Des de fa uns dies tot l’equip de la Càtedra de Cultura Científica i Comunicació Digital estem immersos en la preparació de dos MOOC (Massive Open Online Courses), un d’història de la química i un altre de comunicació científica a la xarxa. Tota la informació és al blog de la Càtedra (La C4D-UdG us proposa 2 MOOC (?Massive Online Open Course?)). Aquestes dos MOOC els muntem a la nova plataforma d’Universia-Tèlefònica anomenada MiriadaX.
El segon curs, l’anomenat “Investigación Científica 2.0.1: Procesos clave en una sociedad digital” l’hem proposat com a continuació de les nostres experiències en comunicació científica digital. Donada l’audiència potencial de la plataforma MiriadaX (Llatinoamèrica), el curs el fem en castellà, cosa que ens fa adonar de les nostres característiques, per no dir limitacions.
La veritat és que és interessant muntar un MOOC. Jo personalment tinc l’experiència d’haver inicicat el MOOC sobre Interl.ligència Artificial de Coursera, un dels catalitzadors d’aquest moviment imparable dels MOOC. Malaradament vaig haver d’abandonar a la segona lliçó per manca de temps de qualitat. Avui hauria de començar-ne un sobre computació quàntica, a la plataforma EdX.
Des del meu punt de vista, un MOOC té semblances i diferències amb l’educació tradicional i també amb els cursos tipus Open Courseware:
-
Les lliçons estan programades amb inici i final de període d’aprenentatge
-
Les lliçons tenen material escrit però també multimèdia (presentacions i, sobretot, video)
-
L’avaluació pot ser de tres tipus: visionat o lectura d’un material, prova tipus test, o avaluació per parells.
L’avaluació per parells em sembla interessant… “la máquina” diu quins participants han d’avaluar les proves dels altres (el professor diu quants estudiants han de ser avaluadors), i els propis participants posen les notes… Així doncs, per poder passar de lliço cal superar proves tipus test, però també tenir una nota suficient en l’avaluació per parells.
Muntar aquest MOOC, per a nosaltres, implica vàries coses rellevants:
-
Els professors no qualifiquen, i per tant no posen notes.
-
Tot es fa fora del sistema docent de la universitat (en el nostre cas, el Moodle)
-
Cal planificar bé l’aprenentatge
-
I molt important: hem d’aprendre a fer videos.
Aquest últim punt és clau: no tenim la capacitat econòmica per encarregar la realització de clips a professionals, ni tampoc es tracta de fer clips molt ben fets (com si fossin documentals de TV) de qualitat molt gran. Es tracta de fer una cosa intermitja entre gravar una classe i fer un video molt ben fet, però amb recursos molt escassos, i més aviat sense que hi hagi gaire despesa d’energia personal.
A partir d’ara aniré recollint en aquest blog l’experiència que anirem agafant amb aquesta aventura en la qual ens hem endinsat. Avui tenim ja uns 1.400 matriculats al curs #mxic201, que és el hashtag que fem servir per al d’Investigació Científica 2.0.1
Vam fer una mica de pressa el video de presentació que hi ha a la plataforma MiriadaX (http://miriadax.net/web/sociedad_digital). Després n’hem fet un altre, que hem d’acabar de muntar i subtitolar (tot s’ha de subtitolar!!):