Acaba de sortir publicat el Nou Breviari de Ciutadania, en homenatge a Carles Rahola, en ocasió del 70è aniversari de la seva execució.
Es tracta d’una obra col.lectiva impulsada per l’editor gironí Quim Curbet. Cada autor ha escrit una plana sobre un mot: vacances, temps, futur, … Molts de conceptes quotidians i no tan quotidians. Reflexions actuals sobre temes clau de la nostra societat.
He tingut la sort de poder-hi participar al cantó de persones que en saben molt més que jo, d’escriure. Gràcies, Quim!
I hi he escrit sobre la paraula “ciència”:
El món en què vivim ens proporciona una sèrie de fets evidents: el sol surt i es pon cada dia, les pedres cauen cap a terra, l’aigua bull si se l’escalfa, i les gallines ponen ous i les lloques els donen calor i en surten pollets. Aquests fets han estat enregistrats a la memòria col.lectiva de la humanitat i formen part del que una persona espera que segueixi passant.
La ciència busca les raons d’aquests fenòmens i entendre les lleis que els regulen de forma universal. Per a això té una eina fonamental, que permet l’abstracció: les matemàtiques. En aquest sentit, la ciència s’aparta de l’opinió i fins i tot de les creences col·lectives.
La ciència actual té grans reptes visibles per davant, com la recerca en el canvi climàtic o la salut, i d’altres menys visibles com la ivnestigació en biomedicina o en nanociència, que corresponen al món de les grans molècules invisibles als microscopis. La ciència es pergunta el per què passen les coses, i també el per què no en passen d’altres.
Però la ciència no en té prou amb l’augment de coneixement dels fets de la natura i en la modificació dels processos naturals, és conscient que ha de ser aplicable a la societat. Per això la societat del Segle XXI, sobretot en els centres investigadors i les universitats, transfereix el coneixement científic generat per aplicar-lo a resoldre problemes concrets.
El coneixement científic, propi dels científics, pretèn la comprensió dels fets experimentals i de les teories necessàries per comprendre les lleis que els regulen. La cultura científica és, en canvi, un actitud envers la ciència que porta a entendre i acceptar la importància de la ciència en la vida personal i social. Una societat amb cultura científica incorpora, com ho fa amb la història o la llengua, la ciència a la seva identitat col·lectiva. La Societat del Segle XXI.