He vist que un estudi sobre l’enzim lisozima, ha portat nova llum sobre el mecanisme com aquest enzim actua, de tal forma que fins i tot sembla que els llibres de text de bioquímica caldrà revisar-los, segons aquesta nota de la Royal Society of Chemistry.
Cal senyalar aquí dues coses interessants. Per un cantó, que l’enllç entre l’enzim i el substracte és covalent i no pas iònic com s’havia postulat fins ara, i segon que la recerca no s’ha fet experimentalment sinó fent servir tècniques computacionals, estudiant la dinàmica molecular d’aquesta proteïna.
Sobre la utilitat de les simulacions computacionals un investigador que ha estudiat experimentalment aquest procés enzimàtic hi diu:
‘It is simply not possible to experimentally probe all proteins. We shall rely on computational approaches increasingly to guide our choice of systems to study experimentally
L’ús de la compuatció per complementar (o fins i remplaçar en casos extrems) va creixent. De fet, en l’edició de Science de 8 d’agost, hi ha una seccó especial sobre els reptes de la química teòrica “Challenges in Theoretical Chemistry”. Tal com diu la introducció a aquesta secció,
A recurring theme in all of these articles is the complementary role of theory and experiment in exploring chemical questions. Each approach nourishes the other, presenting fresh challenges.