Segona jornada del Taller de Matemàgia a la UCE

Image

Avui he fet la segona sessió del taller de matemàgia a la UCE, a Prada de Conflent. Un mal dia per viatjar: operació tornada de turisme, i pluja insistent. Ahir va ser molt més fàcil arribar-hi des de Girona.

Ha tornat a haver-hi una vintena d’assistents, alguns dels quals diferents als d’ahir. Aquest cop ens hem centrat en el clàssic joc 1-6 de Dai Vernon, que ha agradat molt, i en el Principi de Gilbreath, del qual n’he mostrat diverses variants. Aquest Principi, un dels principals estandards de la matemàgia (i del mentalisme) segurament que ha estat el que els assistents han trobat més sorprenent. A més han pogut comprendre la importància de la participació del públic (o alumnes, o companys) ens els jocs basats en aquest principi. Perquè si la màgia no la fa el mag, sinó els propis participants, és molt més impactant.

També hem fet jocs amb cordes. Fer i desfer nusos, i fer juguesques és ben fàcil amb cordes. I hem tocat una mica les gomes elàstiques. I he donat algunes pistes i exemples de pensament lateral.

Per acabar, un joc de cartes basat en la sèrie de Fibonacci, cosa que permet introduir la màgia per explicar matemàtiques i ciència, que al final és un dels nostres objectius: la interrelació entre màgia, educació i ciència.

Donat l’elevat número d’assistents i el poc temps disponible, no he fet jocs de cartes amb baralla sencera, tal com hem pogut fer en altres ocasions. Per això els jocs de Dai Vernon (1-6), el de Fibonacci, o el Baby Hummer, són molt adequats i a més permeten que tothom pugui experimentar i participar, tal com se n’espera d’un taller.

Image

 

Avui no m’hi ha pogut acompanyar la @laiagd, l’hem trobada a faltar. En tot cas, aquest taller de dos dies ens ha servit per avançar en en el nostre projecte de la Màgia de la Ciència, que el setembre i octubre tindrà gran activitat.

Propera parada: Campus Gutenberg, Barcelona, 15 de setembre.

Fent matemàgia a la UCE a Prada

No havia estat mai a la Universitat Catalana d’Estiu, a Prada. Per això m’ha fet una gràcia especial anar-hi, juntament amb la @laiagd, per impartir avui i demà un taller de matemàgia. Havia passat per Prada vàries vegades, en excursions i viatges entre el Rosselló i la Cerdanya, però és el primer cop que m’hi he parat tranquil.lament.

La UCE és al Lycée de Prada. Una organització càlida amb participants engrescats i compromesos, dins de la senzillesa dels esdeveniments que arriben gairebé a 50 anys, i que van començar en una situació força diferent a l’actual.

Image

Amb la Laia hem fet el tallera una vintena d’assistents d’edats variades, que és el número ideal per fer el taller de matemàgia. Després de començar amb l’habitual joc del Baby Hummer, que amoroseix els possibles dubtes dels participants, hem fet un petit viatge i hem donat pistes de jocs amb números, il.lusions sensorials, origami… segurament tot nou per a tothom. Al final, per promoure l’assistència de demà (cal fer màrketing! :-) ) hem fet el joc del dia de la setmana, que trobo que a més de divertit és útil per a la vida diària, i el del bitllet d’euro, que a més permet parlar de codis i seguretat. Hem fet poques cartes, més enllà de mostrar com es poden fer servir per construir estructures.

També els hem fet jocs amb plàtans i amb pomes, perquè ens permet introduir conceptes de química com per exemple la quiralitat (no perdem mai l’ocasió de fer divulgació científica). Els follets trapella (en el nostre cas, els científics follets trapella) han captivat els assistents… i també la meva extraordinària velocitat per multiplicar.

Demà serà el dia de la cartomàgia matemàtica. Una mica diferent.

Image

M’ha agradat molt veure com alguns participants rossellonesos han vingut per la màgia però també pel català. Ha estat interessant com algunes expressions (com per exemple “any de trespàs” en el joc del dia de la setmana) han tingut dificultat d’interpretació. El català ho té complicat al Rosselló.

Una experiència positiva. I també poder gaudir de l’ambient de la UCE, de la venda de llibres, de la varietat d’activitats, de Prada.

Gràcies a la UCE i a la FCRi per convidar-nos a impartir a aquest taller!

Image

La Màgia de la Taula Periòdica a Terrassa

Image

Ahir vam ser amb en @pquimic a l’Escola del Carmen a Terrassa, fent l’espectacle participatiu “La Màgia de la Taula Periòdica” per als estudiants de 3r i 4rt curs d’ESO, als voltants de 180 persones.

Durant 90 minuts vam oferir una selecció de jocs de mans basats en la Taula Periòdica (en Pep Anton i jo), i també de curts experiments curiosos i espectaculars (en Pep Anton).

Image

En aquesta ocasió vam introduir la novetat de retransmetre en directe, a la pantalla de projecció multimèdia, els experiments que es feien al cim de la taula sobre l’escenari, fent servir un IPad. Ens sembla que va ajudar força a gaudir de l’espectacle, donada la configuració allargada de la sala.

Image

Com sempre, vam cridar a molts d’assistents a participar en els jocs de mans (en aquesta ocasió no vam tenir temps de fer cap joc basat en el Principi de Gilbreath, curiós!). Com sempre, vam acabar amb el joc de l’element, a partir de la idea de Martin Gardner de 4 targes amb dues opcions cada tarja.

Fer jocs participatius individuals fa que els assistents se sentit implicats en l’espectacle, encara que consumeixen temps. A Terrassa hi vam fer el Viatge de la Taula Periòdica, un joc basat en el principi de paritat, i el Baby Hummer, un joc de 4 cartes (les vam regalar, ahir!). A tothom els vam donar també fotocòpies dels científics trapella, i de la Taula Periòdica Gironina.

Image

Com a innovació per part meva, vaig fer el joc de càlcul mental de la data d’un calendari, introduint-hi les idees que en Fernando Blasco ens va mostrar dissabte passat al Caixafòrum de Girona: preguntar per la data d’aniversari. He de practicar més, però ja aconsegueixo anar força ràpid. Projectar els calendaris a la pantalla va ser també una bona idea d’en Pep Anton, ajuda a què els assistents comprovin la correcció de la resposta, i fa el joc més dinàmic.

Cal agrair l’Escola del Carmen de Terrassa. Vam tenir una excel.lent rebuda i les condicions van ser molt bones: megafonia adequada, pantalla per projectar, escenari elevat… I 180 assistents que van estar molt col.laboradors.

Gràcies Terrassa!

Per cert… en dues setmanes hem anat dos cops al Vallès… primer Sabadell, i ara Terrassa.

Ah! i com sempre fem ara… un autoretrat… millor dit.. un #selfie. Totes les fotos, al flickr: https://flic.kr/s/aHsjYuDiWp

La Matemàgia de la Ciència, a l’Escola Pia de Sabadell

 

Image

Avui hem estat a Sabadell amb en @pquimic per fer dues sessions de la nostra nova activitat La Matemàgia de la Ciència. Es tracta d’un dels dos tallers de màgia que estem impulsant, l’altre és La Màgia de la Taula Periòdica (veure’n descripció a La Màgia de la Ciència del blog de la C4D).

Hem pogut fer jocs espectaculars i d’altres de participatius a dos grups d’estudiants de 4rt curs d’ESO de l’Escola Pia, en el marc de la seva Setmana Matemàtica. No han estat exactament els mateixos jocs per a un grup i per a l’altre, per tal d’intrigar una mica els alumnes, i també per no repetir-nos (hi ha algun joc que no es pot repetir :-) ).

Image

D’entre els jocs que hem fet, podem destacar-ne el basat en la successió de Fibonacci, els de la Taula Periòdica, i el Joc del Plom basat en una idea de Martin Gardner. per una altra part, els jocs dels números màgics 1.089 i 142.857 sempre tenen molta acceptació, i avui també. I confeccionar un quadrat màgic sempre és atractiu. Fins i tot hem explicat la diferència entre mecànica clàsica i mecànica quàntica, fent servir una carta.

Hem fet servir tres mides de cartes: les normals, les Jumbo i les Gegants (que aquest any em van portar els Reis). No és pas fàcil manipular les Gegants (veure la primera foto).

El joc participatiu massiu Baby Hummer ha resultat en una taxa d’èxit d’un 80-85%, normal en aquests casos. Aquest joc, que implica 4 cartes per a cada participant, demana estar atent a les instruccions.

Image

Les il.lusions òptiques, els científics mutants i les pomes quirals els han resultat curioses. L’únic problema de les pomes quirals és que emplastifen una mica les mans i és complicat dur a terme el taller-espectacle. És clar que seria pitjor amb una cíndria!

Per a cada grup hi hem fet una petita presentació sobre el que és la matemàgia:

En resum: ens ho hem passat molt bé, i ens sembla que als alumnes (i profesors!) els ha agradat. Moltes gràcies als organitzadors, a la Lydia Orobitg, i a l’Escola Pia de Sabadell!

Ah! ens va agradar veure un Tetrahedre de Sierpinski fet amb palletes. Bona idea!

Image

Ciencia en Redes 2014 #cnr14

Image

Dijous 8 de maig va tenir lloc a Madrid una nova edició de la trobada Ciencia en Redes (http://cienciaenredes.org). Aquest cop la trobada va ser marcada per les microxerrades del matí (algunes selecccionades entre moltes, com la meva, i d’altres convidades), i la xerrada de l’astronatura Paolo Nespoli (@astro_paolo) per la tarda.

Fa uns mesos va haver-hi una crida a propostes per fer els “10 minuts de glòria”. La proposat que vam fer, de comunicació científica 2.0, va ser seleccionada entre moltes presentades. De fet, hi vam afegir un joc màgic: l’adaptació del clàssic que solem fer de Martin Gardner amb els elements de la Taula Periòdica.

Image

La nostra presentació (jo vaig parlar, i el joc el vam fer amb en Fernando i en Pep Anton) és a Slideshare: (nota: el PPT real va ser una mica diferent, per afavorir l’atractiu de la xerrada).

Ah! és molt difícil condensar en 5-6 minuts tot això! Realment vaig haver d’assajar i repetir – i tallar, condensar i retallar i recondensar.

De les minixerrades, em van agradat especialment la de “Reuniendo caracoles de las aceras gracias a internet” de Rubén Santos Alonso (@paleourbana), http://PaleoUrbana.com. Una mica de ciència ciutadana, però a diferent dels mosquits o musclos zebra, els fòssils no es mouen i per tant és fàcil retrobar-los per part de la comunitat.

També em va agradar el Proyecto Mentes, de un pequeño blog a una plataforma multinacional.” Paolo Fava, editor de Yahoo Noticias. I naturalment Il.lustraciència, un projecte català ben interessant, amb una bona cita: “Si no trobeu xicot al vostre barri, busqueu-lo a un altre indret”.

Image

A la tarda, va ser una delícia sentir en Mario Tascón presentar el seu nou llibre TwitterGrafía. Divertit i francament diferent.

A la tarda, després de sentir en Paolo Nespoli dir coses com “Ser a l’espai és excepcional, però no pas fora d’aquest món”, i “comunicar la normalitat de ser a l’espai és una de les missions d’un astronatura”, vaig tenir la sort de poder-hi parlar una mica. Em va dir que la sensació d’ingravidesa és de “pau”, i em va mostrar la forma normal de repós (veure foto). També em va sorprendre el que ens va dir: que ells sempre “miren cap amunt”, i no pas “cap avall”.

Cal felicitar l’Óscar Menéndez per l’organització tan transparent (o sigui, bona), i a tot l’equip que li dóna suport (@javierarmentia, @wicho, etc… grans científics-comunicadors). En tot cas, el nostre grup (en @fblascoc que ja era a Madrid, en @pquimic, la @silviasimonr i jo mateix) amb l’ajuda de @ingridaznar de la UCC de la UdG, crec que en vam sortir satisfets: viatjar a Madrid va pagar la pena.

Image

Esquerra dreta: @miquelduran @fblasco @pquimic @silviasimonr

He de dir que va fer un bon networking a l’hora de dinar “quina calor al terrat de @lacasaencendida !!), però no ens vam poder quedar al Beers for Science, perquè el tren ens esperava.

Image

Aquí som amb @ingridaznar també

D’això n’hem fet un storify: http://storify.com/miquelduran/ciencia-en-redes-2014

La valoració en general va ser bona, de la nostra xerrada. Les piulades més significatives són les següents:

@ilscience: Nuestro #FF va para los que nos impresionaron en @CienciaenRedes #CnR14: @pampanilla @Paleourbana @miquelduran @illustraciencia @SDciencia

@illustraciencia: Un placer haber compartido sesión “10 min de gloria” de @CienciaenRedes con @paolo_fabio @Uhandrea @miquelduran y Krmen Freixa #CnR14

@fblascoc: Por fin puedo mandar tweets de #CnR14 sin desvelar el resultado de la adivinación de @miquelduran

@carminapyuod: Buenas ideas e iniciativas de divulgación científica, como la de magia y química de @miquelduran #CnR14

@angelamonasor: Dice @miquelduran q hace magia matemática con @fblasco y @pquimic xa bodas,bautizos y comuniones Si las celebrara, les contrataría! #CnR14

@pereznews: Son la caña!!!! @lorealciencia: Juegos y magia para aprender de ciencia con @miquelduran en #CnR14 pic.twitter.com/GeJEc3o08D

@i_caleidoscopio: @miquelduran junto con @fblascoc nos han realizado un pequeño truco de magia científico. Nos hemos quedado de “plomo” #magciredes #CnR14

@patocientifico: Genial comunicador @miquelduran ¡Cuánto por aprender de esta gente estupenda! :D @CienciaenRedes #CnR14

@sonialinan: @miquelduran comunica la química de forma divertida, incluso con magia! #magciredes #CnR14

@claranavio: La Química más divertida con la matemagia de @miquelduran pic.twitter.com/WdqsY8X4qj

@lazaroelenea: Empiezo a preguntarme si @miquelduran también fue rector #CnR14

@inmaluke: @miquelduran habla de utilizar a magia como instrumento para divulgar la Ciencia :) ¿Qué te parece, @estherukita? :D @CienciaenRedes #CnR14

@itato: Ahora jugando con la tabla periódica RT @antoniomartinr: ¡@miquelduran es todo un descubrimiento! #cnr14

@ilscience: Hacer que los científicos comuniquen, sea como sea, nos lleva a un fin común: la buena ciencia. @miquelduran en #CnR14

@xavigranda: @miquelduran en directo, crack! #magciredes #CnR14 pic.twitter.com/im2XpZQoXu

@maveralv: Hay muy buenas universidades haciendo comunicación y divulg. científica: UPV-EHU gracias a @Uhandrea, @CulturaUdG con @miquelduran #CnR14

@esthermorenob: .@miquelduran nos convence d q la química teórica puede ser dinámica y atractiva. ¡Quién lo hubiera pillado de profe en 1o d carrera! #CnR14

@calvoroy: La magia sirve para contar la ciencia, la ciencia explica la magia, dice @miquelduran en #CnR14

@raultoran: “Lo más interesante en los TEDx no son las preguntas que se hacen en el evento, sino cómo se comparten posteriormente”, @miquelduran #CnR14

@jesusmendezz: .@miquelduran: ´Tenemos un artículo citado más de 1000 veces´ (¿Cuál es el impacto de la divulgación en la citación? ¿Estimación?) #CnR14

@txemacg: Creo que @miquelduran es Tip y @Uhandrea es Coll en lo de meterse en mil berenjenales de divulgación. #CnR14

@itato: aprendiendo de @miquelduran que la costa Brava esta plagada de madroños

#cbalbas: #CnR14 @miquelduran nos habla de su cátedra de cultura científica, otro ejemplo de cómo hacerlo bien desde la uni pic.twitter.com/v9u3kNvE9q

@xavigranda: @miquelduran apuesta por promover el conocimiento abierto, gran iniciativa! #CnR14 pic.twitter.com/fCe6rR31gh

@antoniomartinr: Readaptando a Ortega y Gasset a los tiempos actuales. “Yo soy yo y mis circunstancias digitales”, @miquelduran #cnr14

@carmenserrano:
Juegos de magia en torno a la Tabla Periódica con Miquel Duran y Fernando Blasco.Muy divertido

Finalment.. el selfie amb @astro_paolo, en Fernando i en Pep Anton…

Image

Finalment… gràcies a tot l’equip per fer possible aquesta xerrada. Cadascú hi ha fet la seva part… però tots la posem en comú. I a en Fernando, a més, perquè és un mestre matemag.

Un joc innovador de química

Image

He vist a This Programmable Chemistry Set Looks Like An Old Music Box (del web Fast Company) que un joc de química ha resultat guanyador d’un concurs d’innovació en jocs per a joves. La introducció és clara:

Chemistry sets today aren’t what they once were. With the old ones, you could mix dangerous chemicals together and explode things right on mom’s kitchen table. Now, kids aren’t so lucky. The explosive stuff has mostly gone, and the experiments aren’t so interesting, or inspirational.

Els jocs de química actuals ja no són interessants ni inspiradors. No hi ha res explosiu, res que pugui fer mal (una altra cosa és la química de la cuina…). En aquest nou joc de química, els reactius estan tancats en una micropipeta, i les reaccions es provoquen de forma consecutiva mitjançant una adaptació d’una capsa de música que fa servir targes perforades.

A part de la gràcia de muntar un estri ben barat, la idea és bona i, tal com senyala aquesta notícia, aplicable realment a casos pràctics, com per exemple anàlisi d’aigües o la generació “in situ” de compostos de vida curta.

the scientists placed a “microfluidic” chip containing tiny channels of chemicals. When you crank a punch card through the box, it releases fluids according to the code, making new substances on the fly.

Prakash and Korir first developed the “lab on a chip” device for cheap diagnostics and other in-the-field applications. For example, you could mix a small water sample with a detection agent to test for contamination. Or, you might mix chemicals to create an an antidote for a snake bite. Importantly, the device is mechanical and doesn’t need power. And, it’s very cheap–about $5, according to the researchers.

The educational version, if fully developed, might come with several cards, says Prakash, so kids could understand the reaction of different chemicals.

En definitiva: té gràcia, això. I també el video que l’acompanya:

Els acadèmics hem de fer temps per pensar, i hem de fer temps per ser.

Image

He trobat una article molt interessant sobre la feina dels acadèmics: “In Search of Lost Time” al Inside Higher Education (Why do academics work so much?) On hi ha la frase “I cannot remember the last time I ended a day having crossed everything off my to-do list.” Jo solo dir: estic ficat en mil temes – que em busco tot sol :-)

Donat que hi ha tantes coses interessants a fer, l’autor diu dues coses que val la pena remarcar:

Time is all we have. One day, we’ll reach the last page of the calendar, the clock will stop, and our time will cease. While it is a privilege to pursue interesting work, we also need to make time to live.

We need time to think. I mean this quite literally: thought requires time. Ideas need some idle, nonproductive space in which to thrive. This kind of sustained thinking is an important part of being human, but it’s also vital for good academic work.

O sigui :Though university administrators may not want to hear me say it, we need to encourage people to become less productive. Make time to not work. Make time to think. Make time simply to be.

En definitiva: gaudim de les coses. A vegades en fem moltes, i no podem gaudir del que hem fet bé, perquè hem de preparar la següent. Com si tinguéssim àpats en restaurants de tres estrelles Michelin per dinar i per sopar cada dia.

Hem de fer temps per pensar i per ser.

Però no és pas tant fàcil com sembla, en un món tant competitiu com l’actual. I on hi ha tantes oportunitats.

Un article per emmarcar.

Foto CC-BY de Davide Restibo https://www.flickr.com/photos/somemixedstuff/2403249501

Sis visions sobre MOOCs que indiquen que aquests cursos es consoliden

Image

The MOOC of One: Personal Learning Technologies. Stephen Downes parla d’una xerrada a INTED València.

Dues coses interessants que diu:
“A MOOC is a Web, not a Website”
“What makes the MOOC special is that for each person taking it, it is essentially the work of the one. Yourself”

Pensant-hi, veig que amb els MOOC un estudiant deixa d’estar sotmés a un procés de formació fix, reglat, obligatori, pautat. És ell qui es fa el seu propi procès d’aprenentatge, curriculum… El monopoli del pla de formació deixa d’estar en mans d’alguns, i l’estudiant passa a ser amo del seu propi destí formatiu. Això sí… caldrà formar-lo en saber dissenyar aquest pla. O sigui: cal ensenyar a aprendre.

En relació a cursos oberts, he vist l’Open Course in Technology Enhanced Learning (ocTEL) amb un programa interessant.

Week 0: TEL & the future (induction) – 28 Apr 2014
Week 1: Concepts and approaches – 5 May 2014
Week 2: Learners and learning – 12 May 2014
Week 3: Materials, platforms and technologies – 19 May 2014
Week 4: Support, feedback and assessment – 2 Jun 2014
Week 5: Leadership, management and keeping on track – 9 Jun 2014
Week 6: Enhancement, review and evaluation – 16 Jun 2014

En relació als MOOCs, ha sortit el MOOC Report 2013 de la University of London (International Programmes) on la conclusió és que els MOOC són molt interessants de cara a la internacionalització.

Hi ha també gent que es queixa dels MOOC, millor dit, que els MOOC hagin estat apropiats per un entorn extern al de l’educació, en particular els informàtics. Tony Bates diu que es retira (a 75 anys) perquè tot allò que ha treballat i defensat en pedagogia de l’educació a distància no ha estat tingut en compte en el fenomen dels MOOC “Time to retire from online learning ?”

I can’t express adequately just how pissed off I am about MOOCs – not the concept, but all the hubris and nonsense that’s been talked and written about them. At a personal level, it was as if 45 years of work was for nothing. All the research and study I and many others had done on what makes for successful learning online were totally ignored, with truly disastrous consequences in terms of effective learning for the vast majority of participants who took MOOCs from the Ivy League universities. Having ignored online learning for nearly 20 years, Stanford, MIT and Harvard had to re-invent online learning in their own image to maintain their perceived superiority in all things higher educational. And the media fell for it, hook, line and sinker. This is a battle I no longer want to fight – but it needs fighting. But my reaction did make me wonder, am I just an old man resisting the future? And that has definitely left a mark.

El problema que hi veig és que dissenyar un curs, impartir-lo, treballar-lo, tenir estudiants… ha deixat de ser un monopoli de les escoles, universitats i fins i tot “acadèmies formatives”. Avui en dia qualsevol persona pot impartir un curs, si en sap, ho fa bé i aconsegueix estudiants. Igual que tota persona pot tenir un blog, emetre la seva opinió, fer fotos, publicar videos, etc. En tot hi ha avantatges i inconvenients.

Diu Bates també:

Ivy League MOOCs are being driven mainly by computer scientists, not educators. Politicians are looking to computer science to automate learning in order to save money. Computer scientists have much to offer, but they need more humility and a greater willingness to work with other professionals, such as psychologists and teachers, who understand better how learning operates. This is a battle that has always existed in educational technology, but it’s one I fear the educators are losing. The result could be disastrous, but that’s a theme for a whole set of blog posts

En Bates només compta amb educadors i amb informàtics. No sé si als professors-investigadors ens hi compta. Espero que sí.

Un cinquè article interessant d’aquests dies és “2014: The Year the Media Stopped Caring About MOOCs ?”.

Una mica està relacionat amb els anteriors. Ja no es discuteix sobre MOOCs, sinó sobre com l’educació superior (o tota) canviarà amb la facilitat d’implantar cursos oberts.

Finalment: paga la pena sentir en @genisroca parlant sobre com veu ell la universitat del futur (en el marc d’una reflexió per a la Universitat deDeusto) La fi del monopoli. Però no pas la fi de la rellevància de la universitat, en la meva opinió.

Foto de Craig Cloutier https://www.flickr.com/photos/craigcloutier/3018396330/

Un #selfie al #moocaton14

No volem ser menys que la gent dels Òscars, i també ens he fet un “selfie” davant dels nostres dos pòsters del congrès de Màlaga. De fet els hem hagut d’imprimir aquí, així ens

12985139873_c0315eeb0f

 

Com que ens hem repartit la feina, els dos pòsters tenen una aparença diferent. Potser millor, en la variació hi ha el gust.

 

A dos clicks de la formació contínua (en un reportatge d’El País digital)

1391418999_915675_1391419200_noticia_normalAhir va aparèixer a El País, en versió només digital, el reportatge A dos clics de la formación gratuita, de Belén Hernández. Es tracta d’un treball a la secció d’Economia, sobre els MOOC.

Entre d’altres persones que hi surten entrevistades, la Belén hi recull algunes opinions meves.

 

Miquel Durán, Catedrático de Química Física en la Universitat de Girona, y docente habitual en este tipo de cursos, ve una oportunidad excelente en la enseñanza abierta para el profesorado: “Los MOOC favorecen a los profesores ya que permite que se desarrollen y sean emprendedores de la docencia, como lo son los investigadores. De alguna manera se está innovando en el campo de la docencia”. El catedrático entiende como una ventaja que la información sea abierta para que así “no solo el alumno pueda examinar al profesor”, como en una clase presencial: “Aquí si lo haces mal se entera todo el mundo y si lo haces bien se consigue una reputación bien entendida”, puntualiza Durán. Para Durán, los MOOC serían la combinación perfecta junto con las clases presenciales para poner en práctica una educación híbrida. Otra de las ventajas que ve en los cursos masivos es que son para muchas personas “el catalizador perfecto para entrar en la sociedad digital de una manera seria”.

 

S’hi donen també alguns consells per a qui vulgui seguir MOOC:

  • Una buena elección. Escoge aquellos que realmente estés interesado por tus intereses personales o bien porque se adecuan a tu perfil profesional. No son obligatorios.
  • Prioriza. Al ser gratuitos se tiende a elegir todos aquellos que están dentro de nuestros intereses pero es necesario seleccionar aquellos que mejor se adecuan a lo que se busca.
  • Establecer rutinas. Hay que marcarse horarios fijos para el estudio y el aprovechamiento de los cursos. Lo recomendable, aunque depende de cada curso, es dedicar 3 horas una vez por semana. “La base de la disciplina funciona cuando el curso realmente te gusta”.
  • Materiales útiles y sencillos. Otra de la fórmulas ganadoras para no abandonar un mooc es que la introducción no sea enrevesada y explique de manera sencilla el temario.
  • Comunicación fluida entre participantes.El profesor debe dinamizar los foros de consultas y mantener la información abierta el mayor máximo tiempo posible además de accesible a todos.
  • Más información sobre los participantes.Una encuesta inicial ayudaría a conocer las intenciones y el objetivo de cada participante para conocer mejor por qué ha habido x% de abandono.
  • Fecha de inscripción siempre abierta.Interesa que aunque no se finalice el curso sí que haya personas que puedan utilizar y usar los conocimientos de uno o dos módulos que les interese.

Foto: El País.G Schuster

Un truc de memòria, un joc matemàgic

Image

Fa poc vaig fer servir, en la presentació del TEDxYouth@UdG, una forma de recordar l’índex del que havia de dir: el mètode dels “loci”, o dels llocs. Està explicat al llibre (el recomano!) de Derren Brown “Tricks of the Mind”, encara que es pot trobar en molts d’altres llocs.

Ara el trobo, semblant, en un mètode per generar passwords més segurs: Memory Trick Increases Password Security

A team of Carnegie Mellon University computer scientists is studying the possibility of employing memorization techniques and mnemonic devices to help cut through our password clutter. Their plan—inspired by the Person–Action–Object, or PAO, method described in Joshua Foer’s 2011 book Moonwalking with Einstein—involves both generating strong passwords and a schedule for committing them to memory.

Encara que no hi hagi gaire relació – o una mica sí (per això sóc matemag aficionat) aquí hi ha diversos jocs de Martin Gardner sobre matemàgia, i en especial el fantàstic Principi de Gilbreath :

Curiositats, cert, però rellevants.

La plataforma francesa de MOOCs

Image

Fa pocs dies que va sortir FUN (France Université Numérique), que vaig veure gràcies al twitter de la Universitat de Perpinyòa, del programa MIRO-eu. De fet ja havia vist la MOOC-factory o MOOC-camp http://virchowvillerme.eu/en/1st-moocamp-centre-virchow-villerme-in-the-mooc-factory/

Caldrà seguir aquesta plataforma. De moment, ja m’he registrat i començat un dels seus cursos

FUN: http://www.france-universite-numerique.fr

Per cert, he vist que la ministra Floriasso (educació superior i recerca) va parlar (resposta a diputada) de MOOCs a l’Assemblea Nacional Francesa. La cosa potser va en sèrio! http://www.france-universite-numerique.fr/genevieve-fioraso-parle-des-moocs-a-l-assemblee-nationale.html

Van sortint claus dels MOOC

Image

Van sortint claus dels MOOC.

“MOOC Development Advice from Instructors that Have ‘Been-There-Done-That’” tracta de videos on gent que ha muntat moocs explica la seva experiència: http://onlinelearninginsights.wordpress.com/2014/02/02/mooc-development-advice-from-instructors-that-have-been-there-done-that/

“10 Assessment Design Tips for Increasing Online Student Retention, Satisfaction and Learning” Amb alguns consells interessants pel que fa a l’avaluació i dinamització. http://www.facultyfocus.com/articles/online-education/10-assessment-design-tips-increasing-retention-satisfaction-student-learning-online-courses/

Free text-analysis tool. Now anyone can drag and drop text into a linguistic analysis tool powered by machine learning – Investigadors de Stanford posen a disposició pública un programa que analitza testos. L’haurem de provar! http://engineering.stanford.edu/research-profile/stanford-scientists-put-free-text-analysis-tool-web – El programa s’anomena ectML http://www.etcml.com

La gent del TED s’està implicant en els MOOCs – per exemple, al TED Blog, secció educació, ha aparegut un recull curat de videos sobre el tema. I aquí mateix, una atractiva infografia: “MOOCs by the numbers: Where are we now ?” -

Del THE: Five myths about Moocs – - reflexió interessant:

The model has value for professional development, providing a forum for the dissemination, discussion and development of up-to-date ideas. It could even be used to help academics, teachers and policymakers make technology work in education, and develop effective ways of tackling that huge unmet demand for higher education. Only then would vice-chancellors’ excitement about the hundreds of thousands of students registered on their Moocs – dwarfing their campus cohorts – be justified.

But I have had many opportunities to observe that very intelligent people leave their brains behind when it comes to technology. The Mooc phenomenon is just further confirmation of that simple truth.

An Experimental “Meta-MOOC” Shaping the Future of Higher Education parla d’un MOOC sobre història i futur de l’educació superior. Caldrà seguir-lo atentament! Diu que és un meta-MOOC

Finalment… un congrès ben interessant, properament a Màlaga: III Workshop internacional sobre Creación de MOOC con anotaciones multimedia< /A> del 5 al 7 de març. El tema video cal completar-lo amb interacció amb l’estudiant, no en tinc cap dubte.

De Moodle a MOOC… i tiro perquè em toca!

Image

Fa dies que estem impartint amb la @silviasimonr un curs per a l’ICE de la UB anomenat “23 claus per muntar un MOOC, perquè tingui èxit i per gaudir-ne. Veig ara que hi ha MOOCs dedicats a ensenyar a fer anar el Moodle, o sigui al revés del nostre cas, en què fem servir Moodle per ensenyar a muntar MOOCs:

http://www.wiziq.com/course/36159-moodle-mooc-3 és un curs per aprendre a fer anar el Moodle.

Unlike the traditional MOOCs that stress content and course delivery, Moodle MOOC will focus on active learning, reflection, sharing, and collaboration. The aim of the course is for the participants to learn through meaningful connections and social interactions. Participants who wish to receive a certificate of participation will be required to document their learning experiences by keeping a blog, wiki, website, or any other artifact that will include a description and reflection of the live sessions and/or recordings.

Un altre és http://learn.moodle.net Tal com es diu a http://learn.moodle.net/mod/page/view.php?id=50However, a lot of people are unaware of the potential of Moodle and have told us they would appreciate a shorter and more synchronised introduction where they still get to try everythingout.

This is one of the main reasons we are running “Learn Moodle” as a more structured MOOC – to show teachers what Moodle is and the depth that it has, and to help them understand how our activities feel from a student perspective, in a way that they can apply in their own Moodle courses (whether in the free practice sandbox courses we provide here or on their own sites).

En definitiva . aprendre moocs i moodle a la vegada!

Fent de jurat a la FIRST Lego League

IMG_9647Avui al matí he tingut l’oportunitat de fer de jurat a la FIRST Lego League que ha tingut lloc a la UdG. Aquest any, degut a l’elevat número d’equips participants, s’ha fet en dues jornades, ahir dissabte i avui diumenge. Amb la Gerusa Jiménez i en José Luis Tovar hem jutjat el projecte, el robot i els valors de tres equips diferents.

Ha estat una activitat intensa i molt instructiva. Sobretot ens ha agradat la passió que hi han posat tots els participants i com s’han implicat en cada projecte, que aquest any estava relacionat amb els desastres naturals (Nature’s Fury).

L’activitat a l’edifici P-II de l’Escola Politècnica Superior de la UdG ha estat incessant durant tot el matí, ja que ha estat un formigueig de pares, mares, participants, àrbitres, voluntaris, jutges, organitzadors… En cada edició de la FLL m’hi trobo amb gent que conec de fora la Universitat i que em trobo de forma inesperada.

La FLL és sempre una festa, i aquesta quarta edició a la UdG n’ha tornat a ser. Formar-ne part com a jutge ha estat apassionant. Gràcies a tots els organitzadors, perquè muntar-la porta molta feina i que surti tot bé comporta molt d’esforç.

Fent plans per a 2014

newyearglasses
Un dels tweets que avui he fet ha estat “Bon dia a tothom en aquest any nou. Miraré la llista d’objectius que m’he marcat per a 2014, per començar a incomplir-los :-) Dia radiant!”. MIg en sèrio, mig en broma… ens fem plans per incomplir-los el mateix dia, la mateixa setmana i ben aviat.

Una de les coses més difícils és, doncs, fer plans i complir-los. Fer plans estratègics, ben fets realment, i llavors oblidar-los, incomplir-los i anar-se’n en orris.

En relació a això, he vist avui dues aportacions rellevants: A Harvard professor reveals how to make New Year’s resolutions that you can actually keep, on s’hi distingeix entre adaptacions tècniques i adaptacions que impliquen un canvi d’actitud. Les primeres són fàcils, les segones són més difícils.

There are two fundamentally different kinds of goals that people can make. We are drawing on work of colleagues of ours here at Harvard in the Kennedy School. They talk about “adaptive goals” and “technical goals.” If you have a resolution that is about a technical goal, that is something that you develop, a skill. If you have access to information, you can probably actually pull up how to learn this new skill. Technical goals make for really good New Year’s resolutions for people because that you can go at in a much more behavioral, sequential, logical level.

En la mateixa línia va l’article Don’t Set Goals, Make New Habits Instead on s’hi esmenta una cosa interessant: per anar cap a un objectiu potser has de posar direcció cap a un altre, o potser hi has d’anar de forma oblícua. Una mica és com allò de fer dos passes endavant i una enrera.

The main point is that things that are worth doing take effort over an extended period of time.  You need to build habits that will ensure that you make that effort.

As we hit the new year, don’t set goals – start building new habits instead.

Les meves ressolucions (1920×1080, és a dir, HD) i objectius (Tamron 18-270) són variades, i potser incomplibles. Però totes van en la direcció de “no es pot fer tot, i molt menys es pot fer tot bé“.

Bon any 2014 (any CaSi)

 

Microaprenentatge i aprenentatge democràtic

He vist dos articles interessants que poden proporcionar algunes pistes més sobre la rellevància del moviment MOOC:

(1) What is micro-learning?
Es tracta d’una nova plataforma de microaprenentatge. En aquest articles s’hi esmenten beneficis per a estudiants, professors i institucions. I es fa servir el tetris com a exemple :-)

“The rapidly growing online education industry faces a number of hurdles, like the fact that most students do not complete online courses with about 90% of courses remaining incomplete. We know what the problem is: courses are too long!”

(2) Building Democratic Learning

Dens article, que té moltes referències ben comentades i curades. Molt rellevant.

Sobre el projecte WikiQuals. Crítiques (fonamentades i que en tot cas permeten reflexionar) als MOOCs.

Em sembla especialment important preguntar-se “I si no són els MOOC, llavors què?”

“If Not MOOC then what?
I recently ran a curated conversation on Education Innovation at BIS which suggested the following three ways in which we might innovate education for the 21st Century;
a) Develop a Community of Innovators, maybe even a maverick network; a community of practice for innovation in education
b) Develop learning design skills which are based on new 21st Century pedagogies; such as the Open Context Model of Learning or the Emergent Learning Model or Connectivism or e-pedagogies or Ecologies of Resources…
c) Design learning experiences that offer complexity, authenticity and engagement; what the Digital Practitioner work described as creating “artfully constructed student-centred learning experiences“
and
d) develop them for the society in which we wish to live, for me that is building participatory democratic processes. I did a workshop with Leonard Turton of Summerhill School earlier this year (at CROS in Romania) and their core principle is that you can not build democratic society without learning in democratic schools; great point! I think we are doing that at degree level with WikiQuals. Have a look at Open Learning & Network Democracy for more on this.”

I parla de MOCCs, en el cotext de les ciutats (smart cities?!)

“City Learning Contexts; Actually at the FOTE12 (Future of Technology 2102) event yesterday I suggested that what we really needed to be designing are MOCCs – Massively Open Cultural Contexts in which we learn. We tried this in the Ambient Learning City project called MOSI-ALONG in Manchester, and came to some conclusions about Social Cities of Tomorrow called Aggregate then Curate. The curation of content, such as on, say, xtlearn, (“Pinterest with Pedagogy”) is certainly at least as important as open access to content delivery educational systems.
NB; if you liked this blog post you might like the document ‘Open learning & network democracy‘ which asks you to first think for what kind of society you want before you start building, or designing, learning for.”

Aquest article és de finals del 2012, però encara és actual, i és actualitzat regularment.

Reflexions sobre MOOCs de finals de 2013

*** Open Learning at a Distance: Lessons for Struggling MOOCs

Article de Science on la Open Univ UK dóna opinions semblnats a la gent de la UOC. Un punt de vista rellevant, que a més ajuda a veure quin paper pot tenir la universitat presencial. I si s’aliéssin la universitat presencial i la no presencial?

Entre d’altres coses, creu que els MOOC són un pas endavant en la bona educació, i també que les llicències Creative Commons són rellevants:

“Classic models of education cannot meet all our needs. Simply transferring those models online is not the most effective approach to open education. We need new approaches that can operate at low cost in the open. The current generation of MOOCs are already providing some benefits, their global reach finding enthusiastic learners. But MOOC providers have been criticized for their elite model, lack of reliability, low proportions of learners completing courses, and overall pedagogy”

“Our advice on implementation of open online courses should help build large-scale open learning. Completely open operation online also brings new aspects. For example, using effective open licenses, such as Creative Commons, allows us to share the ways we develop teaching, as well as giving clear permissions to learners.”

*** SPOCs may provide what MOOCs can’t

Small, private online courses. Jo hi afegiria encara “small, public online courses”.

“Whether MOOCs can be as successful without providing the same level of learner support is still an open question. After MOOC mania subsides, it may be that SPOCs will emerge as the preferred model for specialized learning, taking the online approach to smaller, targeted—and revenue generating—classes.”

*** Redefining MOOC Completion Rates

Molt interessant sobre la taxa de superació del MOOC. Compara els que s’hi apunten amb la gent que va a la jornada de portes obertes d’una universitat. O sigui: comparem el rendiment d’un MOOC mirant quins inscrits han passat al segon mòdul! La nostra experiència al #mxic201 és parella.

*** MOOCs, SPOCs, and LAPs: The Evolving World of Education (Huffington Post)

Sobre els Punts d’Accés Locals (Local Access Points, LAPs)

“The design and development of LAPs are about much more than e-learning. First of all, they offer a physical presence and a local touch, while conventional e-learning does not. Secondly, the tools are increasingly complex, particularly when compared to those in a traditional classroom-based environment. LAPs also provide two additional components which will be of increasing value in the modern, competitive and increasingly borderless world of working.

These are virtual collaboration and the management of projects in virtual environments.
Virtual Collaboration: Most people know how to use social media to communicate, but that is only one part of the capabilities needed to collaborate. A full understanding of collaboration demands additional communication, combined with feedback tools and experience. LAPs provide collaborative working tools, specify requirements in a virtual environment, offer feedback both from educationalists and students and combine offline local presence and mentoring to use tools effectively.”

No crec que sigui gaire verita que les eines siguin complexes. Pel contrari: són més senzilles. Ara bé, la presència física de gent junta és bona. No és això el model UNED o UOC? No hauria de tenir una universitat com la UdG punts d’accés al territori?

*** Higher Education’s Internet Revolution

The biggest surprise about Massive Open Online Courses is how conservative they are

Interessant punt de vista sobre l’efecte dels MOOC en el professorat:

“Enthusiasm and fear thus go together. But the real threat to faculty members, especially younger professors, isn’t the MOOC at all, it’s the profession’s growing stratification and creation of a permanent adjunct underclass, like the split between elite law firm partners and contract attorneys. The global scope of MOOCs gives an advantage to renowned researchers like Thrun, to the disadvantage of the many outstanding teachers without such visibility or resources for course development.”

I una bona reflexió: “MOOCs will succeed or fail depending on the willingness of gifted instructors to forgo other opportunities. It would be more exciting if they were as transformative as some advocates claim, or as sinister as many critics fear. The prosaic fact is that a course, no matter how sophisticated its mode of delivery, is labor-intensive – for both the professor and the students. That makes MOOCs potentially valuable. It also makes the movement, for better or worse, self-limiting.”

La NASA vol fer servir estructures amb tensegritat

He vist en un article a GEEK Science titulat “NASA’s experimental tensegrity ball robot could be the future of rover design” que la NASA vol fer servir una estructura amb característiques de tensegritat (compressió i tensió simultànies). Per exemple, vols provar de substituir les rodes, que provoquen alguns problemes per moure’s, i també vol tenir nous tipus d’airbags.

De la tensegritat en vaig parlar fa temps. Sempre m’ha fet patxoca. I ara en veure el video de la NASA em sembla encara un tema més atractiu.

Parlant de MOOCs a EducaWeb

Avui Educaweb ha publicat un petit reportatge sobre MOOCs on hi dono alguna opinió sobre el tema. Es tracta de l’article Los MOOC: Pros y contras de un sistema que acerca la universidad al gran público. D’altres persones implicades en aquests cursos també hi aporten les seves opinions, que em semblen ben interessants. Veig que Educaweb opina que els MOOC són ideals per a la formació contínua, i que són una bona fòrmula per establir un primer contacte amb determinades matèries.

El resum que proporciona Educaweb és

Pese a su reciente creación, los cursos masivos abiertos y en línea (“Massive Open Online Courses”, MOOC) gozan de un notable éxito en varios países -España incluida-. En este reportaje hablamos con algunos de sus protagonistas -usuarios, docentes… -, con el objetivo de explorar los pros y contras de este nuevo y revolucionario sistema educativo “a la carta”, que ha llegado para quedarse, pero que todavía alberga unos cuantos interrogantes sobre su eficacia.

L’article d’Educaweb acaba amb

¿Asistimos a una revolución en la educación? ¿Los MOOC son el final del paradigma de la formación clásica o de la universidad tal como la concebimos actualmente? Es cierto que su efervescencia ha desplazado varios actores del sistema educativo. Sin embargo, frente a algunas voces que predicen el fin de la universidad, hay que recordar que esta institución combina, por esencia, formación e investigación, y los MOOC son sobre todo formación. Además, la universidad se fundamenta intensamente en la interacción entre profesores y alumnos, y en vivencias y experimentaciones prácticas y próximas, lo que los MOOC raramente pueden materializar. Habrá  que volver a preguntar a éstos y a otros protagonistas dentro de pocos años para verificar el auténtico calado y utilidad de los MOOC.

Text complet:

Lejos de quedar anquilosada, la universidad busca nuevas fórmulas para adecuar su doble misión de docencia e investigación al siglo XXI. Una de las fórmulas más exitosas, de creación reciente, son los MOOC, cursos masivos,online y “a la carta”, ofrecidos por la universidad, que emplean a fondo herramientas multimedia (videos “online”, textos, participación en foros, tests para evaluar, etc.). Sin duda, su gratuidad y el hecho de que se realicen mediante Internet explican en buena medida la buena acogida que han recibido.

Rachel Nelson, responsable de proyectos de DEP Instituto, ha participado recientemente como alumna, por interés personal y profesional, en dos MOOC sobre salud pública y políticas públicas. “Ha sido una experiencia muy estimulante. Creo que los MOOC son una buena forma tanto para tener un primer contacto con determinadas materias como para profundizar en un tema concreto para el desarrollo profesional”, asegura Rachel. “Sin embargo, todavía es pronto para valorar su alcance, pues siguen avanzando en cuanto a tecnología y funcionalidades. Están creando su propio espacio dentro del ámbito de la educación y de la formación”, subraya Rachel, y recuerda que “pueden ser aplicados de varias maneras dentro de la universidad; pueden ser utilizados, por ejemplo, en la clase del revés (“Flipped Classroom”), en la que se transmite el conocimiento y se explica la materia online en casa y se trasladan al aula las tareas, las actividades y la resolución de dudas con el profesor”.

Herramienta ideal para la formación continua

Los MOOC son una herramienta ideal para la formación continua. “Cualquier persona puede seguir un MOOC, siempre que tenga los conocimientos previos necesarios. Ello abre muchísimo el campo de la formación, y permite, por un lado, un nuevo tipo de formación permanente a lo largo de la vida, y por otro, al profesor, le posibilita ofrecer formación fuera de su estricto campo de conocimiento; a menudo, el sistema le restringe su actividad. Los MOOC proporcionan, pues, libertad de actuación al docente”, afirma Miquel Duran, que ha coordinado un MOOC sobre Comunicación científica en la red en la Universidad de Girona. Duran reconoce que “aunque usamos a menudo las nuevas herramientas que ofrece Internet, y tratamos de estar al día en las técnicas eficientes para desarrollar material de “e-learning”, montar un MOOC nos ha supuesto un verdadero ejercicio de reflexión sobre lo que significa la enseñanza no presencial”.

Los MOOC permiten una democratización del conocimiento. Sin embargo, Miquel Duran recuerda que “tienen sobre todo fieles seguidores, al igual que sucede con toda formación, en las personas más “animadas”, las que ya están formadas y todavía quieren más. Es necesario que los MOOC (y toda la formación) vayan dirigidos también a la gente que no forma parte de la élite, sea por capacidades personales, porque no están familiarizados con la red como elemento para la formación, o por otras razones. Los MOOC deben contribuir decisivamente a reducir la brecha digital”. Rachel Nelson suscribe esta idea: “Los MOOC tienen mucho potencial, el potencial de ser masivos (de momento, el récord de alumnos de un MOOC es de 180.000, pero no hay límite) y abiertos a todo el mundo. Este potencial hace posible una democratización del saber, pero se debería fomentar la llegada de los MOOC a los colectivos con más necesidad para hacer realmente efectiva esta democratización”, afirma Nelson.

¿Cómo se evalúan los conocimientos?

Los MOOC no permiten evaluar los conocimientos adquiridos, dicen algunas voces críticas. Pero no es del todo cierto. Por un lado, en algunos de ellos se realizan  pruebas tipo test, y por otro, los propios estudiantes pueden valorarse entre ellos. Es habitual que los compañeros de curso se apoyen en foros online. “Corregir y valorar trabajos de otra persona también es una actividad de aprendizaje, y muy buena! Por parte del equipo docente, el hecho de no tener que corregir trabajos implica liberarse de una tarea más bien rutinaria, y por lo tanto puede destinar su tiempo a otras tareas”, dice Miquel Duran, de la Universidad de Girona.

“Los MOOC permiten a un profesor o a un equipo docente salir de dos fronteras: por un lado, puede montar un curso de cualquier tema, sin limitarse al área clásica de su conocimiento. Por otro lado, se abre al mundo: sólo el interés, relevancia y atractivo del curso (¡y su promoción, por supuesto!) comportarán más o menos alumnos. De alguna forma se puede decir que los profesores, hasta ahora emprendedores de la investigación, pasan también a ser emprendedores en temas de docencia”, sostiene Duran.

“Los MOOC emergen y toman fuerza en un momento en el que los universitarios deseamos cambiar el modelo clásico de enseñanza y no contamos con el apoyo claro de la administración ni con liderazgos bien definidos en las universidades que apuesten nítidamente también por la docencia”, dice Carmen Fernández Morante, profesora titular de didáctica y organización escolar de la Universidad de Santiago de Compostela, que ha sido hasta hace poco vicerrectora de titulaciones y PDI del mismo centro.

Fernández Morante subraya que “no podemos concederle tanto poder a los MOOC -al menos tal y como están siendo concebidos actualmente- y depositar en ellos falsas expectativas como que pueden transformar los modelos de enseñanza y “liberarse del corsé” de las plataformas institucionales”. Los MOOC deben combinarse, pues, según Fernández Morante, con otras fórmulas: “Con la diversidad de tecnologías disponibles (plataformas, redes sociales, “software” social, tecnologías ubicuas y móviles, e-portfolios, sistemas de almacenamiento icloud…), hoy en día es posible desarrollar entornos virtuales de formación flexibles, abiertos y potentes que combinen la eficiencia en el uso de los recursos, la diversificación de contenidos y propuestas de interacción, y el equilibrio entre el aprendizaje formal regulado y desregulado”. Fernández Morante subraya que “los MOOC están marcando los diseños de Entornos Personalizados de Aprendizaje (PLE) y que por el momento no han sido suficientemente explotados e interiorizados en las universidades, cuando curiosamente existe conocimiento científico que avala su pertinencia. Ahí deben encaminarse una buena parte de los esfuerzos de la docencia en la universidad”.

Una buena fórmula para tener un primer contacto con determinadas materias

El hecho de que los MOOC se dirijan a un público muy amplio puede ser considerado, para algunos, como un elemento negativo; ciertamente, su necesario carácter didáctico no permite proporcionar informaciones excesivamente complejas. Pese a ello, son una buena fórmula para tener un primer contacto con determinadas materias. “Bien planteados, seguramente con una hibridación con la enseñanza presencial, los MOOC pueden servir para que los jóvenes estudiantes o los adultos se introduzcan en temas que ahora mismo no tienen cabida en los curricula. Por ejemplo, es difícil encontrar una asignatura de Derecho en Bachillerato. Un MOOC para estudiantes de Bachillerato sería muy adecuado”, opina Miquel Duran.

¿Asistimos a una revolución en la educación? ¿Los MOOC son el final del paradigma de la formación clásica o de la universidad tal como la concebimos actualmente? Es cierto que su efervescencia ha desplazado varios actores del sistema educativo. Sin embargo, frente a algunas voces que predicen el fin de la universidad, hay que recordar que esta institución combina, por esencia, formación e investigación, y los MOOC son sobre todo formación. Además, la universidad se fundamenta intensamente en la interacción entre profesores y alumnos, y en vivencias y experimentaciones prácticas y próximas, lo que los MOOC raramente pueden materializar. Habrá  que volver a preguntar a éstos y a otros protagonistas dentro de pocos años para verificar el auténtico calado y utilidad de los MOOC.