Em pensava que era una broma, però després em vaig adonar que darrere hi havia el nom de l’Ignasi Cirac, un autoritat en el camp de la computació quàntica. He vist via Slashdot (comentat a Technology Review) que la superposició d’estats (quàntics) que fins ara era limitada a partícules, àtoms o petites molècules, es pretèn estendre a sistemes moleculars més grans, confinats en cavitats d’alt buid i molt fredes.
De fet, els autors de l’article, penjat a Arxiv.Org (PDF), creuen que poden posar en superposició d’estats macromolècules com les dels virus, per exemple el de l’HIV, del Tabac o de la Grip. Però el que més m’ha astorat és que es comença a parlar seriosament (vull dir, des del punt de vista de la física), de la consciència d’un ésser viu després d’estar en una superposició d’estats.
Els autors afirmen que els experiments que pretenen dur a terme (aquest és un articlé de física quàntica teòrica, de moment) poder també ajudar a resoldre la batalla per la interpretació de la mecànica quàntica (el famós experiment del Gat de Schrödinger). Ara mateix hi ha dues interpretacions possibles que són majoritàries entre els quàntics (m’hi compto una mica): la dels Multiversos (Many-Worlds), i la de Copenhague.
Miraré de traduir a un llenguatge més planer el que proposen. És un altre tema d’impacte per a la societat.
Per una altra part, la tornada de vacances ha comportat altres garratibants avenços en el camp de la computació quàntica. A Science s’hi ha publicat Shor’s Quantum Factoring Algorithm on a Photonic Chip, que és la demostració que es pot construir realment un ordinador quàntica que faci alguna cosa útil. per un altre cantó, la revista rival Nature publica el desenvolupament d’una memòriaRAM òptica quàntica.