Cada any per aquestes dates surt l’Informe CyD (informe de les universitats espanyoles al desenvolupament). aquesta ja és la setena edició (l’Informe CyD 2011 es pot descarregar de la web de la Fundación CyD). En ocasions ja he anat comentant la qualitat d’aquest informe (veure per exemple el de fa dos anys).
Aquest matí m’he aixecat doncs amb la notícia del Diari de Girona La UdG ocupa el lloc 1.272 del món en impacte científic que m’ha despertat de seguida la curiositat, i llavors m’he adonat que es tractava d’un comentari a la presentació d el’Informe Cyd 2011. Com sol passar, El País hi va dedicar ahir molta més atenció: Wert pide “mejores resultados” a las universidades.
Un primer cop d’ull a l’informe mostra que aquest any s’han fet rànkings per a sis nous àmbits de coneixement (en edicions anteriors ja s’han fet els de química, física, economia, humanitats, etc…). Per exemple, aquest any hi ha rànquings de ciències de la terra i rànquings d’energia.
Una visió global de l’informe ratifica el que ja se sap des de fa temps: segona l’Informe CyD 2011, les universitats catalanes fan bé les coses. Sempre són a dalt de tot de les classificacions de recerca quan valoren la seva qualitat, és a dir, que en lloc de mirar si produeixen molt o poc, miren si el que fan ho fan bé. Només la UPC, segurament pel get que és totalment tècnica i que els rànkings de recerca no acaben de valorar prou bé l’activitat en innovació, no surt tan a munt. Així i tot sempre surt comparable o millor que les altres Politècniques (València, Madrid, Cartagena, etc.)
Com que és la meva universitat, esmentaré el que he vist en una ullada ràpida per a la Universitat de Girona. Al capítol 2 hi ha una sèrie de taules relacionades amb el finançament, que sempre són discutibles ja que el finançament unviersitari és complex, conèixer totes les fonts complicat, i quan es fa relatiu “per número d’estudiants” o “número de professors” es fa difícil ja que són conceptes que es poden entendre de forma diferent: no és el mateix un professor-persona o estudiant-persona que un professor o estudiant a temps complet.
El capítol 4 de l’informe es titula “Investigació, cultura emprenedora i empresa”. En aquest entenidor s’hi mostra l’evolució de la qualitat investigadora de les universitats al període 2003-2010. Les universitats catalanes públiques (excepte la UPC) són a dalt de tot, juntament amb la UIB. La UdG hi ocupa el setè lloc global. La UdG també ocupa el 8è lloc en projectes PID.
Pel que fa al clàssic capítol de rànkings universitaris (el 5), la UdG ocupa el 12è lloc en impacte normalitzat de les publicacions i el 10è en publicacions en revistes del primer quartil. En els nous rànkings per àmbits científics, la UdG ocupa el lloc 7è en qualitat de les publicacions en l’àmbit d’energia.
En definitiva, els canvis d’un any per l’altre no són pas gaire grans, com és lògic. El que és important és que les universitats catalanes sempre són a dalt de tot. El sistema català deu tenir alguna cosa que funciona bé (així m’ho reconeixen els amics de Madrid quan hi parlo a vegades).
Ara bé… què dirà el proper informe? I el de 2014? I el de 2020? Difícilment s’hi veurà aquesta progressió, si les polítiques de formació i incorporació de personal investigador de talent es veuen escapçades. I les taules de finançament es veuran sacsejades.
Val la pena, doncs, fer un cop d’ull a l’Informe CyD 2011, i posar-lo en perspectiva amb el coneixement que cadascú en té de la seva universitat. És útil per reflexionar sobre la Universitat, fins i tot en aquests moments convulsos.