Ahir al vespre vam tenir una nova sessió del #trinxat, aquest cop amb Liz Castro @lizcastro. La trobada va ser especialment oportuna donat el resultat de les eleccions a la presidència dels Estats Units. La primera part la Liz Castro la va dedicar sobretot a donar la seva visió sobre el procés català, mentre que en la segona es va parlar de l’actualitat política nordamericana. En aquest sentit, com en tots els #trinxat, la ponent va parlar una bona estona proporcionant un relat apassionant sobre com ha arribat a tenir la percepció que té sobre Catalunya, sobre els seus moviments associatius, sobre la seva activitat.
Em va agradar sentir l’opinió fundada de la convidada, perquè va dir algunes coses que potser no agrada gaire de sentir, per exemple que hi ha una manca de confiança dels catalans. O que podria haver-hi oportunitats d’avançar socialment en temes com la sobirania energètica. També vaig poder copsar algunes idees d’alguns assistents de cara al procés de transició català, que sempre són de respecte a tothom i de voluntat pacífica.
Pel que fa al resultat de les eleccions americanes, va fer una mica d’anàlisi de la situació actual, que segons ella es remunta als anys 80. Va proporcionar-nos informació valuosa sobre les candidatures de Trump i Clinton que ajuda a entendre les coses.
Al llarg del sopar vam tenir l’ocasió de fullejar el seu llibre Molts granets de sorra, molt ben editat i amb fotos impactants.
Com va passar en el darrer #trinxat amb el tema de l’educació, es tracta de temes opinables i on cada assistent creu (o és) una mica expert. Això ho fa diferent de sopars, per exemple, amb un enginyer que porti una nova tècnica innovadora que aporti singularitat i faci preguntar-se “per què no…” i “i si…”. I sempre, sempre, s’hi aprenen coses noves. I fan pensar.