Nanoràdio: documentació addicional

Nanoràdio: article publicat al Diari de Girona dimecres 11/3/2009.

Extracte de l’article:

Internet ha suposat un canvi important en la forma d’informar, i els webs, les xarxes socials, els blogs i els microblogs (per exemple el twitter) fan que des de qualsevol telèfon mòbil es pugui estar ben informat. Els mitjans de comunicació no escrits també evolucionen, amb canals de televisió i d’emissores de ràdio que emeten de diverses formes: via satèl·lit, per TDT, analògicament o per Internet.

La ràdio, amb una llarga tradició, continua essent una font clàssica d’informació i de companyia. Malgrat els avenços en la qualitat del so amb la FM, la ràdio via satèl·lit o l’emissió per Internet, són encara les emissores tradicionals AM les més fàcils d’escoltar lluny de les ciutats. De fet, aquestes emissores es poden arribar a captar amb les anomenades ràdios de galena. Amb aquest mineral de plom es poden construir uns receptors de ràdio AM extremadament senzills i sostenibles, ja que no els cal cap mena de bateria. El petit corrent elèctric generat per les ones de ràdio en interaccionar amb l’antena és suficient perquè uns auriculars emetin el so.

Documentació addicional:

Scientific American: The World’s Smallest Radio

NanoLetteres: NanoRadio

Technology Review: NanoRadio