La comunicació escrita és, en primer lloc, comunicació a distància. No se sap qui és el receptor del missatge. Tampoc no se sap quan es grava un video i es penja al youtube, o quan a algú li fan una entrevista a la ràdio o a la televisió. No és doncs el mateix comunicar davant d’un auditori que parlar davant d’una càmara.
En les relacions amb els mitjans de comunicació, sovint es fa servir la figura de nota de premsa, a vegades complementada amb una roda de premsa. Cal tenir en compte, però, que cada cop els periodistes reben més notícies preparades per part de gabinets de premsa de tot tipus, així que fer que una nota de premsa, per exemple preparada per un grup de recerca, arribi a les pàgines d’un diari, és complicat. I més en un moment com l’actual en què el número de pàgines dels diaris disminueix.
Presentar notícies o fer una presentació a distància és ben fàcil avui en dia gràcies a serveis com ustream.com i d’altres de semblants que permeten emetre en directe via internet, i fins i tot gravar l’emissió (això sí, amb baixa qualitat d’imatge). També es pot fer directament des de mòbil. Ja comença a ser habitual que les jornades científiques siguin retransmeses per aquest sistema en directe, que tothom pugui seguir-les a distància, i que es combinin amb la utilització de les xarxes i canals socials.
Parlar davant d’una càmara o parlar davant d’un microfon demana un comportament diferent del de parlar davant d’un públic real. Al final, però, el seny i la lògica són els que, seguit de quatre consells ben senzills, permeten fer una retransmissió o entrevista raonablement bones.
Comunicar pot ser ben senzill.