Tot repassant el llibre d’abstracts-guia del Congrès Internacional de Didàctiques que ahir va acabar a la UdG, vaig trobar algunes aportacions que són especialment rellevants per als temes que tracto en aquest blog. Al web del Congrés no hi he sapigut trobar els resums de les comunicacions ni les pròpies comunicacions. Segurament deu ser debut a estar restringides a les persones que ens hi vam inscriure. L’entorn actual encara dificulta la difusió de la creació de coneixement, em fa l’efecte que passa en tots els congressos.
Suposo que si algú hi està interessant poc contactar-me o bé contactar els organtizadors d’aquest Congrès.
Sergi Roura: Social Networking Sites as Technology Enhanced Learning Communities towards
autonomous language learning:
La globalització i la revolució de les TIC requereixen que els estudiants desenvolupin les habilitats comunicatives necessaries per integrar-se en aquesta textura social on per una banda la globalització de l’anglès i per l’altra els blogs o les xarxes socials entre d’altres són utilizats per molts indivuduus d’arreu del món. La següent comunicació preten estar a l’alçada d’aquest contexte mitjançant el disseny d’un projecte virtual on s’utilitza una xarxa social per unir estudiants d’anglès com a segona llengua. El projecte sorgueix al voltant de la implementació del procés de Bologna a la Facultat d’Educació de la UdG i manté la seva base teòrica en dos conceptes: el concepte de ‘comunitat d’aprenentatge (Lave et al., 1991; Wenger, 1998) i la redefinició d’Engëstrom (1987:174) del concepte de la zona de desenvolupament pròxim (Vygotsky’s, 1978:86) amb la finalitat de crear una comunitat d’aprenentatge virtual on els estudiants poguin desenvolupar- se autònomament amb la segona llengua
Patrícia Compañó – L’avaluació de les competències transversals dels estudiants de mestre de la ub mitjançant un entorn basat en la WEB 2.0:
L’objectiu del projecte és construir un software per a l’avaluació de les competències transversals que els alumnes de mestre mostren que estan adquirint en els entorns de practicum a través de la creació de blocs. En els diversos plans d’estudi, dins de l’assignatura pràcticum II els alumnes assisteixen a un centre educatiu, col·laboren amb mestres en exercici, i progressivament, van assumint tasques docents (planificació unitat didàctica, intervenció a l’aula, treball en equip de cicle, …). Part del aprenentatges que fan els expressen en una memòria i els comenten als seminaris de tutories setmanals. Per complementar aquestes estratègies, per tal que els alumnes vagin elaborant la seves reflexions al llarg del semestre i, alhora, amb la finalitat de progressar en la competència digital, el projecte proposa l’elaboració setmanal d’un bloc, de reflexió sobre la pràctica educativa, i d’expressió de les vivències i aprenentatges realitzats en termes de competències de la forma següent: cada cop que fa una entrada al bloc, el propi alumne ha de dir quina/es competència/ es creu que demostra posseir quan fa aquella narració o reflexió. Aquest bloc és revisat pel professorat-tutor, qui periòdicament dona una devolució a l’alumnat sobre la seva progressió en relació a les competències transversals. Per a fer-ho compta amb un instrument que es desplega al costat dels blocs on ha de respondre 5 qüestions per a cadascuna de les competències triades. En aquesta comunicació presentem el disseny de la recerca i el software elaborat
Josep Tarrés-El reportatge de recerca com a mitjà didàctic del treball de recerca. Una proposta innovadora amb elements de project management i ús d’eines multimèdia:
Els resultats del treball de recerca es presenten mitjançant un document i/o una presentació oral; ara bé, molt sovint el procés de la recerca és tan o més interessant. En aquest article es presenta un avanç no solsament d’estructuració del treball de recerca amb els seus processos i documents sinó també una metodologia per desenvolupar el reportatge de recerca com a mitjà de difusió del procés de recerca. Així, es descompon el treball de recerca en el procés de recerca i els documents que en poden formar part (diari, reportatge, resultats, història i ficció). S’introdueixen els infotextos com a unitat d’informació textual. Es mostra com una bona articulació del infotextos en la trama del reportatge de recerca pot generar interès per la lectura i posar en valor el treball de la recerca. Disciplines tècniques, com la programació de projectes, aporten elements innovadors y metodologia que son aplicables com a mitjà didàctic del treball de recerca
Catherine Roussel – Le chercheur dans l’institution scolaire : l’analyse de l’enseignement des nanotechnologies dans une classe de terminale scientifique: Une expérimentation innovante sur trois ans a débuté dans un lycée.
Elle porte sur l’enseignement, par des chercheurs en collaboration avec des enseignants, des nanobiotechnologies, à des élèves de terminale scientifique. Notre étude transpositive porte sur la transformation du savoir savant, non consolidé, produit d’une recherche en cours, dans une autre institution que celle dans laquelle il a été conçu. Comment le chercheur apprête-t-il le savoir pour le rendre « enseignable »? A quel degré le contexte institutionnel l’assujettit dans la transmission du savoir, son contenu et ses modalités? Des entretiens ante-séance et d’après-coup, l’analyse de négociations entre enseignants et chercheurs, des observations du cours sur deux années soulignent une dialectique entre normes et habitudes scolaires d’une part, et monde de la recherche d’autre part, conséquence de la double posture du chercheur, sujet de l’institution de recherche et provisoirement sujet de l’institution scolaire dans le cadre du projet
Lídia Ochoa – Les didàctiques específiques en context: un valuós potencial per crear xarxes d’aprenentatge més enllà de les aules universitàries.
El cas del projecte pol·len a la ciutat de Girona: En aquesta comunicació es presenta una experiència d’intervenció i innovació en la formació inicial i permanent del professorat d’educació infantil i primària emmarcada en un projecte comunitari d’educació científica (projecte ‘Pol·len: Girona, ciutat llavor de ciència’). És un exemple del potencial que tenen les didàctiques específiques per treballar i desenvolupar competències professionals i per crear projectes que trascendeixen els límits de les aules i potencien la creació i l’enfortiment de xarxes educatives en el territori
Carmen Trigueros – El chat como estrategia para fomentar el aprendizaje colaborativo. Una experiencia práctica en el practicum de magister:
We present an experience about virtual tutorship in the teacher training practicum. In this experience, we use information and communication technologies in order to carry out the different tutorship sessions and seminars. We are trying to develop the following abilities: to know, know-how, and know how to be, with the intention that the students learn how to design, plan and develop projects related to the daily tasks in a class, and also learn how to solve problems using a collaborative and self criticism approach. The collaborative learning with the use of computers will make us see the pupil as “not isolated”. We will see the pupil as an interactive one, sharing goals and responsibilities. This is the reason why the chat is used. With the use of chat sessions, people can communicate from different places, creating spaces to have discussions, share experiences and generate reflections, in order to learn how to collaborate and to collaborate in the learning process
Laurent Dubois – «Enseigner les Sciences»: un espace numérique d’échange et de formation qui modifie l’activité du professeur (http://educasciences.ning.com/):
Dans le cadre de formations continues du corps enseignant du canton de Genève et de formations initiales de la Licence mention enseignement de l’Université de Genève, nous avons mis en place un dispositif de formation intégrant un outil collaboratif qui se présente comme une plate-forme de développement PHP à tendance sociale. Le réseau social « Enseigner les sciences » constitue un espace numérique d’échange et de formation concernant l’enseignement des sciences à l’école primaire. Il permet aux utilisateurs inscrits de partager leurs expériences, leurs commentaires et/ou de suivre un parcours de formation personnalisé. Grâce aux documents et aux commentaires mis en ligne régulièrement par tous les membres, ce réseau social permet de porter une réflexion sur l’enseignement des sciences à l’école primaire
Florence Lojacono – Wiki universitaire: 10 aspects pratiques à l’usage des enseignants: Wiki universitaire: 10 aspects pratiques à l’usage des enseignants:
Les blogs et les wikis sont généralement appréciés et analysés en fonction des usages pédagogiques qu’ils permettent au sein de la classe, que celle-ci soit traditionnelle ou virtuelle. Nous proposons ici un point de vue complémentaire. En effet, l’objet de cet atelier est d’illustrer les avantages des wikis, non en fonction de leur utilisation par l’enseignant, dans sa classe, mais en fonction de ce que ces wikis peuvent faire pour l’enseignant, dans son bureau. L’accent est mis sur les avantages que les enseignants peuvent tirer de cet outil : gain de temps, mise à jour rapide et facile des contenus d’enseignement, indépendance technique et académique, prise en charge des impondérables (absences, réclamations après examens, inscriptions tardives …). Cet atelier partage les conclusions de trois années d’expérience des wikis comme support à l’enseignement présentiel et en complément à la plateforme virtuelle Moodle. Aucune connaissance en informatique n’est nécessaire.