb els tècnics de so i imatge, al control del Prezi i de la música. I en Joan Miró va recollir els detalls que hem d’anar polint. Jo personalment vaig conduir un joc basat en el Principi de Gilbreath, on a partir de consonants i vocals es formen màgicament símbols químics, i un altre basat en un joc de l’appasionant llibre “Magic tricks, card shuffling and dynamic computer memories”. En Fernando va conduir un joc de desaparició misteriosa d’una carta, i el de participació massiva de Viatge per la Taula Periòdica. Total, 30 minuts aprofitats al màxim. He de dir que a la tarda l’espectacle ens va sortir més fresc, dinàmic i fluïd que pel matí. Segur que en futures ocasions encara ens sortirà millor.

Tant l’espectacle com el taller de màgia de la taula periòdica formen part d’un projecte més ampli que hem anomenat “La Màgia de la Ciència”, que resulta de la col.laboració amb en Fernando, que és professor de matemàtiques de la Universitat Politècnica de Madrid. De fet ja hem dut a terme altres iniciatives en la intersecció entre màgia, ciència i educació, per exemple fa ben poc a Ciencia en Redes, i tenim en perspectiva un MOOC de màgia i ciència .

L’espectacle premiat el tornarem a presentar dintre de pocs dies (divendres 17) a les II Jornadas de Divulgación Innovador a a Saragossa. Pel que fa al taller, serà la base de “La Matemàgia de la Ciència”, dins del Village des Sciences , Fête de la Science, a la Universitat de Perpinyà-Via Domitia, aquesta mateixa setmana.

Image

Foto de tot l’equip d’investigadors i d’estudiants a l’auditori de Coscomaixa de Barcelona al final de l’espectacle de la tarda: Fernando Blasco, Miquel Duran, Pep Anton Vieta, Pep Duran, Laia Guillaumes i Joan Miró, juntament amb els estudiants col.laboradors.

A partir de les piulades i entrades a facebook dels participants de la UdG, he elaborat un storify que es pot trobar a https://storify.com/miquelduran/ciencia-en-accion-2014-c4dudg

He d’agrair la col.laboració dels estudiants de 3r curs de química de la UdG, i també de varis estudiants de 2n curs que van fer-hi un cop de mà i que van endinsar-se per primer cop en el món de la divulgació de la ciència.

Image

Aquí som tots els gironins que impulsem La Màgia de la Taula Periòdica en col.laboració amb en Fernando Blasco, de la Univ. Politècnica de Madrid

Les claus per muntar un MOOC. curs de formació a la Universitat de Vigo #23keysmooc

Image

Ahir i abans d’ahir vam ser amb la Sílvia Simon a la Universitat de Vigo, impartint un curs de formació a professors sobre les claus per muntar un MOOC: Vinte e tres claves para impartir un MOOC e divertirse. Derivat del curs que vam fer l’hivern, de forma no presencial, per als professors de la Universitat de Barcelona, han estat 14 hores divides entre sessions explicatives i sessions pràctiques (8 temes). O sigui, dos dies intensos concentrats en mostrar què és un MOOC, què no és, per què és rellevant impartir-ne un, i com es pot muntar:

  1. Falemos do MOOC
  2. Formulemos o MOOC
  3. Gravemos os vídeos
  4. Xeremos ligazóns a recursos con fluxo de aprendizaxe
  5. Deseñemos a avaliación
  6. Fomentemos a colaboración do alumnado
  7. Publicitemos o MOOC
  8. Avaliemos o curso

Donat que el curs original era en format Moodle en el si del sistema de la UB, vam copiar en el seu moment (amb llicència Creativa Commons CC-BY-SA) el contingut a un wiki (23clausmooc). Però en ser en català, hem hagut de traduir-lo a l’anglès (per poder fer del wiki un entorn descobrible). A més, donat que aquests dos dies han estat de docència presencial, hem resumit en una presentació cadascun dels vuit mòduls, a part d’una presentació inicial general. Tot es pot trobar al wiki del curs, etiquetat amb 23keysmooc.

La trentena d’estudiants van acabar ahir fent una desena de propostes ben diverses, tot planificant cursos de temàtiques que ja tenien pensades o bé fictícies. Vam tenir la sort de tenir una gran diversitat de procedències, cosa que va facilitar un treball cooperatiu i que sortíssis cursos ben diferents en contingut i en planificació. Potser una de les coses que els participants van aprendre millor, i que no havien tingut l’oportunitat de tenir prou clara, és “Un MOOC no és una juxtaposició de videos”.

Image

(Foto: @silviasimonr)

Com a novetat vam fer una minienquesta de només 4 preguntes, just abans de començar i un cop acabat el curs, per saber si el curs va ser profitós (resultats més endavant).

És aquesta la nostra tercerca activitat de formació en MOOCs, després del curs per a l’ICE de la UB i de la sessió en el marc del projecte català 14MOOCs14. A part de les diverses xerrades i taules rodones on hem participat, és clar.

Ha estat un cap de setmana intens per a mí, ja que de la jornada de Màgia i Neurociència de dissabte, tan intensa i apassionant, vaig passar a un diumenge de treball en hotel i al tren (quin viatge tant encisador per Castella i Galícia!), a dos dies sencers d’immersió en MOOCs. El cansament acaba sortint.

Gràcies a l’Àrea d’Innovació Educativa de la Universitat de Vigo i en especial a la Mariam Villar per convidar-nos a impartir aquest petit curs i per la seva amabilitat.

Al seminari de Màgia i Neurociència

Image

Ahir vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un seminari sobre Màgia i Neurociència a Madrid. De fet, es tracta dela primera vegada que assistia a una trobada de mags professionals (jo segueixo essent amateur i crec que en seré sempre).

De les 12 del migdia fins les 11 de la nit, cuatre conferenciants diferents ens van exposar diversos aspectes de la relació entre la màgia i la neurociència, passant per la psicologia. En coneixia una mica, però després de la intensa sessió d’ahir, ara em veig menys mancat (però encara molt mancat).

En Dani Da Ortiz ens va presentar alguns dels seus darrers jocs, però no pas per explicar-los, sinó per exposar el paper que hi juga la capacitat de posar-se al lloc de l’espectador que desitja participar i gaudir d’una sessió d’il.lusionisme. Després, en Jordi Camí ens va mostrar la connexió entre coneixements clàssics de l’il.lusionisme i el que se sap cada cop més del funcionament del cervell

Em Max Raven ens va proporcionar després pistes i consells sobre la part més psicològica dels jocs de mans i de l’il.lusionisme, de com podem ser fàcilment enganyats (al menys ara sóc més conscient de viure en un món en què sóc enganyable, i això em tranquil.litza).

Finalment, en Richard Wiseman ens va oferir un recull dels ses projectes principals, com a psicòleg social – de fet ens va dir que ha arribat a investigador acadèmic en aquest camp gràcies a la màgia -i va recomanar el clàssic llibre d’en Dale Carnegie.

Vaig trobar moltes idees aplicables al projecte de Màgia i Ciència, i també a millor l’activitat acadèmic general. En particular, en @richardwiseman va donar-nos dues idees remarcables

- Fer videoclips senzills(autoproduïts, do-it-yourself) redueix la distància entre espectador i professor.
– Youtube és la democràcia d’Internet.

En general, tot el que se’ns va dir em permetrà fer millor les classes, parlar millor en públic, gravar millors videoclips, etc… van ser un piló d’hores engrescadores tancats en una petita sala d’un perifèric hotel de Madrid.

He de donar les gràcies a en Fernando Blasco, amb qui compartim el projecte de Màgia i Ciència, l’haver-me fet saber aquesta jornada.

A la foto, amb @fblascoc i @richardwiseman

Segona jornada del Taller de Matemàgia a la UCE

Image

Avui he fet la segona sessió del taller de matemàgia a la UCE, a Prada de Conflent. Un mal dia per viatjar: operació tornada de turisme, i pluja insistent. Ahir va ser molt més fàcil arribar-hi des de Girona.

Ha tornat a haver-hi una vintena d’assistents, alguns dels quals diferents als d’ahir. Aquest cop ens hem centrat en el clàssic joc 1-6 de Dai Vernon, que ha agradat molt, i en el Principi de Gilbreath, del qual n’he mostrat diverses variants. Aquest Principi, un dels principals estandards de la matemàgia (i del mentalisme) segurament que ha estat el que els assistents han trobat més sorprenent. A més han pogut comprendre la importància de la participació del públic (o alumnes, o companys) ens els jocs basats en aquest principi. Perquè si la màgia no la fa el mag, sinó els propis participants, és molt més impactant.

També hem fet jocs amb cordes. Fer i desfer nusos, i fer juguesques és ben fàcil amb cordes. I hem tocat una mica les gomes elàstiques. I he donat algunes pistes i exemples de pensament lateral.

Per acabar, un joc de cartes basat en la sèrie de Fibonacci, cosa que permet introduir la màgia per explicar matemàtiques i ciència, que al final és un dels nostres objectius: la interrelació entre màgia, educació i ciència.

Donat l’elevat número d’assistents i el poc temps disponible, no he fet jocs de cartes amb baralla sencera, tal com hem pogut fer en altres ocasions. Per això els jocs de Dai Vernon (1-6), el de Fibonacci, o el Baby Hummer, són molt adequats i a més permeten que tothom pugui experimentar i participar, tal com se n’espera d’un taller.

Image

 

Avui no m’hi ha pogut acompanyar la @laiagd, l’hem trobada a faltar. En tot cas, aquest taller de dos dies ens ha servit per avançar en en el nostre projecte de la Màgia de la Ciència, que el setembre i octubre tindrà gran activitat.

Propera parada: Campus Gutenberg, Barcelona, 15 de setembre.

Fent matemàgia a la UCE a Prada

No havia estat mai a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. Per això m’ha fet una gràcia especial anar-hi, juntament amb la @laiagd, per impartir avui i demà un taller de matemàgia. Havia passat per Prada vàries vegades, en excursions i viatges entre el Rosselló i la Cerdanya, però és el primer cop que m’hi he parat tranquil.lament.

La UCE és al Lycée de Prada. Una organització càlida amb participants engrescats i compromesos, dins de la senzillesa dels esdeveniments que arriben gairebé a 50 anys, i que van començar en una situació força diferent a l’actual.

Image

Amb la Laia hem fet el tallera una vintena d’assistents d’edats variades, que és el número ideal per fer el taller de matemàgia. Després de començar amb l’habitual joc del Baby Hummer, que amoroseix els possibles dubtes dels participants, hem fet un petit viatge i hem donat pistes de jocs amb números, il.lusions sensorials, origami… segurament tot nou per a tothom. Al final, per promoure l’assistència de demà (cal fer màrketing! :-) ) hem fet el joc del dia de la setmana, que trobo que a més de divertit és útil per a la vida diària, i el del bitllet d’euro, que a més permet parlar de codis i seguretat. Hem fet poques cartes, més enllà de mostrar com es poden fer servir per construir estructures.

També els hem fet jocs amb plàtans i amb pomes, perquè ens permet introduir conceptes de química com per exemple la quiralitat (no perdem mai l’ocasió de fer divulgació científica). Els follets trapella (en el nostre cas, els científics follets trapella) han captivat els assistents… i també la meva extraordinària velocitat per multiplicar.

Demà serà el dia de la cartomàgia matemàtica. Una mica diferent.

Image

M’ha agradat molt veure com alguns participants rossellonesos han vingut per la màgia però també pel català. Ha estat interessant com algunes expressions (com per exemple “any de trespàs” en el joc del dia de la setmana) han tingut dificultat d’interpretació. El català ho té complicat al Rosselló.

Una experiència positiva. I també poder gaudir de l’ambient de la UCE, de la venda de llibres, de la varietat d’activitats, de Prada.

Gràcies a la UCE i a la FCRi per convidar-nos a impartir a aquest taller!

Image

La Màgia de la Taula Periòdica a Terrassa

Image

Ahir vam ser amb en @pquimic a l’Escola del Carmen a Terrassa, fent l’espectacle participatiu “La Màgia de la Taula Periòdica” per als estudiants de 3r i 4rt curs d’ESO, als voltants de 180 persones.

Durant 90 minuts vam oferir una selecció de jocs de mans basats en la Taula Periòdica (en Pep Anton i jo), i també de curts experiments curiosos i espectaculars (en Pep Anton).

Image

En aquesta ocasió vam introduir la novetat de retransmetre en directe, a la pantalla de projecció multimèdia, els experiments que es feien al cim de la taula sobre l’escenari, fent servir un IPad. Ens sembla que va ajudar força a gaudir de l’espectacle, donada la configuració allargada de la sala.

Image

Com sempre, vam cridar a molts d’assistents a participar en els jocs de mans (en aquesta ocasió no vam tenir temps de fer cap joc basat en el Principi de Gilbreath, curiós!). Com sempre, vam acabar amb el joc de l’element, a partir de la idea de Martin Gardner de 4 targes amb dues opcions cada tarja.

Fer jocs participatius individuals fa que els assistents se sentit implicats en l’espectacle, encara que consumeixen temps. A Terrassa hi vam fer el Viatge de la Taula Periòdica, un joc basat en el principi de paritat, i el Baby Hummer, un joc de 4 cartes (les vam regalar, ahir!). A tothom els vam donar també fotocòpies dels científics trapella, i de la Taula Periòdica Gironina.

Image

Com a innovació per part meva, vaig fer el joc de càlcul mental de la data d’un calendari, introduint-hi les idees que en Fernando Blasco ens va mostrar dissabte passat al Caixafòrum de Girona: preguntar per la data d’aniversari. He de practicar més, però ja aconsegueixo anar força ràpid. Projectar els calendaris a la pantalla va ser també una bona idea d’en Pep Anton, ajuda a què els assistents comprovin la correcció de la resposta, i fa el joc més dinàmic.

Cal agrair l’Escola del Carmen de Terrassa. Vam tenir una excel.lent rebuda i les condicions van ser molt bones: megafonia adequada, pantalla per projectar, escenari elevat… I 180 assistents que van estar molt col.laboradors.

Gràcies Terrassa!

Per cert… en dues setmanes hem anat dos cops al Vallès… primer Sabadell, i ara Terrassa.

Ah! i com sempre fem ara… un autoretrat… millor dit.. un #selfie. Totes les fotos, al flickr: https://flic.kr/s/aHsjYuDiWp

La Matemàgia de la Ciència, a l’Escola Pia de Sabadell

 

Image

Avui hem estat a Sabadell amb en @pquimic per fer dues sessions de la nostra nova activitat La Matemàgia de la Ciència. Es tracta d’un dels dos tallers de màgia que estem impulsant, l’altre és La Màgia de la Taula Periòdica (veure’n descripció a La Màgia de la Ciència del blog de la C4D).

Hem pogut fer jocs espectaculars i d’altres de participatius a dos grups d’estudiants de 4rt curs d’ESO de l’Escola Pia, en el marc de la seva Setmana Matemàtica. No han estat exactament els mateixos jocs per a un grup i per a l’altre, per tal d’intrigar una mica els alumnes, i també per no repetir-nos (hi ha algun joc que no es pot repetir :-) ).

Image

D’entre els jocs que hem fet, podem destacar-ne el basat en la successió de Fibonacci, els de la Taula Periòdica, i el Joc del Plom basat en una idea de Martin Gardner. per una altra part, els jocs dels números màgics 1.089 i 142.857 sempre tenen molta acceptació, i avui també. I confeccionar un quadrat màgic sempre és atractiu. Fins i tot hem explicat la diferència entre mecànica clàsica i mecànica quàntica, fent servir una carta.

Hem fet servir tres mides de cartes: les normals, les Jumbo i les Gegants (que aquest any em van portar els Reis). No és pas fàcil manipular les Gegants (veure la primera foto).

El joc participatiu massiu Baby Hummer ha resultat en una taxa d’èxit d’un 80-85%, normal en aquests casos. Aquest joc, que implica 4 cartes per a cada participant, demana estar atent a les instruccions.

Image

Les il.lusions òptiques, els científics mutants i les pomes quirals els han resultat curioses. L’únic problema de les pomes quirals és que emplastifen una mica les mans i és complicat dur a terme el taller-espectacle. És clar que seria pitjor amb una cíndria!

Per a cada grup hi hem fet una petita presentació sobre el que és la matemàgia:

En resum: ens ho hem passat molt bé, i ens sembla que als alumnes (i profesors!) els ha agradat. Moltes gràcies als organitzadors, a la Lydia Orobitg, i a l’Escola Pia de Sabadell!

Ah! ens va agradar veure un Tetrahedre de Sierpinski fet amb palletes. Bona idea!

Image

Ciencia en Redes 2014 #cnr14

Image

Dijous 8 de maig va tenir lloc a Madrid una nova edició de la trobada Ciencia en Redes (http://cienciaenredes.org). Aquest cop la trobada va ser marcada per les microxerrades del matí (algunes selecccionades entre moltes, com la meva, i d’altres convidades), i la xerrada de l’astronatura Paolo Nespoli (@astro_paolo) per la tarda.

Fa uns mesos va haver-hi una crida a propostes per fer els “10 minuts de glòria”. La proposat que vam fer, de comunicació científica 2.0, va ser seleccionada entre moltes presentades. De fet, hi vam afegir un joc màgic: l’adaptació del clàssic que solem fer de Martin Gardner amb els elements de la Taula Periòdica.

Image

La nostra presentació (jo vaig parlar, i el joc el vam fer amb en Fernando i en Pep Anton) és a Slideshare: (nota: el PPT real va ser una mica diferent, per afavorir l’atractiu de la xerrada).

Ah! és molt difícil condensar en 5-6 minuts tot això! Realment vaig haver d’assajar i repetir – i tallar, condensar i retallar i recondensar.

De les minixerrades, em van agradat especialment la de “Reuniendo caracoles de las aceras gracias a internet” de Rubén Santos Alonso (@paleourbana), http://PaleoUrbana.com. Una mica de ciència ciutadana, però a diferent dels mosquits o musclos zebra, els fòssils no es mouen i per tant és fàcil retrobar-los per part de la comunitat.

També em va agradar el Proyecto Mentes, de un pequeño blog a una plataforma multinacional.” Paolo Fava, editor de Yahoo Noticias. I naturalment Il.lustraciència, un projecte català ben interessant, amb una bona cita: “Si no trobeu xicot al vostre barri, busqueu-lo a un altre indret”.

Image

A la tarda, va ser una delícia sentir en Mario Tascón presentar el seu nou llibre TwitterGrafía. Divertit i francament diferent.

A la tarda, després de sentir en Paolo Nespoli dir coses com “Ser a l’espai és excepcional, però no pas fora d’aquest món”, i “comunicar la normalitat de ser a l’espai és una de les missions d’un astronatura”, vaig tenir la sort de poder-hi parlar una mica. Em va dir que la sensació d’ingravidesa és de “pau”, i em va mostrar la forma normal de repós (veure foto). També em va sorprendre el que ens va dir: que ells sempre “miren cap amunt”, i no pas “cap avall”.

Cal felicitar l’Óscar Menéndez per l’organització tan transparent (o sigui, bona), i a tot l’equip que li dóna suport (@javierarmentia, @wicho, etc… grans científics-comunicadors). En tot cas, el nostre grup (en @fblascoc que ja era a Madrid, en @pquimic, la @silviasimonr i jo mateix) amb l’ajuda de @ingridaznar de la UCC de la UdG, crec que en vam sortir satisfets: viatjar a Madrid va pagar la pena.

Image

Esquerra dreta: @miquelduran @fblasco @pquimic @silviasimonr

He de dir que va fer un bon networking a l’hora de dinar “quina calor al terrat de @lacasaencendida !!), però no ens vam poder quedar al Beers for Science, perquè el tren ens esperava.

Image

Aquí som amb @ingridaznar també

D’això n’hem fet un storify: http://storify.com/miquelduran/ciencia-en-redes-2014

La valoració en general va ser bona, de la nostra xerrada. Les piulades més significatives són les següents:

@ilscience: Nuestro #FF va para los que nos impresionaron en @CienciaenRedes #CnR14: @pampanilla @Paleourbana @miquelduran @illustraciencia @SDciencia

@illustraciencia: Un placer haber compartido sesión “10 min de gloria” de @CienciaenRedes con @paolo_fabio @Uhandrea @miquelduran y Krmen Freixa #CnR14

@fblascoc: Por fin puedo mandar tweets de #CnR14 sin desvelar el resultado de la adivinación de @miquelduran

@carminapyuod: Buenas ideas e iniciativas de divulgación científica, como la de magia y química de @miquelduran #CnR14

@angelamonasor: Dice @miquelduran q hace magia matemática con @fblasco y @pquimic xa bodas,bautizos y comuniones Si las celebrara, les contrataría! #CnR14

@pereznews: Son la caña!!!! @lorealciencia: Juegos y magia para aprender de ciencia con @miquelduran en #CnR14 pic.twitter.com/GeJEc3o08D

@i_caleidoscopio: @miquelduran junto con @fblascoc nos han realizado un pequeño truco de magia científico. Nos hemos quedado de “plomo” #magciredes #CnR14

@patocientifico: Genial comunicador @miquelduran ¡Cuánto por aprender de esta gente estupenda! :D @CienciaenRedes #CnR14

@sonialinan: @miquelduran comunica la química de forma divertida, incluso con magia! #magciredes #CnR14

@claranavio: La Química más divertida con la matemagia de @miquelduran pic.twitter.com/WdqsY8X4qj

@lazaroelenea: Empiezo a preguntarme si @miquelduran también fue rector #CnR14

@inmaluke: @miquelduran habla de utilizar a magia como instrumento para divulgar la Ciencia :) ¿Qué te parece, @estherukita? :D @CienciaenRedes #CnR14

@itato: Ahora jugando con la tabla periódica RT @antoniomartinr: ¡@miquelduran es todo un descubrimiento! #cnr14

@ilscience: Hacer que los científicos comuniquen, sea como sea, nos lleva a un fin común: la buena ciencia. @miquelduran en #CnR14

@xavigranda: @miquelduran en directo, crack! #magciredes #CnR14 pic.twitter.com/im2XpZQoXu

@maveralv: Hay muy buenas universidades haciendo comunicación y divulg. científica: UPV-EHU gracias a @Uhandrea, @CulturaUdG con @miquelduran #CnR14

@esthermorenob: .@miquelduran nos convence d q la química teórica puede ser dinámica y atractiva. ¡Quién lo hubiera pillado de profe en 1o d carrera! #CnR14

@calvoroy: La magia sirve para contar la ciencia, la ciencia explica la magia, dice @miquelduran en #CnR14

@raultoran: “Lo más interesante en los TEDx no son las preguntas que se hacen en el evento, sino cómo se comparten posteriormente”, @miquelduran #CnR14

@jesusmendezz: .@miquelduran: ´Tenemos un artículo citado más de 1000 veces´ (¿Cuál es el impacto de la divulgación en la citación? ¿Estimación?) #CnR14

@txemacg: Creo que @miquelduran es Tip y @Uhandrea es Coll en lo de meterse en mil berenjenales de divulgación. #CnR14

@itato: aprendiendo de @miquelduran que la costa Brava esta plagada de madroños

#cbalbas: #CnR14 @miquelduran nos habla de su cátedra de cultura científica, otro ejemplo de cómo hacerlo bien desde la uni pic.twitter.com/v9u3kNvE9q

@xavigranda: @miquelduran apuesta por promover el conocimiento abierto, gran iniciativa! #CnR14 pic.twitter.com/fCe6rR31gh

@antoniomartinr: Readaptando a Ortega y Gasset a los tiempos actuales. “Yo soy yo y mis circunstancias digitales”, @miquelduran #cnr14

@carmenserrano:
Juegos de magia en torno a la Tabla Periódica con Miquel Duran y Fernando Blasco.Muy divertido

Finalment.. el selfie amb @astro_paolo, en Fernando i en Pep Anton…

Image

Finalment… gràcies a tot l’equip per fer possible aquesta xerrada. Cadascú hi ha fet la seva part… però tots la posem en comú. I a en Fernando, a més, perquè és un mestre matemag.

Un joc innovador de química

Image

He vist a This Programmable Chemistry Set Looks Like An Old Music Box (del web Fast Company) que un joc de química ha resultat guanyador d’un concurs d’innovació en jocs per a joves. La introducció és clara:

Chemistry sets today aren’t what they once were. With the old ones, you could mix dangerous chemicals together and explode things right on mom’s kitchen table. Now, kids aren’t so lucky. The explosive stuff has mostly gone, and the experiments aren’t so interesting, or inspirational.

Els jocs de química actuals ja no són interessants ni inspiradors. No hi ha res explosiu, res que pugui fer mal (una altra cosa és la química de la cuina…). En aquest nou joc de química, els reactius estan tancats en una micropipeta, i les reaccions es provoquen de forma consecutiva mitjançant una adaptació d’una capsa de música que fa servir targes perforades.

A part de la gràcia de muntar un estri ben barat, la idea és bona i, tal com senyala aquesta notícia, aplicable realment a casos pràctics, com per exemple anàlisi d’aigües o la generació “in situ” de compostos de vida curta.

the scientists placed a “microfluidic” chip containing tiny channels of chemicals. When you crank a punch card through the box, it releases fluids according to the code, making new substances on the fly.

Prakash and Korir first developed the “lab on a chip” device for cheap diagnostics and other in-the-field applications. For example, you could mix a small water sample with a detection agent to test for contamination. Or, you might mix chemicals to create an an antidote for a snake bite. Importantly, the device is mechanical and doesn’t need power. And, it’s very cheap–about $5, according to the researchers.

The educational version, if fully developed, might come with several cards, says Prakash, so kids could understand the reaction of different chemicals.

En definitiva: té gràcia, això. I també el video que l’acompanya: