He vist un interesant post a Boing-Boing sobre el que Microsoft preveia, el 2009, que seria l’any 2019. Algunes coses les va encertar (ja eren prediccions molt fiables), però sembla que no en va encertar gaire dues:
- Va predir l’ús gairebé pertot arreu de superfícies tàctils. No és pas així.
- No va predir com seria l’ús de la tecnologia, la predicció va ser massa d’un món amable.
La veritat és que jo no sóc pas tampoc gaire bo fent prediccions. El desembre de 2009 vaig escriure 40 entrades, la darrera de les quals era Ciència i xarxa, un laberint 3-D i on hi deia al final que
La ciència 2.0 no serà cap camí de roses
Ara hi podem afegir que ni la ciència ni la política ni la vida ni res. Tot costa. Cal mirar sempre endavant, recordant les coses que han passat per no caure en els mateixos errors, però fent coses noves i aprenent, creant, criticant el coneixement científic i social. La intel·ligència artificial, per exemple, ens obre nous camins.
Black Mirror és una de les meves sèries preferides, i sempre em propociona material de reflexió. Però al final, és amable i fa pensar en una humanitat millor. En canvi, estem mirant a la TV aquests dies The Handmaid’s tale, que encara que té algun defecte (per exemple, no toca el tema de la discriminació i represió lingüística) fa pensar en com es poden capgirar les coses.
Per si de cas, seguiré escribint al blog, un tresor.