Avui a la tarda, després d’una reunió a la UB amb uns rectors europeus, m’he acostat a l’ESOF, a la Fira de Barcelona. Els nostres dos stands d’outreach activities segueixen tenint força visitants.
El més important és la llarga llista de contactes que hem fet, la gent que ens ha vist, la gent que hem conegut. Conèixer altres investigadors que fan comunicació de la ciència és molt agradable, i comunicar la ciència a grans, joves i petits és apassionant.
La Crisina ja ha fet un C20 amb globus, i entre ella i la Laia van fent un nanotub amb paperets. A tothom li agrada.
En Pep i els seus becaris distreuen els passavolants amb experiments sorprenents. Diu que va pasasr-hi el Conseller Ernest Maragall. Espero que li agradés.
A la part de pagament de l’ESOF l’stand de la UdG va rebent visitants. Sembla mentida, però els llàpissos i regles de plàstic tenen una gran acollida, i ens fem un fart de regalar-ne. El dia que donguem arròs com va fer l’European Science Foundation diumenge podem muntar un bon “show”.
Hola Miquel,
La veritat és que la papiroflèxia i globuflèxia molecular han cridat molt l’atenció, tant a petits com a grans! Molts s’interessaven per les activitats de divulgació de la ciència que utilitzàvem, i és que aquestes han tingut molt bona acceptació. I el nanotub acabat ha quedat impressionant!
Jo estic intrigada pels llapis flexibles. (Per a qui no els hagi vistos: fan uns 30 cm –o potser més– de llargada i són flexibles, pots fer un nus amb el llapis.) Abans de fer-li punta i provar-lo, em pensava que: a) potser quan li fes punta la mina de grafit cauria a trossos; i b) si no queia a trossos, potser seria d’un material que guixava, però no pas grafit.
Però li he fet punta i l’he provat i el cas és que sembla de grafit de debò, escriu bé i no cau a trossets. Com és possible?