Avui ha tingut lloc al CEJFE de Barcelona la 18a sessió web anomenada “Noves formes de comunicació institucional“, a càrrec d’en Jordi Segarra, assessor d’en Barak Obama a les darreres eleccions presidencials americanes. La veritat és que la xerrada ha estat força interessant, amb anècdotes, suggerències, curiositats, actualitat… i una bona aplicació de molts dels nous conceptes relacionats amb la Web 2.0.
També ha estat un bany de realitat: en molts d’àmbits la Web 2.0 no permet assolir els objectius. Cada cosa demana el seu procediment oportú.
El programa de la xerrada és no trivial:
Investiga, investiga i, quan acabis, continua investigant.
La tecnologia és només una eina.
El copiar/enganxar no funciona.
All politics is personal.
Diàleg en lloc de monòleg.
Capgira l’ordre del teu missatge.
Back to the basics.
Sense emoció no hi ha reacció.
Let it flow.
De l’esfera pública a l’espora pública.
D’aquesta xerrada n’he aprés vàries coses. Per exemple, que les coses s’han de fer bé. M’agrada això d'”investiga”. Reflexió, anàlisi, millora, reanàlisi, contrareflexió. També ha quedat clar que es pot fer tot molt bé, però que si no hi ha un component emocional, no s’acaba de treure-hi tot el suc, al que es fa (sempre ho dic, és molt fàcil parlar de futbol, política, religió, xarxes socials… fàcil d’opinar, tothom té part de raó, s’hi posa passió…; en canvi, moltes vegades parlar de ciència, o fins i tot d’universitat, no és gaire divertit). I sobretot, que la utilització de les eines 2.0 comporten conversa. No es pot demanar que la gent faci comentaris, segueixin un fil, etc… si després no se’ls respon.
En definitiva, s’han fet alguns apunts de com comunicar institucionalment, però tenint en compte que a les institucions engeneral no hiha gaire passió, i que els governants no són necessàriament líders o grans comunicadors,
Com que d’altra gent ja ha recollit la jornada (jo no he pogut anar fent tweets perquè no tenia cobertura), i ho han fet bé, no ho repeteixo. De fet, al mateix blog de la GenCat hi ha ja un post sobre la jornada d’avui, amb la presentació d’en Jordi Segarra, vincles a altres resums, i un video. Val la pena fer-hi un cop d’ull.
Recullo també aquí els tweets de la Meius Ferrés (@mferres) que responen molt bé al que ha estat la xerrada.
Resum: identificar, motivar i activar
Cal: 1 maven (líder), tipping point, story telling, connexió, espurna i mobilització
Política catalana, la veu desconnectada de l’electorat: de l’esfera pública a l’espora pública
Aquestes accions no es poden impostar, han de sortir de dins: sense emoció no hi ha reacció, l’emoció guanya la raó
Let it flow: no es poden controlar totes les accions en contra o a favor. Exemple de Starbucks, amb 5,5 M a Facebook, tot ho fan els fans
Let it flow: no es poden controlar totes les accions en contra o a favor.
Altres: geolocalització, ciberdesinhibició, tracking en lloc de searching, i el porta-a-porta, amb voluntaris
Tendències de futur: cap al twitter premium
Twitter ja supera el NYT, diari de referència
Política viral, però no es pot oblidar la TV: cap a la hibridació de mitjans
Els missatges es creen des del YOU: personalització, ara afavorida per les noves eines. Les rodes de premsa, en perill d’extinció
Cal democratitzar la informació en les organitzacions, generar debat on-line i off-line, i generar participació
Copiar/enganxar no funciona: tothom vol ser com Obama, li copien eslògans, logos… però no serveix
Implantació territorial: efecte one-to-one: “confies en qui coneixes”
Datamining: BD + gran de la història, la de Google Microtargeting: la política és personal, exemple de buzz monitoring, rastreig de la xarxa, o xarxes socials segmentades
No es pot improvisar, cal investigar, conèixer els públics, i el terreny de joc i el teu DAFO
Cada target necessita el seu llenguatge, exemples de l’estratègia d’Obama
Eines a l’abast de tots, cal utilitzar-les bé. Tecnologia al servei de l’estratègia
Inici amb Jordi Segarra
Avui, sessió web a les 9. Una cita per a tota la gent 2.0 de l’Administració, ens veurem en 3D
Al post sobre la sessió web en Jordi Segarra ha contestat algunes preguntes. Com que estic interessant en la Universitat 2.0, li vaig fer una pregunta, que em va respondre adequadament:
Miquel ha respost el/l’ 10 gen 2010 a les 12:08
Les universitats són unes institucions amb funcionament una mica diferent al de l’Administració pública. Són creadores de coneixement i generen molta informació per la seva activitat docent i per la recerca. Algunes preguntes: La comunicació institucional d’una universitat ha de ser també l’agregació de la comunicació individual dels seus membres? Quina seria una forma adequada d’integrar un web corporatiu, la comunicació mitjançant els mitjans tradicionals, i la comunicació dels membres de la comunitat universitària? Podeu recomanar alguna universitat que es distingeixi per la seva comunicació institucional?
Jordi Segarra ha respost el/l’ 11 gen 2010 a les 17:04
Hola Miquel,
Crec que, com en tota institució, el món universitari hauria d’encarar la seva comunicació com un “tot”, és a dir, la seva comunciació no hauria de donar la sensació de estar formada per un conjunt d’individualitats sinó com una unitat. Ha de tenir una coherència i una “imatge de marca” unificada tant a nivell visual com de continguts. D’aquesta manera cada una de les individualitats que la conformen no ens perjudicarà en cas de deixar de participar per qualsevol motiu… com un fusible, que és pot substituir i la màquina segeuix funcionant. Això passa per tenir una estratègia clara de què volem i com volem fer les coses en tot moment.
Com a exemple, et podria posar la Universitat en la qual col.llaboro: The Graduate School of Political Management, The George Washington Universtity http://www.gspm.org
Gràcies a en Jordi Segarra i als organitzadors per aquesta oportunitat.
(Foto del post de la 18a sessió web: http://blocs.gencat.cat/blocs/AppPHP/gencat/files/2009/12/trainingcamps_camp_obama-300×224.jpg)
(Segona foto: flickr de la jornada)
Gràcies per la referència, Miquel. Ja has agregat en Jordi Segarra al FB? Molt bona sessió.