Gràcies al còmic d’avui xkcd.com (també tinc xkcd com a applet a l’iphone), he tingut accés a l’article sobre conceptes erronis comuns (common misconceptions), que conté informació en coneguda, i d’altra no pas tan coneguda. Per exemple, que els musclos al vapor que no s’han obert després d’escaldar-los són igual de bons que els que s’han obert.
Voldria recollir-ne, d’aquesta entrada de la Wikipedia, la part de Ciència:
Scientific method
There is no single, strict scientific method used by all scientists, a misconception popularized by elementary science textbooks. The rigid hypothesis->experiment->conclusion model of science is an important part of many fields, particularly basic sciences like physics and chemistry, but is not the only way to perform genuine science. Many sciences do not fit well into this mold, such as the observational sciences of astronomy or paleontology, or the abstract science of mathematics; and much important scientific work has come from curiosity and unguided exploration, for example, the discovery of cosmic microwave background radiation, or the development of the atomic force microscope.
Crec que aquesta definició és ben encertada, perquè els que fem ciència computacional participem una mica de la ciència observacional. Quan fem un càlcul d’una molècula que no ha estat descrita mai, o quan ho fem amb un nou mètode, potser estem fent una espècie d’observació. En tot cas, la simulació com a element del mètode científic és plenament viva a la recerca.
I per descomptat, tal com diu la Wikipedia, la curiositat i l’exploració sense rumb són també punts clau de la recerca. En definitiva, comporten serendipitat.
Molts cops arribem a un coneixement que no cercàvem, mentre n’anàvem cercant un altre.
Oriol López
Oriol, d’això se n’anomena serendipitat. Alguna vegada n’he parlat en aquest blog. Quantes vegades no trobem les coses per casualitat! Perquè cercar és una cosa, i trobar una altra, encara que al web trobem “search” i “find” com a sinònims…