A l’Espacio Fundacíón Telefónica, a la Gran Via de Madrid, hi ha actualment una exposició sobre Jules Verne: Julio Verne: los límities de la imaginación. Els seus comissaris, Miguel Ángel Delgado i Maria Santoyo, van proposar per a ahir unt aller anomenat Con todos vosotros… Julio Verne per comentar de forma desenfadada l’exposció i proporcionar informació addicional sobre aquest escriptor. Per fer encara més atractiva la jornada, van demanar-nos d’incloure una sessió de 25 minuts sobre la química de Verne.
Així doncs, ahir amb en Fernando Blasco (@fblascoxyz) vam participar en aquest event a Madrid, tot fent un parell de jocs de matemàgia i Verne, i també varis experiments de química, menys espectaculars que d’altres vegades degut a les restriccions de seguretat de l’espai de Telefònica, però igualment apassionants. En Fernando va fer el joc de la desaparició d’una carta en aigua i la seva reaparició en un paper, i tots dos vam conduir una adaptació del “joc del futbol” que vam fer per a La Màgia de la Taula Periòdica, al llarg de 2015. Pel que fa als experiments, vam fer l’Arc de Sant Martí, adapatat com a “Raig Verd”, l’experiment de fabricació ràpida de cervesa, la de transformació de whisky en aigua (que vam beure), i també l’ampolla blava que vam relacionar amb “De la Terra a la Lluna”.
A l’auditori, l’audiència formada sobretot per pares i nens ens sembla que s’ho va passar bé, ja que amb en Fernando vam aportar una mica d’humor i vam treballar amb la simpatia dels nens. El joc del futbol, per exemple, involucra 9 nens, que comencem ballant. Surten tots ben contents! Al final vam repartir els punts del llibre del projecte #magsci i vam rebre la felicitació de molts de pares.
I és clar… vam començar fent un selfie. I després en vam fer un altre amb els dos comissaris.
Cal dir que a les obres de Jules Verne, la química és sobretot aplicada, però n’hi ha força. L’objectiu d’en Verne és imaginar nous estris i màquines, conduir a móns desconeguts, despertar la imaginació del lector… Molta física i una mica de química. Això fa que no fos pas gaire fàcil vertebrar una actuació. Així i tot, ens va semblar que calia remarcar al menys aspectes: les piles i bateries, i la cuina. Tot això ho vam resumir una mica durant l’actuació, amb aquest auster Powerpoint:
Moltes gràcies als dos comissaris per haver-nos-hi convidat. A en Joan Miró, pel seu assessorament com a Vernià. I a en Pep Duran per haver-me preparat els reactius i ajudat en els experiments. Sense ells dos no ho haguéssim pas fet.
