Interessant article d’opinió avui a El Periódico del catedràtic de psicologia de la UB A. Andrés (Capacitat i accés a la universitat). Més enllà de reinvindicar una entrada més gran per a ciències socials, les seves reflexions sobre el significat de les notes de tall de les diferents carreres són força encertades.
Per aun altre dia deixo una reflexió sobre les notes de tall a les carreres, el motiu d’aqeust article, però també sobre les notes de selectivitat i sobre les notes de la prova d’accés. En aquest darrer cas, no acabo d’entendre per què la nota promig de química o de matemàtiques no arriba al 5, mentre que la llengua catalana està als voltants del 7. No haurien d’estar les campanes de Gauss alineades entre totes les assignatures, al menys entre les que agafa la gran majoria dels estudiants? No hi ha un error en el que se n’espera, dels estudiants? (pel que em dius amics mestres, una cosa semblant passa amb la prova de competències bàsiques a primària)
Tornant a l’article d’El Periódico, Andrés afirma que
La nota d’accés és, en definitiva, la nota de l’últim estudiant admès en una titulació segons les places que aquesta ofereix. Dit d’una altra manera, el resultat d’aplicar una fórmula que relaciona el nombre de places ofertes i les puntuacions obtingudes en la selectivitat pels sol·licitants.
També diu:
La puntuació de la selectivitat és la combinació del rendiment acadèmic aconseguit en els últims cursos del batxillerat i l’obtingut en les proves específiques realitzades pels estudiants aspirants a la universitat. Aquesta nota reflecteix la capacitat intel·lectual de l’estudiant, els seus coneixements i habilitats acadèmiques, però també s’hi inclouen els efectes d’altres factors, com el rigor dels avaluadors, la motivació acadèmica dels aspirants i el seu major o menor encert el dia de les proves.
Tots aquests elements són molt canviants, a excepció de les capacitats, però tots són necessaris per aconseguir un rendiment determinat, que es resumeix en la puntuació final de la selectivitat. El resultat de computar la nota obtinguda per l’estudiant que, havent sol·licitat una plaça del total de les que ofereix cada carrera en cada centre, ha estat admès en últim lloc en aquesta és el que s’anomena popularment la nota de tall. ¿Es poden comparar les dues puntuacions? ¿Tenen alguna cosa en comú? Poca cosa, ja que una és el reflex del rendiment, i l’altra, d’una conjuntura institucional.
I està molt bé aquest exemple:
La carrera i el centre amb la nota d’accés més alta aquest any és Física i Matemàtiques, de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb un 8,8, per sobre de les tradicionals dels estudis de Medicina. La raó és que, dels estudiants que havien sol·licitat aquesta opció, l’últim admès per a les 10 places que s’oferien tenia una puntuació de 8,8. El punt de tall, doncs, no es relaciona amb les capacitats, aptituds i motivacions dels aspirants, ni tampoc amb les exigències pròpies de cursar una carrera determinada. Els 10 aspirants admesos es troben tots per damunt de 8,8, però, si s’haguessin ofert 500 places, ¿quina seria la nota de tall?
Són vàries coses, doncs, diferents però que es combinen.