La veritat és que vull dir que ja he fet un programa que en resol tot sol. Encara no he trobat cap Sudoku que no el pugui resoldre el meu programa. Fins i tot els anomenats diabòlics.
Quina gràcia té fer un programa? Doncs que és una superació d’un repte personal. A més, en programar la resolució automàtica d’aquest passatempts m’he adonat que és més fàcil de resoldre manualment del que em pensava.
Crec que resoldre a mà Sudoku no té pas gaire gràcia. Si ho pot fer un ordinador, amb un programa força fàcil d’escriure, quina emoció té? Els problemes de pensament lateral són molt més emocionants. La vida és emoció, no? I el Sudoku no en té gaire. Fins i tot si cal aplicar lògica, al final és això, lògica i rutina. O no?
Ara bé, reconec que resoldre a mà un Sudoku pot ser interessant per l’exercici de memòria que comporta, o també si es fa contrarellotge. Segons els webs que tracten el Sudoku, els problemes que hi ha als diaris s’haurien de poder resoldre només amb lògica. Altrament es tracta d’un problema mal plantejat (per exemple, si s’ha d’anar provant amb diversos valors en una casella, això no és adequat).
Pensant una mica he construït un quadrat “màgic” de 9×9 (els màgics de veritat no repeteixen els seus números), amb les mateixes restriccions que un Sudoku però que a més satisfà el requeriment que a les dues diagonals principals també hi hagi tots 9 dìgits. Per crear problemes de Sudoku primer cal tenir-ne de sencers. I a partir d’un qualsevol se’n poden generar molts per permutació de files i columnes. El següent quadrat és de construcció trivial:
123564978
456897312
789231645
564978123
897312456
231645789
978123564
312456897
645789231
Si no podeu aguantar sense resoldre’n algun, feu-me’l arribar, que intentaré tornar-vos-lo resolt.
Ah! el programa l’he escrit en el venerable llenguatge FORTRAN.
A molts de llibres de matemàtica recreativa s’hi poden trobar solucions com aquestes. Permeteu-me suggerir-vos el llibre “The Zen of Magic Squares, Circles and Stars”, de Cliffort A. Pickover.
Per mi un “contingut” enmagatzema una informació, una saviessa estable, mentre que un programa, que codifica un algosrisme, enmagatzema un proces, un raciocini dinàmic, una saviessa genérica.
De fet, el que has fet al fer un programa, al descobrir un algorisme, es codificar una manera de pensar, un esquema de raciocini, i per tant has convertit en contingut estable un proces dinàmic.
A l’edició d’El País de dillusn 27 de febrer, acompanyant un reportatge de la utilització de la màgia en l’ensenyament de la matemàtica, hi ha un reportatge del sudoku. Només descriptiu.
http://www.elpais.es/articulo.html?d_date=&xref=20060227elpepiedu_8&type=Tes&anchor=elpedupor
A l’edició de diumenge 19/3 d’El País hi ha un article a la secció de Ràdio/TV sobre les sèries de “Ciències”:
http://www.elpais.es/solotexto/articulo.html?xref=20060319elpepirtv_4&type=Tes&ed=diario
Extracte: La serie Numb3rs lo resumía todo. Señalaba el cambio de tendencia de unas series dominantes, las de la alegre ciencia-ficción, a éstas de la ficción científica tan respetuosas con las leyes de la naturaleza y que a los de Letras nos cuesta tanto trabajo seguir cuando los héroes garabatean números en la pizarra. Dejé el estupendo libro de ciencias, dejé las emergentes series criminales de ciencias y nuevas tecnologías y decidí olvidarme de mi asombroso analfabetismo científico con los “pasatiempos” del periódico. Tampoco fue posible. Los crucigramas, que antes eran tan de letras y literatos, ahora son sudokus de núme3os.
El columnista s’equivoca. El Sudoku no és de ciències… només de matemàtic que es fan servir números, però també s’hi podrien fer servir lletres o símbols, o fotos, o qualsevol col.lecció de 9 objectes. Fer servir números pot ajudar a potar la “comptabilitat” dels objectes que ha d’haver-hi a cada columna, fila i quadrat, però ni tan sols s’ha de sumar.
Altres variants del Sudoku sí que demanen sumar en una certa regió de l’espai. Per això no tenen tant d’èxit. L’èxit del Sodoku està en que no és de ciències, el pot fer tothom; però en sembla, de Ciències.
Jo m’estimo més un bon joc de mots encretuats. De moment els ordinadors no els saben resoldre. Diuen que tot arribarà… però potser caldrà esperar una mica!
A l’entrevista que li fan a El País de 9 d’abril, la directoral general de Google a Espanya respon a la pregunta “Com va de cervell? Li surten els sudokus?” amb la resposta “Els Sudokus sí que em surten, però perquè em sembla que no són pas un tema de cervell, sinó de mètode.”