Dels molts posts, tweets i reflexions sobre xarxes socials, correu electrònic, blogs, etc… a vegades es troba a la xarxa alguna cosa nova, alguna reflexió captivadora. Doncs precisament al blog de GOOD hi he vist una interessant reflexió sobre com gestionar una bústia de correu electrònic plena de missatges (m’hi he aturat perquè és una situació que m’és ben coneguda…)
Però més enllà de les recomanacions lògiques de tenir-la al dia, de no subscriure’s a llistes de distribució que després no es llegeixen, de mantenir la bústia d’entrada a zero (o de no tenir-hi cap e-mail no llegit i etiquetat, en el meu cas), de desconnectar de twitter i facebook (o de fer-los independents), m’ha sobtat veure-hi un parell de consells:
Set up an auto reply. If you’re so backed up on email that it’s interfering with your work and offending people, you can let them know with a humble and honest auto reply that says as much. But do this very sparingly. Anyone who emails you more than once will get your bounce-back repeatedly, which can get annoying fast.
If you’re really hosed, declare email bankruptcy. This is a last resort—and a borderline obnoxious one. But if you’re so bogged down in email that you don’t know how to dig yourself out, this is an option. You simply tell every person in your inbox that you’ve deleted their email, and to please resend it if it’s important. It’s basically getting yourself to Inbox Zero without the work. Just make sure you keep up with the new messages.
No m’acaba d’agradar la idea de fer una autoresposta, perquè a mí no me n’agradaria, de rebre autorespostes. Però el que em fa realment gràcia és el darrer: la declaració de la fallida de l’e-mail, el tornar a començar des de zero. Dir a tots els contactes que tot el correu electrònic ha quedat esborrat (dient la veritat!) i demanant que tornin a enviar els missatges rellevants.
I és que, com diu aquest post, una bústia d’entrada buida és una bústia feliç.
En el meu cas, en què guardo el meu e-mail a la bústia d’entrada, caldria modificar-ho per “una bústia sense cap missatge per llegir i per etiquetar, és una bústia feliç”