Alguna vegada he parlat del concepte de Professors 2.0. Ara ho torno a veure en la magnífica edició de setembre/octubre de 2007 d’Educause Review, dedicda al professorat i l’ús intel.ligent de la informàtica.
Que el primer article d’aquesta revista sigui “My Computer Romance” és un bon senyal. Al menys hi introdueix un aspecte emocional. Jo n’hi tinc, de relació emocional amb el meu ordinador. Ara mateix està malalt, se’m penja i a vegades no es vol engegar.
“Only when our students see our own learning blossoming within a computer romance will they listen to us when we tell them to use these tools more wisely themselves“, diu aquest article. Si vols persuadir els teus estudiants de fer servir bé l’ordiandor, fes-ho tu mateix.
Apliquem-ho a les tasques d’un professor-investigador: si vols que es faci bona docència, que es faci bona recerca i que es transfereixi, fes-ho tu mateix, tot donant exemple.
En l’article “Faculty 2.0″, s’hi diu “As faculty members confront the expanding impact that technology is having on their scholarship, research, teaching, and students, IT organizations must assess their role in shaping, implementing, and supporting the assimilation of IT into the teaching and learning process.”. M’agrada que es parli d’scholarship – consultat el Servei de Llengües de la UdG, em van dir que es traduïa per erudició. Doncs no crec que sigui una bona equivalència, així que em quedo amb el terme en anglès. Però el que és interessant és que els anglosaxons en parlen, de scholarship: no és una altra de les funcions de la Universitat? Que els seus professors-investigadors segueixin estudiant…
Tot el que publica Educause és recomanable.