La definició i concreció del significat d’universitat 2.0 segueix bastint-se sense gaire presses, però amb aportacions continuades, amb poques referències directes, però amb píndoles que ajuden a caracteritzar-la.
Per exemple, el connectivisme és una teoria d’aprenentatge de l’era digital, que es defineix per
Knowledge as constellation of connections
Sense-making/way-finding
Network (social/technological) as assistive cognitive agent
Technology as externalization/extension
i en definitiva el que és important són les relacions que es creen, no pas les eines que es fan servir. Això és el que explica un interessant article sobre aquest concepte (connectivisme), en què l’autor es defineix com a una espècie de “Network Sherpa” (la imatge l’he treta del blog corresponent).
Aquesta petita incursió teòrica i l’empenta de la sessió d’ahir sobre Administració 2.0 em permet introduir un recull d’aportacions que he trobat sobre la Universitat 2.0 (udpz). Per exemple, el mapa conceptual Edu 2.0 que ha definit en Juan José de Haro per a un entorn de secundària és una bona aproximació a la part docent de la udpz.
Web 2.0 y Universidad: conflicto de intereses con la vieja economía comenta la trobada sobre el concepte d’udpz que va haver-hi l’agost a la UIMP. En particular esmenta com es poden introduir les xarxes socials a les universitats.
la Universitat és una administració i una organització. Per això també és rellevant la pregunta de Genís Roca: Cómo llevar a cabo un proyecto 2.0 en la Administración? en què es prepara una sessió per al 14 d’octubre sobre administració 2.0. De fet, Roberto Cacho es pregunta què és un Projecte 2.0.
Andrés Pedreño, exrector de la Universitat d’Alacant i impulsor d’Universia, esclareix algunes idees del futur de les universitats a Un nuevo curso en la Universidad on diu que
Hay tres vertientes de nuestro tiempo a las que las universidades parece que no deberían volver la espalda: una cultura digital que inunda nuestra sociedad, la globalización y sus exigencias de competitividad, y la conformación de una sociedad del conocimiento.
i a més esmenta que
Las universidades pues, tienen delante retos apasionantes y de una entidad extraordinaria. Tales retos nos introducen en la necesidad de que las universidades sean instituciones:
a) diligentes con los cambios, su asimilación, defensa y enseñanza;
b) extraordinariamente innovadoras y competitivas dentro del nuevo entorno global;
c) entusiastas, protagonistas y líderes en el progreso y la configuración de esta nueva cultura.
La revista Businessweek tracta també el tema de la udpz a Next: An Internet Revolution in Higher Education en què es parla d’universitats “low-cost”, “open-source”, “online”:
Before long, he claimed, the whole bloated, expensive, lecture-based higher education system will face the first challenge to its very existence: open-source, online higher education that costs a fraction of four years at Harvard—but is good enough for employers who want a college graduate
A l‘entrada amb subtítol MiUniversidad2.0r s’esmenta una xerrada de Tíscar Lara, experta en cultura digital a la regió de Madrid: Comunicación corporativa en cuerpos comunicantes. La mateixa Tíscar Lara es pregunta si ¿Nativos digitales? = ¿competentes digitales? i fa moltes altres reflexions apassionants al seu blog. Una mica lliga amb el recull de professors 2.0 que fa la Facultat de Comunicació de la UNavarra.
Inventando la Universidad 2.0 és una excel.lent entrada de David Sánchez, sobre la seva participació al curs d’estiu de la UIMP del mateix títol. val la pena seguir-lo.
Finalment, una experiència udpz de cooepració internacional: Adaptation of web 2.0 concepts and technologies to the university 2.0 in Africa es pregunta per la udzp a aquest continent, amb algunes respostes interessants.
Cal preguntar-se, però, si som dependents tecnològicament de les TIC… la periodista Cristina Aced intenta donar-hi una resposta reflexiva.
Cadascuna d’aquestes entrades mereixeria un comentari, i d’aquesta entrada se’n podira fer un article més llarg. Tot demana temps.