Fa alguns mesos UK Web Focus va publicar un parell d’entrades titulades How Is HE Embracing Web 2.0? How Is Web 2.0 Changing HE? i “Higher Education in a Web 2.0 World” Report Published, on a part de donar visions i reflexions de la Web 2.0 en l’Ensenyament Superior, proporcionava un document en pdf anomenat “Report of the review of current and developing international practice in the use of social networking (Web 2.0) in higher education. Brian Kelly, l’autor d’UK Web Focus, havia fet també una altra interessant reflexió a From Web Accessibility 2.0 to Web Adaptability. La discussió sobre canals i xarxes socials (social media) és molt gran ara mateix, i u na mica es retroalimenta. A vegades veig que es recomanen articles antagònics, per exemple de com tractar els seguidors al twitter.
L’ús de la web 2.0 a les universitats i centres de recerca encara no ha explotat gaire, sobretot perquè no s’ha aprés (o potser perquè no es pot) a compartir per competir. Entre d’altres, he trobat algun article que val la pena comentar perquè proporciona pistes sobre per on ha d’anar la web 2.0 a l’educació superior. Per exemple, Social Media in Higher Education – Resources és un bon recull de l’any passat sobre aquest tema, per un professor de Las Vegas.
L’ú sde les xarxe socials en tots els nivells de l’ensenyament està totjust començant, i fins i tot la gent pot pensar en què hi ha “perill” (el veritable perill és a la possible exclusió digital social). Rodrigo Ferrer, al seu blog Aprnder a Pensar, diu ¡Peligro, redes sociales en educación!:
Es decir, que el verdadero peligro es no conocer el medio y por tanto no ser capaz de encontrar estrategias y recursos para disminuir riesgos. Educadores y familias deben conocer el nuevo entorno de las redes sociales, tanto para aprovechar sus ventajas explotándolo pedagógicamente, como para evitar sus desventajas.
Les xarxes socials i el web 2.0 a l’educació superior són un cas particular (potser força especial) de web 2.0 a l’administració pública, un dels temes que aquests dies són tractats de forma novedosa (per exemple, veure els bons resums de la jornada d’ahir a GobCampEs). Trina Milan, al seu blog Platxèria, comentava aquesta setmana la complexitat del sistema educatiu de cara al web 2.0:
El sistema públic d’educació és un exemple clar de la màxima complexitat. Si ho analitzem des del punt de vista “empresarial”, és una de les empreses més grans de Catalunya, per no dir la més gran; tant en nombre de treballadors, com en el d’usuaris o serveis. Els perfils professionals són molt diversos: docents, administratius, bedells, cuiners, netejadors. Els centres de treball molts i escampats per tot el territori: escoles, serveis educatius, serveis administratius. Els serveis i productes van des de la tasca docent pura, fins al menjador, el d’assistència social, el de control de la seguretat, el de la custòdia de persones i dades o el de productor de materials pedagògics. Tot plegat amb línies de dependència orgànica paral·leles, polítiques i funcionarials, o pressupostos i despeses no totalment depenents d’aquells que les han de gestionar.
En particular, Trina Millan deia encertadament
L’educació és però un ecosistema que per la seva pròpia dinàmica és un dels més permeables per a implementar canvis, l’escola és un espai de social media per definició, no es pot dir el mateix de la resta d’estructures administratives i per tant el canvi en la forma de governar, d’administrar el sistema públic d’educació és vital per facilitar la revolució d’Internet a l’aula, perque els infants són abans digitals que ningú altre, i les escoles són ja espais d’intercanvi.
El Departament d’Educació ha posat en marxa twitters. No acabo de veure com entrarà en conversa amb els administrats. Potser en tindrem alguna sorpresa, molt millor!
Pel que fa a l’educació superior i el web 2.0, divendres en Brian Kelly advertia a Time for a blog revival? que els blogs no estan morts (a mans de twitter, és clar) [jo crec que coexistiran, i de fet els blogs el sobreviuran]. Però advertia que
There is a danger, though, that the ‘blogging is dead’ meme might put off people in higher education and other public sector bodies from making use of blogs. I am convinced of the benefits blogs can provide, a view which is supported by today’s news that there have now been 250,000 views of posts on this blog since it was launched just over 3 years ago with a steady increase in the numbers of visits every year since the launch.
For me a blog provides a very effective way of carrying out my professional activities – engaging with my user communities; avoiding the delays associated with other communications channels; allowing the content to be easily viewed on mobile devices (a theme is used which is well-suited for readers using an iPhone or iPod Touch); ensuring that my content is easily found via Google and that it is not restricted to niche communities and to allow people to comment on my posts and challenge my opinions.
Amb aquestes notes rellevants em vaig fent una idea millor del concepte d’universitat 2.0, de ciència 2.0, d’educació superior 2.0. Millor dit, la definició d’aquests conceptes es va fent amb la intel.ligència de la xarxa. Hi ha moltes altres aportacions interessants que són només a un “click” de distància. El problema, a vegades, és trobar-les en mig de tanta fressa.
Finalment, una constatació. He citat en aquesta entrada posts de l’any passat. Bones reflexions que no han perdut vigència ràpidament. Reflexions rellevants. Un bon post perdura.
Miquel,
gràcies per la teva referència, estic molt d’acord amb tú, i els reptes de la utilització de les xarxes a l’administració són moltes però cal intentar-ho, donar exemple és també una forma d’innovar..
una abraçada