Avui ha tingut lloc la jornada organitzada per la Xarxa d’Innovació Docent de Virtualització de la Docència (XID VD) de l’ICE de la UdG titulada “Virtualització de la docència: nous reptes“. A les 12, jo mateix hi he fet una xerrada titulada “Beyond Virtualization of Teaching: new challenges” (en català, encara que el PPT és en anglès per ser reaprotitable en altres entorns geogràfics i lingüístics), i després hi hagut una taula rodona moderada per la Sílvia Simon, amb participació de la Meritxell Estebanell, en Ramon Fabregat, i jo mateix. El coordinador de la xarxa, en Pepus Daunis, ha organitzat i supervisat la jornada. En total, han estat una vintena de participants.
La presentació corresponent a la xerrada que he fet es pot trobar a Slideshare:
Al llarg dels darrers mesos, m’he interessat per les aplicacions (i fonaments) de la intel·ligència artificial, especialment a l’educació superior, la comunicació de la ciència i la química (també m’interesso per la computació quàntica, però això ho deixo per a un altre lloc). En aquesta xerrada, doncs, amb la Sílvia Simon hem aprofitat per recollir aquells continguts que es poden trobar a la xarxa en relació a la IA a les universitats, perquè fer servir la IA ens sembla que és el pas en virtualització de la docència que s’està fent en aquest moment al món. També hi hem recollit alguns continguts d’Internet of Things, és a dir, les comunicacions i relacions entre màquines i bots.
A la taula rodona, hi ha hagut una interessant discussió entre els ponents i els assitents, sobre si és virtualització de la docència o de l’aprenentatge. Jo mateix he esmentat la meva idea de “Jo sóc jo i les meves circumstàncies digitals”, i que tenim una extensió (memòria, capacitat de càlcul, etc.) en els ordinadors i la internet. I per tant, el nostre alter ego, o millor dit, l’augmented ego, pot aprendre tot sol, via intel·ligència artificial, d’altres màquines-bot. Potser aquest alter ego és un cobot.
També he esmentat el digital twinning: una rèplica virtual del nostre ego sobre la qual fer proves, prediccions, valoracions, avaluacions. No pas un clon, com a Black Mirror, però si una projecció d’algunes característiques nostres adientment digitalitzada i que pugui ser treballada amb tècniques d’IA.
Entre les possibilitats de continuar fent feina a la XID de virtualització de la docència, n’hem senyalades vàries, i ara hem de valorar quines ens poden proporcionar millors oportunitats. Algunes fan referència als cursos que impartim, d’altres als estudis, d’altres a competències generals de la UdG. Ho haurem d’estudiar.
En tot cas, amb la Sílvia Simon tenim clar que hem d’innovar i investigar sobre aquest tema, fent servir les eines al nostre abast i les possibilitats del nostre entorn dels estudis en química i la recerca en química teòrica i computacional, fent servir eines disponibles (per exemple, chatbots). De cara al proper CIDUI, tenim pocs dies per fer propostes en el marc de la xarxa i en el marc del nostre propi equip.
El que és segur, és que el camp de la IA és apassionant.
El PPT comença i acaba amb una acudit que m’agrada, sobre la intel·ligència artifiical. N’hi ha d’altres força bons. De fet, n’hem estat parlant, de la intel·ligència. I el que ha quedat clar és que, en parlar d’IA, de fet estem parlant de la intel·ligència natural, de la humana. I que en parlar de docència virtual, parlem de docència i d’aprenentatge. Només per això paga la pena fer aquesta jornada.