Image

El Pati de la Ciència és una iniciativa de la Isabel Abril, de la Universitat d’Alacant, i de Rafa Garcia Molina, per acostar la ciència a la mainada i joves, en concret a fills i filles del personal i dels estudiants d’aquesta Universitat. Aquesta iniciativa va iniciar-se el 2005, o sigui que porta una bona colla d’anys d’èxit.

Ahir precisament vaig fer un parell de tallers convidat per la Isabel Abril i en Rafa Garcia Molina: un a nens de 10-14 anys, i un altre a nens de 7-9 anys. Va ser una mica diferent dels tallers per a grups-classe o grups reduïts, o espectacles en què he participat els darrers anys. Són mainada d’un casal i per tant la seva motivació i comportament és una mica diferent. Molt satisfactori, per cert.

En tots dos casos el taller s’ha anomenat “La Matemàgia de la Ciència”, un dels subprojectes del projecte finançat per la FECyT “De la Màgia de la Ciència a la Ciència de la Màgia”. Ahir vaig presentar en solitari (malgrat que no solo fer-ho tot sol) diversos jocs basats en propietats matemàtiques que proporcionen misteri i diversió per a tothom. Des del joc de Gilbreath-2 (vermelles/negres) fins al baby hummer habitual (difícil en grups de 100 persones molt joves com eren aquests dos) passant per cordes o il.lusions òptiques… crec que vaig aconseguir entretenir i mostrar una cara amable i atractiva de la ciència.

El segon taller, el de 7 a 9 anys, va ser gravat pels tècnics de la Universitat d’Alacant, i serà inclòs al DVD anual d’El Pati de la Ciència que la Isabel ens fa arribar. Cal dir que la meva ha estat la tercerca participació científica d’aquest juliol, tal com es veu al programa.

Com a curiositat he d’esmentar la comprovació fefaent de les semblances i diferències lingüístiques entre el català de Girona i el valencià d’Alacant (vull dir, la llengua que jo anomeno català i ells anomenen valencià). No hi estic acostumat, ho reconec, sobretot en tema de mots. L’exemple més clar? Quan vaig fer el joc de tocar amb una cama la paret i aixecar l’altra… i veure com a la meva petició d'”aixequeu la cama” no hi responien… Així i tot, amb gestos vaig poder fer el joc. Un parell d’hores més tard, la Isabel i en Rafa em van dir que es diu “alça la cama”… i que ningú no m’havia entès. Ben divertit!

Image

He d’agrair aquesta parella d’investigadors la seva atenció aquests dies, el seu entusiasme, l’haver-nos ensenyat el Barri Antic d’Alacant (molt interessant!), la gran conversa, haver-nos mostrat (sota un sol espatarrant) el Campus de la Universtitat d’Alacant… i haver-me donat l’oportunitat d’aprendre ciència recreativa, i també de conèixer millor unes altres terres, properes i llunyanes a la vegada, diferents però semblants, amb una llengua igual però desigual, un entorn turístic parell a la Costa Brava però també de perfil diferent…

Moltes gràcies Isabel i Rafa!

News Reporter