L’índex “h”, un altra manera errònea (però menys?) de valorar les universitats

Sed segueix caient en l’error de confondre producció amb productivitat, però sense voler es van fent passos. Ahir a El País es va publicar un article sobre l’anomenat índex h de qualitat de la recerca. Com sempre, no es té en compte la diferència entre la mida d’universitats, però aquest índex h ho suavitza una mica.
L\

L’index h es defineix com el número h d’articles científics que ha rebut un número de cites igual o superior a h. Un científic, departametn, universitat, regió… té un índex 32 si ha publicat 32 articles amb un número de cites superior o igual a 32.

Algunes exemples d’índexos, a data 4/6/2006:
UAM 152
UB 148
UAB 98
UPC 59
UPF 51
URV 50
UdL 38
UdG 37
UJI 37
Ualmeria 33
Uburgos 21

Cal tenir en compte que per a cada discilina el número d’articles citats per un article varia. És molt més gran en articles de caire mèdic i bioquímic, i menor en articles d’enginyeria o matemàtiques. Això pot explicar que la UAB i la URV estiguin força pel cim de la UdG.

Crec que aquest índex, a diferència del què n’opina el seu autor (J.E. Hirsch, PNAS 46 (2005) 16569), no és idoni per determinar la qualitat de la recerca. Ara bé, afegir a d’altres índexs (producció, factors d’impacte, cites rebudes, articles “highly cited”, etc, i convenient escalat respecte de la mida de la força investigadora, pot ser molt útil.