Mentre era a la jornada del PEC de Girona d’ahir, algú em va enviar un SMS: el Diari de Girona publicava a la seva segona pàgina, en un compendi de petites píndoles anomenat “La Finestra”, un petit comentari:
PROFESSORS 2.0
MIQUEL DURAN (UDG) ÉS DE LLARG EL GIRONÍ QUE MÉS «PIULA»
El catedràtic de Química de la UdG és el gironí que més «piula» a Twitter. Des del 2008 ha fet 1.158 tweets via @quelet i 5.147 via @miquelduran. Però també és el que més usa el mail. El 2005 va començar amb el gmail i ara ja té 54.523 missatges, «gairebé 50.000 guardats, llegits i molts de contestats», confessa en un dels seus blocs, edunomia.net
De veritat que agraeixo el comentari d’aquest diari, i la seva referència a una de les entrades de primers d’any on comentava les grans dades de la meva interacció electrònica. Però és evident que no sóc el gironí que més piula, n’hi ha que ho fan molt més.
Això em porta a preguntar-me, però, què vol dir “el que més piula”. Millor dit, és clar el que vol dir. Però i la qualitat del que es piula? La rellevància de cada tweet, les vegades que s’ha repiulat, … Es dóna una idea nova a cada tweet?
Cadascú pot fer servir twitter com vulgui i aquí rau una de les grandeses de twitter. Jo només segueixo gent que aporta alguna cosa quan hi destino algun segon del meu temps. Segurament em perdo algun tweet interessant de gent interessant, però que barreja massa tweets rellevants amb piulades intrascendents. Miro de seguir a qui té un balanç esbiaxat cap a la rellevància dels seus tweets.
Molts dels meus tweets són vincles a links d’internet. A vegades els comento, a vegades no. Però el seu conjunt dóna una idea dels meus interessos, centrats en general entorn la universitat, la recerca i la web 2.0, amb excursions en altres temes també relacionats al meu blog Edunomia. Segueixo pensant que la col.lecció de tweets diaris que recullo al meu blog spinout nanoedunomia és una bona font d’informació.
I més ara que amb aplicacions com el FlipBoard (i d’altres) que miren dins dels tweets per proporcionar pàgines en forma de magazine/diari, és molt fàcil accedir al contingut del que es (re)piula. Sembla que l’he encertada amb nanoedunomia.
Benvolgut Miquel,
espero que en piulis molts més, tot i que a primera vista els teus interessos i els meus sembla que són a anys llum, els teus enllaços i comentaris m’obren nous camins per saber cap on tirar. Una abraçada i per molts twits!