Una bona feina és la que ha fet l’Enric Canela amb l’article que ha escrit al seu blog sobre Rànkings Universitaris. Coincideixo fonamentalment amb el que hi diu.
Agradi o no, si mirem el món globalment, és lògic que només la Universitat de Barcelona tingui possibilitats de sortir, encara que sigui per la seva visibilitat.
A més, no estem parlant de la marca Universitat de Catalunya? Doncs que la UAB aparegui al rànking THES, i d’altres universitats en altres rànkings ja m’agrada. Com dic moltes vegades aplicant-ho al meu departament, parlant de grups de recerca, si la UB va bé, la UdG també hi va indirectament.
Fa un parell d’anys ja en vaig parlar, de les universitats de referència: als USA una univesritat té aspirational universities i peer universities, o sigui, aquelles amb les quals s’hi voldria comparar, i aquelles en què s’hi pot comparar.
El lloc absolut al ràniking és important, però encara més és ser innovador i millorar. Espero que la UdG, que té per Aspirational University les companyes de Barcelona, sigui innovadora i millori.
Hem de treballar més el tema. Més que on és la UB m’amoïna que amb el model que tenim no podem reeixir. la clau és que siguem atractius i això és molt difícil amb l’estructura que ens han donat. Com podem atreure professors? Valoro la recerca que fem, a totes les nostres universitats, però ens tenen empresonats.