El twitter, una forma de comunicació científica (i de docència)

ImageGairebé tothom té un telèfon mòbil, i gairebé tothom el fa servir per enviar petits missatges SMS que només pot veure un determinat destinatari, a vegades també una llista de destinataris.

Gairebé tothom té correu electrònic, i gairebé tothom el fa servir per enviar missatges més o menys llargs que només pot veure un determinat destinatari o llista de destinataris.

Què passaria si en lloc de SMS o correus electrònics privats els missatges, curts o llargs, els pogués veure tothom a la Internet, des d’un ordinador o des d’un mòbil? Això ho permet twitter.

A més a més, s’ha anat creant un costum d’identificar amb paraules clau (hashtags) els missatges d’un determinat tema o grup (per exemple, #comcient o #tcaq). AMb la funció de cerca de la plana principal de twitter.com es poden buscar els darrers missatges que facin referència a aquest tema.

El registre a twitter.com és molt fàcil. A diferència del facebook, no cal demanar permís (en general) per seguir a un twittaire (piulador). Es poden enviar i rebre tweets des d’ordinador o mòbil. Hi ha també serveis que permeten enviar fotos de forma indirecta.

I si ens ha agradat un tweet que hem rebut, és bo que el retwittegem (hiha més d’una opció, però sol fer-se “RT @usuari text”

També es pot fer servir com a missatgeria instantània escrivint “d @usuari”

I ja sabeu: alguns twittaires-piuladors: @miquelduran @jordipoater