Fa pocs dies vaig veure a The Community Roundtable un post sobre la diferència entre el Socia Media Manager i el Community Manager (Differentiating Between Social Media and Community Management).
És bo adonar-se que hi ha gent que rumia sobre això i que permet establir-ne les diferències i per tant veure què és el cal fer i ser més útil, en el meu cas en relació a la Ciència i a la Universitat.
TCR diu el següent:
Community infers the following:
Tight interlinking relationships between a significant percentage of members
An acknowledgment of shared fate or purpose
A potentially wide range of topics/conversations within that shared purpose
A distributed leadership network – sometimes with a single leader, sometimes not
A core membership that is relatively stable and active
Social media on the other hand infers the following:
Socially- or conversationally- enabled content
A loose network with the predominant structure being a hub and spoke model of interaction between an audience and the content creator
Comment/response transactions
I per això distingeix entre dues figures:
Social Media Manager:
Content Creation (Blogging/vlogging/podcasting) designed to spur conversation/viral sharing
Responding to conversations about the brand and the content
Ensuring input/feedback gets channeled to the appropriate internal functional group
Curating and promoting UGC
Managing tools – mostly social networks (Facebook, Twitter, LinkedIn, etc) and blogs
Reporting/measurement
Planning and developing strategies for increasing engagement and conversion
Community Manager:
Welcoming members to the community & acclimating them
Building relationships with key members of the community and influencers
Moderating conversation and encouraging specific topics
Promoting members, making introductions to other members, and encouraging relationship formation
Running regular programming/content/events
Finding internal resources to respond to specific community discussions and coordinating cross-functional needs
Enforcing guidelines/boundaries
Managing tools – might be a combination of enterprise & social networks (FB, Twitter, LinkedIn, etc)
Reporting/measurement
Channeling input and response from community into other organizational processes
Planning and developing strategies for increasing engagement and conversion
Com queda clar en un dels comentaris al post de TCR, la diferència és més o menys gran en funció dels objectius de l’organtizació implicada. Per a una universitat o grup de recerca, realment totes dues figures tenen sentit.
Relacionat amb això, a Social Media Today hi ha un interessant article titulat The CMO’s Guide to the Social Landscape que parla de com fer servir diferents serveis de la web 2.0 per al màrketing. No costa pas gaire aplicar-ho sobre les conveniències de la Universitat i la Ciència 2.0. Twitter, Facebook i Youtube s’hi mostren com a molt útils.
M’ha fet força gràcia trobar-me un interessant article de Andrés Pérez Ortega sobre la marca personal, on critica la utilització del terme “quàntic” fora de l’àmbit científic, sense saber què vol dir realment (ben cert!). Diu que el mateix passa amb el terme “marca personal“, i per això escriu:
El Branding Personal o Comercial es un PROCESO de identificación y desarrollo de una serie de atributos y cualidades para generar confianza y valor. Implica autoconocimiento, estrategia, gestión de proyectos, definición de objetivos y muchas cosas más.
El Marketing es la forma de identificar a los clientes y conectar con ellos para satisfacer sus necesidades.
La publicidad es la forma de difundir o informar al público sobre un bien o servicio. Es decir, es una herramienta de marketing.
La venta es el proceso en el que se pacta y se cierra un acuerdo de intercambio de bienes y servicios. A nivel personal, una entrevista de trabajo o una cita con una chica (o chico) es una “reunión de ventas”. Alguien dijo que una cita es una entrevista que dura varias horas.
Y detrás de todo eso debe haber algo que lo sustente. Algo de valor que definiremos producto, servicio, contribución, oferta profesional o relevancia personal. Pero solo si existe esto, podremos empezar a desarrollar una marca, diseñar una estrategia de marketing, hacer una campaña de publicidad y finalmente cerrar una venta.
Está claro que la venta se facilita si el potencial comprador tiene un posicionamiento claro de la oferta. Y eso se consigue con una marca fuerte y con un marketing eficaz. Pero igual que a nadie se le ocurriría decir que echar folletos en los buzones es branding, tampoco debería decirse que escribir compulsivamente en Twitter es crear una Marca Personal. Eso solo es una forma más de publicidad personal.
Foto: http://www.biojobblog.com/uploads/image/social-media-bandwagon.jpg
