El blog ReadWriteWeb porta en un post titulat New Models for Web Publishing una interessant reflexió sobre el que és un blog, sobre com són els seus posts, i sobretot sobre la forma com es difonen, s’amplifiquen i arriben a “ser consumits” informacionalment. RWW fa una afirmació que trobo ben contundent:
We certainly stand at a crossroads, as we move from the “golden age of blogging” into whatever we are going to call things this year or this moment. I tend to think of this as the post-blogging era.
Tot discutint quins tipus de blog deixen de tenir sentit, i quins tipus en tenen encara o en tindran més, RWW creu que la llargada raonable d’un post ha disminuït:
As we get more impatient, the notion of the appropriate length on a blog post is changing and it is getting shorter: It used to be that a 600-word post was considered about right, now that is way long. (And this article is off the charts!) Videos too: three minutes is about all we can seem to pay attention to.
Aquesta entrada parla també de com es fan servir els canals RSS per oferir els continguts d’un blog (o sistema de notícies) de formes variades i en diferents plataformes (i cada cop més, en dispositius mòbils). Però una cosa deixa clara aquesta entrada (una opinió que comparteixo):
blogging is far from dead but becoming richer and more varied.
És a dir: als blogs els queda encara molta vida, i esdevenen més rics i més diversos. Només hi afegeixo, però, una cosa: mantenir un blog ha de competir amb gestionar el microblog (twitter), compartir informació i gestionar de la rellevància. Tot plegat ha de ser sostenible i equilibrat.
Aquest blog també ha d’evolucionar, doncs. Amb aquest 2012 potser hauré d’escurçar les entrades, fer-ne de ben llargues, però altres de curtes. I sobretot, ho vincularé més amb el meu microblog, és a dir, el meu twitter. He de veure la millor manera de fer-ho. De moment recullo tots els tweets setmanals en una entrada del dilluns. Potser hi ha formes millors de relacionar-los.