Aquest blog pretèn reflexionar sobre el camp d’intersecció entre universitat, ciència i web 2.0. És curiós com està canviant aquest camp: mentre la ciència segueix el seu curs avançant sense parar, en una direcció ferma i clara, el món 2.0 va evolucionat amb sacsejades innovadores. Però és el món de la universitat el que més sembla canviar, obligat per una societat i per un món que també canvia. El propi sentit de una universitat està canviant, la pròpia forma de funcionar es modifica. Fins ara s’estava acostumat a gestionar pressupostos públics incrementals. Això s’ha acabat i cal afrontar la situació aprofitant el bagatge de tot el coneixement que hem adquirit fins ara.

S’ha estat parlant molt de la nova societat del coneixement. Doncs ja és aquí, però ha arribat a la vegada que ha acabat la societat de la construcció permanent d’habitatge, d’obra continuada, de fer diners “fàcils”. Crec que tenim un doble problema: tota la gent que ha pogut viure raonablement bé, fora de la societat del coneixement, i que ara es troba amb dificultat d’encaix en un món on l’empreneduria serà segurament la norma per a l’ocupació. I tota la gent que acaba els seus estudis superiors primers, perquè s’han format a partir d’unes premises d’una societat anterior, a qui caldrà un repensament del seu lloc.

Els nostres fills no seran ni millors ni pitjos que nosaltres, ni seran més rics ni més pobres. Segurament viuran d’una forma diferent. La riquesa, avui, és en la capacitat de crear, criticar, transmetres i processar la informació, de transformar-la en coneixement. Aquí hi ha grans oportunitats. En la ciència, en el paper de l’humanisme per modular la nostra societat.

En aquest marc, tinc ganes de verue si he complert el que em vaig proposar just fa un any :

(1) Per a 2011 miraré de fer entrades en anglès més sovint. Perquè per a 2010 vaig voler, ara fa un any, impulsar el meu blog en anglès. No ho he aconseguit, perquè el dia només té 25 hores i perquè el twitter @quelet fa una part de la funció de microblogging en anglès.

Només he aconseguit anar fent piulades, poques de pròpies, via @quelet

(2) Per a 2011 comencem de forma col.lectiva un repte, gràcies a l’estímul que suposa l’Any Internacional de la Química. Per això hem creat catquimica.cat, un blog en català sobre química, obert a la col.laboració de tothom. No serà fàcil mantenir-lo, ho intentarem.

Amb molts d’esforços hem aconseguit fer una entrada diària, però ens hem de plantejar com continuar. L’Any de la Química ha estat una gran oportunitat, però també ens ha comportat un fort cansament. Ens cal ara anar per altres coses.

(3) Per a 2011 voldria rependre la meva col.laboració amb el Diari de Girona amb la columna quinzenal de ciència Setciències.

Fracàs total. Ni tan sols he pogut intentar-ho.

(4) Per al 2011 voldria passar a fer servir Linux al meu portàtil, si pogués fer servir bé les bases de dades d’Access.

Tinc boot dual, i a vegades faig servir el Linux, per exemple per escanejar documents. Però el dia-a-dia el faig en Windows. Però tot arribarà!

(5) Per al 2011 voldria fer més comentaris a casa dels blogs dels altres.

Per fer això, i per dir-hi coses una mica significatives, cal tenir tranquil.litat i temps. No n’he tingut gaire. Hauré de millorar.

L’any passat acabava amb aquesta frase:

(6) Però cada cop costa més mantenir un blog, sobretot si no és d’actualitat, esportiu o polític, i si pretèn ser de reflexió i comentari pausat. Per això segueix tenint validesa aquest pàgina del meu blog. I cada cop és més fàcil fer servir twitter, ara amb els smartphones.

Doncs és cert… em costa cada dia més fer una entrada al meu blog, però també cada dia més m’és fàcil construir una col.lecció de tweets diari que són un cos de coneixement de la zona d’intersecció d’universitat, ciència i web 2.0. Per això al meu blog spinout nanoedunomia hi tinc els tweets de cada dia, i per això en aquest mateix blog, cada dilluns, hi poso la col.lecció sencera de tweets de la setmana anterior. Perquè fent-hi un cop d’ull ja s’hi veu una mica el missatge que pretenc emetre només piulant-los.

Aquest any he intentat també un mesoblog, més fresc i directe que el blog, i més elaborat que twitter. No me n’he pas sortit gaire bé, però hi he trobat prou punts interessants com perquè valgui la pena continuar-lo.

Per acabat, què voldria fer per al 2012?

Per a 2012 voldria proposar-me el mateix que em vaig proposar per a 2011. Les coses tampoc no han pas canviat tant en dotze mesos. En els temes que esmento en aquest blog, és clar! perquè fora dels temes d’aquest blog, també hi ha vida.

En relació al post de fa un any, en què esmentava que acabava de demanar el tram de recerca, he de dir que he tingut èxit en les dues principals oportunitats d’avaluació d’un investigador: m’han donat el tram de recerca (que es pot demanar cada sis anys), i també he obtingut finançament per al projecte d’investigació trianual per part del Ministeri de Ciència i Tecnologia. No n’hi ha prou, però.

Per això a nivell del nostre entorn investigador, la gent de l’Institut de Química Computacional ha ajuntat els seus esforços amb el grup de receca de Química Bioinspirada i amb el grup de recerca de Mètodes en Síntesi Orgànica, per donar lloc a un nou Institut de Recerca més potent i més engrescador. En les properes setmanes cristal.litzarà aquest nou projecte, que ha de suposar un pas més en la ciència i en la recerca, un pas més per a la funció que tenim encomanada a la Universitat.

Foto: http://www.fodors.com/cruises/ships/ http://www.fodors.com/cruises/images/cruise-ships.jpg

Avui és un dia especial, ja que es commemora el vintè aniversari de l’aprovació de la Llei de Creació de la UdG per part del Parlament de Catalunya. Avui és doncs una bona ocasió de fer una petita reflexió, que faig com aportació al blog cooperatiu UdG20anys

La introducció dels segons cicles va permetre que m’incorporés el 1991 als estudis universitaris de Girona. Em fa l’efecte que és un dels punts clau del període de 20 anys que ha vist un altre moment clau: l’obtenció del CEI e-MTA.

Durant aquests 20 anys he tingut la gran sort de veure com el món ha canviat amb la Internet i amb la generalització dels ordinadors i dispositius mòbils. La UdG m’ha vist canviar de professor-investigador de química a membre d’un equip que creu també en el paper social de la ciència. A la UdG hi he pogut fer bona ciència, bona docència i bona recerca.

M’ha agradat que la UdG no hagi renunciat mai a ser internacional i a tenir un nivell investigador de primer nivell. Crec que s’ha assolit un atractiu model mixt d’universitat científica, humanista i tècnica, de formació inicial, permanent i de doctorat, que es reforçarà amb més projecció del ParcUdG i del component humanista i social.

A vegades tinc dubtes sobre si he sapigut respondre prou bé a l’aposta que va fer per mí Girona. Mentre m’ho pregunti serà senyal positiu que la UdG segueix seduint-me i que puc seguir essent estudiant de química quàntica. Així podré seguint trametre els meus estudiants la il.lusió per continuar tenint una universitat de debó i que ho recordin quan al 2031 parlem dels 30 anys.

Foto: Llicència CC-ND-BY-NC “Col.laboració”

Avui al matí he fet una xerrada a Figueres en el marc del Dia de Ciència a les Escoles (Setmana de la Ciència), igual que en anys anterios. Però aquesta vegada, en lloc d’anar a un institut, he hagut de parlar als estudis del Canal Nord, perquè la xerrada (feta davant d’una vintena d’estudiants i els seus professors) s’ha retransmés en directe per un canal de TDT.

Prèviament a la meva intervenció hi ha hagut també en Pep Duran (amb grups d’estudiants diferents) que ha fet una demostració d’experiments espectaculars i curiosos, i que han deixat la taula del telenotícies de Canal Nord ben bruta. Ha calgut una bona estona per netejar-la – fins i tot semblava que no es podria emetre el programa en directe de notícies.

La meva intervenció ha estat una modificació de la que vaig fer fa pocs dies a Madrid: Excursions quàntiques i trobades curioses a la ciència 2.0 per a la qual vaig proporcionar aquest resum:

Es farà un repàs als principals avenços que hi ha hagut durant l’Any Internacional de la Química 2011,
tot connectant-los amb aspectes complicats de la ciència del Segle XXI com els neutrinos superlumínics,
el sentit d’orientació dels ocells, o la computació quàntica que impulsa el buscador Google. La reflexió
sobre l’estat de la química actual i del seu entorn de progrès es farà des d’un to lúdic que farà servir jocs
de mans i experiments curiosos. Per exemple, es proporcionaran pistes sobre si hi ha matemàtiques a la
química, o si els famosos parells de partícules entrellaçades EPR poden ajudar a mantenir la privacitat a
Internet. Es demanarà la participació dels assistents més enllà de la xerrada mitjançant les xarxes
socials per avançar en la ciència 2.0.
L’objectiu, en definitiva, és millorar la percepció de la ciència per part de tots ls estudiants, sense deixar
de proporcionar pistes de la ciència del Segle XXI als estudiants de ciències.

La xerrada és penjada al meu slideshare (http://slideshare.com/quelgir)

Avui he proporcionat una mica més de detalls sobre els quasicristalls i sobre les tessel.lacions de Penrose. Per cert, he fet una crida a l’acció per donar suport al Viquiprojecte:setmana de la Ciència, per crear o millorar diverses entrades de ciència de la Viquìpèdia.

També he fet el joc de les famílies (de 4) basades en el Principi de Gilbreath, i per a això he tret 8 estudiants que han hagut de posar-se com han pogut davant de la taula de l’estudi. D’un joc de cartes, tallat i escapçat lliurement, i a partir del qual se n’han fet dos pilons amb llibertat, cada grup ha acabat tenint una carta de cada pal. Aquest joc el vaig fer per primer cop dissabte passat a Fornells de la Selva. Es tracta d’una variant de l’altre joc que solo fer, de cartes vermelles i negres (o parells EPR).

A la foto, amb en @pepduran, els professors del Centre de Recursos Pedagògics de l’Alt Empordà, i amb els estudiants que han estat presents a la sala de Canal Nord de Figueres.

Els estudiants que han assistit a la meva xerrada.

A sota, en @pepduran fa la xerrada davant de la càmara. La presentació, donat que s’ha fet a l’estudi de televisió, s’ha passat en una pantalla de TV grossa.

Gràcies a tots els professors i organitzadors de la Setmana de la Ciència a Figueres!