El País, en la seva editorial de dilluns 2/4/2007, titulat Excelencia Universitaria, exposa la seva opinió sobre els principals beneficis de la reforma de la LOU: l’eliminació del sistema d’habilitació i l’autonomia de cada universitat per definir els seys propis estudis.
Així com en el primer cas el diari té dubtes sobre la capacitat de les univeresitats de fer realment un procés de selecció, el veig massa optimista en el segon. Fins i tot ingenu. Serà molt important la política que cada universitat apliqui en crear places de professorat, més que no pas en el moment de la selecció de persones concretes. Ha esta sempre així, i seguirà essent així, no hi ha res a fer, i la LOU no ho ha pas canviat gaire.
La utilització del mot excel.lència és polèmic. En el mateix diari, el rector de la UAB, Lluís Ferrer, deia una setmana abans, el 26/3/2007, en el seu article d’opinió “Mujeres en el campus”, que “Si en la evaluación de las personas y de las instituciones lo que se valora es la excelencia, será difícil llegar a la igualdad y avanzar a hacia la calidad de verdad. En la mayoría de casos, no sabemos cómo se mide, ni cuánta excelencia es suficiente para obtener un reconocimiento. Pero incluso cuando se dispone de indicadores acordados, es dudoso que la excelencia sea el parámetro a medir. No creo que la calidad de una institución compleja e inteligente como es una universidad, dependa de seis u ocho personas excelentes, aunque, lamentablemente, algunos populares ránkings de universidades parecen construirse a partir de este criterio.”
Em sembla que el rector de la UAB, que segur que escriu aquestes ratlles amb tota la bona fe, aporta un cert grau de contradicció institucional, perquè quan els rànkings han posat bé la UAB, segur que s’han bet afanyat a destacar-ho. Com tothom. Al menys estic content que en Lluís Ferrer dubti de la bondat dels rànquings (d’això n’he parlat molt).
Per cert, el rector de la UAB va fer doblet el mateix dia, perquè El Periódico també li dedicava una entrevista, en la mateixa línia: “La endogamia es una patología social“.
Un article del País parlant sobre les accions d’un govern socialista no pot ser definició objectiu de cap manera, segons el meu punt de vista et tens que agafar el 50 % del País + 50% del El mundo per apropar-te a la veritat, la qüestió és quin 50% t’has de creure de tota la informació que posen, tema realment difícil …..
La LOU jo la vaig entendre com un intent del govern central per treure un xic el poder centralista dels rectors i potser aturar d’aquesta manera l’endogamia patològica de les universitats espanyoles i catalanes. Potser no era la millor manera, però era un petit pas endavant …. La contrareforma és bona o dolenta ¿? depen com s’apliqui, però coneixen la filosofia de les universitats espanyoles crec que la cosa ha empitjorat, m’explico.
L’article diu “exposa la seva opinió sobre els principals beneficis de la reforma de la LOU: l’eliminació del sistema d’habilitació i l’autonomia de cada universitat per definir els seys propis estudis”. El sistema universitari més eficient és l’americà on les universitats poden fer absolutament el que volen i segons això estic d’accord que és un bon exemple a seguir.
Pero en EEUU les universitats són totalment capitalistes, però fins a les màximes conseqüències, i aquí radica el problema pq aquest fet és totalment inviable a una societat espanyola. Pq a EEUU ho tenen clarisim els bons cientificis es compren a cop de talonari i si ets un investigador cutre que per qüestions del destí has esdevingut professor, no et donaran cap caleró per investigació i ni tindras dret ni a taula ni caira. Pq ells viuen de la competició i si no ets bo et diuen a la cara que ets un inútil. Espanya vol ser competitiva on el govern vol aprovar que el 40% del horari d’un funcionari ho pugui realitzar des de casa !!!!!!!!!!!!!!!!
Us imagineu, Espanya o Catalunya on un funcionari o professor estigui marginat pq no és eficient. Si et decideixes a dir el comentari que aquells investigadors els quals no aconsegueixen que els seus deixebles sistemàticament no terminen el doctorat no els hi haurien de concedir noves beques, tots et miran al.lucinats com si fossis xenofon i neonazi.
Jo a vegades tinc la tentació de mal pensar que en el fons els professors d’universitaris no importen que siguin bon professors o bons investigador, sino que el realment important en promocionar un investigador a professor és tenir un amic i/o vot més en el Departament o en el Rectorat ¿? ¿?