Una bona col.lecció d’investigadors signen un article que fa rumiar, dimecres 2/5/07 a El País: “Pensar”. En aquesta contribució els signants es planyen del baix número de tècnics i administratius que donen suport a la recerca als centres d’investigació i universitats espanyols. També es queixen que els investigadors han d’invertir molta part del seu temps en preparar, redactar, justificar, tornar a redactar i maquetar projectes, en una burocràcia investigadora elevada.
Tenen part de raó. Però també és veritat que els fons públics han d’estar sotmesos a avaluació i que els científics han de retre comptes a la societat. Segurament no s’ha trobat encara un equilibri entre tenir prou temps per “pensar” i destinar temps a comunicar els resultats de la investigació, justificar propostes i despeses, governar i gestionar per a la Universitat o centre investigador.
La queixa de manca de suport administratiu i tècnic, però, em sembla una mica pobra. Al menys a les universitats, per la via del pressupost anual es pot decidir si contractar més personal administratiu i de suport tècnic, o bé més personal acadèmic. Normalment els acadèmics-investigadors promouen la segona opció, que permet incrementar la capacitat de “pensar”. Moltes vegades, però, no cauen en què aquesta capacitat de “pensar” no es pot exercir si no hi ha temps disponible perquè no s’ha destinat una quantaitat de pressupost raonalbe al personal admnistratiu i tècnic.
També cal tenir en compte la diferent estructura investigadora d’Espanya i, per exemple, els USA: Allà hi ha una estructura piramidal, on el Full Professor té un equip de 20 persones que treballen amb uns objectius comuns. Aquí moltes vegades un mateix grup té 20 professors permanents que van modificant les seves aliances, dins d’una mateixa línia o objectiu, però sense gaire líders forts. No és ni bo ni dolent, és senzillament diferent.
No es pot voler tot a la vida. Cal escollir. Per tenir temps, cal saber establir prioritats pressupostàries.
Hola!
Estoy totalmente de acuerdo con el artículo realizado por los investigadores. Aún no entendido por qué se discute tanto la aprovación de los presupuestos para la investigación. Aún, creo desde mi humilde opinión, no entienden los politicos que, tanto la investigación como la inversión en conocimiento, es básico, mas aún, esencial si Catalunya o España quiere estar en la elite. En esta misma línea, la invetigación básica es primordial, aunque los politicos o personas afines no lo vean así. Es hora de que los investigadores y profesorado tomen la iniciativa, y no esperar más a politicos que, sin conocimiento alguno de la investigación a nivel mundial, ni de como se ha de financiar la investigación, dirigen los principales cargos a nivel educativo, de investigación, relación empresa-universidad y un sinfin más…Creo que, desde mi humilde opinión, es necesario presionar al gobierno, dado su ya demostrada y contrastada ineficacia a nivel de investigación, entre otras…
Yo, un sencillo estudiante de 2º de Quimica, os invito investigadores a que comenceís a tomar partido en este proceso, teneís el derecho a ser escuchados. Teneís muy claro cuál será el final, si actuaís juntos(siempre juntos), el de una investigación donde, por consecuencia, disfrutaremos todos, nos emocionaremos de ser cientificos, tendremos tiempo para pensar(referente a vuestros colaboradores del CSIC).
Es hora de presionar y, lo más importante de todo, que seaís escuchados y lidereís a Catalunya o España a la elite intelectual.
Muchas gracias,
Martin.